Anar al contingut

Departament de Ayacucho

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pampa de la Quinua.jpg
Departament de Ayacucho
Per a la divisió administrativa argentina vore Departament Ayacucho.


Ayacucho és un dels vintiquatre departaments que conformen la República del Perú situat en el centre sur del país, en la regió andina, llimitant al nort en Junín, al noreste en Cusco, a l'est en Apurímac, al sur en Arequipa, a l'oest en Ica i al noroest en Huancavelica. En 14 hab./km² és el sèptim menys densament poblat, per davant de Pasco, Moquegua, Amazones, Ucayali, Loreto i Mare de Deu, el menys densament poblat. Es va crear el 25 d'abril de 1822.

Comprén províncies d'abdós vertents de la cordillera dels Vages (oriental i occidental). Té una superfície de 43,8 mil km², que en térmens d'extensió és similar a la de Dinamarca o Estònia, i una població cap a 2007 de 613 mil habitants.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Ayacucho church by night.jpg
Catedral de Ayacucho allumenada.

El territori ayacuchano va tindre presència humana fa 20,000 anys a. C. en la cova de Pikimachay.

Al voltant de 367 i 500 d. C. es varen assentar diversos grups humans en la regió, que posteriorment passarien a conformar la civilisació wari que es va expandir cap al nort i sur del Perú. Sent la gran urbs de Wari, la capital. En la caiguda de la cultura wari naix la Nació Chanka. Pachacútec va conquistar la regió, trobant una oposició obstinada per part dels chankas. Va ser tal la mortandad en els combats que varen donar lloc al nom quechua de aya kuchu, que lliteralment significa racó de morts o morada de l'ànima. En el domini inca es construïx Vilcashuamán, la construcció inca més important de la zona.[1]

Per orde de Pizarro es va fundar la ciutat de "Sant Joan de la Frontera de Huamanga" el 29 de giner de 1539, per a que a l'any següent, el 25 d'abril de 1540 este poble siga traslladat al parage de Pukaray que és a on actualment esta heretada la ciutat. En 1677 es va fundar l'Universitat Nacional Sant Cristóbal de Huamanga. Entre els seus personages més notables que varen lluitar contra la corona trobem a María Parat de Bellido, qui va ser fusilada per lluitar contra el sistema virreinal. Va ser en la Batalla de Ayacucho (9 de decembre de 1824) que es va consolidar l'Independència del Perú i d'Amèrica del Sur hispana. Un dels ayacuchanos més célebres és el Mariscal Andrés Avelino Càceres que va ser un dels que varen donar lluita sense treua en la guerra en Chile.

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Ayacucho Region Peru - Altiplano2.jpg
La cordillera dels Vages en Ayacucho.

Ubicat en la regió de la serra, llimita al nort en Junín; pel noroest en Huancavelica per l'oest en Ica; pel sur en Arequipa; per l'est en Apurímac i per noreste en el Cuzco. Sobre els seus llímits naturals, tenim que pel nort, el principal i únic es troba constituït pel riu Mantaro i la boca del riu Apurímac. En Cuzco, cap al noroest, el llímit és el curs mig i baix del Pampes servix de frontera en l'Apurímac. En este departament el llímit proseguix pel curs alt del riu Sora, el qual és una de les principals naixents.

El seu sol és molt accidentat pel creuament de dos cordilleres que ho dividixen en quatre unitats orogràfiques: montanyosa i selvática en l'extrem nort, d'abrupta serranía al centre, d'altiplans al sur i de quebrades a l'extrem sur.

  • Superfície: 43 814,80 km².
  • Latitut: 12°7′7″ S.
  • Llongitut: entre meridianos 74°23′5″ O i 75°8′16″ O.
  • Altitut mija del departament 2.746 m s.n.m. cita requerida
  • Rius més importants: riu Apurímac, Pampamarca, Sondondo, Lucanas i Pampes.
  • Nevats: Ccarhuarazo (5.112 m s. n. m.).
  • Volcans: Sara Sara (5.505 m s. n. m.).
  • Òbrigues: òbriga apacheta(4700 m.s.n.m)
  • Estanys: Parinacochas.

Hidrografia

[editar | editar còdic]

Ayacucho conta en 5 conques formats pels estos 5 rius principals: Riu Apurímac al noreste, Pampes en el centre, el Kachimayu al noroest, Mantaro al nort i el riu Cachi.

