Departament de Áncash

Archiu:Cordillera Blanca y Cordillera Negra.jpg

Departament de Áncash

Áncash és un dels vintiquatre departaments que, junt a la província constitucional del Callao, conformen la República del Perú. Va ser creat el 12 de febrer de 1821 per José de Sant Martín. La seua capital és la ciutat d'Huaraz, mentres que la seua urbs més poblada és Chimbote. Posseïx llitoral en l'oceà Pacífic per l'oest, i llimita territorialment en el departament de la Llibertat al nort, el departament de Huánuco a l'est i el departament de Lima al sur. En una població d'1 205 998 i una densitat de població de 29,6 hab./km², és l'octau departament més densament poblat del país.

Dins del departament es diferencien dos tipos de geografia: l'àrida planura costera front al Oceà Pacífic que domina el llímit occidental de la regió; i la zona montanyosa andina que ocupa més del 70 % del territori departamental, esta comprén als accidents geogràfics de les cordilleres Blanca, Negra, Huallanca, Huayhuash, la Serra Oriental de Áncash i el Canó del Marañón, zones que en conjunt posseïxen profunts vaalles i vint picos per damunt dels 6000 m s. n. m. Dites formacions montanyoses donen orige a llac i rius d'enorme potencial hidrològic, com els rius Santa i Pativilca que desemboquen en l'oceà Pacífic, i els rius Yanamayo, Mosna i Marañón, afluents del Amazones que desemboca en l'Atlàntic.

L'història de Áncash està vinculada a les manifestacions culturals més primerenques del Antic Perú, des del desenroll dels treballs en pedra de l'Arcaic en el sigle XIII a. C., en l'home de la cova del Guitarrero. Posteriorment, rep l'influència de la civilisació Caral-Vaig saber; i sigles més vesprada, en el seu territori, a on confluïxen camins entre la costa i la selva, va sorgir i es va desenrollar la cultura Chavín, que posteriorment va influir en les cultures recuay i wari. Ya en la segona mitat de el XV va ser incorporat al tahuantinsuyo per Pachacútec i Túpac Yupanqui, els qui varen consolidar el seu imperi en la construcció de tres ramals del camí inca cap al nort. Durant el virreinato del Perú, es va aprofitar la seua riquea minera i agrària per més de 300 anys. Hui en dia, estes activitats econòmiques, sumades a la peixca, són l'eix de creiximent econòmic de la regió.

Conta en un ric patrimoni històric, en la presència de jaciments arqueològics precolombinos dels que destaquen Chavín de Huantar (Patrimoni de la Humanitat), Sechín i un tram ben conservat de 50 km del Camí Inca (Patrimoni de la Humanitat). Aixina mateix, unes 340 000 hectàrees de Áncash estan conformades per les àrees naturals protegides del parc nacional Huascarán (Patrimoni de la Humanitat), la zona reservada de la Cordillera del Huayhuash i el jaciment paleontológico de Yanashallash, ubicats en la serra departamental.

El departament és la sexta economia del país per aportar al Valor Agregat Brut nacional un 3,5 %. L'importància relativa de la regió en el país és major en el cas dels sectors miner, peixquer i manufactura. El 47,8 % de la població amprada labora en el sector terciario, seguit del 37 % en el sector primari, i el 15,2 % restant en el sector secundari.

Toponímia

El departament va tindre el nom de «Huaylas» entre 1835 i 1839, en honor a un dels grups ètnics més important de la regió: els huaylas, els membres del qual varen ser parents propencs del inca Atahualpa durant el Tahuantinsuyo. El 28 de febrer de 1839, per decret del president Agustín Gamarra, el nom del departament va ser canviat a «Áncachs» en referència a una riera propenca al cerro Pa de Sucre, a on es va desenrollar la batalla de Yungay i en el qual Gamarra va participar conformant les files del eixèrcit chilé-peruà, eixint vencedor d'eixe enfrontament que va ser decisiu per a la dissolució de la Confederació Perú-Boliviana.

L'etimologia de Áncash l'explica Cerrón Palomino, assegurant que el nom es pot analisar com anqa-ş. Especula que en el passat *anqa simplement significava 'blau', i -ş era un sufix atributivo, equivalent en significat a una frase com 'en calitat de X cosa'. Aixina anqaş, escrit hui ⟨Áncash⟩, significaria 'azulenco', en referència a l'anteriorment mencionat riera o riu Ancasmayo (de *anqaş mayu, lliteralment 'riu blavenc') que passa prop de Yungay i la primera part del qual hauria segut presa per a nomenar el departament modern. Hui dia, *anqaş, escrit com ⟨anqash⟩ o ⟨anqas⟩, simplement significa 'blau' en els dialectes moderns del quechua i ya no és divisible en les seues parts constituents.

Ya per a inicis de el XX s'usava la forma actual ⟨Áncash⟩ en lloc de ⟨Áncachs⟩.^{cita requerida}

Geografia

Artícul principal → Geografia de Áncash.

Áncash està enclavado entre el mar de Grau i el riu Marañón, la codillera dels Vages creua el departament de nort a sur. Es troba entre les latitut 10°47′15″ i 12°48′ N i les llongituts 74°52′ i 77°22′ O. Té un territori de 35,914.41 km², incloent 12.23 km² de superfície insular, lo que ho convertix en el dècim segon departament més extens del país.Áncash llimita a l'oest en l'oceà Pacífic, al nort en La Llibertat, a l'est en Huánuco i al sur en Lima. Geogràficament, Áncash es pot dividir en dos regions climáticamente distintes: la zona andina; de terreny montanyós accidentat i la zona costera; de planures desérticas. La franja costera de Áncash té 315 km de llongituti es caracterisa per una vora prou irregular, a on s'alternen plages arenenques, ensenar i baïes, com les de Chimbote i Samanco. Més de 15 illes es troben front a la costa ancashina, sent la més gran Illa Blanca, en el noroest,també és comú l'aparició de chicotetes illes, entre les que destaquen Santa, Ferrol, illa Tortuga, Redona, Corcovado, Els Chimús, entre unes atres. La costa de Áncash comprén les províncies de Santa, Casma i Huarmey, i comprén el 23% del territori regional. La regió costera és travessada per varis rius importants: el riu Santa, el riu Lacramarca i el riu Nepeña en la província de Santa; el riu Casma, el riu Sechín i el riu Gran en la província de Casma; i els rius Huarmey i Culebras en la província de Huarmey.

La zona andina estan formada per montanyes, canons i valls profunts a l'oest de la cordillera Negra. La zona andina es va formar a finals del cretácico tardà, pel moviment de la convergència de la placa de Naixca baix de la placa suramericana. La cordillera Negra, ubicada entre la costa i el carreró de Huaylas, corre paralela a la cordillera Blanca des de Conococha fins a la seua trobada en el canó de l'Ànet; el seu punt pero alt és Coñocranra, a 5187 m s.n.m. Les montanyes més altes de Áncash estan en la cordillera Blanca, de les quals més de trenta superen els 6000 m.s.n.m. La més alta d'elles és el Huascarán (Matashrahu), a 6757 m s.n.m. La cordillera Blanca va ser denominat per l'UNESCO com Reserva de Biosfera en 1977 i com Patrimoni Natural de la Humanitat en 1985. La montanya més alta fora de la cordillera Blanca és el Yerupajá, a 6542 m s.n.m., en la cordillera Huayhuash. Conococha és l'únic replanell de Áncash.

La cordillera Blanca dividix la zona andina de Áncash en dos: el carreró de Huaylas a l'oest i la zona dels Conchucos a l'est. El carreró de Huaylas és un estret vall aluvial que s'estén a lo llarc del curs del riu Santa, des del seu naiximent en Conococha, al sur, fins al Canó de l'Ànet, al nort. La zona dels Conchucos, per la seua banda, és una successió de diverses valls accidentades els rius de les quals són tributaris del Marañón. En este territori abunden les punas, i presenta rius de gran cabal pero de recorregut curt, com el Mosna, Puchka, Yanamayo, Acochaca i Pomabamba, tots d'orige glaciar i que aboquen les seues aigües al riu Marañón. El Marañón, en el seu recorregut de sur a nort, delimita la frontera este de Áncash i la separa de les regions d'Huánuco i La Llibertat.

Áncash té un parc nacional: el parc nacional Huascarán, una reserva nacional: la reserva nacional Sistema d'Illes, Illots i Puntes Guaneras i una zona reservada: la zona reservada Cordillera Huayhuash.

Clima

Artícul principal → Clima de Áncash.

El clima de Áncash és variat. De temps de maig a setembre "hivern andino". En la costa, el pis inferior de l'alvertent occidental, el clima és desértico, en pluges molt escasses i mal distribuïdes, que s'incrementen a mida que s'alvança en altitut; zones en clima templat i sec es troben en els pisos mijos de les vertents andinas oriental i occidental, aixina com en el Carreró de Huaylas; climes frets i secs en les punas i altes replanells; i climes polars en els cims nevats. A l'est de la Cordillera Blanca i en el fondo de la vall formada pel Marañón hi ha un clima càlit-humit, en temperatures altes durant el dia i la nit.

