Departament de Arequipa
El departament de Arequipa és un dels vintiquatre departaments que, junt en la província constitucional del Callao, conformen la República del Perú. La seua capital i ciutat més poblada és l'homònima Arequipa. S'ubica en el sur del país, ademés de contar en 528 km de costa en l'oceà Pacífic sent est el llitoral departamental més extens en el seu marge suroest.
Llimita en els departaments de Moquegua al surest, Puno al noreste, Cuzco, Apurímac i Ayacucho al nort, i Ica al noroest.
La zona costera és una de les porcions més seques del desert coster, entretant la regió interior andina presenta valls escarpados i canons.
En 1 569 310 habitants en 2023, és el quarto més poblat —per darrere de Lima, Piura i La Llibertat[1]—, el 71,3 % dels quals residix en la capital, la ciutat d'Arequipa.[2]
El nivell educatiu promig és superior a la mija nacional; té una taxa d'analfabetisme del 3,5 % i el 15 % de la població té estudis superiors.[3][4][2] Té huit províncies, de les quals les més desenrollades pel volum de les seues contribucions econòmiques són Arequipa, Islay i Caylloma. Les principals ciutats de la regió, són primerament, la capital, Arequipa, pel seu comerç i indústries; el turisme també és important en Arequipa. La mina Cerro Vert és part important de la seua economia, despuix li seguix la ciutat de Mollendo, pel port de Matarani, el turisme de plaja i per la seua agricultura, seguidament del poble de Chivay, pel seu turisme, gràcies al canó del Colca, i el poble de Camaná, gràcies al port de Quilca i al turisme de plaja.
El 16,6 % de la ret de carreteres en el departament és asfaltat, sent Arequipa, Caravelí, Camaná i Caylloma les províncies en el percentage més alt d'este tipo de superfície.[2] Est és el segon departament més interconectado en térmens de telecomunicacions, despuix de Llima, ya que té 111,2 mil llínees de telefonia fixa, en una teledensidad de 9 llínees per cada 100 habitants i una densitat de 31,84 llínees mòvils per cada 100 habitants.cita requerida
Història
El seu territori va ser ocupat inicialment per l'imperi Wari. Després, la cultura Churajón va deixar chafades del seu pas en obres de rec, andenerías i terres cultivades. En el nort de les seues valls es va desenrollar la cultura Chuquibamba, que es va estendre fins a les províncies meridionals de Ayacucho i va tindre contactes en el Cusco. La llegenda menciona que Arequipa va ser fundada pel quarto inca, Mayta Cápac, qui va estar en el seu eixèrcit en dita zona. Quan va dispondre el desplaçament de la seua gent, va haver els qui li varen demanar quedar-se, responent el inca “ari qipay”, que en llengua quechua significa “sí, quedeu-vos”.
Temps despuix, els conquistadors espanyols varen fundar la capital de la regió en les faldes del Misti el 15 d'agost de 1540. Despuix d'eixa data i a lo llarc de més de tres sigles la ciutat va ser poblada per famílies espanyoles. És aixina que Arequipa va ser la ciutat del Perú en més espanyols. El seu primer alcalde va ser el conquistador D. Juan de la Torre i Díaz Chacón. En l'época republicana varen ocórrer ací els alçament de Ramón Castella, Mariano Ignacio Prat, Nicolás de Piérola Villena, Luis Miguel Sánchez Cerro i uns atres més. En l'época moderna, té estadistes de renom com José Luis Bustamante i Rivero, Víctor Andrés Belaunde i Fernando Belaúnde Terry (qui, encara que naixcut en Lima, prové de família arequipeña). Arequipa és el fonament del complex econòmic del sur del Perú.
Geografia
Està ubicat al suroest del Perú, front al Oceà Pacífic en 527 quilómetros de llitoral. per això és el centre comercial de la zona sur del país, que inclou els departaments de Apurímac, Cusco, Mare de Deu, Moquegua, Puno i Tacna; i, és part del corredor turístic del sur peruà, lo que significa que està interconectado en el 40 % del país, i encaramallat sobre un repecho o costera en la Cordillera dels Andes. Llimita al noroest en Ica i Ayacucho; pel nort, en Apurímac i Cusco; per l'est, en Moquegua i Puno; pel suroest, en l'oceà Pacífic.