El Departament de Ayacucho conta en estanys sonats. Estes són:

Estany de Parinacochas, ubicat en la Província de Parinacochas , Districte de Coracora. Estany Yaurihuir, ubicat en la Província de Lucanas, Districte de Puquio. Estany Islacocha, ubicat en la Província de Lucanas, Districte de Puquio. Estany Parcco, ubicat en la Província de Parinacochas , Districte de Coracora. Estany Tipicocha, ubicat en la Província de Lucanas. Estany Apinacocha, ubicat en la Província de Lucanas. Estany Turpoccocho, ubicat en la Província de Lucanas, Districte de Aucará. Estany Huachoajasa, ubicat en la Província de Víctor Fajardo, Districte de Hualla.

Sectors geogràfics

[editar | editar còdic]

Ayacucho es troba travessat, cap al nort, per les estribaciones de la cordillera de Rasohuilca, i cap al centre-sur, per la cordillera del Huanzo. Estos eixos servixen de marc per a diferenciar dos grans sectors:cita requerida

  • Sector selvático tropical: Ocupa gran part de l'àrea de les províncies de Província de Huanta i Província de la Mar, concentrant-se sobretot en els alvertents que miren cap a l'est. Este territori molt accidentat en drenages diferenciats i paisages típics de cella de selva i selva alta.
Entre els principals cursos que conformen l'hidrografia d'este sector tenim als rius Imaybamba i Viscatán, i les quebrades Panhuamayo, Sanabamba i Canaire, totes les quals conformen estretes valls que terminen en el riu Mantaro. El clima d'este sector presenta dos subtipos: en la cella de la selva és templat-càlit en altes temperatures en el dia i prou fresques en la nit. Una atra característica és l'alta nuvolositat que es manté a lo llarc de tot l'any, ademés de les altes precipitacions que es manifesta durant els mesos d'estiu. En la selva alta, és dir, càlit-humit i plujós.
  • Serranía central: Este sector partix dels llímits de les estribaciones andinas de l'est fins a les cadenes montanyoses del centre-sur del departament. Entre els principals cerros que estructuren l'orografia del sur del territori ayacuchano tenim a Mollepunco, Jispijahuanja, Lajarangra, Huamanraso, Cceello Machay, Jerunta i Antapunco. A partir d'esta llínea orogràfica, i sempre en direcció nort, escomencem a apreciar una complexa geografia conformada per altes punas, vertents molt promunciadas i valls interandinos irrigados per rius que alimenten finalment tant al Apurimac com al Mantaro.
La geologia del sector es troba conformada per depòsits sedimentarios, ígneos i volcànics. El primer grup de materials sedimentarios, formats en époques del Paleozoico Superior, es troba disposts en una franja en direcció NO-SE i té per característiques ser abundantment fosilífero i estar actualment molt erosionada i desgastat pel pas del temps.

És de clima fret, pero molt benigno. En les seues valls la calor aumenta per cada metro que es descendix. En la capital, la temperatura durant el dia és d'aproximadament 14 - 15 Cº, i en les nits baixa fins a uns pocs graus baix zero (en mesos d'hivern molt fret).

Divisió administrativa

[editar | editar còdic]
Archiu:División Politica de Ayacucho.jpg
Províncies de Ayacucho.

El Departament té un àrea total de 43 821.08 km² en una població de 696 152 habitants[2] i està conformada per 11 províncies:

Províncies del departament de Ayacucho
Ubigeo Província Capital Districtes Superfície
Població
2016
Altitut
m s. n. m.
0501 Huamanga Ayacucho 16 3 099.52 281 270 2 760
0502 Cangallo Cangallo 6 1 889.42 33 846 2 570
0503 Huanca Sancos Huanca Sancos 4 2 862.33 10 362 3 422
0504 Huanta Huanta 13 3 886.14 110 137 2 642
0505 La Mar Sant Miguel 15 4 306.64 88 747 2 647
0506 Lucanas Puquio 21 14 494.64 68 534 3 221
0507 Parinacochas Coracora 8 5 968.32 33 405 3 178
0508 Páucar del Sara Sara Pausa 10 2 096.92 11 038 2 518
0509 Sucre Querobamba 11 1 785.64 11 993 3 508
0510 Víctor Fajardo Huancapi 12 2 260.19 23 532 3 102
0511 Vilcashuamán Vilcashuamán 8 1 171.32 23 288 3 482

Autoritats

[editar | editar còdic]

Regionals

[editar | editar còdic]

Com tots els departaments del Perú i la [Província Constitucional del Callao], el Departament de Ayacucho conforma posseïx un Govern Regional propi.

Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Ayacucho.
  • 2019 - 2022[3]
    • Governador Regional: Wilfredo Oscorima Nuñez, de Wari Llaqta.
    • Vicegovernador Regional: Gloria Socórrec Falconí Zapata, de Musuq Ñan.
    • Consellers:
    1. Huamanga:
      • Dante Alex Medina Gutiérrez (Desenroll Integral de Ayacucho)
      • Elizabeth Prat Montoya (Musuq Ñan)
      • Javier Berrocal Crisóstomo (Qatun Tarpuy)
    2. Cangallo:
      • Wilber Huashuayo Hinostroza (Moviment Regional Gana Ayacucho)
      • Welfrido Tenorio Velásquez (Musuq Ñan)
    3. Huanta:
      • Oscar Vaig orar Cure (Qatun Tarpuy)
      • Cleofé Pineda Gamboa (Musuq Ñan)
    4. La Mar:
      • Roger Palomino Vilcatoma (Qatun Tarpuy)
      • Heiser Alejandro Anaya Oriunt (Musuq Ñan)
    5. Lucanas: Hermilio Linares Neyra (Moviment Regional Gana Ayacucho)
    6. Parinacochas: César Augusto Moscoso Herbes (Qatun Tarpuy)
    7. Víctor Fajardo: Eulogio Corder García (Qatun Tarpuy)
    8. Huanca Sancos: Edgar Raúl Olivares Yanqui (Musuq Ñan)
    9. Vilcas Huamán: Mario Benigno Valdez Ochoa (Moviment Regional Gana Ayacucho)
    10. Páucar del Sara Sara: Verónica Silvia Vargas Huayta (Musuq Ñan)
    11. Sucre: Ysabel De la Cruz Jorge (Musuq Ñan)

Religioses

[editar | editar còdic]

Transporte

[editar | editar còdic]

Aeroport:

Aeròdrom de Vilcas huamán en el districte de Vilcashuamán. Aeròdrom de Santa Rosa en el Districte de Santa Rosa. Aeròdrom de Palmapampa en el ciutat de Palmapampa. Terminal terrestre:

Terrestre:

El temps de viage en bus des de Lima és de 9 hores i en vehícul llauger és de 8 hores.

El departament de Ayacucho alberga el 10% de les carreteres del Perú.[5] Solament el 47% de les carreteres de Ayacucho es troben asfaltat.

Economia

[editar | editar còdic]

D'acort a l'estructura productiva de 2006, Ayacucho va aportar el 4,1 per cent del Valor Agregat Brut (VAB) nacional, mantenint la seua participació respecte a lo registrat en l'any base 1994. La dinàmica de l'economia departamental està influenciada bàsicament pel comportament dels sectors agropecuario, servicis governamentals, comerç, atres servicis i construcció, que en conjunt contribuïxen en el 78,9 per cent a el VAB departamental.

El sector primari (extractivo), contribuïx en el 25,6% de el VAB departamental, sent l'activitat agropecuaria la principal, en una participació del 22,1%, seguida de l'activitat minera en el 3,5%.

El sector secundari (transformació), representa el 22,3%, descollant el sector construcció en l'11,3%.

Finalment, el sector terciario representa el 52,0% de el VAB departamental, destacant servicis governamentals (17,4%), comerç (15,7%) i atres servicis (12,4%).

Archiu:Willkawaman cathedral.jpg
Vilcashuamán.
Archiu:Obelisk Battle of Ayacucho and Sucre S..jpg
Pampa de la Quinua.

Ayacucho és la "Ciutat de les Iglésies, l'Art i el Huayno", puix existixen 33 temples colonials preciosamente elaborats en altars d'argent i pa d'or; té un art reflectit en els seus Retaules Ayacuchanos, les artesania de Quinua, la famosa pedra de Huamanga i tots els telers fets a mà; Ayacucho és breçol del bon huayno, gràcies als seus màxims exponents , compositors i cantores d'este gènero. La seua Plaça d'Armes i els seus pòrtics tenen una serena bellea. Ademés, es poden visitar el depòsit dels Chumbis, el reservorio de Yana Huajkra, les ruïnes de Pedra Polida, Wari, Wiqchana, la fortalea de Vilcashuamán, els molls de Andamarca, la ciutadella de Caniche, la Catarata de Puza Paqcha, les pampes de la Quinua i de Cangallo; aixina mateix, assistir a les célebres festivitats religioses. És célebre la Semana Santa en la capital ayacuchana, considerada com la major celebració de Semana Santa del Perú i Amèrica.

També es pot visitar: El Museu Cívic religiosa en la Catedral, el Palau dels Marquesos de Mosobamba, el Museu Històric Regional i apreciar el magnífic art artesanal en el Barri de Santa Ana (Barri dels artesans), a on pot apreciar i comprar magnífiques obres d'arts fetes en Pedra de Huamanga (alabastre).

És possible visitar també la Pampa de Ayacucho i el Temple de Sant Dumenge, front al poble de la Quinua, a on es va consolidar l'independència d'Amèrica.


