Oficines salitreras de Humberstone i Santa Laura

Erro al crear miniatura:

Oficines salitreras de Humberstone i Santa Laura

Les oficines salitreras Santiago Humberstone i Santa Laura són dos antigues oficines salitreras, actualment les més conegudes, estan administrades per la Corporació Museu del Salitre i declarades Monuments Nacionals i Patrimoni Cultural de la Humanitat. S'ubiquen en la comuna de Pou Almonte, Regió de Tarapacá, en Chile.

Ubicades a 48,1 quilómetros a l'est de la ciutat d'Iquique, són monuments nacionals i, des del 15 de juliol de 2005, Patrimonis de la Humanitat de l'Unesco. Varen deixar de ser patrimonis en perill el 3 de juliol de 2019, gràcies a un important treball de restauració i conservació. Abdós salitreras, encara que originalment varen funcionar de forma separada, són en l'actualitat el principal reflex del periodo d'esplendor i contrasts que va viure la regió entre fins de el XIX i començos de el XX. Santa Laura, en el seu millor periodo, va contar en una població de 426 habitants, mentres que Humberstone va sobrepassar els 3700 habitants.

Història

Archiu:Humberstone.png

Restants de maquinàries en Humberstone cap a 1992.

La companyia d'extracció de nitrat de Guillermo Wendell va fundar l'oficina salitrera Santa Laura en 1872. El seu propietari, l'limeño Abraham Guillermo Wendell Tizon, va obtindre en concessió de 100 estacas del govern peruà per a operar en Cala Cala i atres zones. Eixe mateix any, la Companyia de Nitrat del Perú va fundar l'oficina La Palma. Abdós oficines varen començar un ràpit creiximent, convertint-se ràpidament en pobles caracterisats per una arquitectura d'estil clàssic d'ultramar britànic.

La Palma es va convertir en una de les majors extractoras de salitre de tota la zona de Tarapacá; pel contrari, Santa Laura funcionària parcialment per baixes expectatives en este productives, per lo que en 1902 va passar a mans de The New Tamarugal Nitrate Company. En 1913 Santa Laura va paralisar els seus treballs fins a 1920, quan es va implementar el sistema d'extracció Shanks que va millorar els rendiments de l'oficina. Este procés es va realisar entre 1918 i 1920, baix la direcció del constructor William J. Clayton, per a la London Nitrate Co. Ltd. La planta d'elaboració va provindre de Taltal, en l'actual Regió de Antofagasta, i pertanyia a la planta salitrera de la Lilita Nitrate Co., i que es dia, precisament, oficina Lilita, paralisada des de 1914, per la qual cosa no es tracta de la molt pròxima oficina Ghisela, també de Taltal, que sol ser considerada la “màquina” que va aplegar a constituir Santa Laura.

No obstant, el model econòmic va colapsar a causa de la Gran Depressió en 1929 i del desenroll de la producció sintètica del amoníac pels alemans Fritz Haver i Carl Bosch que va permetre la producció industrial de fertilisants. Pràcticament en fallida, La Palma i Santa Laura varen ser comprades per Cosatan (Companyia Salitrera de Tarapacá i Antofagasta) en 1934. Cosatan va ampliar i va renovar lo que anara La Palma, i la va rebatejar com a oficina Santiago Humberstone —en honor a James Thomas Humberstone, qui va introduir i va aplicar el sistema Shanks i és considerat un dels pares de l'indústria salitrera—. L'empresa es va empenyorar en conseguir que el salitre natural competira en els mercats internacionals, per lo que va desenrollar un pla de modernisació en Humberstone que va mantindre la tecnologia Shanks i va conseguir bons resultats, en la seua màxima fins a 1940, associada a les atres oficines salitreras de la Cosatan.

En el passar del temps, l'era dorada de Humberstone i del grup d'oficines que componien el Grup Nebraska va començar a apagar-se ràpidament i va conduir a una aguda crisis a Cosatan, que la va dur a la seua desaparició en 1958 i a l'abandó d'abdós oficines (Humberstone en 1960 i Santa Laura en 1961). Varen aplegar a estajar unes 4.000 persones. En 1970, quan abdós oficines salitreras estaven convertides en dos pobles fantasmes en mig del desert de Atacama, varen ser nomenades monuments nacionals, pese a la qual cosa seguixen sent assuts del desguaix i saqueig etc.

En 2001 Humberstone va ser remodelada quan va servir com a set de rodage de la telenovela Pampa Ilusió. La celebració de la Semana del Salitre, autorisada per Óscar Andía, va resultar clau per a que els expampinos lluitaren per protegir l'oficina. És aixina com es va formar la Corporació Museu del Salitre, que va fer gestions per a transformar a abdós oficines salitreras en Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'Unesco en 2005.

Llocs interessants

Archiu:Oficinas salitreras de Humberstone y Santa Laura, Chile, 2016-02-11, CAPS 6 62.jpg

Teatre Humberstone.

Humberstone i Santa Laura són un de les principals fites turístiques de la província del Tamarugal, Regió de Tarapacá, en Chile. Encara que el pas dels anys i el saqueig havia deteriorat enormement estos llocs, resulta impressionant observar els vestigis d'una era de riquea, més encara quan s'efectuen importants treballs de restauració, de mans de la Corporació Museu del Salitre i del Govern Regional de Tarapacá, que han habilitat molts dels seus principals espais.

La majoria dels edificis centrals de Humberstone, com el seu enorme teatre, l'iglésia i la pulpería, estan fets total o parcialment en fusta de pi Oregó importada. Un atre fet important és el contrast existent entre els grans edificis administratius i dels propietaris en les chicotetes vivendes dels de treballadors pampinos. En Humberstone s'entregaven les vivendes per condició dins de l'empresa (empleats, professionals i obrers; casats i fadrins), contant en aigua potable, llum i aigüeral.

Santa Laura destaca pel seu enorme fumeral visible a gran distància, per la seua "màquina", de pi Oregó i de fierro, a on estaven els cachuchos i per interessants dependències i edificacions, com la chancadora, la casa de força; l'administració i la plazuela, entre unes atres...