Departament de Huancavelica
Huancavelica és un dels vintiquatre departaments que conformen la República del Perú en capital en l'homònima Huancavelica, ubicat en el centre oest del país. Llimita en els departaments de Junín al nort, Ayacucho al sur i a l'est, Ica al suroest i Lima al noroest. En 22 131 km² és el sèptim departament menys extens, per davant d'Ica, Apurímac, Tacna, Moquegua, Lambayeque i Tombes, el menys extens. Es va crear el 26 d'abril de 1822.
El seu escarpada jurisdicció comprén territori d'abdós vertents de la Cordillera dels Vages en algunes zones cobertes per la selva amazónica en el seu sector nort. És el departament en major pobrea econòmica del Perú.
Història
[editar | editar còdic]Época preinca
[editar | editar còdic]Els estudis històrics i antropològics registren evidències d'assentaments humans en la zona pels anys de 3000 a. C. Eren pobles nómades, per tant de condició pre agrícola. En l'época neolítica es varen establir pobladors sedentarios. S'estima que els primers grups o societats humanes en Huancavelica es varen conformar per efecte de la disgregació dels estats regionals de Tiahuanaco i Huari (Wari). Estos primers grups varen ser els Anccaraes i Chocorbos que, d'acort a Waldemar Espinoza Soriano, varen tindre una filiació chanca, la que s'expandia des de Apurímac fins a Ayacucho i Huancavelica. Les cultures Wari, Anccaras i Chancas, aixina com Chavín i Tiahuanaco, varen ser les primeres en habitar este lloc pel "llimpi" (mercuri o azogue) que era sagrat.
Els seus orígens es troben en antigues poblacions que la seua “paccarina “ va ser l'estany de Choclococha, en les altures de lo que és hui la província de Castrovirreyna. Els grups regionals que existien en la zona central: Pocras de Ayacucho, Chancas en la zona de Andahuaylas i part de Apurimac, Huancas i Xauxas en la Vall del Mantaro i atres señoríos locals.
Imperi Inca
[editar | editar còdic]Durant 50 anys la Confederació Chanca va impedir l'alvanç i penetració Inca en la zona, pero finalment va ser somesa pel inca Pachacútec, qui la conquista i integra al domini del Chinchaysuyo, d'importància estratègica per la seua ubicació geogràfica, ya que era el punt d'alvançada per a la conquista del nort. La presència i influència Inca en la zona, aixina com la seua importància dins de l'imperi quechua, es registra no només en els elements culturals, sino també en els vestigis arqueològics subsistentes en la regió. L'expansió inca la va desenrollar Túpac Yupanqui.
Virreinato
[editar | editar còdic]Per als espanyols, al començ de la colónia, Huancavelica era només una regió de pas de soldats i invasores. La ruta establida era Cusco, Jauja, i d'esta última se seguia fins a Cajamarca. Fracassat l'intent de convertir a Jauja en la capital del virreinato, els espanyols varen entendre que necessitaven una sèu en la zona central i funden la ciutat d'Huamanga com un dels bisbat depenents de Lima, en la jurisdicció dels quals estava Huancavelica, junt en els partits de Angaraes i Castrovirreyna. Esta situació es va mantindre fins a 1593.
Durant el Virreinato del Perú, en (1564), es varen descobrir les mines de azogue, entre les que destaquen la mina Santa Bàrbara i es va iniciar l'auge de la llavors ciutat de Huancasvil, localisada en la llavors regió dels Wankawillka (En espanyol "una sola mà"), antiga jurisdicció d'Huamanga.
El Virrey del Perú Francisco de Toledo va dispondre que es traçara i fundara la Vila Rica de Oropesa. Per la fama de riquea de les seues mines d'or i d'argent, la ciutat va escomençar a poblar-se ràpidament en miners, comerciants i aventurers. L'ambició va ser tal que ràpidament varen entrar en funcionament 43 mines, pero la avidez d'aquells hòmens no els va deixar prevore l'agotament dels jaciments. Quan açò va ocórrer en el XVIII, Huancavelica va empobrir.
En 1821, el Virreinato del Perú estava dividit administrativamente en 11 intendencias, sent una d'elles Huancavelica, que a la seua volta estava conformada per les partides de Castrovirreyna, Angaraes, la Tancada i Tayacaja. A través de la Constitució Política d'1 823, s'establix la divisió del territori nacional en Departaments, Províncies i Districtes sobre la base de les intendencias, partides i parròquies, respectivament. No obstant, el Libertador Simón Bolívar, per mig de Decret Suprem, no considera a Huancavelica, les províncies del qual varen passar a formar part del Departament de Ayacucho. Anys despuix, per Decret Suprem del 28 d'abril de 1839 el Gran Mariscal Agustín Gamarra torna a crear el Departament de Huancavelica conformada per les seues quatre províncies: Castrovirreyna, Angaraes, Huancavelica i Tayacaja.
Independència i República
[editar | editar còdic]
El paper del poblador huancavelicano va ser d'importància en la lluita per a consolidar l'independència republicana del Perú. En reconeiximent al seu aporte li varen donar el títul de “Ilustre Ciutat” (D.S: del 28 d'abril de 1839). En 1822 Huancavelica és elevada políticament a la categoria de departament (26-IV-1822). Després, durant el seu govern, Simón Bolívar va firmar un decret que va suprimir a Huancavelica com a departament i ho va incorporar a la prefectura de Huamanga.