- Latitut sur: 14°36′6″.
- Llongitut oest: Entre meridianos 71°59′39″ i 75°5′52″.
- Clima: La regió de Arequipa presenta diversos climes en el seu territori, que van des de càlit i templat (propis de la costa) fins al glaciar i de neus perpètues (en les altes montanyes). És càlit en la costa, els sectors propencs a la mar presenten un clima molt humit, en garúas hivernals pròpies de l'elevada humitat, pero poques precipitacions significatives, en temperatures entre els 14 °C i 27 °C graus en sectors propencs a la mar i temperatures aproximades entre els 10 °C i 35 °C graus en sectors com Acarí.
- Als mil metros d'altitut, el clima varia de templat-càlit a templat, templat-fret i fret en les montanyes que dominen el paisage; la variació de la temperatura és notòria entre el sol i l'ombra i entre el dia i la nit.
- En les altes punes la temperatura descendix considerablement, superant solament en el més més càlit els 0 °C. Pero es deu tindre en conte que este promig pot variar durant l'any. Són freqüents les precipitacions de neu, en major incidència en els mesos de juliol i agost en sectors superiors als 4000 m s. n. m. i temperatures inferiors als −20 °C, també es presenten graniçades fenomen que causa grans pèrdues econòmiques entre els agricultors i ganaders de la regió. Les pluges en la regió andina cauen regularment entre els mesos de giner i març. En la costa són freqüents els purnejos o garúas, aixina com les boires terreres a ras del sol..
- Rius més importants: Tambo, Ocoña, Majes i Riu Chili.
- Volcans: Coropuna (6425m s. n. m.), Ampato (6288 m s. n. m.), Solimana (6093 m s. n. m.), Hualca Hualca (6025 m s. n. m.), Chachani (6057 m s. n. m.), Misti (5822 m s. n. m.) i Pichu Pichu (5664 m s. n. m.).
- Cordilleres: Cordillera de Ampato, Cordillera Chila, Cordillera Huanzo i Cordillera Volcànica.
- Òbrigues: Apo Apacheta (5100 m s. n. m.) en Castella; Chucura (4720 m s. n. m.) en Caylloma i Visca (4650 m s. n. m.) entre L'Unió i Condesuyos.
- Illes: Hornillos, Blanca, Casca i Saragosa.
- Estanys: Mucurca, Huanzo, Ecma, Chachas , Peñane, De l'Indi, Salines i la reserva nacional Estanys de Mejía.
Demografia
Ciutats més poblades
A continuació una taula en les principals ciutats del departament de Arequipa:
| Principals ciutats del departament de Arequipa | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Arequipa El Pedregal
|
Ciutat | Districte | Població | Ciutat | Districte | Població | MollendoErro al crear miniatura: CamanáErro al crear miniatura: | |||
| 1 | Arequipa | Arequipa | 1 008 290 | 6 | La Joya | La Joya | 9 302 | |||
| 2 | El Pedregal | Majes | 48 317 | 7 | Orcopampa | Orcopampa | 8 224 | |||
| 3 | Mollendo | Mollendo | 26 517 | 8 | Chala | Chala | 8 073 | |||
| 4 | Camaná | Camaná | 13 566 | 9 | Cerro Vert | Uchumayo | 6 844 | |||
| 5 | El Creuament | La Joya | 9 948 | 10 | Santa Rita | Santa Rita de Siguas | 6 742 | |||
| Font: INEI (2017)[5] | ||||||||||
Províncies
Este departament està conformat per 8 províncies, en el següent quadro es mostren les seues senyes.[6]
| Províncies del departament de Arequipa | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ubigeo | Bandera | Escut | Província | Capital | Districtes | Supercie km2 |
Població 2020 | Altitut m s. n. m. |
Ubicació |
| 0401 |  |
 |
Arequipa | Arequipa | 9 682.02 | 2337 | Erro al crear miniatura: | ||
| 0402 | Camaná | Camaná | 3 998.28 | 15 | Erro al crear miniatura: | ||||
| 0403 | Caravelí | Caravelí | 13 139.86 | 1 776 | Erro al crear miniatura: | ||||
| 0404 |  |
 |
Castella | Aplao | 6 914.48 | 631 | Erro al crear miniatura: | ||
| 0405 |  |
Caylloma | Chivay | 14 019.46 | 3 632 | Erro al crear miniatura: | |||
| 0406 |  |
 |
Condesuyos | Chuquibamba | Erro al crear miniatura: | ||||
| 0407 |  |
 |
Islay | Mollendo | 3 886.49 | 52 | 
| ||
| 0408 | L'Unió | Cotahuasi | 4 746.40 | 2 675 | Erro al crear miniatura: | ||||
| Total | Arequipa | 109 | 1 497 438 | ||||||
Autoritats
Regionals
- Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Arequipa.