Glaciars i picos nevats

Artícul principal → Anex:Montanyes del departament de Áncash.

Les dos cadenes montanyoses més altes del Perú, la Cordillera Blanca i la d'Huayhuash tenen en el seu territori a més de 200 glaciars que estan distribuïts, en la Cordillera Blanca, a lo llarc de les seues 180 quilómetros de llongitut, des del nevat Tuco en el sur, fins a les rodalies del nevat Champará en el nort. Uns 27 glaciars superen els 6 000 m s. n. m. i al voltant de 200, els 5 000 m s. n. m. La major part dels rius originats en les valls d'esta cordillera drenan cap a la conca del riu Santa. L'àrea coberta per neu comprén 504.4 km², que representa el 14,84 % de l'àrea total del parc. Existixen 712 glaciars que representen 486 037 km² i un volum estimat de 18 458 km³ de potencial hidrològic en estat sòlit.

• Arhuay (6.025 / 4.554 m)
  Arhuay (6.025 / 4.554 m)
• Artesonraju (6.025 / 4.685 m)
  Artesonraju (6.025 / 4.685 m)
• Llaca (6.123 / 4.500 m)
  Llaca (6.123 / 4.500 m)
• Pastoruri (5.201 / 5.001 m)
  Pastoruri (5.201 / 5.001 m)

Estanys

Dins dels llímits de les àrees protegides del parc nacional Huascarán i la Reserva del Huayhuash, s'han identificat més de 400 estanys, que representen un àrea aproximada de 27.7 km². La majoria d'elles són d'orige glaciar. Solament s'han realisat alçament batimétricos en 40 d'elles, donant com resultat un volum de 435 086 656 metros cúbics. Entre les estanys, destaquen Querococha en Recuay; Pelagatos en Pallasca; Paró en Huaylas; Llanganuco en Yungay; Conococha sobre la carretera Pativilca-Huaraz; Purhuay i Reparin en Huari i Finestreta en Asunción.

Archiu:Laguna Llanganuco-Huaraz Peru.jpg

Estany de Llanganuco.

Rius

La divisòria continental de les Américas, llínea de divisió de les aigües que aboquen al oceà Pacífic i les que ho fan al Atlàntic, creua el parc nacional Huascarán per la mitat de manera contínua. Per lo que les dos parts tenen una relació casi igual de superfície. Existixen tres rius principals que naixen en el parc, el riu Santa, riu Yanamayo i el Pativilca, els dos primers discorren en la mateixa direcció de sur a nort: el Santa rep l'aporte de 23 rius de la Cordillera Blanca, que tenen el seu orige en 457 glaciars i desemboca en l'oceà Pacífic, el riu Yanamayo rep l'aporte de 16 rius, que tenen el seu orige en 192 glaciars i desagua en el riu Marañón, que avena al Amazones per a que desemboque en l'Atlàntic. Finalment el Pativilca rep l'afluència del riu Piskaragra, que té el seu orige en 14 glaciars i fa un recorregut d'est a oest per a desembocar en el Pacífic.

Riu	Llongitut (km.)	Alvertent	Naiximent (altitut)
Santa	347	Pacífic	Conococha (4.050 m s. n. m.)
Marañón	226 *	Atlàntic	Nev. Yapura (5.800 m s. n. m.)
Pativilca	154	Pacífic	Nev. Pastoruri (4.950 m s. n. m.)
Fortalea	114	Pacífic	Cordillera Negra (4.900 m s. n. m.)
Casma	106	Pacífic	Cordillera Negra (4.800 m s. n. m.)
Huarmey	93	Pacífic	Cordillera Negra (4.900 m s. n. m.)
Culebras	88	Pacífic	Cordillera Negra (4.900 m s. n. m.)
Nepeña	85	Pacífic	Cordillera Negra (4.900 m s. n. m.)
Mosna	58	Atlàntic	Nevat Bayococha (5.500 m s. n. m.)
Vizcarra	48	Pacífic	Cordillera de Huayhuash (5.100 m s. n. m.)
Yanamayo	32	Atlàntic	Nevat Bayococha (5.500 m s. n. m.)

(*) Llongitut del Marañón al seu pas per Áncash.

Flora i fauna

La biodiversitat de la regió Áncash es concentra principalment en el Parc Nacional Huascarán i la Zona Reservada Cordillera Huayhuash, que actuen com a refugis per a la conservació de numeroses espècies. En la costa, es troben menuts boscs aïllats d'algarrobo en les valls i boscs de galeria en els fondos dels valls interandinos. En les punas, que se situen a altituts superiors als 4,500 metros sobre el nivell de la mar, predominen el herba de puna i els oconales. També es troben boscs de quisuar (Buddleja incana), queñua (Polylepis spp.), i alisos (Alnus acuminata), que són espècies natives de la regió, mentres que boscs d'eucalipto i pins, producte de la reforestació, creixen fins al llímit inferior de les punas. El parc nacional Huascarán és llar de més de 120 espècies d'aus i 10 espècies de mamífers. Entre les aus més representatives de la regió es troben el còndor andino (Vultur gryphus), l'ànet dels torrents (Merganetta armata), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), la perdiu de puna (Tinamotis pentlandii), l'ànet gerga (Anas georgica spinicauda) i l'ànet cordillerano (Lophonetta specularioides alticola). Atres espècies aviars inclouen al zambullidor pimpollo (Rollandia rolland morrisoni), la gallareta jaganta (Fulica gigantea), la gavina andina (Larus serranus), la cotinga de Zárate (Zaratornis stresemanni), el torito pit cenizo (Anairetes alpinus), el mielerito jagant (Oreomanes fraseri) i l'azulito altoandino (Xenodacnis parina).

Sobre la fauna mamífera, la regió alberga espècies de gran rellevància ecològica, com el gat montés (Leopardus colocolo), el gat andino (Leopardus jacobita), el gose de anteojos (Tremarctos ornatus), la taruca (Hippocamelus antisensis) i la vicuña (Vicugna vicugna). També es poden trobar atres espècies com el venado gris (Odocoileus virginianus), el puma (Puma concolor incarum), la vizcacha (Lagidium peruanum) i la comadreja (Mustela frenata agilis). La flora és igualment diversa, en 779 espècies de plantes altoandinas registrades, que pertanyen a 340 gèneros i 104 famílies. Entre elles destaca la puya Raimondi (Puya raimondii), membre de la família de les bromeliáceas, que ostenta l'inflorescència més gran del món i és una espècie emblemàtica de la regió.

En la zona costera de Áncash, particularment en la Reserva Nacional Sistema d'Illes, Illots i Puntes Guaneras, es troben biocenosis tant pelágicas com bénticas. Estes àrees són especialment riques en fauna marina, albergant 25 espècies de cetáceos, com la marsopa espinosa (Phocoena spinipinnis) i el delfí obscur (Lagenorhynchus obscurus), ademés de llops marins i el gat marí (Lontra felina). l'avifauna marina és igualment diversa, en espècies d'àmplia distribució com albatros, petreles, paíños, piqueros i el pingüí de Humboldt (Spheniscus humboldti). En les plages i vores, és comuna trobar aus com el guanay (Phalacrocorax bougainvillii), el piquero peruà (Sula variegata) i el pelícano pardo (Pelecanus occidentalis), junt en gavines com la gavina peruana (Larus belcheri) i la gavina dominicana (Larus dominicanus).

Història

Artícul principal → Història de Áncash.

Archiu:Huellas Antamina.jpg

Chafades de dinosauri terópodo a voltants del nevat Pastoruri. Pertanyents al Albiense (Cretácico).

Archiu:Ichic Tiog.jpg

Pintures rupestres de la cova Ichic Tiog (3900 m s. n. m.) en la província d'Asunción.

Archiu:Chavin de Huantar El Castillo 06122009.jpg

Jaciment arqueològic de Chavín de Huántar.

Archiu:Etnias-Ancash.svg

Grups ètnics de Áncash a l'arribada dels incas.

Archiu:Capacnani-ancash.svg

Gran Camí inca de Áncash en roig i principals assentaments incas.

Archiu:Puente de Pucayacu entre Llama y Yauya.jpg

Pont inca tendit sobre el riu Pucayacu, corresponent al camí inca de la serra oriental de Áncash.

Archiu:Balconeschacas.jpg

Cases colonials de Chacas. La presència europea en pobles de l'interior del departament va prendre notable importància gràcies a la riquea mineral dels territoris circumdants.

Áncash en la prehistòria i l'Antic Perú

Durant la divisió del supercontinente Pangea, el territori oriental de Áncash era una immensa i tupida sabana que feya de vora a una mar que s'adinsava des de l'actual Colòmbia fins al nort de Bolívia. Este ecosistema templat a la vora de la mar en rius tributaris de gran cabal que descendien de la primigènia Cordillera dels Vages va propiciar la proliferació de diverses espècies de dinosauris, els quals varen llegar un extens jaciment de chafades i fòssils en l'actual territori sur-oriental del parc nacional, en terrenys que formats durant l'etapa del Albiense durant el Cretácico Inferior.