El govern d'Agustín Gamarra va dispondre per mig de llei promulgada en 1839 que les províncies de Castrovirreyna, Tayacaja i Huancavelica formaren un departament, la capital del qual seria Huancavelica. En esta época es va reiniciar l'explotació de les mines, la qual no va tindre èxit per la carència de mà d'obra i perque les atres activitats productives, com la agropecuaria, estaven travades per la presència de rezagos feudals, en propietaris de facendes que no constituïen una alternativa per al desenroll econòmic de la zona.
Esta situació va primar en Huancavelica a lo llarc de el XIX i part de el XX. Per un atre costat, una important data en la seua història és el 24 d'octubre de 1926, quan es va inaugurar el Ferrocarril Central que ho comunica (a través de Huancayo) en la regió Llima províncies i la ciutat capital de Llima i el primer port del país, Callao. La reforma agrària que va impulsar el govern de Juan Velasco Alvarado no va donar els resultats esperats per diferents factors. Actualment, per la seua situació social i econòmica –activitats productives primàries, retart tecnològic, absència de mercats interns i dependència extrarregional, etc.–, Huancavelica està considerat un departament en situació d'extrema pobrea.
En els anys 80 i part dels 90, Huancavelica va sofrir les conseqüències del periodo de violència que va afectar a les seues sèt províncies, la qual cosa va generar la seua postració econòmica, política, social i institucional. A este dolorós fet, les seqüeles del qual encara no han segut superades, se sumixca la catàstrofe de la naturalea (terremot) que va assolar principalment les províncies i districtes del seu alvertent occidental (Conca del Pacífic). En l'actualitat, Huancavelica desenrolla un procés de reconstrucció de la seua economia i del seu teixit social.
Geografia
[editar | editar còdic]Ubicació
[editar | editar còdic]Este departament està ubicat en la cadena occidental i central serra central del país, enclavado en les altes montanyes, entre els departaments de Lima, Ica, Ayacucho i Junín. Llimita al nort en Junín; al sur en Ayacucho i Ica; a l'est en Ayacucho i a l'oest en Lima i Ica. La seua bellea natural i els seus recursos energètics ho convertixen en una regió de gran potencial per al seu desenroll.
- Latitut sur: 11º 59´ 10".
- Llongitut oest: entre meridianos 74º 34´ 40" i 75º 48´ 30".
- Població: 454.797 habitants
- Masculins: 206.506.
- Femenins: 229.891
- Altura de la capital: 3.660 msnm
- Número de províncies: 7.
- Número de districtes: 101.
Accidents geogràfics
[editar | editar còdic]
- Rius més importants: Mantaro, Pampes, Huarpa, Huancavelica i Churcampa.
- Nevats: Huamanrazo (5.298 m s. n. m.), Jahuina (5.288 m s. n. m.) i Altar (5.268 m s. n. m.).
- Òbrigues: Huayraccasa (a 5.000 m s. n. m.) en Huancavelica; Chonta (a 4.850 m s. n. m.) en Castrovirreyna; i, Pampamali (a 4.250 m s. n. m.) en Angaraes.
- Estanys: Choclococha, Orcococha i Huarmicocha.
Clima
[editar | editar còdic]El clima fort per ser fret i d'altitut. La seua temperatura promig és de 9,2 °C en la ciutat de Huancavelica; la màxima de 20 °C i la mínima de 3 °C.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]
El Departament té una extensió de 22.131,47 quilómetros quadrats i es dividix en sèt províncies:
| Províncies del departament de Huancavelica | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ubigeo | Província | Capital | Districtes | Superfície km² |
Població 2016 |
Altitut m s. n. m. |
| 0901 | Huancavelica | Huancavelica | 19 | 4 215.56 | 160 028 | 3 679 |
| 0902 | Acobamba | Acobamba | 8 | 910.82 | 79 752 | 3 431 |
| 0903 | Angaraes | Lircay | 12 | 1 959.03 | 63 906 | 3 271 |
| 0904 | Castrovirreyna | Castrovirreyna | 13 | 3 984.62 | 19 159 | 3 958 |
| 0905 | Churcampa | Churcampa | 11 | 1 218.42 | 44 605 | 3 275 |
| 0906 | Huaytará | Huaytará | 16 | 6 458.39 | 23 023 | 2 712 |
| 0907 | Tayacaja | Pampes | 22 | 3 378.36 | 108 083 | 3 251 |
Economia
[editar | editar còdic]
La seua economia està centrada en la mineria, destacant les mines de Cobriza en la seua gran producció de coure i Buenaventura i unes atres, de les que s'extrau coure, plom, argent, or i atres minerals. En el sector agrícola, produïx papa, de la qual abunden les espècies natives. Les ales de Tayacaja, en Angaraes, i atres províncies són molt productives en cereals. Abunden l'alpaca i la flama. El seu ganado vacú i porcí, per la seua proximitat a Huancayo i Lima, ha aplegat en certs anys a altes sifres de producció.
