Regió de Tarapacá
La regió de Tarapacá[1][2] és una de les setze regions en que es dividix la República de Chile. La seua capital és Iquique. Ubicada en l'extrem nort del país —nort gran—, llimita al nort en la regió de Arica i Parinacota, a l'est en els departaments d'Oruro i Potosí pertanyents a Bolívia, al sur en la regió de Antofagasta i a l'oest en l'oceà Pacífic.
Conta en una superfície de 42 225,8 km² i una població al 2017 de 330 558 habs.[3] La regió està composta per les províncies d'El Tamarugal i Iquique, i la capital regional és la ciutat d'Iquique, que junt en Alt Hospici formen l'àrea metropolitana Alt Hospici-Iquique la població del qual alcança els 299 843 habs.
Història
[editar | editar còdic]Esta regió ha segut habitada per vàries poblacions indígenes, destacant-se la cultura Chinchorro fa més de 10 000 anys. Posteriorment, va ser habitada per grups nómades, recolectors i peixcadors. A l'arribada del invasor Inca, el territori de la regió estava ocupat per Changos en tot el sector coster, Aymaras en el sector cordillerano i Atacameños en el sur, en especial en rodalia el riu Lloa. L'invasió Inca va ser exitosa, anexionando la regió a l'Imperi. Després de la conquista espanyola, el territori va ser administrat pel Virreinato del Perú, fins a 1824 a on va passar de mans espanyoles a pertànyer a la República del Perú fins a 1879 durant la guerra del Pacífic.
Fra Antonio Rendón Sarmiento celebraria la primera missa el dia de Sant Lorenzo en Sant Lorenzo de Tarapacá, menut poble que actualment no supera els 100 habitants i que es troba en mig del desert. En l'independència del Perú en 1821, la regió va conformar el departament de Arequipa, després el departament de Moquegua en 1857 per a finalment obtindre la categoria de departament de Tarapacá en 1877.
Durant la guerra del Pacífic en 1879, l'eixèrcit chilé invadix el departament peruà de Tarapacá, convertint-se la zona en sèu dels principals combats; l'inici dels diversos enfrontaments es dona en les batalles de San Francisco, Batalla de Tarapacá i Batalla de Arica el 7 de juny de 1880. Despuix d'eixes batalles, Chile va controlar els territoris i va escomençar el procés de colonisació.
El Tractat de Ancón (1884) va establir l'entrega a perpetuidad del departament de Tarapacá a Chile, i l'administració temporal de les províncies de Arica i Tacna, fins a la realisació d'un plebiscit. Este plebiscit mai es va realisar, sino que es va firmar el Tractat de Lima de 1929 que va permetre la devolució de Tacna al Perú i la cessió definitiva d'Arica a Chile. El tractat també definix que Chile no podrà cedir la sobirania de la regió sense prèvia consulta al Perú.
L'explotació salitrera va permetre el desenroll de la zona. Pisagua i Iquique es varen convertir en grans ports i varen nàixer diverses oficines salitreras. L'economia va florir i l'auge salitrero va reportar una gran cantitat d'ingressos per a l'Estat chilé entre fins de el XIX i començos de el XX. No obstant, la majoria de les empreses estaven en mans europees i nortamericanes, i els treballadors estaven en un sistema cruel i explotador. Es varen realisar vàries protestes en les quals els treballadors i les seues famílies exigien sòus i condicions de vida dignes, la protesta més significativa va ser realisada pels treballadors, de distintes nacionalitats, els quals descendixen en 1907 a l'escola Santa María per a pressionar a les autoritats locals a ajudar a la seua causa, no obstant, varen ser assessinats per unitats militars Matança de l'Escola Santa María de Iquique (1907). Pero l'auge va acabar a mitan dels anys vint en la creació del salitre sintètic, produint-se un caos econòmic en la regió, hambruna i el tancament de mils de les menudes ciutadelles que es varen estendre en tot el desert.
A mitan de l'any 2005, un fort terremot, en epicentre en les rodalies del poblat de Camiña, va assolar els menuts pobles de l'interior, en una magnitut de 7,9 graus en l'escala de Richter.
