Terremot de Arica de 1868

Terremot de Arica de 1868

Arequipa despuix del terremot

El terremot de Arica de 1868 va ser un sisme registrat prop de les 16:00 (hora local) del dijous 13 d'agost. El seu epicentre es va localisar en Plantilla:Coord/input/d</noinclude> front a les costes d'Arica —llavors capital de la Província de Arica, Departament de Moquegua (Perú); actual capital de la Regió de Arica i Parinacota (Chile)—. S'estima que va lliberar una energia equivalent a un sisme de 9,0 Mw. El moviment telúric va afectar gran part del sur de Perú, especialment les ciutats d'Arequipa, Islay, Moquegua, Tacna, Arica i Iquique —estes dos últimes actualment en Chile—. El sisme ademés va ser percebut de forma distinta entre Lambayeque (Perú) pel nort i Valdivia (Chile) pel sur, i inclús fins a Cochabamba (Bolívia).

Seguit al moviment principal, un maremoto va arrasar les costes peruanes entre Pisco i Iquique i va creuar el oceà Pacífic, aplegant inclús a Califòrnia, les illes Hawái, les Filipines, Austràlia, Nova Zelanda i Japó. El terremot va causar una destrucció casi completa en el sur de Perú, incloent Arequipa, Arica, Ilo, Iquique, Mollendo, Moquegua, Tacna i Torata, resultant en un estimat de 25 000 víctimes i molts naufragis.

Impacte per localitats

Arequipa

El terremot de 1868 va ser un dels més forts i destructors que han abatut a la ciutat de Arequipa en tota la seua història. En la ciutat, no hi havia edificació que no tinguera clavills o destrosses. Els temples de Sant Camilo, de la Tercera Orde i de Sant Dumenge estaven destruïts totalment. En les iglésies de Sant Francisco i La Companyia, els murs averiats resistien voltes que amenaçaven en desplomar-se. Les torres de la catedral varen quedar semiderruidas, mentres la sacristia catedralicia va sofrir la solsida total de la seua estructura. La volta de l'iglésia de Sant Agustín es va desplomar íntegrament. En la Plaça Major, del Portal del Regocijo va caure la mitat de la arquería, mentres els portals del Cabildo es varen afonar com si hagueren rebut un enorme pes. En el colege de l'Independència es varen derribar les teulades, aixina com algunes voltes del primer pis. El sostre de la sala principal de l'Hospital Sant Joan de Deu va caure, sepultant a no menys de quaranta persones. El sistema de séquies en la campiña i en la ciutat va ser derribat o enterrat.

Al sinistre varen seguir funestas seqüeles: robos i pillage, desproveïment i especulació en els aliments; molts camps sembrats varen terminar per secar-se, donada la inutilización del sistema de séquies de regadiu. La població es va quedar per alguns dies sense aigua en les piles, fonts i séquies urbanes. Per añadidura, varen ser numeroses les rèpliques de la tremolació i el temor als balancejos de la naturalea es va ser incrementant. Pels numerosos cults que es varen fer per aquells dies, els sacerdots anunciaven a la compungida població que les adversitats eren sol "advertències" de la "ira divina" i "castics del Senyor" per les iniquitats comeses.

La població es va organisar, conseguint rescatar d'entre les enrunes a un centenar i mig de morts i els va donar l'acostumada sepultura, en conjunt en la peonada chilena encarregada de les construccions de ferrocarrils d'Henry Meiggs. Varen treballar en la neteja de les séquies urbanes i varen reparar els trams que s'havien derrocat de les séquies agrícoles en la finalitat de reconstruir la ciutat.

Arica

Galeria d'imàgens del terremot i maremoto de Arica en 1868

• 
  El moll de Arica en 1868, abans del cataclisme.
• 
  Terremot en Arica, Perú, 1868 en The Illustrated London News.
• Despojos de Arica despuix del terremot.
  Despojos de Arica despuix del terremot.
• 
  La corbeta BAP Amèrica varada.
• 
  La cañonera USS Wateree terra adins despuix del maremoto.

La ciutat de Arica tenia al voltant de 1500 a 2000 habitants en l'época. Aproximadament a les 4 de la vesprada, un sisme de desplaçament horisontal i ondulatorio de forta intensitat va afectar la ciutat i va destruir les construccions d'atobó. Va provocar una gran cantitat de morts i ferits. Els tripulants de les naus ancorades en el port varen ser testics del terremot i els seus oficials precautoriamente varen donar instruccions de tancar escotillas i afiançar cordes de seguritat. El BAP Amèrica levó ancores i es va dispondre a salpar a aigües més profundes. La població supervivent es va agrupar en els molls i varen escomençar a demanar ajuda als tripulants per a que socorregueren als atrapats en les ruïnes.

D'improvise, la illa del Alacrán (hui península) que contenia el fortín en dos canons a l'entrada de la rada, es va afonar en tots els seus emplaçaments i una ona d'entre 8 a 15 m va passar por entre els navío, tallant les amarres del Fredonia i retrocedint al BAP Amèrica. El USS Wateree va alcançar a soltar l'ancora, i la mateixa ona de pas va afonar el moll en les persones que demanaven auxili a les naus amarrades.

Súbitamente, la mar es va retirar i va deixar recolzats als navío sobre els seus quillas, en el fondo sense aigua del port. Els tripulants varen contemplar atònits el fenomen al vore que centenars de peixos es retortillaven en el fondo rocós del moll. Quinze minuts més vesprada, la mar va tornar com una marea irresistible que va alçar als barcos, els quals varen ser arrastrats cap a un costat del morro de Arica. Els navío arrastrats varen ser transportats per la marea, i varen tocar fondo. Aquells que tenien quilla redona varen escomençar a girar sobre sí mateixos. En la ciutat, les enrunes i cadàvers eren una sola pasterada, colocats darrere del morro. La mar no va afectar a aquelles cases que estaven en el costat atrasser del morro, pegades a la paret dels cerros. Arribada la nit, va haver un atre maremoto de menor intensitat que l'inicial, aixina que no es varen produir danys majors que els ya fets. L'ajuda va aplegar tres semanes despuix a Arica, primer des de la ciutat de Tacna, a on l'alcalde Nicolás Freyre va distribuir als damnificats víveres i roba; despuix directament l'ajuda va provindre del govern peruà. El govern peruà va encarregar a Nicolás de Piérola, qui era ministre de Facenda, planificar la reconstrucció de Arica.

Iquique

En Iquique, el terremot també va ser devastador. Aixina mateix, un maremoto va destruir els edificis principals del port, les màquines condensadoras d'aigua, els almagasens de salitre i el moll.

Tacna

Els poblats de Sama i Locumba varen ser totalment destruïts. En la terra, varen aparéixer clavills que varen malograr les collites per expelir aigua fangosa. En canvi en Tacna, està registrat l'inici del terremot a les 5:06 pm. Les rèpliques varen continuar fins a les 11:00 pm.

El terremot solament va deixar tres víctimes en la província, mentres 60 cases varen ser derrocades a causa del sisme. Tacna era la ciutat més propenca a l'epicentre, aixina que la llentitut de les primeres tremolació varen permetre alertar a la població sobre el sisme.

Acarona

Archiu:Ruinas de cobija. CAPS 7

Ruïnes del poblat d'Acarona encara en peu.

El principal port bolivià de l'época, Acarona —situat 60 km al sur de Tocopilla—, va registrar el 50 % de les seues construccions destruïdes en una gran pèrdua de vides humanes. Açò va ser l'inici del procés de decadència del llavors port boliviano.