El llaurador és eminentment migrant; els peons apleguen quan hi ha treball i es marchen a atres regions quan escasseja la llabor. Conta en les centrals hidroelèctriques Santiago Antúnez de Mayolo i Restitució; abdós aprofiten les aiguas del riu Mantaro. Estes centrals formen part del Sistema Interconectado Centre Nort, que suministra energia elèctrica a onze regions: Huánuco, Pasco, Junín, Huancavelica, Ayacucho, Lima, Áncash, La Llibertat, Lambayeque, Cajamarca i Piura.
Transport i comunicacions
[editar | editar còdic]
En esta ciutat termina el Ferrocarril Huancayo-Huancavelica també conegut com "El Tren Macho" ya que, el mal estat de les locomotores causava recurrents retarts. Se li va donar el renom de macho perque, segons el dir popular, este tren "ix quan vullgues i aplega quan pugues".
Educació
[editar | editar còdic]
- Coleges públics i privats:
- Total: 2.501
- Educació inprimaria:1023
- Educació primària: 1188
- Educació secundària: 290
- Universitats: Universitat Nacional de Huancavelica
Analfabetisme
[editar | editar còdic]El departament d'Huancavelica, va conseguir una reducció del 12.9% en l'analfabetisme entre 1981 i 1993, segons les senyes del Institut Nacional de Estadadística i Informàtica (INEI).. No obstant, l'Enquesta Nacional de Llectura (ENL) de 2022 revela que, per a la població de18 a 64 anys, la taxa d'analfabetisme en Huancavelica es manté en un 13.1%.[1]
Atractius turístics
[editar | editar còdic]
Per molts anys les autoritats peruanes lligades al turisme no han considerat a Huancavelica com una zona atractiva per als visitants. Sembla ser que esta percepció escomença a canviar.
Ara podem mencionar entre els seus grans atractius turístics podem mencionar el Tren Macho, els estanys de Choclococha, Orcococha, Sant Francisco descrites pel geógrafo D. López Mazzotti, el cerro de "la Bella Durmiente" en Castrovirreyna, Els banys termals en la ciutat de Huancavelica, "Els Frailones" en Acobamba, les costums dels Chopccas. la gran cantitat d'iglésies virreynales en la ciutat, la Mina Santa Bàrbara, el poble fantasma adjacent i el camí d'esta mina a la ciutat i les zones arqueològiques de Huaytará i Uchkus Inkañán descrites també pel mateix autor en els seus reportes de viage.
Arqueològic
[editar | editar còdic]
Les ruïnes arqueològiques de Huaytará i Uchkus Inkañán, pels seus atributs, mostren l'obra d'un poble altament civilisat. En total han segut classificats uns 20 grups arqueològics, que guarden més de mil restants de gran valor històric. Entre les principals ruïnes destaquen els el centre arqueològic de Inka Wasi, el Morro de Arikac, el Panteón, Puca Rumi, o Santa Catalina. El Palau Incaico de les Dos Finestres, sobre les bases de les quals es va edificar l'iglésia de Sant Joan de Huaytará, en els seus famosos murs de pedra llaurada. La plaça dels Regocijos o Huacaypata és una espècie de baluart defensiu contra les invasions, i està format per tres agrupamientos a on hi ha tombes, chullpas, adoratorios, carrers, canals, vericuetos, places i vivendes.
Natural
[editar | editar còdic]Les aigües termomedicinales de Sant Cristóbal, són famoses. Els estanys de Chocloconcha i Oroncocha, magnífiques en bellea i riques en truchas. La ruta a Castrovirreyna és impactant pels seus agrests paisages.
Cultura
[editar | editar còdic]Festes i costums
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Festivitats del Departament de Huancavelica.
Adoració dels Reis Macs
[editar | editar còdic]És una festa molt popular i la més típica entre els huancavelicanos, té com a escenari casi tota la ciutat de Huancavelica i participen com a protagonistes una bona part del poble. Esta festa, a manera d'auto sacramental, representa el passat dels Reis Macs cap a Belén. Consta d'actes preparats en molt conte. Els actors deprenen els seus parlaments i els encarregats dels vestuaris treballen afanosament. Els ballarins, hòmens i dònes, es disfrassen en caraces, peluca i plomalls formant comparsa en personages grotescs que fan les voltes de bufos cridats en l'idioma quechua com “kichcamachu”.
El 6 de giner al migdia, els tres Reis Macs lujosamente abillats, partixen en els seus cabalgaduras de la plaça Tupac Amaru, rodejats de la comitiva d'esclaus alvancen per la ciutat en mig d'una gran multitut. En cada cantó pronuncien discursos exponent el motiu del viage que els durà fins al Mesías. Els diàlecs se succeïxen en el camí fins a la plaça Sant Dumenge, a on s'acondiciona un espai de repòs per a després d'un breu descans proseguir el seu viage aplegant fins a la plaça principal, a on en els portals de la Biblioteca Municipal acampen simulant estar en Jerusalem, pregunten pel Mesías promés. Herodes instalat en la seua cort en l'atri de la Catedral, els mana cridar i entaula en ells diàlec per a indagar sobre el motiu del seu viage i la misteriosa estrela que els guia. Terminada l'entrevista els tres embaixadors continuen pronunciant discursos en els cantons simulant el trayecte a Belén.