L'existència de dos grans ciutats disputant-se el liderage en la regió, ha provocat una eterna rivalitat entre Arica i Iquique. Açò va generar la creació de la regió de Arica i Parinacota, que integra les províncies d'Arica i Parinacota, mentres que l'antiga província de Iquique es va dividir en dos. La llei N°20175 va ser promulgada el 23 de març de 2007, per la presidenta Michelle Bachelet, en la ciutat de Arica, i va entrar en vigor el 8 d'octubre de 2007. El 9 d'octubre en un acte realisat en l'antiga oficina salitrera Santiago Humberstone, va entrar en vigor la província del Tamarugal.
Govern i administració
[editar | editar còdic]Divisió polític-administrativa
[editar | editar còdic]Des de 2007, la regió de Tarapacá, que té per capital a la ciutat d'Iquique, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en 2 províncies.
- Província de Iquique, la capital de la qual és Iquique.
- Província del Tamarugal, la capital del qual és Pou Almonte.
Mentres que estes dos províncies es subdividen en sèt comunas ―Huara, Camiña, Colchane, Pica, Pou Almonte, Alt Hospici i Iquique―.
|
Plantilla:Wikiproyecto:Chile/Mapes/Tarapacá |
Autoritats
[editar | editar còdic]L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional de Tarapacá, constituït pel Governador de Tarapacá i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del Delegat Presidencial de Tarapacá i el Delegat presidencial provincial del Tamarugal, representants del govern central del país.
Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en sèt comunas ―Huara, Camiña, Colchane, Pica, Pou Almonte, Alt Hospici i Iquique― en total regides per la seua respectiva municipalitat.
El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 2.º circumscripció senatorial del Senat de Chile constituït per dos senadors i el 2.º districte electoral de la Cámara compost per tres diputats, els quals representen a les comunas de Huara, Camiña, Colchane, Pica, Pou Almonte, Alt Hospici i Iquique.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Secretaries regionals ministerials
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Geografia i clima
[editar | editar còdic]Té una superfície de 42 225 km², que en térmens d'extensió és similar a la de Suïssa.
Per la seua ubicació, és una regió de característiques desérticas. La seua geografia està composta per 5 franges llongitudinals demarcadas clarament. Les planures costeres són escasísimas i casi inexistents, a excepció de Iquique, per la presència de la cordillera de la Costa, que naix en el cerro Camaraca, a 30 quilómetros al sur de la llínea de la Concòrdia, en la veïna Regió de Arica i Parinacota. Esta cordillera no té grans altures pero cau abruptament a l'mar. La Depressió intermija alcança uns 40 quilómetros d'ample i 500 de llongitut. Entre les quebrades es formen les denominades pampes, sent la de major extensió la pampa del Tamarugal. Esta zona marca l'inici del desert de Atacama.
La cordillera dels Vages es dividix en dos braços: un d'oriental que recorre Bolívia i l'Occidental que passa per Chile. Ací es troben alguns volcans que s'eleven sobre els 5000 metros d'altitut, com l'Isluga. l'altiplano, que s'ubica entre les cordoneres oriental i occidental, posseïx un promig de 4.000 metros d'altitut. Ací es troba l'Estany Quantija i salarés com els d'Huasco i Coposa, i bofedalés. En elles existix una gran biodiversitat, destacant-se animals com les flames, guanacs, vicuñas, alpacas i flamencs, i flora com la llareta. L'altitut genera en moltes persones el cridat mal d'altura o puna, per la pressió atmosfèrica més baixa que la que estan acostumats.
El clima és notòriament diferent entre la costa, les pampes i el altiplano. En la costa, les temperatures són templades per l'efecte produït per la mar, mantenint-se durant tot l'any entre 20° i 25.º El altiplano presenta canvis molt bruscs de temperatura, variant des dels 30° de temperatura en el dia als -30° durant la nit. En el desert ocorre alguna cosa semblant, pero mai en temperatures tan baixes. Les precipitacions són pràcticament nules, pero les poques existents ocorren normalment en la puna andina durant l'estiu austral (febrer). Este efecte és conegut com hivern altiplánico o alta de Bolívia
En el sector coster les temperatures són grates, en variacions diàries i estacionals poc marcades. Cap a l'interior, considerant com a desert absolut, la sequetat atmosfèrica és extrema i les oscilacions tèrmiques diàries són molt àmplies.