Transportes
- Port marítim: Mollendo (Matarani)
- Ferrocarril: Mollendo-Matarani - Arequipa[7] - Juliaca - Puno - Cusco - Machu Picchu.
- Aeroport: Aeroport Internacional Rodríguez Ballón. Aeròdrom de Mollendo.
La carretera Interoceánica
- Artícul principal → Carretera Interoceánica.
Esta carretera té extensió de 2603 km (de 1071 quilómetros que corresponen a les carreteres que deuran ser asfaltades, 1514 km de carreteres asfaltades i 17,5 km de vies urbanes, sense incloure la zona urbana de Juliaca). En estes obres es conectaran tres ports peruans en l'oceà Pacífic: Sant Joan de Marcona, Matarani i Ilo, en Iñapari en la frontera en Brasil.
La carretera és part de l'Infraestructura Regional d'Amèrica del Sur Integració (IIRSA), busca l'integració comercial dels departaments de Mare de Deu, Puno, Cusco, Tacna, Moquegua, Arequipa, Ica, Ayacucho, Apurímac i Huancavelica.
S'estima que la via permetrà que els productes dels departaments del sur peruà entren en el mercat de Brasil i que els bens d'Acre i Rondonia en Brasil, i, en última instància els procedents de l'Amazonía i Mate Grosso, entren en Perú.
Cultura
Gastronomia
El rebost arequipeña descolla per la varietat de cultius i productes alimenticis com els rocotos i ajíes, frutes variades, hortalices, carn de res, moltó, cuy, porc, alpaca, esturç, varietat de peixos i de gran manera camarones, llet i formages, vins i piscos, chicha de dacsa, etc. Una de les característiques peculiars del menjar són els picantes; açò fa que els llocs a on es expenden es criden picanteríes.[8]
La diversitat d'esta cuina mestiza es pot resumir en l'existència de caldos o chuples per a cada u dels dies, El dilluns "chaque"; dimarts "chairo"; dimecres "pebre"; dijous "timpusca" (en temporada de peres) o "menestrón"; divendres "chuple de camarones"; dissabte "temps de coa" o "olla"; dumenge "caldo blanc de lloms".
És coneguda en el país pels seus guisos i potajes preparats a fòc de llenya i en gorcs de fanc. Entre els més coneguts es troben el chuple de camarones, ocopa arequipeña, rocoto farcidura, adop de chancho, fadrí de formage, pastiç de papes, cuy chactado, cauche de formage, locro de pit i el chaque per mencionar alguns. La típica darreria arequipeño és el formage gelat, i de beguda, ademés de la chicha de jora, l'anís nájar.
Educació
La taxa d'analfabetisme és del 4,90%, inferior al valor alcançat a nivell nacional (8,13%), açò no és determinant per a l'educació superior guanys. En general, un major nivell relatiu de l'educació es percep en Arequipa en comparació a atres regions. No obstant, la majoria de la població solament va alcançar la secundària completa (22%), seguit pel 17% que mostra primària incompleta i 15% en secundària incompleta, mentres que solament el 10% (107 966) de la població presenta un nivell universitari complet, i el 7% té educació superior, o educació universitària encara no completada.
- Coleges públics i privats: 2337.
- Educació inicial: 819.