El departament de Ayacucho també conta en selva alta a la qual pertanyen el Districte de Sivia en el qual es troba el zoològic de Sivia o parc natural en la qual es troben: fardachos, aus, mones, peixos, otorongos, etc; animals propis del lloc i una gran varietat d'orquídees. Per a aplegar a Sivia es pren les empreses que van cap a a el VRAE des de la ciutat d'Ayacucho.

D'acort en el Ministeri de Comerç Exterior i Turisme, les principals danses del departament de Ayacucho són:

  • Llaqta Maqta[6]
  • Ccayra de Andamarca[7]
  • Vasallo Andamarquino[8]
  • Chipticha Chilquino[9]

Educació

[editar | editar còdic]

En el departament de Ayacucho s'han identificat 16 unitats vegetals de les quals destaquen la vegetació arbustiva, herba de puna i pajonales cada u representant 23.23, 21.98 i 20.73% respectivament; les unitats d'herba de Puna i Pajonales localisats entre els 3800 a 4500 m s.n.m., representen abdós el 42.7% del territori de la regió Les espècies predominants d'estes unitats són:

  • Herba de Puna(té un àrea de 957 514.31):
    • Calamagrostis vicunarum.
    • Lucilia tunariensis.
    • Muhlenbergia ligularis.
    • Muhlenbergia fastigiata.
    • Aciachne pulvinata i unes atres.
  • Bofedales (té un àrea de 56 613.57):
    • Distichia muscoides (en una cobertura de més del 90%).
    • En menys representativitat estan les: Calamagrostis curvula, C. rigescens, C. crysantha, C.jamesoni, Werneria pilosa, Alchemilla pinnata, Muhlembergia fasigia.
    • Sobre les plantes aquàtiques, espècies sumergides, com Elodea potamogeton i Myriophyllum quitense, mentres que unes atres tenien parts sumergides i parts aérees com Ranunculus flagelliformis i Lilaeopsis macloviana.
  • Boscs de Chachacomos (té un àrea d'1 578.91): en gran predominancia de Escallonia resinosa.
  • Boscs de Paty (té un àrea de 648.70): en este nom es coneixen fins a 4 espècies en el departament les quals són la Carica candicans en la conca del Mantaro, Chicha Soras i sur de Ayacucho en les cabezadas; Erioteca vargasi en la conca del Pampes i Sant Miguel en la zona coneguda com Patibamba; Convulus vargasiana

nort de Ayacucho; i Vasconsella sp. en el complex arqueològic de Wari.

  • Bosc de Queñua (té un àrea de 21 254.54): en gran predominancia de Polylepis sp. associat a atres espècies com o "canlli" Margiricarpus sp, Gynoxis sp.; "taya" Baccharis sp., Chuquiraga sp.; com a vegetació de pis es presenten algunes herbáceas, sent les més comunes: Calamagrostis sp., Stipa ichu i Pycnophyllum sp.


  • Boscs de Titanca (té un àrea de 6 817.67 ): en gran predominancia de Puya raimondii.
  • Unitats de cultius (té un àrea de 500 457.64)
  • àrees en molt escassa vegetació (té un àrea de 48 0174.43)
  • boscs de montanyes altes (té un àrea de 288 035.08) i montanyes baixes(té un àrea de 6 543.36).
  • boscs de terrats alts i terrats baixos i miges (té un àrea de 3 454.05).
  • Per últim bosc sec (té un àrea de 74 888.46).
  • Boscs Andinos Relictos(té un àrea de 13 630.50).
  • Vegetació Arbustiva

Fauna endèmica

[editar | editar còdic]

Es va realisar l'estudi de la composició de la fauna selvada, l'àmbit de la qual d'estudi va comprendre les 11 províncies de la regió de Ayacucho. La diversitat de fauna selvada per al departament de Ayacucho està representada per 928 espècies (no estan incloses la tassa dels peixos i insectes). Les aus són la tassa més representativa i en major riquea, es registren 707 espècies d'aus; els mamífers estan representats per 159 espècies; per als amfibis es registren 42 espècies; i, en reptils es reporta 20 espècies. Estos són:

Personages ilustres

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 6 de novembre de 2018.
  2. Proyeccion INEI 2016
  3. «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
  4. [enllaç trencat].
  5. MTC. «MTC». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2014. Consultat el 26 de juliol de 2014.
  6. «Balle Costumiste Llaqta Maqta». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.
  7. «Ccayra De Andamarca». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.
  8. «Vasallo Andamarquino». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.
  9. «Chipticha Chilquino». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-21.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • GARAYAR, Carlos. Atles Departamental del Perú: Ayacucho. Lima: Edicions Peisa S.A.C., 2003. ISBN 9972-40-265-7

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

.


Referències

[editar | editar còdic]