El pesebre és instalat en l'atri de l'Iglésia Sant Francisco, allí apleguen els Reis Macs els qui es postren i reverencian al chiquet, a la Verge i a Sant Josep. La cerimònia termina, els Reis pugen als seus cabalgaduras i es despedixen.
Els majordoms i autors de la festa s'encarreguen de donar alegria oferint licor i menjar als actors, ballarins i públic en general. Esta festa té el seu epílec al sendemà en la Processó de la Sagnada Família. Durant esta festa és típica la dansa de “els pastors” que veneren al recent naixcut en diferents etapes durant els tres dies. Aixina mateix, es caracterisa per un albazo i la vespra en crema de castells i el ball dels assistents al compàs de la banda de músics i orquesta.
Els Negritos
[editar | editar còdic]Realisada l'1 de giner inicialment en Santa Bàrbara en la plaça principal de chaccllatacana del 30 de decembre al 2 de giner per la millor colla de negres adoradores i devots del chiquet Callaocarpino i Jacobo Illanes en una excelent i incomparable estil de ball i adoració; a principis de el XIX, a on les circumstàncies varen brindar als mestizos ya numerosos en la població de la “Vila Rica de Oropesa”, la possibilitat d'introduir eixa la seua expressió “balle dels negritos”, en totes les seues característiques, valent-se del raonament convincent per al retor de l'Iglésia “eixos negres morosos, pecaminosos, llunt d'estar barzoneando en Chincha, se'ls deu dur en tralla en mà per a que vengen a regenerar-se adorant al Chiquet Perdut i deprenen els manaments morals de la llei de Deu”. Se celebra cada segon dumenge de giner. Aixina es va organisar novedosamente eixe grup folklórico en una expressió afroide i llenguage ingenu, pícaro i romàntic. Tal succeïx que, simulant la seua arribada a cavall a la Vila Rica de Oropesa, fan la seua aparició dels voltants del cementeri, afectats per la febra palúdica, despuix del seu pas per alts picos nevats de Portachuela i Chonta, donen llectura al seu característic “Bando”, agraint per l'acollidora i bulliciosa benvinguda, oferint balls moderns i duent el seu mensage d'amor “d'un bes per a les serranes fadrines; aixina anaren barrigonas”, “un abraç fort per a cada vella vanidosa”, “una esperança per a cada viuda”, “dos uvitas madures i sucoses per a cada chicona quinceañera”, i “que la seua vinguda de cinc dies serà per a besar, ballar, cantar i adorar al Chiquet Perdut per ser Deu de Deus”.
En eixe mateix “Bando”, es fan portaveus a nom dels seus patrons que en esta cas resulten el majordom i l'autor, a els qui els motejan prèviament de renoms, “invitant a tots els aficionats al vici, chupacañas, engol de envaldes, a beure i menjar a cames soltes”, “ucuchas (rates) al pal adreçat en greix de flama, sucs especials preparats en aigües negres i fanc de pantà”, i atres succeïts en sàtira per a burlar-se de les autoritats, molt ben captades de l'imaginació cunda del negre; i es dirigixen a la Plazuela de Sant Dumenge.
Des de vespres del dia central, el clan de 20 a 24 negres més o menys, integrats per “Branco” o “Huaqra Senqa” (nas llarc) representat al capataç blanc, que tralla o tronador en mà, ve obrint camp i obligant a ballar als negres per al Chiquet Perdut, per la raó del qual se li crida també “Abrecampo”; “Marica” o “María Rosa” negra (home disfrassat de dòna), que fent el paper de bufona, es mostra coqueta i provocadora, mostrant els encants del seu cos i repartint cucharonasos de fanc a tot espectador desprevenido; el “Caporal Major” i el “Caporal Menor”, fent el paper de vigilants de la disciplina del clan, adornats tots ells, de vistosos i originals disfrassos en mocadors de seda i campanillas d'argent en mà, ballen a ritme de bells musicals, arrematats en cert moment, en el “zapatín” ple de destrea, equilibri i filigrana.
En mig d'eixos balls combinen en ocurrències i expressions eròtiques ingènues de tipo negroide, per eixemple, resulta comuna i tradicional de tot negre la seua afició per “sò congonea” que aplega a captivar al públic pueblerino.
Este clan, el dia central o de la Processó del Chiquet Perdut, rendixen en cada cantó que descansa el vés, bells salms o discursos, escrits per poetes huancavelicanos, tradicionistas huancavelicanos; conclosa la processó els negres ballen el atipanacuy que es reproduïx en moviments en la paraulota, esta ball dura vàries hores, després del com salen dansant per carrers i places; per a l'últim dia entre planys i atacs de “María Rosa” realisen la despedida; en canya al muscle i tonada especial interpretada pels músics; s'aniran ballant pels carrers de Huancavelica.