- Educació primària: 1096.
- Educació secundària: 422.
- Universitats:
- Universitat Nacional de Sant Agustín (UNSA).
- Universitat Catòlica de Santa María (UCSM).
- Universitat Tecnològica del Perú (UTP).
- Universitat Catòlica Sant Pablo (UCSP).
Fira Internacional del Llibre
La Fira Internacional del Llibre de Arequipa organisat cada any en que es realisen presentacions, exposicions, firma de llibres i festes folklóricas.
Atractius turístics
El volcà Misti és imponent, alçat sobre una serena campiña en manantiales, vells molins (en Sabandía), banys termals (en Yura i en Socosani), chicotets en carrerons tipo andalús (Yanahuara) i, no molt llunt, un llogaret arrelat en un cerro pétreo (Sachaca). L'us de la pedra sellar (mineral volcànic) en la construcció de temples, convents i casonas li donen a la ciutat un aspecte peculiar. Els llocs més visitats són el vall del Colca i el seu canó (que és un dels més profunts del món) i per la permanència actual de tres cultures vives: els "Kawanas", "Kollawas" i els "Ccaccatapay", en la seua música i costums milenaris, els petroglifos de Bou Mort, la vall i canó de Cotahuasi. Aixina mateix, les coves de Andahua i les cavernes de Socabaya. En la ciutat d'Arequipa, el monasteri de Santa Catalina, fundat en 1580.
Atres llocs per a visitar són:
- Valle dels Volcans. Està a 377 quilómetros de Arequipa en Andahua. S'aprecia un increible paisage conformat per al voltant de 80 chicotets volcans, els quals donen l'apariència de la superfície llunar.
- Santuari Nacional d'Estanys de Mejía. Situat en la costa, a 20 quilómetros de la ciutat de Mollendo. Escenari natural de 690 hectàrees en aigües de diferents graus de salinitat, marismas, totorales, salines i gramadales. Es poden distinguir fins a 157 espècies d'aus.
- Cuevas de Sumbay. A 88 quilómetros de la capital. Pese al temps, es conserven en el seu interior valioses pintures rupestres de l'era paleolítica. Les seues parets rocoses representen figures humanes, auquénidos, pumes, etc.
- Bosc de Pedres de Imata. Formació rocosa molt original ubicada camí a Puno. Conjunt de columnes líticas naturals que prenen l'apariència d'un misteriós bosc encantat.
- Plages de Mollendo. Gran balneari del sur del Perú a dos hores de Arequipa, plages extenses i lloc d'oci de jóvens en época d'estiu lliures de contaminació i zones de peixca i caça submarina en parcs aquàtics. És el balneari més important i concorregut del departament i del sur peruà.
- Plages en Camaná. Balneari a 3 hores de la ciutat de Arequipa.
- Campiña arequipeña. Zona rural agrícola en les afores de la ciutat, en molls que daten de l'época incaica.
- Iglésies Colonials. Construccions religioses fetes en sellar (pedra volcànica blanca).
Calendari turístic
- 6 de giner. Aniversari de Mollendo. Celebració de la Baixada dels Reis en Tiabaya.
- 2 de febrer. Festa de la Verge de la Candelaria en el districte de Chivay.
- 2 de febrer. Festa de la Verge de la Candelaria de districte de Quilca - Camaná
- 3 de febrer. Festa de la Verge de la Candelaria en el districte de Cayma i Characato. En Caravelí es festeja a la Verge del Bon Pas; els festejos duren 4 dies i hi ha baralles de gall, corregudes de bou i desfilades de cavalls de pas.
- Semana Santa. Actes religiosos en tot el departament, en processons i recolliment espiritual. Els hòmens i dònes visten de luto.
- 1 de maig. Pelegrinage al Santuari de la Verge de Chapi, a 45 quilómetros de la capital. Peregrins de todas partes del país i d'esta part del continent apleguen per a saludar a la seua patrona.
- 15 d'agost. Aniversari de Arequipa. Festivitats cívic-religioses que duren una semana en diferents activitats artístiques i culturals, baralles de gall, activitats deportives i crema de fòcs artificials i cors. Assistixen artistes de l'estranger. En Castella és la Festa de la Verge de l'Asunción; en festes populars, cors i competència entre districtes.