L'assentament humà més antic dels coneguts en el Perú, datat cap a mediats de el XIII mileni a. C. (12.560 a. C.), es troba en Áncash, la Cova del Guitarrero en el districte de Shupluy (província de Yungay). Cap a el VII mileni a. C., ya havien cultivat i domesticat els primers frijoles (Phaseolus vulgaris), pallares (Phaseolus lunatus), ajíes (Capsicum sp.), ollucos (Ullucus tuberosus), rizomes i fruts andinos. Varen tindre una dieta prou variada basada en els recursos naturals de la regió que els va permetre ademés, conéixer plantes per a elaborar diversos utensilis.

El desenroll de l'horticultura i l'arquitectura monumental en les conques dels rius Chuquicara (Pallasca) i Santa (Carreró de Huaylas) descoberts en La Galgada (Tauca, Huaricoto-Marcarà) permeten demostrar que esta regió otorgava recursos suficients per a la formació i desenroll de societats evolutives complexes. Els assentaments ara dominen les valls i quebrades interandinas i s'alcancen alts nivells sincréticos i simbòlics variats en les arts. La religió, el cult i la ceremonialidad promouen el desenroll arquitectònic (Sechín i Punkurí) i el desplaçament de les idees entre els 2000 i 1000 a. C.

Segons Juliol C. Tello, la cultura peruana és autòctona i els vestigis de la cultura Chavín són una prova d'esta hipòtesis. Els chavines varen ser bons agricultors (varen construir grans canals de regadiu i varen produir dacsa en vasta escala, ademés d'atres cultius) i varen utilisar el teler, elaborant vestits de cotó en adorns de llana. Ademés, es varen distinguir per les talles de símbols i escultures de figures zoomórficas i antropomórficas en pedra, ornando grans fortalees i temples, com el Temple de Chavín, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'Unesco.

Despuix de Chavín, va sorgir la cultura Recuay o Huaylas (I), la qual, abans d'anexar-se al vast Imperi inca, va influir en els moches i waris. Sigles despuix, la costa del departament de Áncash va ser part de l'Imperi Chimú o Regne Chimú que va aplegar a durar des dels 1000 a 1470 anys.

Imperi Inca

En el sext any de govern de Pachacútec, el germà d'est, Cápac Yupanqui ho va acompanyar en 30 000 soldats a conquistar als huancas del Chinchaysuyo (nort). Despuix d'acampar en Vilca es varen fer en Xauxa, Tarma i Pumpu en poca resistència. En canvi, Garcilaso de la Vega diu que els huancas varen oferir feroç resistència en les seues 30 000 guerrers. Pedro Sarmiento de Gamboa diu que la campanya al nort va ocórrer despuix de conquistar als collas i la tropa es componia de 70.000 soldats al mando dels seus germans Cápac i Huayna Yupanqui i el seu fill Apu Yamqui Yupanqui. Cápac Yupanqui va ser encarregat de reorganisar estes noves terres mentres el seu germà construïa fortalees, camins i temples i recórrer el seu regne. També varen anexar Soras, al suroest del territori chanca. Posteriorment, va ser enviat en una expedició per a expandir les fronteres del Antisuyo. Va tornar a Pumpu per a marchar sobre les províncies de Chucurpu, Ancara i Huaillas abans de tornar a Cuzco. Tot este procés va prendre uns tres anys.

Varen passar uns mesos i el Sapa Inca va decidir organisar una atra campanya de conquista en el Chinchaysuyo. Un eixèrcit de 50.000 efectius va ser posat al mando del seu germà i el seu fill, l'auqui (príncip) Inca Yupanqui, varen aplegar a Chucurpu i varen exigir al curacazgo de Pincu (actual província de Bolognesi) rendir-se, lo que va fer pacíficament. Varen continuar en el seu alvanç fins a Maraycalle Des d'ahí varen exigir lo mateix als d'Huaylas, Piscopampa, Huaris i Cunchucu, pero estos es varen negar i varen deure passar sis mesos de durs combats per a conseguir la seua capitulació entre 1460 i 1480.

Posteriorment Túpac Yupanqui assentaria les bases per a la societat inca imponent l'idioma quechua com a llengua principal fins a l'arribada de la guerra civil inca entre Huáscar i Atahualpa, varen existir dos camí incas que travessaven la regió llongitudinalment el primer recorria tot el carreró de Huaylas i el segon tota la serra oriental de Áncash.

[...] En esta resposta varen entrar els incas en la província d'allí varen enviar la mateixa encomanda a les demés províncies propenques a ella (que entre unes atres hi ha, les més principals són Huaras, Piscobamba, Cunchucu), les quals, devent seguir l'eixemple de Pinco, varen fer lo contrari: que es varen amotinar i varen convocar unes a unes atres, deponent les seues passions particulars per a acodir a la comuna defensa. I aixina es varen juntar i varen respondre, dient que abans volien morir tots que rebre noves lleis i costums i adorar nous deus. Que no els volien, que molt ben es trobaven en els seus antics que eren dels seus antepassats, coneguts de molts sigles arrere. I que el inca s'acontentara en lo que hi havia tiranizado, puix en celosia de religió havia usurpat el señorío de tants curacas com havia subjectat. Donada esta resposta, veent que no podien resistir l'espenta del inca en campanya oberta, varen acordar retirar-se a les seues fortalees i alçar els bastions i quebrar els camins i defendre els mals passos que hi haguera, la qual cosa tot apercibieron en diligència i presteza [...]

Inca Garcilaso de la Vega - Comentaris Reals - pg. 354 (1991).

Conquista del Perú

Durant la Conquista del Perú, després de que Francisco Pizarro prenguera com a rehé al inca Atahualpa en Cajamarca, va ordenar a una guarnició comandada per Hernando Pizarro que explorara els territoris del sur, este grup va ingressar a l'actual Áncash per Huamachuco, prenent el camí inca del Carreró de Huaylas i després el de la costa, finalment va saquejar Pachacámac para després dirigir-se a Jauja en 27 càrregues d'or i dos mil marcs d'argent; a on es reunixen en el general inca Calcuchimac. El divendres 21 de març de 1533, inicien la tornada a Cajamarca fent la ruta del viage per Tarma, Chacamarca, Pumpú, Tonsucancha i Huánuco Vell fins al 29 de març; des d'este punt, tota la serra oriental de Áncash des de Pincos cap a Huari, Yauya, Piscobamba, Sihuas, Conchucos i Andamarca fins al 7 d'abril d'a on proseguixen a Huamachuco, Cajabamba i ingressen finalment a Cajamarca, el 14 d'abril d'eixe any, 1533.

Posteriorment, després de l'eixecució d'Atahualpa, les tropes de Pizarro varen eixir de Cajamarca l'11 d'agost de 1533, en 400 espanyols i un grup de combatents i porteadores natius. Varen passar per Cajabamba el 14 d'agost; per Huamachuco el 17 d'agost i varen proseguir en direcció a Huaylas a on varen descansar una semana: els primers dies de setembre, continuant a Caráz, Carhuaz i Recuay i varen ascendir per la cordillera de Huayhuash per a continuar cap a Chinchaycocha.

Gonzalo Pizarro, en ànim de conquistar el "País de les Canelles", va eixir del Cusco en 180 combatents, un centenar de cavalls. Per lo manco 600 lebreles i suficient cantitat de vituallas. Va passar per Huánuco a on va enfrontar un alçament dels natius; després de que estos ho varen cercar en el poblat de Conchuco; va fundar la Vila de Sihuas, segons tradició local, en l'activa actuació de Juan Gómez Arias; després va proseguir pel nort. La tradició diu que "Siguas", recorda a Sigüenza.

Inés Huaylas Yupanqui

Inés Huaylas Yupanqui, o Quispe Sisa, era filla de Huayna Cápac, i germana de Atahualpa i Huáscar. Va ser entregada a Pizarro en calitat de concubina real i l'ànim de rescatar la seua llibertat. Despuix de la desaparició de Atahualpa, Francisco Pizarro va mantindre vida conjugal en este personage de la realea nativa en qui va tindre dos fills. La dòna es va cridar Francisca Pizarro i va viajar a Espanya en el seu tio Hernando Pizarro. Va viure i va morir en Espanya despuix de gojar l'herència dorada que li va cabre al seu pare, el marqués de Atabillos.