Només esta semana escapa del renou que caracterisa a atres moments festius, no obstant es unge d'una espiritualitat més profunda i recolliment místic, alguna cosa diferent d'atres dates de festa. La ciutat permaneix queta i tranquila vivint, intensament, el sobrecogedor drama del Calvari. Resalten les processons nocturnes.[2]
- Dumenge de Ramos: que recorda l'entrada triumfal del Senyor a Jerusalem. Ix de l'Iglésia de Santa Ana representant a Jesús, montat en un pollino viu, sent l'animal cast i d'exclusivitat d'us per a este fi, dita expressió recorre llongitudinalment casi tota la ciutat, d'orient a occident. En tot el recorregut no falta l'ingeni andino expressat en estores de flors naturals per a on recorre el Senyor montat en l'asno blanc; concloent la seua trayectòria en el barri d'Ascensió.
- Dilluns Sant: ix en processó la efigie de Jesús pres pels judeus “Senyor del Prendimiento” (image que alcança els 2,1 m d'altura) d'digno humiltat i dolçor infinita, que captiva l'esperit i enternece el cor, fent brotar dels ulls llàgrimes d'amor, d'arrepenediment i de compassió.
- Dimarts Sant: commovedora image és la que es presenta en processó de el “Senyor dels Assots”, és una de les més culminants del dolorós martiri del nostre Senyor Jesucristo, fent el recorregut de l'Iglésia de Santana, passant per les principals artèries de la ciutat per a després retornar a l'iglésia d'orige.
- Dimecres Sant: l'impressionant efigie de el “Senyor de Nazareno”, carinyosament cridat “Vila Senyor”, qui és dut en vas de l'Iglésia Catedral, portant la creu, representant la caiguda a on Cirineo ho ajuda a complir en part del seu recorregut, esperant en els voltants dels portals de la Biblioteca Municipal; en paralel a això, de la Catedral ix en vés Sant Joan que va a la seua trobada i fent tres reverències al Senyor es marcha per a colocar-se davant; seguidament aplega la Verge Verónica, qui després de la consegüent reverència li tira flors del devantal; deixant traslucir el rostre del Senyor; qui s'ubica immediatament després de Sant Joan i finalment aplega el SOLEMNE ENCUENTRO, entre la Verge dels Dolors i Jesús de Nazareno, a on el públic s'agenolla, guardant silenci per alguns minuts, per a després continuar en la processó en l'orde següent: Sant Joan, La Verónica, Jesús de Nazareno i la Verge Dolorosa, retornant posteriorment a l'Iglésia d'orige.
- Dijous Sant: institució de la Sagrada Eucaristía i del Sacerdoci Catòlic, solemne Missa de el “Sopar del Senyor” i trasllat del Santíssim Sacrament al Monument Eucarístico. Hora Santa en la Catedral i temples parroquials, visita de monuments, vés-la eucarística en la Catedral. Visita de temples per a guanyar les indulgències necessàries.
- Divendres Sant: a les 15.00 en les diferents Iglésies en forma sincronisada celebren missa de tres hores. Esta missa és coneguda en el nom tradicional de el SERMÓN DE LAS TRES HORAS, continuant en la processó de la Verge Dolorosa i el Sant Sepulcro, que ix de la capella de la Dolorosa, el seu trayecte és acompanyat per la Germandat dels Cavallers del Sant Sepulcro, autoritats civils, militars, religioses i poble en general.
És costum elegir en la porta de la Capella a una persona que serà el majordom per a que es faça càrrec a l'any següent de l'organisació; en coordinació en els membres de la germandat.
- Dissabte de Gloria: en hores del matí es donaran les celebracions de la Vigília Pascual bendició del fòc, del ciri pascual, de l'aigua bautismal, celebracions eucarísticas, repic de campanes de tots els temples comunicant la resurrecció de Crist. Aleluya, Aleluya. Este dia des de primerenques hores els negociantes s'instalen en el camp ferial; donant inici a la fira comercial, ganadera, artesanal, agropecuaria, a on el visitant podrà gojar del tradicional “Cuchuscha” o trompeo organisat pels llauradors de les diferents comunitats.
És una data propícia per a assaborir la pachamanca.
- Dumenge de Pasqua de Resurrecció: a les 4.00 després de les funcions llitúrgiques, es dona la processó matinal de l'image de Crist Resucitat, qui en el trayecte es trobarà en la Verge María. Concloent la processó en la plaça d'Armes, en la crema d'un ninot representatiu de Judas en presència de la població.
Durant la semana en els portals de la Biblioteca Municipal, és característic la venda de plats típics, aixina com els suculents ponches, igualment els dies dissabte i dumenge es dona la gran final de carrera de cavalls, a on intervenen els braus i aguerridos “Chopccas”. Estes carreres s'inicien en el més de giner, competint dumenge despuix de dumenge.
Festes de les Creus i l'Esperit Sant
[editar | editar còdic]Més de maig, festiu i religiós, caracterisat per les tradicionals corregudes de bous, vingut des d'Espanya i assimilat per la cultura andina, hui festa tradicional en motiu de la celebració de les festa de les creus.
