Terremot de Tarapacá de 2005

El terremot de Tarapacá de 2005 o el terremot de Iquique de 2005 va ser un sisme ocorregut el 13 de juny de l'any 2005 a les 18:44 hora local (22:44 UTC) i va comprendre a gran part de les regions del Nort Gran de Chile, especialment la zona de Tarapacá.

Sismologia

Va tindre una magnitut 7,8 en l'escala sismológica de magnitut de moment i va alcançar els VIII graus en l'escala sismológica de Mercalli, el seu epicentre es va ubicar a 115 quilómetros al noreste de la ciutat d'Iquique, i a 49 quilómetros al nort del poble de Pica, en l'interior de la Regió de Tarapacá, Chile. L'orige del sisme va tindre una profunditat de 114.9 quilómetros.

Este sisme va ser sentit en tot el Nort Gran, des de la Regió de Tarapacá fins a la Regió de Coquimbo, en vàries parts del sur del Perú, Bolívia i inclús en zones del Brasil, com São Paulo. Per l'orige intraplaca del sisme, va ser immediatament descartada qualsevol possibilitat de tsunami.

Durant molts anys s'ha esperat un sisme de condicions similars en magnitut als ocorreguts en el terremot i maremoto de Arica en 1868, Valdivia (1960) i en el Surest Asiàtic (2004), degut a que esta zona d'alta activitat sísmica no havia segut afectada per un terremot des de 1877. No obstant, per les característiques sísmiques d'este terremot, no va correspondre al denominat "Gran terremot del Nort Gran".

Efectes

Iglésia de Sant Lorenzo de Tarapacá despuix del terremot.

Les zones més afectades varen ser les comunes de la Província de Iquique: Camiña, Colchane, Huara, Pica, Alt Hospici, Pou Almonte i la ciutat d'Iquique, més els poblats de Pisagua i Camarones.^{cita requerida} Segons reportes de l'Oficina Nacional d'Emergència del Ministeri de l'Interior (ONEMI), varen fallir 6 persones, degut principalment a llaus de roques. El sisme va provocar el tall immediat de servicis bàsics, com l'aigua potable i l'energia elèctrica, i momentàneament el servici telefònic.^{cita requerida}

En la ciutat de Arica es varen produir llaus de roques des del morro de Arica fins a la Costanera, superant les 400 tonellades de material després, sense danyar a cap habitant. Igual situació va succeir en els despeñaderos propencs a la ciutat de Iquique, tallant la Ruta 16-CH que unix la capital regional en la ciutat d'Alt Hospici. El molo d'abric del port iquiqueño va sofrir danys majors en la seua estructura, mentres que en la ciutat no va haver grans destrosses, a excepció d'algunes cases i vitrines comercials.^{cita requerida}

El caos es va centrar en les ciutats interiors. Pel tall de la major part de les carreteres cap al altiplano i la ruta 5 Panamericana, no es podia obtindre informació dels menuts pobles tarapaqueños, per lo que es va deure utilisar aeronaus especialisades, lo que va permetre recopilar informació de les viles danyades.^{cita requerida}

Vista d'un carrer en Sant Lorenzo de Tarapacá.

Els pobles d'Huara i Sant Lorenzo de Tarapacá varen resultar pràcticament destruïts en la seua totalitat. Centenars de monuments nacionals es varen derrocar. S'estima que el 30% de les vivendes dels pobles de l'interior varen sofrir danys. Les rèpliques varen aplegar a les 2000 aproximadament a un més del terremot.

La comuna de Pica també va resultar en greus danys producte del sisme. L'iglésia de Sant Antonio de Matilla, va sofrir la caiguda de part del seu campanar, i en setembre la destrucció de l'iglésia. El Liceu "Pare Alberto Hurtado" va resultar en el sostre del seu segon pis desmoronado, que va causar ferides al seu director subrogante.^{cita requerida}

El poblat va quedar sense suministrament de llum i d'aigua i despuix d'un dia, sense teléfon. La comuna de Pica estava abandonat mentres el seu alcalde Iván Infant feya desesperats cridats per a que es preocuparen de dita localitat. Al final varen ser atesos pels equips de prensa de Televisió Nacional de Chile, Canal 13, l'Armada de Chile, Carabineros de Chile, Codelco, la Companyia Minera «Donya Inés de Collahuasi» i casi al final de la llavors candidata a la presidència de la República Michelle Bachelet i el subsecretari de l'Interior Jorge Correja Sotil.^{cita requerida}

Segons informes governamentals, hi hauria hagut un total d'1.012 damnificats i més de 20 ferits i pèrdues superiors a varis millons de dólars.^{cita requerida}