Época colonial

Els primers colon espanyols que varen aplegar a Áncash varen ser atrets per les copioses vetes de metals preciosos, principalment l'argent. Per a conseguir sometre als natius, els colon varen utilisar tàctiques de tortura i matances en massa. És aixina que en les actuals províncies de Sihuas i Pomabamba, va ocórrer la matança de l'ètnia dels Conchucos, registrat per Cieza de León en la seua obra «Crònica del Perú» de 1553. També va registrar una atra matança, la de l'ètnia dels pincos, ho menciona Miguel Gómez León, en la seua obra Panys i hidalguía (2002), es va cometre un genocidi que comunica Juan de Saavedra a Gonzalo Pizarro. Després va vindre el repartiment dels natius en encomanes. Per llavors, Fra Dumenge de Sant Tomás va aplegar al poblat de Yungay (1540) i Jerónimo de Alvarado va assumir l'encomana de Huaraz. Els encomendero residien en Huánuco.

Procés emancipador i republicana primerenca (1810-1900)

Archiu:Batalla de Yungay 1839.jpg

Plans del desenroll de la Batalla de Yungay.

A finals de el XVIII, els pobles de Piscobamba i Chacas varen protagonisar fortes rebelions, motivats pels ominosos tributs que obligatòriament tenien que pagar els indis, ademés dels abusos dels cacics i corregidorés. Poc despuix les gresques varen seguir en totes les ciutats del Carreró de Huaylas, aixina es varen formar els primers moviments socials en contra de la colónia per a donar respal a la causa independentiste que sorgia en Mèxic i Argentina.

En l'arribada de l'Expedició Libertadora del Perú, Áncash va aportar un important número d'hòmens que varen engrossar les files dels eixèrcits independentistes. Després de la declaració d'Independència del Perú, en 1821, per estatut provisorio, en Huaura, el general José de Sant Martín va crear de manera provisional el Departament de Huaylas, en els partits de Huaylas, Conchucos, Huari, Cajatambo, Huamalíes i Huánuco, nomenant a Toribio de Luzuriaga com el seu president; quan este viaja a Buenos Aires buscant respal militar per al Perú contra les forces realistes, renúncia al servici, donant pas, en 1823, a l'unió dels departaments de Huaylas i Tarma en el nom de Huánuco.

Archiu:Don Toribio de Luzuriaga.jpg

el mariscal huaracino Toribio de Luzuriaga va ser el primer president del departament de Huaylas en 1821.

En l'arribada de Simón Bolívar, en 1824, dò Antonio José de Sucre establix el seu centre d'operacions en Yungay, per ser el punt cèntric del acantonamiento, acomodant en els seus voltants als batallons "Voltigeros" i "Pichincha" als que la població avitualló i va ormejar fins a posar-los en condicions de marchar el 25 de febrer cap a Huánuco, per a participar en la Batalla de Junín. Fent honor a este enfrontament victoriós, en 1825 es decidix canviar el nom de Huánuco a Junín.

Després del processe independentiste que va durar des de 1811 a 1826, el 12 de juny de 1835, durant el govern de Felipe Santiago Salaverry, es crea el nou departament de Huaylas, en les províncies matrius de Santa, Huaylas, Cajatambo i Conchucos, ometent-se Huari, que a l'any següent s'anexa a Huaylas baixe la denominació de Conchucos Alt, ara este territori pertanydria a la Confederació Perú-Boliviana formada per Andrés de Santa Creu en 1836. Volent reprendre el sistema de govern anterior al de Santa Creu, el 20 de giner de 1839, l'Eixèrcit Unit Restaurador comandado pel general Ramón Castella s'enfronta al Eixèrcit Confederado Perú-Bolivià en la Batalla de Yungay que es va donar a voltants de la quebrada del riu Áncash i el cerro Pa de Sucre; este enfrontament va ser decisiu per a dissoldre la Confederació Perú-Boliviana. En commemoració de la victòria, el 28 de febrer de 1839, Agustín Gamarra substituïx el nom del departament de Huaylas pel de Áncash; igualment en Chile es va fundar la ciutat de Yungay.

Segmentación provincial de Áncash

Archiu:Salaverry2.jpg

El president Felipe Santiago Salaverry va tornar a crear el departament de Huaylas en 1835 del que finalment va nàixer Áncash.

Fins a 1835, Áncash era part de dos departaments distints: la zona costeña, província de Santa, corresponia al departament de Lima, mentres que la part serraniega a l'Intendencia de Tarma, encara que la mencionada província de Santa, que incloïa llavors a les actuals Casma i Huarmey, va conformar breument el cridat departament de la Costa. En eixe any el president Felipe Santiago Salaverry va decretar la creació del Departament de Huaylas a partir de les províncies nortenyes del departament de Junín, incloent la de Cajatambo, posteriorment traspassada al departament de Lima. Se li va canviar de nom posteriorment, en 1839.

L'actual departament en el nom de Áncash ocupa part del territori del desaparegut departament de Huaylas; est va ser creat per Felipe Santiago Salaverry en 1835, en l'única salvetat de que no considerava com a part a l'actual província de Huari; no obstant, l'any següent, el mariscal Andrés Santa Creu establix el departament en el mateix nom pero reconeixent la província de Huari. Posteriorment, es va integrar a este departament la província de Cajatambo en 1851. De modo que en esta etapa ya se superava l'anarquia militar puix s'havia liquidat definitivament la Confederació Perú-Boliviana. Este fet va permetre el sorgiment del departament denominat Áncash (originalment Ancash) en les províncies matrius de Santa, Huaylas, Conchucos, Huari i Cajatambo, les mateixes que, pel desenroll dels pobles i la consolidació dels interessos econòmics de les capes dominants varen seguir un procés de segmentación fins a finals de el XX.

En 1857, la primera província de Huaylas es va dividir en la província homònima en la seua capital Caraz, i en la província de Huaraz en la seua capital la ciutat del mateix nom. En 1904 la segona província de Huaylas es va dividir novament i va donar orige a la província de Yungay. Posteriorment la província de Huaraz es subdividió en les províncies de Carhuaz (1934), Aija (1936) i Recuay (1949), totes en les seues capitals homònimes.

El 21 de febrer de 1861, la província matriu de Conchucos, creada en 1821 pel mariscal Toribio Luzuriaga i tenint com a capital de Piscobamba, va desaparéixer i varen sorgir les províncies de Pallasca i de Pomabamba en l'época del mariscal Ramón Castella. En 1901, la capitalía de Pallasca va passar de Corongo a Cabana. Per lo que els coronguinos, durant gestions de molts anys, varen conseguir la creació de la província de Corongo en 1943. Per un atre costat, Piscobamba, en un procés reivindicatorio, va conseguir la creació de la província de Mariscal Luzuriaga, de la qual ve a ser la seua capital. Esta província s'ha erigit sobre la base del districte de Piscobamba de 1824, del com per interessos de hacendados es varen segregar en el XIX els districtes de Parobamba i Llumpa i en el XX els districtes de Flama i Casca. Mentres que Sihuas que havia segut segona capital de Conchucos de 1834 a 1861, va recuperar la provincialía en 1961 en l'anexió de Sicsibamba que va ser viceparroquia de Pomabamba. A esta província es va integrar el districte Parobamba, que fins a 1868 va pertànyer a Piscobamba.

Guerra del Pacífic (1879-1884)

El departament va aportar un contingent de soldats per a la Guerra del Pacífic, lliurada en la costa meridional del Perú. La divisió Áncash es va caracterisar per estar ben apertrechado i uniformat, en la seua conformació varen participar autoritats civils, eclesiàstiques, pobladors i hacendados.

[...] «L'eixida de la divisió «Ancash» ha segut l'orgull del departament, puix mana al teatre de la guerra 1800 soldats, tots jóvens i robusts. El departament no content en haver haver colectado á els seus fills els ha proporcionat camises sense que coste un centau al Govern; i la divisió no va uniformada per un mesquí caprig del comandant general, que no va voler rebre la bayeta que el comissionat senyor Holguin li entregara. La divisió «Ancash» s'ha sostingut en esta capital des del més de Febrer en 54,000 sols, despuix que s'ha donat al soldat el seu diari i als caps i oficials bons contes. Per mig de l'activitat del senyor Prefecto, hem vist colectar a més de 400 bésties i 30 conductors dels districtes d'esta província. De Carhuaz el coronel don Juan B. Sánchez, en tota la seua oficialitat i en 22 individus de tropa. De Aija el senyor Antúnes en la seua oficialitat i individus de tropa, lo mateix dels districtes de Marca, Cotaparaco, Pariacoto i Yúngar, han concurido tots a cavall i plens d'entusiasme. De la província de Huaylas han dut 120 cavalls i el poble de Macate, encara que tart, ha contribuït en 35 bésties m?lores i en els oficials del batalló «Macate». El districte de Recuay, a pesar dels pocs recursos en que conta, ha agregat a les seues glòries anteriors una atra més refulgente. Els carrers de Recuay, el dia de l'arribada de la divisió, varen estar totes plenes de flors i d'arcs triumfals: el patriota governador senyor Càceres va rebre en una numerosa comitiva i un impressionant rancho, per al qual es desollaron 22 reses i 40 moltons, observats a la divisió pel districte, i segons sabem el Sub-prefecte senyor Grill aguarda la divisió Ocros en 280 hòmens que deuen enrolarse en les files de la divisió i en prou recapte preparat pels districtes de Cajatambo. El comandant general deu, puix, fer present al govern que el rancho proporcionat en les distintes pascanas per a la tropa, ha segut obsequiat i no ha gravat a l'erari nacional.