En el més de maig: els barris de Yananaco, Ascensió, Sant Cristóbal i Santa Ana són centres d'esta colorida festa; la mateixa que comença en la baixada de les creus dels cerros de “Cruz Pata” del barri de Yananaco, Cruz del Cerro Potocchi, del Senyor de Potocchi, que és la més gran i medix Huit metros, pertany al barri de l'Ascensió; “Creu Fadrina” cerro del mateix nom, ubicat en el barri de Sant Cristóbal, “Cruz del Senyor de Oropesa”, del barri de Santa Ana.
El dia central s'anuncia en “harawi”. Els obligats, persones partix del sistema de càrrec deuen dur els bous més braus de les estàncies més lluntanes. En este acte són especialistes els famosos chalanes natius o tiradors de bous els qui interactuen en la sonata dels “waqrapucus” (corneta de banya de bou), del que es diu que la seua melodia és el llenguage dels bous, aixina com el dels “pitureros” els qui recepcionan en la plaça central anunciant l'arribada dels bous que en el seu afany de voler fugir generen un espectàcul a banda al marge del que es dona en el rode.
En este event participa la població en general dia despuix de dia, per l'espai de sis dies, a on la part jocosa i resaltante ho fan els aficionats que animats per unes copes de licor desafien als bous i a la mort; utilisant com capa penyores de vestir com chalinas, chompas o ponchos, els qui moltes voltes són agarrats pel bou. Ya és costum de la gent del poble dir que va ser una "bona correguda" quan va haver morts o ferits.
La culminació de la festa de les creus consistix en traslladar sobre els muscles el pesat madero fins al cim del cerro, entre vores i brindis de licor. La tornada del cerro és trist. Les dònes descendixen plorant i musitando les següents paraules “ara nos trobem sols, òrfens per haver deixat el nostre Deu”.
El Voltó Wantuy
[editar | editar còdic]És una festa costumista que se celebra cada 25 de juny i que subsistix fins als nostres dies en la província de Acobamba, que en castellà vol dir “carregar el tronc”, en este cas és per a proveir-se de combustible per als festejos de la festa patronal.
Com a referència històrica, manifesten els paucarinos i andabambinos, que abans que existira la carretera Huancayo – Ayacucho; ni encara el ferrocarril de Lima a Huancayo, les tropes de cavalleria i infanteria obligadament pernoctaven en eixa zona per a resguardar a la ciutat de Ayacucho, a on es va sagellar l'Independència Americana.
En l'itinerari del viage de la tropa, Paucará era el lloc de descans. Els moradores de Paucará aixina com els de Acobamba, tenien que constituir-se en el seu “Carguyoq” al cap duent combustible i víveres consistent en reses, moltons i vàries càrregues de llenya, per lo que per a evitar sorpreses, els comuneros per previsió ya tenien voltons secs duts de les quebrades de Anco. Posteriorment els voltons no solament servien per a convertir-les en combustible sino per a obres públiques o en tot cas per a alçar arcs per a la processó del Sant Patró, per a la construcció o reparació d'Iglésies, escoles, o cases comunals. Cada “Carguyoq” organisa la faena aprovisionándose prèviament de coca, cigarrets, tragallades, berena i chicha, la cordial invitació es fa a través de càntics en quechua. En la vespra del viage el “Carguyoq” novament efectua el “Jayaku”, esta volta en acompanyament de “Pincullo i Tinya”, recorrent els carrers i anotant el nom d'els qui van a eixir al sendemà. Efectivament el Carguyoq reunix en la plaça principal en els seus familiars i aplegats. Alguns “maqtas” disfrassats en pell i cap de venado com coraza i caixco els mateixos que són decorats en cintes de diferents colors i les chicones adequadament abillades comencen el viage en els “Carguyoq” al cap, al són dels pincullos, tinyas, vores i “harawi”. La Joventut s'entusiasma en dos o tres tragallades que han assaborit, i per a que el viage no siga cansat canten.
Aplegat al lloc a on es trobara el material desijat; en mig de càntics i tragallada; l'arbre és tallat. Conclós en l'acte ceremonial del tall de l'arbre; els jóvens s'allisten i preparen els seus “kirmas” que consistix en nugar i amarrar en grosses sogues travessades per pals al voltó, en les mateixes branques; a una distància d'un metro i mig; els que són carregats per varons en un número de cinc o sis a cada costat, és dir per 10 o 12 parelles; naturalment segons la gruixa i pes de cada voltó. La part davantera de l'arbre és nugada en cabresto trenat del cuiro de bou que és agarrada per les chicones, iniciant el viage al són de tinya, chiulets, pincullus i la vora de les pasñas, vigorizados per l'alcohol, chicha i coca. El viage es realisa per camins pedregosos, angosts i escabrosos. La suor dels mossos és secat per les chicones, els qui estan atentes en arreplegar qualsevol penyora que caiga. La companyia de les pasñas els infunde més valor i alé als varons que ràpidament alvancen en la seua pesada càrrega.
L'entrada al poble és molt ceremoniosa; cada u dels “Carguyoq” ingressen montat sobre el voltó, libando canya i invitant als acompanyants, que després de donar un recorregut triumfal, el voltó és deixat en la plaça principal.
Festa de la Verge del Carmen de Lircay
[editar | editar còdic]El 16 de juliol en el districte de Lircay (Província de Angaraes) es porta a terme la festivitat de la Verge del Carmen. Les celebracions s'inicien uns dies abans, en les “novenes” en l'iglésia del barri de Poble Vell. Fins al 15 de juliol es realisen les denominades “vespres” i “albazos” en la crema de fòcs artificials i la participació del poble sancer que dansa alborozado.