En la Regió es distinguixen 4 tipos de conques, les Conques altiplánicas de Chile (algunes ramificadas cap a Bolívia), les conques exorreicas ubicades en el seu extrem nort (quebrada de Camiña) o sur (conca del riu Lloa i salar de Cridara), la gran conca endorreica de la Pampa del Tamarugal i la seua zona costera en les conques costeres entre Tilviche i Lloa.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
És la Regió chilena en la major cantitat de plantes desaladoras segons el catastre nacional de plantes i proyectes d'desalinización d'aigua de mar en Chile:
| Nom de la planta | Empresa | Us | Capacitat (l/s) | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| Desaladora Tocopilla | Grup EPM | aigua potable | 75 | en operació |
| Tocopilla | Norgener | industrial | 25 | en operació |
| CTT Tocopilla | Engie | industrial | 22 | en operació |
| Desaladora Districte Nort | CODELCO | mineria | 1956 | evaluació ambiental aprovada en perspectives de licitació |
| Minera Antucoya | Antofagasta Minerals | mineria | 30 | en operació |
| Michilla | Haldeman Mining Company S.A. | mineria | 70 | en operació |
| Minera Serra Grossa | KGHM Internacional | mineria | 63 | en operació |
| Districte Centinela (Esperanza+El Tesor) | Antofgasta Minerals | mineria | 50 | en operació |
| Clòchines | Empresa Elèctrica Cochrane Spa | industrial | 56 | en operació |
| Districte Miner Centinela Etapes I i II | Antofagasta Minerals | mineria | 140 | evaluació ambiental aprovada en perspectives de licitació |
| Spence Growth Option (SGO) | BHP | mineria | 1000 | en operació |
| Clòchines | GasAtacama | industrial | 30 | en operació |
| Angamos | Elèctrica Angamos SPA | industrial | 56 | en operació |
| Desaladora Nort - Antofagasta | Grup EPM | aigua potable | 1053 | en operació |
| Desaladora Antofagasta | Grup EPM | aigua potable | 634 | en construcció o pronta a operar |
| Planta 0 i ampliacions EWS i EWSE | BHP | mineria | 3958 | en operació |
| Cramsa | Companyia Regional Aigües Marítimes S.A. | multipropósito | 8000 | proyecte en evaluació preliminar |
Demografia
[editar | editar còdic]Segons les senyes aportades pel cens de 2017 del INE, la regió està poblada per 330 558 habitants. La seua densitat alcança als 5,65 habitants per km².
La ciutat que va registrar major creiximent de població en la regió va ser Iquique, que va alcançar els 196 562 habitants.
A nivell de ciutats, les més poblades cens (2024) són:
- Iquique, en 199 587 habitants
- Alt Hospici, 142 086 habitants.
|
Indicadors bàsics (série històrica)
[editar | editar còdic]A continuació es presenta la série històrica d'indicadors bàsics de la regió de Tarapacá:
| Any | Naiximent | Defunció | Taxa bruta de natalitat | Taxa bruta de mortalitat | Taxa global de fecunditat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1997 | 4571 | 889 | 20,8 | 4 | 2,61 |
| 1998 | 4782 | 946 | 21 | 4,1 | 2,63 |
| 1999 | 4834 | 946 | 20,4 | 4 | 2,58 |
| 2000 | 4701 | 916 | 19,1 | 3,7 | 2,43 |
| 2001 | 4787 | 991 | 19 | 3,9 | 2,42 |
| 2002 | 4467 | 1026 | 17,2 | 3,9 | 2,21 |
| 2003 | 4571 | 1040 | 17,2 | 3,9 | 2,22 |
| 2004 | 4583 | 1127 | 16,8 | 4,1 | 2,18 |
| 2005 | 4776 | 1092 | 17,1 | 3,9 | 2,23 |
| 2006 | 4761 | 1070 | 16,6 | 3,7 | 2,17 |
| 2007 | 5017 | 1156 | 17,1 | 3,9 | 2,23 |
| 2008 | 5287 | 1199 | 17,6 | 4 | 2,29 |
Economia
[editar | editar còdic]L'economia de la regió es basa principalment en l'extracció de recursos naturals, especialment Mineria i peixca comercial. En 2018, la cantitat d'empreses registrades en la regió de Tarapacá va ser de 8.896. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser de -1,14, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Fabricació d'Acumuladors de Piles i Bateries Primàries (44,53), Activitats del Poder Judicial (24,67) i Reparació de Cojinetes, Engranages, Trens d'Engranages i Peces de Transmissió (21,67).[5]
A fins de el XIX la principal riquea d'esta regió era el salitre, sent al mateix temps el principal producte exportador de la nació. Actualment, l'extracció de coure és la que lidera este sector despuix de la posada en marcha dels proyectes miners, Quebrada Blanca i Cerro Colorat.