L'Eco del Misti No.319 (1880)

República contemporànea (1900-2000)

L'extensa província de Huari, ha sofrit en el XX tres desmembramientos. Apareixent la província d'Antonio Raimondi en 1964 en la seua capital Llamellín; després Carlos Fermín Fitzcarrald, en la capital Sant Luis en 1983. I finalment, Asunción en la seua capital Chacas en 1983; en l'etapa distrital, va sofrir el desmembramiento de Yanama, que en 1920 va passar a ser districte de Yungay. Cal destacar que estes tres últimes, segregades de Huari, han segut creades sobre la base territorial de districte previ a la provincialización i en les dos últimes, en tres i dos districtes a penes respectivament.

En la divisió de Cajatambo va sorgir la província de Bolognesi en la seua capital Chiquián en 1903. I de la segmentación de Bolognesi ha naixcut la província de Ocros en 1990. La partix sur de Cajatambo va passar al departament de Lima, pero va conservar el nom i la capitalía.

L'antiga província de Santa va tindre per capital a Casma. En 1950, la capitalía de Santa pansa a l'emergent port de Chimbote. Val la pena aclarir que esta província en el seu decret de llei de creació n.º 11326 del 14 d'abril de 1950, apareix com la nova província de Santa, per lo que seria erròneu assumir l'antiguetat d'esta província en els primers anys de l'Independència. En 1955, Casma readquiere la capitalía provincial en crear-se la província del mateix nom. I en 1984, sorgix la província de Huarmey en la seua capital Huarmey. És important deixar constància de que totes les actuals capitals de província en els anys finals de la colónia varen ser sèus de parròquia les quals tenien un equivalent administratiu als districtes actuals. Quan Antonio Raimondi va aplegar a Chimbote va trobar una chicoteta caleta i un poble de chimbadores; ell i Enrique Meiggs varen prevore el futur envolament d'esta població, per ser el punt inicial del camí ferroviari i estar enormement favorit per la riquea marítima de la seua baïa.

Reacomodo poblacional: 1970 - 2000

Archiu:Yungay avalanche labels.jpg

Vista aérea de la llau del Huascarán que va sepultar Yungay i Ranrahirca. Varen desaparéixer més de 10 000 habitants.

El 31 de maig de 1970, va tindre lloc el terremot de Áncash que va sacsar a casi tot el Perú, sepultant a la ciutat de Yungay i matant a més de 50.000 persones, este succés de proporcions catastròfiques va ser el que va iniciar la conformació socioeconòmica de l'actualitat. Grans cantitats de pobladors rurals provinents de distints punts alluntats de la serranía ancashina, varen terminar assentant-se en les ciutats del Carreró de Huaylas que iniciaven un llent procés de reconstrucció i repoblament. Famílies sanceres dedicades a l'agricultura, ganaderia, comerç i activitats mineres varen terminar dinamisant les activitats econòmiques del Carreró de Huaylas convertint a Huaraz en una de les ciutats en major moviment econòmica de la serra peruana.

En la década de 1970 es varen crear sengles universitats nacionals en Huaraz i Chimbote respectivament.

XXI

Durant l'últimes dos décades, les activitats extractivas a gran escala varen conduir al boom econòmic de la regió. La peixca i la gran mineria varen proveir d'ingents recursos econòmics a l'administració regional. No obstant, per l'alt grau de corrupció en les entitats regionals i locals, els fondos del cànon miner i peixquer no varen ser administrats de forma correcta. La regió es va afonar en una crisis política en més de 4 governadors regionals encarcerats, obres paralisades i investigacions fiscals en marcha. Es varen construir algunes vies regionals i nacionals, de les que destaca l'asfaltat de la carretera Carhuaz-Chacas-San Luis i la ruta Chavín - Huari.

Províncies conformantes

El departament està dividit en 20 províncies, conformades a la seua volta per districtes i estos per ciutats, pobles, centres poblats, caserius i anexos.

Archiu:Mapa Politico de Ancash.svg

Mapa polític de Áncash.

Bandera	Escut	Nom	Establit	Superfície (km²)	Població	Densitat	Capital	IDH (2024)
Archiu:Bandera de Aija.png	Archiu:Escudo de Aija.png	Aija	05/03/1936	696.76	6433	9.07	Aija	0.52 - Mig
Archiu:Bandera-AntonioRaimondi.png	Archiu:Escudo-AntonioRaimondi.png	Antonio Raimondi	26/08/1964	562	13950	24.31	Llamellín	0.48 - Baix
Archiu:Asuncionflag.png	Archiu:Chacas-escudo.svg	Asunción	30/12/1983	529	8300	15.6	Chacas	0.47 - Baix
Archiu:Bandera Bolognesi-Chiquián.png	Archiu:Escudo Bolognesi-Chiquián.png	Bolognesi	22/08/1903	3155	21714	6.88	Chiquián	0.54 - Mig
Archiu:Bandera de Carhuaz.png	Archiu:Escudo de Carhuaz.png	Carhuaz	14/12/1934	804	51056	63.5	Carhuaz	0.51 - Mig

Escut	Província	Població	Escut	Província	Població
Archiu:Escudo de Aija.png	Aija	6.600	Archiu:Escudo Huarmey Perú.png	Huarmey	34.000
Archiu:Escudo-AntonioRaimondi.png	Antonio Raimondi	14.000	Archiu:Caras escudo.jpg	Huaylas	58.000
Archiu:Chacas-escudo.svg	Asunción	8.300	Archiu:Logo de la Municipalidad Provincial de Mariscal Luzuriaga.png	Mariscal Luzuriaga	22.000
Archiu:Escudo Bolognesi-Chiquián.png	Bolognesi	24.000	Archiu:Escudo de Ocros.jpg	Ocros	7.000
Archiu:Escudo de Carhuaz.png	Carhuaz	51.000	Archiu:Escudo de Cabana (Ancash).png	Pallasca	23.000
Archiu:Escudo Fitzcarrald.svg	Carlos Fermín Fitzcarrald	19.000	Archiu:Bandera Provincia de Pomabamba.png	Pomabamba	27.000
Archiu:Escudo de Casma.png	Casma	58.000		Recuay	18.000
	Corongo	8.000	Archiu:Coat of arms of Chimbote.svg	Santa	480.000
Archiu:Escudo de Huaraz.svg	Huaraz	185.000		Sihuas	28.000
Archiu:Municipalidad Provincial de Huari.svg	Huari	65.000	Archiu:Escudo Yungay.svg	Yungay	56.000

Demografia

Vore també: Demografia del Perú

Áncash alberga al 3,62% de la població del Perú; en una densitat de 33,3 persones per km², superior al promig nacional de 26 persones per km². En 2017, Chimbote era la ciutat més poblada de Áncash. El creiximent anual del 0,2% en 2017 és l'octava part del creiximent anual de tot el país del 1%. La població de Áncash es va duplicar en créixens entre 1940 i 1993 en sumar 414 mil persones per a aplegar a 983 mil residents en 1993; La població de Áncash era d'1,1 millons en 2017. La província del Santa, en la zona costera, és la més densament poblada, en una població de 108 persones per km², 3,2 voltes la densitat de població general del departament, mentres que la província de Ocros és la menys densament poblada en 3,7 habitants per km². Al voltant de 289 mil ancashinos majors de 12 anys es autoperciben com quechuas, mentres que 458 mil es perceben com mestizos.

Conglomeraciones urbanes més poblades de Áncash
vora Chimbote vora Nou Chimbote vora Independència		Ciutat	Província	Població urbana		Ciutat	Província	Població urbana	vora Huaraz vora Casma vora Huarmey
	1.º	Archiu:Bandera de Chimbote.svg Chimbote	Santa	198 566	11.º	Archiu:Bandera de Carhuaz.png Carhuaz	Carhuaz	10 076
	2.º	Archiu:Bandera Nuevo Chimbote.png Nou Chimbote	Santa	158 385	12.º	Archiu:Bandera de Yungay.svg Yungay	Yungay	9 804
	3.º	Archiu:No flag.svg Independència	Huaraz	64 625	13.º	Archiu:Bandera de Huari.svg Huari	Huari	6 029
	4.º	Archiu:Bandera de Huaraz.svg Huaraz	Huaraz	55 850	14.º	Archiu:Bandera Provincia de Pomabamba.png Pomabamba	Pomabamba	5 667
	5.º	Archiu:Bandera de Casma.png Casma	Casma	32 935	15.º	Archiu:Bandera de Huallanca.jpg Huallanca	Bolognesi	5 501
	6.º	Archiu:Bandera de Huarmey.png Huarmey	Huarmey	22 295	16.º	Archiu:Escudosm.jpg San Marcos	Huari	4 587
	7.º	Archiu:Escudo de Santa (Distrito).png Santa	Santa	17 849	17.º	More	Santa	4 354
	8.º	Archiu:Bandera de Coishco.png Coishco	Santa	15 979	18.º	Archiu:Bandera Sihuas.png Sihuas	Sihuas	4 354
	9.º	Archiu:Flag of Caraz.svg Caraz	Huaylas	15 204	19.º	Archiu:Caps block 60 caps block 61 caps block 62 .jpg Conchucos	Pallasca	4 326
	10.º	Archiu:Bandera de Nepeña.png Nepeña	Santa	13 433	20.º	Archiu:Bandera Fitzcarrald.svg Sant Luis	Carlos F. Fitzcarrald	2 786
	Font: INEI (2017)

Idiomes

Vore també: Llengües del Perú

De la mateixa manera que el restant del país, l'espanyol és l'idioma oficial de Áncash, i el quechua és cooficial junt en l'espanyol en les zones a on predominen. Existix una important població quechua parlant en tot Áncash, principalment en els províncies de Pomabamba i Carlos Fermín Fitzcarrald, que representen el 86,13% i el 85,12% de la població total de cada província.