El Huaylas Trilla i Trompeo
[editar | editar còdic]El 30 d'agost en la zona de Acobamba es denomina qachuwa i en atres llocs de la regió es diu Huaylas trilla. Es troba lligada a les activitats agrícoles i es realisa en l'época de collita de blat i ordi. És practicat pels jóvens llauradors d'abdós sexes quan les gavillas ya han segut secades i apilonadas en l'eres. L'amo del predio després de proveir-se de aguardiente, coca, cigarro i chicha de molle o de “jora”, invita especialment a les mosses fadrines o pasñas casaderas, aixina com als maqtas o jove adolescents de la comunitat, per al famós Huaylas Trilla, que consistix en un animat ball i fort zapateo sobre les gavillas per a separar els grans al són de vores en l'acompanyament de charangos i rondínes.
La nit fixada per al huaylas en una “era”, és notícia que s'escampa com un reguero de pólvora entre la enamoradiza joventut, que tria les nits de lluna per ser més propícia per a les seues cuitas. Els maqtas i pasñas, per sinuoses senderes comença a aplegar a la “era”, cada cual disfrassat per a no ser reconegut. Els hòmens en els seus jupetins o “loqos” multicolors i en capells amarrats en mocadors de cotó en la mandíbula, en les seues infaltables watanas i maquitus, abillats també en ponchos i tovalletes que els cobrix casi tota la cara. Les dònes en les seues “ucunchas” brodats i les seues “walis” o centres de bayeta blau o negre en múltiples vastes, en llicllas i pullos multicolors; el seu gran mocador “inisku” al coll, capell de llana d'ovella adornat en cintes teixides i flors, senyal de fadrineria. Alguns maqtas artistes porten charango o bandurrias i rondínes mentres que algunes dònes les seues “trompes” que són menuts instruments metàlics que s'eixecuten en un sol dit colocant a la boca.
Els concurrente que generalment sumen entre 18 a 20 jóvens d'abdós sexes que són rebuts per l'amo, qui els invita a assentar-se entorn a la “era” prèvia libación de sengles copes de aguardiente o per lo manco de “vert lojo” (rom), coca i cigarrets. Despuix d'una amena “Chakchapada”, els mossos escomencen en el “Harawi”; anunciant als “Maqtas” l'iniciació de la faena o “huaylas trilla”. Continua el huaylas trilla en mig de l'alegria general, sobretot entusiasmat per la tragallada i la coquita dolça. Les “pasñas” giren entorn a la “era”, mentres que els mossos rítmicamente seguixen zapateando sobre les gavillas del blat. Passada la mijanit, els mechons ya estan desgranades. És hora de prendre alé, per a proseguir en els diferents jocs com: “el lleó i el rabosot”, “el sacha tiray” (extraure l'arbre), “la paka paka” (les amagades), la correguda de bous, després el trompeo o “champa tikray”, donant fi a la matinada en el “SAWANAKUY - KULLKUY”, que no és sino carregar en la chalina a les chicones en rumbos desconeguts.
La dansa de gala o dansa de les tijeras
[editar | editar còdic]
Ball pagà d'orige medieval els qui per mig de la dansa demostren habilitats extraordinàries del cos i de la prestidigitación, tot això associat a lo demoniaco. Segons la tradició, la dansa és competitiva, de barri en barri, de poble en poble. La sanc no fa mella, primant el domini mental i el maneig corporal a fi de brindar adoració a la Verge de la Natividad, Chiquet Lachocc, Chiquet Natiu i Chiquet Manuelito.
Els Tusuq, Layjas, antecessors dels danzantes d'tijeras, eren considerats sacerdots, adivinos, bruixos i curanderos, els quals eren molt respectats pel poble. En aplegar els espanyols a desterrar les ancestrals costums agrícoles per a establir la mita minera, varen anar també els principals perseguits, ya que es resistien a abandonar les seues tradicions ancestrals.
Cridats llavors “supaypa wawan” que significa “fill del diable”, es varen refugiar en les altures més inhòspites. Com els espanyols no varen conseguir borrar la cosmovisión i mitologia andina, varen acceptar integrar-los a la seua societat en la condició de que dansaren en honor al deu occidental; és dir, que participaren en els rituals de Religió Catòlica, en el qual sometrien als pobles.
En l'actualitat la dansa de tijera és una dansa clàssica, ritual de caràcter màgic i religiós, en la que es representa coreográficamente els esperits de la pachamama, yacumama, hanaccpacha, ucupacha i atres wamanis que són els deus andinos; aixina com els diferents aspectes de la vida del poblador de la regió. Històricament la seua escenificació està vinculada a moviment mesiánicos andinos o de reivindicació religiosa i cultural en sectors d'una raïl prehispánica coreogràfica, la dansa està influenciada pels balls que els espanyols varen dur en si, especialment les jotas, contradanzas i menuets, aixina com per la vestimenta de grans senyors virreynales.