També destaquen l'extracció d'un atre tipo de minerals, com la sal en el jaciment de Punta de Llops (el més important de Chile) i la diatomita.
L'abundància de recursos peixquers (especialment anchoveta i jurel) ha convertit a este rubro en una de les principals fonts d'ingressos. No obstant, l'efecte de la Fenomen del Chiquet ha produït grans pèrdues en este àmbit.
l'agricultura i ganaderia són casi nules, per la aridez de les terres. No obstant, existixen certs cultius en les zones de quebrades, especialment olivas, cítrics i mànecs, ademés de la ganaderia d'auquénidos.
La Zona Franca de Iquique (ZOFRI) ha provocat el progrés del desenroll comercial, especialment en la venda d'automòvils i productes tecnològics, alguna cosa molt atrayente para gran cantitat de chilens.
L'activitat turística és molt important, per posseir algunes de les millors plages del país, la temperatura de les seues aigües, la bellea del altiplano andino. Posseïx un dels millors desenrolls turístics a nivell nacional. Destaquen el cassino de Iquique, la plaja Cavancha en la costa de la ciutat i les antigues oficines salitreras de Humberstone i Santa Laura, en les rodalies de la capital regional, declarades recentment Patrimoni de la Humanitat.
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]La Regió de Tarapacá és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de Tarapacá en Iquique, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en els països veïns de Perú i Bolívia, Amèrica Llatina i el restant del món, la Comissió de Turisme, Patrimoni i Relacions Internacionals del Consell Regional de Tarapacá, l'oficina regional en Iquique del Servici Nacional de Migracions, l'oficina regional en Iquique de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile), el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en Iquique, i les Oficines de Migrants de la Municipalitat d'Iquique i Municipalitat d'Alt Hospici.[6] Ademés, la Corporació de Desenroll de Tarapacá conta en l'Oficina Comercial de Tarapacá en la ciutat de Camp Gran, Mate Grosso del Sur, Brasil.[7]
En matèria de relacions internacionals i educació, els principals actors dins de la Regió de Tarapacá són la Direcció general de Relacions Internacionals i l'Institut d'Estudis Internacionals (INTE) de l'Universitat Arturo Prat.[8]
Passos fronteriços
[editar | editar còdic]- REDIRECT Plantilla:CHL (Colchane) - class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bolivia (Sabaya): Pas Colchane-Pisiga.
Consulats en Iquique
[editar | editar còdic]
(Consulat Honorari)
|
|
Cultura
[editar | editar còdic]L'influència de tradicions es reflectixen en la festa de la Tirana que ara es realisa el 16 de juliol en el poble de la Tirana, en a on a través de la realisació de balls com "la diablada" "els morenos" "els gitanos" "les kullaguadas" "sambos" entre uns atres que busquen venerar a la Verge del Carmen.
Cada 10 d'agost, en el poble de Sant Lorenzo de Tarapacá se celebra la festa en honor a Sant Lorenzo igualment en balls religiosos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ «Regió de Tarapacá».
- ↑ CIDERH, Recursos Hídrics Regió de Tarapacá, Diágnostico i Sistematisació de l'Informació, 2013
- ↑ «React App». adalytics.cl. Consultat el 1 de setembre de 2020.
- ↑ «Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo.ide.subdere.gov.cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «a-enfortir-intercanvi-comercial-i-cultural/ Tarapacá va inaugurar oficina en Mate Grosso Do Sul per a enfortir intercanvi comercial i cultural» (en és). CEI Notícies. Consultat el 2026-01-14.
- ↑ «Universitat Arturo Prat» (en és-cl). Universitat Arturo Prat, una Universitat Estatal, de caràcter regional. Consultat el 2025-02-21.
Vore també
[editar | editar còdic]- Regions de Chile
- Anex: Regions de Chile per superfície
- Anex: Regions de Chile per població
- Anex: Regions de Chile per IDH
- Anex: Regions de Chile per PIB
- Anex: Regions de Chile per indicadors econòmics
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regió de Tarapacá.
- Govern Regional de Tarapacá
- Mapa detallat de la Regió
- Mapa de vegetació de la Regió de Tarapacá
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región de Tarapacá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.