- 30 d'agost. Santa Rosa. Festa típicament religiosa que se celebra en Caravelí, en misses, processons i iglésies profusamente arreglades en flors i adorns variats. En Castella hi ha verbenes populars, concursos i festes deportives.
- 8 de setembre. Verge de les Penyes en Castella. Gran desplegament de Folclore, especialment en Aplao. Els majordoms fan lo impossible per a que els visitants es troben a gust.
- 1 de novembre. Dia de Tots els Sants. Famílies sanceres acodixen als cementeris duent música i menjar per a acompanyar als seus difunts. La festa de la creu de fierro en Mollendo.
- 9 de novembre. Dia Jubilar de Camaná. Tota la població ix als carrers per a dansar, cantar i divertir-se.
- 8 de decembre. Festa de l'Inmaculada en [Chuquibamba [Chivay]] i Cayma.
- 31 de decembre. Festa del Senyor dels Desamparats en La Punta de Bombó.
Principals danses
D'acort en el Ministeri de Comerç Exterior i Turisme, el departament de Arequipa presenta les següents danses:
- Els Arrieros[9]
- El Wititi[10]
- Llameritos de Panahua[11]
- Els Negritos de Acarí[12]
- Tradicional Qamilli[13]
- Collita d'Arròs[14]
- Peixcadors de Islay[15]
Arequipeños en l'història
- Artícul principal → .
Deports
Arequipa és un dels departaments més deportius del país. Entre els seus deportistes més destacats estan els futbolistes, atletes i tenistes, els qui en moltes oportunitats han conseguit representar al Perú en competències internacionals. Ademés conta en gran varietat d'equips de fútbol els quals tenen gran protagonisme en Copa Perú. Arequipa posseïx 2 campeonats nacionals (ganados per Melgar), 1 campeonat de segona divisió (ganado per Total Clean), 2 campeonats de promoció i reserva (ganados per Melgar) i 5 Copes Perú (Guanyades per Melgar, Huracà, Atlètic Universitat, Total Clean i Escola Municipal Binacional).
Fútbol
Palmarés
.png){kind=small}
.JPG){kind=link}
Referències
- ↑ «Censos Nacionals 2017: XII de Població, VII de Vivenda i III de Comunitats Indígenes». Institut Nacional d'Estadística i Informàtica. Consultat el 10 d'octubre de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Export Investment Guide of Arequipa» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2008.
- ↑ «Població i necessitats bàsiques de Arequipa».
- ↑ «Informe sobre Desenroll Humà / Perú 2006». Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2008.
- ↑ «INEI - Directori Nacional de Centres Poblats.».
- ↑ «Perú: Estimacions i Proyeccions de Població per Departament Província i Districte 2020».
- ↑ «Arequipa».
- ↑ «Revista interna de Egasa». Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2009.
- ↑ «Dansa Els Arrieros». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.
- ↑ «Dansa El Wititi». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.
- ↑ «Dansa Llameritos De Panahua». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.
- ↑ «Dansa Els Negritos De Acarí». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.
- ↑ «Dansa Tradicional Qamili». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.
- ↑ «Dansa Collita D'Arròs». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.
- ↑ «Dansa Peixcadors De Islay». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.
Bibliografia
- (2013) «Capítul 9», Informe sobre Desenroll Humà Perú 2013. Canvi climàtic i territori: Desafius i respostes per a un futur sostenible, PNUD.
Vore també
- Organisació territorial del Perú
- Departaments del Perú
- Pobrea en el Perú
- Anex: Departaments del Perú per PIB
- Anex: Departaments del Perú per IDH
- Anex: Departaments del Perú per població
- Anex: Regions de Perú per PIB
- Anex: Regions de Perú per PIB per càpita
Enllaços externs
- Govern Regional de Arequipa [1] archivat en Wayback Machine.
- Agència de Notícies Regió Arequipa
- Notícies d'actualitat en Arequipa
- Ret vial en Arequipa MTC
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Arequipa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.