Religió

Vore també: Religió en Perú, Iglésia catòlica en Perú, i Religió incaica

Archiu:Santuario de Mama Ashu (Nuestra Señora de la Asunción de Chacas) - Áncash.jpg

Santuari de Mama Ashu (Nostra Senyora de l'Asunción de Chacas)

Les distintes formes de cristianisme han dominat la vida religiosa en lo que hui és Áncash per casi 500 anys. La religió més important de Áncash és el catolicisme, en un 76,7% de la població que es descriu a sí mateixa com a catòlica en el cens de 2017. El patró d'Huaraz, la capital, és el Senyor de la Soletat, i el dia de Senyor de la Soletat se celebra anualment el 3 de maig. A principis de el XX es va produir l'arribada del evangelicalismo a la regió.

l'Iglésia catòlica, en 650 000 fidels, és la que conta en major assistència entre les denominacions. Áncash està dividida en tres diòcesis, la diòcesis de Chimbote, la diòcesis de Huaraz i la diòcesis de Huari, i forma part de l'arquidiócesis de Trujillo.La segona confessió en major assistència en Áncash és l'evangèlica, en uns 132 000 fidels. La primera primera missió evangèlica va ser fundada en Macate en 1919.

Unes atres denominacions cristianes són chicotetes en Áncash, ya que representen aproximadament el 3,02% de la població. l'adventismo és la denominació més gran, en 6 415 adventistas declarats en el cens de 2017. També hi ha comunitats de testics de Jehová i mormones, principalment en la província del Santa; el 4,6% restant no té afiliació religiosa.

Govern i administració regional

Artícul principal → Govern Regional de Áncash.

Vore també: Congressistes per Áncash

La regió es rig per un sistema semipresidencial de democràcia representativa. Áncash té una llegislatura unicameral. El Consell Regional de Áncash, està format per 25 membres que són elegits per sufragi directe, per periodos de quatre anys. La regió elegix a 5 membres per al Congrés de la República.

El Govern Regional de Áncash és un organisme elegit democràticament, el cap constitucional del qual és el governador, que és elegit junt al vicegovernador per sufragi directe, per un periodo de quatre anys. El governador designa directament al gerent general regional i als demés gerents regionals. El governador està a càrrec de la direcció del govern regional, mentres que el gerent general i els demés gerents són responsables de les funcions eixecutives i administratives.

Cada província i districte té un alcalde elegit per sufragi directe per un periodo de quatre anys, que governa sobre els assunts locals. El poder judicial està format per la Cort Superior de Justícia de Áncash en la zona andina i la Cort Superior de Justícia del Santa en la zona costera i un sistema de tribunals inferiors. La Sala Plena de la Cort Superior de Áncash, ubicada en Huaraz, està conformada pel president junt en nou juges superiors titulars; mentres que la Sala Plena de la Cort Superior del Santa, ubicada en Chimbote, està conformada pel president junt en quinze juges superiors titulars.

Si ben Áncash com departament existix des de 1821, baixe el nom de Huaylas, l'administració era designada des del govern central en Lima, la capital del país. Diversos texts constitucionals varen ingressar figures polítiques com a juntes departamentals (1823, 1828, 1856, 1886), consells departamentals (1873) i congressos regionals (1919), els quals quedaven descartats al poc temps. Durant el Govern Revolucionari de la Força Armada, l'eixecutiu va descentralisar algunes de les seues decisions per mig de la creació del Organisme Departamental de Desenroll (ORDES), després cridades Corporació Departamental de Desenroll (CORDES).La constitució peruana de 1979 va contindre previsions per a la descentralisació del poder per mig de la creació de regions autònomes pero estes no varen ser implementades. Durant els últims anys del primer govern d'Alan García, el 20 de març de 1987, es va crear la regió Chavín, integrada per les províncies del departament de Áncash, més la província de Marañón. El 29 de decembre de 1992, Fujimori la va reemplaçar pel Consell Transitori d'Administració Regional de Áncash (CTAR Áncash). La Llei de Bases de la Descentralisació, promulgada el 17 de juliol de 2002, i la Llei Orgànica de Governs Regionals promulgada el 19 de novembre de 2002, varen dispondre el marc llegal per a la creació de govern regional de Áncash. El nou govern regional va ser electe el 20 de novembre de 2002 i es va elegir a Freddy Ghilardi com a primer governador regional. Un referèndum per a la creació d'una nova regió, la regió Nor-Centre-Oriental, a través de la fusió dels departaments de Áncash, Huánuco, Junín, Lima i Pasco, va ser portat a terme el 30 d'octubre de 2005. Estes proposta va ser rebujada per l'electorat de totes els departaments involucrats, per lo que la fusió no va ser posada en marcha.

Des de les eleccions regionals de Áncash de 2022, l'Aliança Governe Unitat i Acció és el partit gobernant; Koki Noriega Brito de l'Aliança Governe Unitat i Acció és el governador regional. Segons la Constitució del Perú i la Llei Orgànica de Governs Regionals, Áncash té un sistema semipresidencial de democràcia representativa; es concedix sufragi universal a tots els residents majors d'edat.

Infraestructura i equipaments

Archiu:Vias-ancash.svg

Mapa vial de Áncash a l'any 2022.

Transports i comunicacions

Ret vial nacional

Áncash té 10 807,3 quilómetros de carreteres, lo que representa el 16,7% del total del Perú. Les carreteres en Áncash inclouen 1 951,5 quilómetros de vies nacionals; el 6,7% del total de la nació, 1 222,7 quilómetros de vies departamentals; el 3,7% del total de la nació i 7 633,1 quilómetros de vies veïnals; el 6,4% del total de la nació. La costa de Áncash és accessible a través de la Carretera Panamericana (PE-1N), el carreró de Huaylas és accessible a través de la Llongitudinal de la Serra (PE-3) i el costat oriental a través de la carretera llongitudinal de Conchucos (PE-14 C). Existixen ademés carreteres travesseres que conecten la costa en la serra del departament. La carretera Paramonga - Conococha (PE-16) i la carretera Casma-Huaraz (PE-14) són les principals vies d'accés al carreró de Huaylas des de la costa.Les principals vies d'accés a la zona de Conchucos són la carretera Cátac - Chavín - San Marcos (AN-110) i la carretera Carhuaz - Chacas - San Luis (AN-107), mentres que la carretera Santa - Chuquicara (PE-12) conecta la costa nort ancashina en la carretera Llongitudinal de la Serra i permet aplegar a la província de Pallasca. La Carretera Panamericana, de 235,2 quilómetros de recorregut, és l'única autopista de la regió, conecta Llima en el nort del país; ingressa a Áncash a través del peage de Paramonga i pansa per les províncies d'Huarmey, Casma i Santa, abans d'ingressar a La Llibertat. Actualment en el tram de la Panamericana comprés entre Nou Chimbote i Guadalupito es construïx la via de Evitamiento Chimbote.La carretera Panamericana en Áncash es troba concesionada a l'empresa

australiana ALEATICA, baixe el nom d'Autopista del Nort.

Ret vial regional

La Gerència Regional d'Infraestructura a través de la Direcció Regional de Transports i Comunicacions és responsable de mantindre i expandir el sistema de carreteres departamentals i les principals vies veïnals. El Ministeri de Transports i Comunicacions, que inclou el Proyecte Especial d'Infraestructura de Transport Nacional (PROVIAS Nacional), és responsable de mantindre i expandir les carreteres nacionals en Áncash. PROVIAS Descentralisat també supervisa algunes carreteres departamentals importants. El total anual d'accidents de tràfic de Áncash està entre els més alts del país. Els accidents són principalment el resultat de la conducció irresponsable i l'excés de velocitat. En 2022, Áncash tenia la quinta taxa d'accidents de tràfic més alta del país, i la majoria dels accidents mortals es varen produir a lo llarc de les carreteres nacionals del departament.