L'us de les tijeras, constituïda per una tijera herma i una atra macho, es deu a un procés històric a on els tusuq, somesos a les explotacions mineres i de fundició, buscaven una aleació de metals que expressaren els seus sentiments i els esperits dels seus antepassats.
El parament dels danzantes és variat, depenent del personage i les circumstàncies. En l'época colonial varen escomençar a imitar els lluents uniformes militars, en certs canvis d'acort al gust personal. Aixina, els brodats en fils metàlics varen ser poc a poc representant els seudònim dels danzantes i figures de la naturalea que apareixen en els trages actuals, integrats per plomalls, capells, peluca, pechera, camiseta, casaca, faixa, pantaló, mànegues, miges, plantilles o sabatilles, mocadors, guants, i per supost tijeras.
La dansa es pot classificar en dansa major o de competència, cridat Atipanacuy; dansa menor o Qolla alva que es balla per les nits; i zapateos, eixecutats en les festivitats nadalenques. Els danzantes tenen una vocació casi sacerdotal, iniciant el seu aprenentage, que es transmet de generació en generació, durant l'infància.
Es balla majorment durant les festes nadalenques,[3] en l'altar de l'Iglésia Sant Francisco en la ciutat de Huancavelica.
Classificacions regionals de Huancavelica
[editar | editar còdic]| Autor | Índex | Posició | Regions Incloses | Any |
|---|---|---|---|---|
| PNUD | Índex de Desenroll Humà | 24.º | 24 | 2012.[4] |
| Institut Peruà d'Economia | Competitivitat | 22.º | 24 | 2017.[5] |
| Centrum Cátolica | Progrés Social | 19.º | 26 | 2016.[6] |
| Centrum Cátolica | Competitivitat | 26.º | 26 | 2016.[7] |
Autoritats
[editar | editar còdic]Regionals
[editar | editar còdic]Com tots els atres departaments del Perú i la Província Constitucional del Callao, constituïx una regió de facto en un Govern Regional propi ademés d'un districte electoral que elegix cinc congressistes.
- Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Huancavelica.
- 2019 - 2022[8]
- Governador Regional: Maciste Díaz Abad, del Moviment Independent Treballant per a Tots.
- Vicegovernador Regional: Guillermo Quispe Torres, del Moviment Independent Treballant per a Tots.
- Consellers:
- Huancavelica:
- Fernando Clemente Arana (Moviment Regional Ayni)
- Teobaldo Quispe Guillen (Moviment Independent Treballant para Tots)
- Acobamba:
- Hugo Romel Espinoza Ancalle (Moviment Regional Ayni)
- Jaime Escobar García (Moviment Independent Treballant para Tots)
- Angaraes:
- Ernesto Sánchez Zorrilla (Moviment Regional Ayni)
- Fredy Roland Vidalón Peralta (Moviment Independent Treballant para Tots)
- Castrovirreyna: Gianina Sánchez Almonacid (Moviment Independent Treballant para Tots)
- Tayacaja:
- Maritza Marleny Ravelo Chávez (Moviment Regional Ayni)
- Tito Arcenio Castro Huamán (Moviment Independent Treballant para Tots)
- Huaytara: Micaela Emperatriu Sotelo Berrocal (Moviment Regional Ayni)
- Churcampa: Pelayo Marca Villantoy (Moviment Independent Treballant para Tots)
Militars
[editar | editar còdic]- Eixèrcit del Perú: BIM 43 .
- Marina de Guerra del Perú: .
- Força Aérea del Perú:FUERZA DE ELITE (DOES FAP)
Regió Policial Huancavelica, siti en el Jr. Grau s/n - Barri de Santa Ana - Huancavelica.
Religioses
[editar | editar còdic]De la religió catòlica:
- Mons. Isidro Barri Barri (Bisbe de Huancavelica).
Policials
[editar | editar còdic]Comissaria de Huancavelica Comissaria Castrovirreyna
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri de Cultura.Consultat el 28/04/2026.
- ↑ Sobre la base de "Huancavelica/ Atles regional del Perú" ISBN 9972-40-320-3
- ↑ «La Dansa De les Tijeras». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. undp.org. Consultat el 15 de juny de 2016.
- ↑ «Índex de Competitivitat Regional - INCORE 2017». ipe.org.pe. Consultat el 1 de juny de 2017.
- ↑ «Índex de Progrés Social Regional Perú 2016». Cetrum. Consultat el 15 de juny de 2016.
- ↑ «RESULTADOS DEL ICRP 2016». Cetrum. Consultat el 24 de novembre de 2016.
- ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
- Guillermo, Lohmann Villena (1999). Les mines de Huancavelica en els sigles XVI i XVII, Fondo Editorial 1999. ISBN 9972421407.
- Lopez Mazzotti, Daniel (2001). A mochila en Perú - 3ra Edició, Exploradors peruans.
- Benavides Estrada, Juan August (1991). Nou Atles del Perú i el Món, Editorial Escola Nova S.A..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Departament de Huancavelica.- Pàgina web del Govern Regional de Huancavelica - Perú
- Rutes d'Accés a Huancavelica des de Lima - Perú
- Versió del diari espanyol ABC sobre turisme en el Perú [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Huancavelica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.