Aeroports

Archiu:AeropuertoHuaraz. caps block 127

Aeroport Comandant FAP Germán Arias Graziani.

Áncash té dos aeroports nacionals:

• Aeroport Tinent FAP Jaime Montreuil Morales
• Aeroport Comandant FAP Germán Arias Graziani

L'aeroport de Caraz, que va permanéixer en funcionament fins al terremot de 1970, va anar el primer aeroport de Áncash. Al moment de la seua clausura, l'aeroport de Caraz tenia una pista d'aterrisage de terra utilisada per a l'aviació comercial, l'aerollínia SATCO operava dos vols semanals entre Caraz i Lima. l'Aeroport Comandant FAP Germán Arias Graziani, gestionat per Aeroports del Perú, és el més transitat del departament i el vigèsim sèptim del país; encara que s'espera una major afluència de passagers pel recomençament dels vols comercials a Lima. l'aeroport Tinent FAP Jaime Montreuil Morales, l'aeroport més antic en funcionament en Áncash i l'únic en la costa ancashina, no conta vols comercials i conta en un proyecte de modernisació.

Transport marítim

Archiu:Puerto Pesquero de Chimbote.jpg

Port de Chimbote

Áncash té un port principal, quatre ports menors i sèt caletas. El principal port del departament és el port de Chimbote. Els quatre ports menors són Samanco, Casma, Huarmey i Punta Lobitos. Els ports restants estan classificats com caletas i inclouen a Santa, Coishco, El Dorat, Els Chimús, Tortugues, La Gramita i Culebras. L'Autoritat Portuària Regional de Áncash té la seua sèu en Chimbote.Els ports de les províncies de Santa i Casma són monitoreados per la Capitania de Port de Chimbote, mentres que la Capitania de Port de Vaig saber monitorea els ports de la província de Huarmey.

Economia

El departament de Áncash és la quarta economia del Perú, en aportar el 4,2 % del Valor Agregat Brut (VAB) nacional. A nivell sectorial, la seua participació relativa és especialment significativa en activitats com peixca i acuicultura, que concentren el 16,3 % de el VAB nacional de dit sector, aixina com en mineria i petròleu (15,3 %) i construcció (4,9 %).

L'estructura productiva departamental es caracterisa per una alta concentració en activitats extractivas, principalment mineria i petròleu, que representen el 43,9 % de el VAB de Áncash. Atres sectors rellevants són atres servicis (12,4 %), manufactura (8,6 %) i construcció (8,5 %), els quals, en conjunt, expliquen el 73,5 % de el VAB total del departament.

Durant el periodo 2013–2022, l'activitat econòmica de Áncash va registrar un creiximent promig anual d'1,6 %, sifra inferior al promig nacional, estimat en 2,8 %. Est eixercite va estar impulsat principalment pel dinamisme de sectors com telecomunicacions, en una taxa promig anual de 7,3 %, construcció (5,6 %), administració pública i defensa (4,6 %) i electricitat, gas i aigua (3,7 %).

En l'àmbit laboral, d'acort en l'Enquesta Nacional de Llars 2022, la Població Econòmicament Activa (PEA) del departament va ascendir a 699,8 mil persones, de les quals el 95,9 % es trobava ocupada. La PEA ocupada es concentra principalment en el sector agropecuario (37,8 %), seguit per servicis (24,5 %), comerç (15,2 %), construcció (7,7 %), transport i comunicacions (6,9 %) i manufactura (6,8 %), mentres que la participació de peixca i mineria és reduïda en térmens d'ocupació.

L'estructura empresarial de Áncash està dominada per les micro i chicotetes empreses. Segons el Ministeri de la Producció, en 2021 el departament contava en 56,8 mil unitats productives formals, de les quals el 99,7 % corresponia a micro i chicotetes empreses, ubicant-se com el nové departament a nivell nacional en número d'empreses formals.

Sector primari

Archiu:Puerto de Chimbote, Peru.jpg

Vista de la baïa peixquera de Chimbote.

Archiu:Antamina Mine Tailings Pond.jpg

Antamina, la major mina de coure del Perú.

Els principals ingressos de la regió provenen de la principal activitat econòmica del Perú que és la Mineria i que en Áncash tenen multimillonàries inversions de grans empreses estrangeres com són Antamina en Huari i Barrick - Pierina en Huaraz i que otorguen ingents cantitats de diners per mig del cànon miner, al Govern Regional de Áncash. Aixina mateix, es tenen en cartera, proyectes miners de gran envergadura de les que destaquen Magistral en Conchucos, Hilarión en Huallanca i San Luis, en Carhuaz; dits proyectes tenen previst iniciar operacions entre 2025 i 2028. Existix també una producció minera que es desenrolla a partir de chicotetes i mijanes mines que exploten or zinc, ferro, carbó, coure i plom.

Sobre el sector energètic, la central hidroelèctrica del Canó de l'Ànet beneficia als pobles i a l'indústria siderúrgica costera.

La costa del departament de Áncash constituïx la primera zona peixquera del Perú gràcies a la riquea del plàncton d'esta zona, que aprofita la magnífica riquea ictológica de la mar peruana, a on hi ha més de 700 espècies de peixos. A pesar de no gojar d'una etapa d'auge, seguix sent un aporte important a l'economia nacional, puix la farina de peix és un dels majors productes d'exportació. També en esta zona, especialment en Chimbote, existix una indústria siderúrgica que abastix les necessitats d'esta part del país.

En la serra es distinguix els cultius de papa, blat i ordi. Per una atra part, l'explotació ganaderia, especialment la vacuna i l'ovina, complementa la producció agrícola.

Sector terciario

Archiu:Kopfstand Huascaran.jpg

El turisme en la serra ancashina és una de les activitats econòmiques més importants d'eixa zona.

Turisme

Els seus atractius més coneguts són el parc nacional Huascarán, en imponents nevats, repte de grans alpinistes, bells estanys com Llanganuco; els llocs arqueològics com la Cova del Guitarrero en Yungay —10,600 a. C.— breçol de l'agricultura en Amèrica, el Chavín de Huántar i Sechín dels més antics d'Amèrica. Ademés d'ells hi ha molts uns atres, com els llocs de Huansacay, Huamancallan, Huarca, Yaino, Punkurí, Wilcashuamán, Pañamarca, etc. També és notable el turisme d'aventura (canotaje en el riu Santa, senderisme), vivencial i fotogràfic, principalment en Huashao i Humacchuco en Yungay. Els pobles del Carreró de Huaylas conten en una gran varietat de restaurants de cuina novoandina.

• Regrés al Huascarán. Este circuit s'inicia en Carhuas, per a després adinsar-se en la Quebrada Ulta passant pel poblat de Shilla, s'aprecia el costat Sur del nevat Huascarán fins a aplegar a la Ruta de les mil curves, que ascendixen cap a la Punta Olímpica (4980 m s. n. m.), des d'este punt s'aprecien els nevats Contrahierbas, Huascarán Sur-este, Chopicalqui i Ulta. S'escomença a descendir cap a l'alvertent oriental de la Cordillera Blanca, trobant tres bells estanys: Cancaraca, Contrahierbas i Pariacocha. El recorregut seguix passant pels poblats de Huallin, Chacas, Acochaca, Sant Luis, Pomallucay, Yanama, creuar cap a l'alvertent occidental i seguir el recorregut pels Estanys de Yanganuco, aplegar a Yungay i Terminar el recorregut en Carhuas.
• Gran Chavín. S'inicia en Huaraz, per a després dirigir-se a Carhuas, i adinsar-se en la Quebrada Ulta, després aplegar a Chacas i Sant Luis, per a aixina continuar el viage cap a Huari, Sant Marcos i Chavin i retornar cap a Catac per a aplegar finalment a Huaraz.
• Huayhuash. La cordillera Huayhuash és un dels dèu destins més important de senderisme en el món, el més conegut pels exploradors i turistes estrangers. Té bells nevats com: el Jerupaja (segon pico més alt del Perú), el Jirishanca, el Rondoy, el Rasac, el Ninashanca. Com també té bells estanys com: Jahuacocha i Solteracocha. Conte també en bells miradors: Pampa Llamac, Rondoy, Minapata, Paria. El pòrtic del Huayhuash és el centre poblat de LLamac, sent el camí d'ingrés de major accés la ruta Llamac-Pampa Llamac-Jahuacocha.

Patrimoni

Paleontologia

Jaciment paleontológico de Yanashallash. És una formació rocosa en chafades de saurio ubicada en Áncash, Perú. D'edat albiense (Cretácido Inferior), de fa 115 i 110 millons d'anys aproximadament. En estes plaques rocoses es preserven un conjunt de chafades molt variat i de bon estat de conservació, destaquen les chafades de saurio de el suborde Terópodo i chafades més chicotetes pertanyents a herbívors.

Arqueologia

Artícul principal → Anex:Llocs arqueològics de la Regió de Áncash.

• Chavín de Huántar. Ubicat en el districte de Chavín de Huántar, província de Huari. Declarat com Patrimoni de la Humanitat en 1985. Va ser el centre administratiu i religiós de la cultura chavín, construït i ocupat aproximadament entre els anys 1500 i 300 a. C. Les seues estructures, de forma de piràmide trunca, estan construïdes a pur de pedra i argamasa de fanc.

• Sechín. Ubicat en la província costeña de Casma. Mostra estructures de fanc i pedres que han segut datades entre els anys 2400 i 2300 a. C. que la seua característica més important és la seua frontera de blocs líticos decorats en relleus, que representen a “guerrers-sacerdots” i cossos mutilats. Estos edificis es varen terminar de construir abans de l'any 2000 a. C. pero va permanéixer en us aproximadament fins a el 1500 a. C. És dir, és anterior a la cultura Chavín.
• Huilcahuaín

• Marcajirca

Arquitectura colonial

• Plaça major de Chacas ubicada en la població homònima Chacas, província d'Asunción. Els edificis que la rodegen han mantingut sense canvis majors la seua arquitectura original andina en estil andalús i balcons barrocs.
• Iglésia de Tauca.
• Iglésia de Sihuas (sector Chasqui) va sobreviure al sisme del 10 de novembre de 1946
• Iglésia de Llamellín

Patrimoni natural

Archiu:Cordillera Huayhuash from space.jpg

Cordillera del Huayhuash des de l'espai.

• Cordillera Huayhuash. És la segona cadena montanyosa més alta del món en la regió tropical, despuix de la cordillera Blanca, immediatament al nort. Encara que està ubicada a 120 quilómetros de l'oceà Pacífic, la cresta forma part de la divisòria d'aigües del continent suramericà; les aigües de la escarpa oriental discorren cap al riu Marañón, principal tributari de l'Amazones. S'han identificat 272 espècies de plantes, agrupades en 148 gèneros i 55 famílies. Hi ha 61 espècies d'aus, 14 mamífers, dos amfibis i dos peixos. Després de les espècies d'aus amenaçades d'extinció han segut identificats. Lagos de color turquesa a on es poden trobar truchas. Hi ha cinc zones ecològiques en la cordillera entre ells tenim: bosc de ribera (Bosc ribereño), mont baix (Xara), xares i pasturages Puna (Herba i pajonales de puna), bosc de montanya (Boscs de montanya), les turberas i llac (Estanys i bofedalés).
• Parc Nacional Huascarán. Declarat com a espai natural protegit l'1 de juliol de 1975, com Reserva de Biósfera en 1977 i com Patrimoni Natural de la Humanitat en 1985. S'estén en un àrea de 3.400 km², comprenent 434 estanys, 712 glaciars, profundes valls per damunt de la regió quechua i 41 rius que alimenten les conques de l'oceà Pacífic i Atlàntic; estes característiques fan que siga un dels parcs més importants del país en potencial hidrològic. Centenars d'espècies de mamífers, aus, peixos i reptils han segut documentats, incloent molts que han segut posats en perill d'extinció i amenaça

• Huascarán (6768 m)
  Huascarán (6768 m)
• Huandoy (6395 m)
  Huandoy (6395 m)
• Chopicalqui (6345 m)
  Chopicalqui (6345 m)
• Huantsán (6369 m)
  Huantsán (6369 m)

Deports

Fútbol

Vore també: Lliga Departamental de Fútbol de Áncash i Clàssic Ancashino

El fútbol és el deport més popular en el departament; es va introduir en Áncash durant el XX. Jugadors de fútbol com Alejandro ‘Torito’ Llums, Valeriano López i Mariano Lloe varen trobar un lloc en l'equipe nacional de fútbol. Un club de fútbol de Áncash, el Fútbol Club Sant Marcos, juga en la Lliga2 de Fútbol Professional. Huaraz és sèu de clubs de fútbol com Rosario Fútbol Club i Sport Áncash. En la zona de Conchucos, destaquen clubs com el Club Deportiu Ramón Castella i el Fútbol Club Sant Marcos. Per la seua banda, en la zona costera de Áncash, es troben equips com el Club Social Deportiu Boca Juniors d'Huarmey, el Club Cultural Casma de la ciutat de Casma, i atres clubs importants com el Club Deportiu Unió Joventut i el José Gálvez Foot Ball Club, abdós en sèu en Chimbote. La Lliga Deportiva Departamental de Fútbol de Áncash és l'ent rector de les competicions futbolístiques del departament.

Des de la creació de la Copa Perú en 1967, tres equips ancashinos, el Sport Áncash en 2004, el club José Gálvez en 1996 i 2005 i el Rosario Fútbol Club en 2016, han conseguit el campeonat, mentres que Fútbol Club Sant Marcos va conseguir el subcampeonat en l'edició 2023. El club José Gálvez és el primer equip ancashino en ascendir a la primera divisió del Perú, junt en el Sport Áncash han participat en onze i cinc temporades respectivament; abdós equips són els més populars del departament i disputen el clàssic ancashino La final de la Copa del Inca 2011 va ser disputada per abdós clubs, en victòria per al club José Gálvez.El club José Gálvez ha segut campeó de la Segona Divisió 2011 i la Copa Federació 2012. Cap equip ancashino ha conseguit el títul de primera divisió nacional fins a la data.

Els estadis més importants del departament són l'Estadi Roses Pampa de la ciutat d'Huaraz i l'Estadi Manuel Rivera Sánchez de la ciutat de Chimbote, existixen també instalacions per a deports com el voleibol i el básquetbol en el Coliseu Tancat de Huaraz.

Montanyisme

Per la gran cantitat de nevats en les cordilleres Blanca i Huayhuash, el departament ha vist un auge en les activitats de montanyisme i senderisme d'altura, especialment despuix del terremot de 1970. Huaraz és sèu d'institucions dedicades a la formació i regulació de guies de montanya, com l'Associació de Guies de Montanya del Perú i el Centre d'Estudis d'Alta Montanya. Ademés, la regió conta en un cos de rescat de montanya de la Policia Nacional del Perú (PNP).

Institucions de desenroll

Algunes de les institucions de desenroll en Áncash són CEDEP, CARE Perú, Urpichallay que treballen temes de descentralizaación, respal tècnic productiu, educació, salut i participació ciutadana.

Gastronomia ancashina 

La gastronomia de Áncash es definix per una marcada dualitat geogràfica que integra productes de la costa del Pacífic i de la cordillera dels Vages. Esta diversitat ecològica proveïx una base alimentària que inclou, des de la zona andina, tubèrculs com la papa i l'olluco, grans com el dacsa —consumit en formes com la cancha, el malnom o el choclo— i el tarwi o chocho, aixina com proteïnes d'orige animal com el cuy (Cavia porcellus), el porc i els ovins. De les valls i la costa s'obtenen peixos, mariscs —entre els que destaca el molusc conegut localment com siño, propi de la província de Casma—, ajíes i diverses frutes. Els aderezos i guisos es caracterisen per l'us d'herbes aromàtiques com el huacatay (Tagetes minuta), el chincho (Tagetes elliptica) i la hierbabuena.

Entre els plats representatius, les sopes i caldos ocupen un lloc fonamental en l'alimentació diària i festiva. El pequen caldo, preparat en cap i menudencia de moltó, malnom de dacsa i papa, és un caldo reconstituent. La llunca cashqui, una sopa de gallina en blat pelat, i la patasca, espesada en dacsa blanca, són atres preparacions comunes. El picante de cuy es considera un plat emblemàtic de la regió, en el qual el cuy es guisa en una salsa espessa i picante a pur d'ají panca, generalment acompanyat de papes. Atres preparacions cárnicas notables són el cuchi kanka o lechón al forn adobat, i el chichincaldo, un guis festiu que incorpora chicha de jora. De la zona costera són típics el picante de siños i, en una fusió distintiva de la serra, el ceviche de chocho, a on el tarwi, un llegum altoandina, reemplaça al peix i es marina en suc de llima. Atres preparacions costeñas distintives inclouen el ceviche d'ànet de Casma, una variant calenta guisada en llima i ají groc, i la causa de peix de la província del Santa, que ampra peix salat en ceba i se servix en fulls de banana, sense relació en la causa limeño.

La tècnica de cocció més representativa és la pachamanca, un método prehispánico que consistix en cuinar carns —com de porc, res, pollet i cuy—, tubèrculs i humitas baixe terra en pedres calentes precalentadas, aromatizadas en herbes. Esta pràctica està profundament associada a celebracions comunitàries i faenes agrícoles colectives. Atres preparacions esteses són els tamales, de massa de dacsa reblix en carn, i les humitas, de choclo tendre dolç. La beguda tradicional per excelència és la chicha de jora, un fermentat de dacsa maltado, encara que també existixen variants com la chicha de maní . L'elaboració i consum d'estos aliments solen estar vinculats al calendari festiu, incloent festes patronals, carnestoltes i el Nadal, a on plats com el chichincaldo adquirixen un rol central.

Danses

Archiu:BailarinaAntiChacas.jpg

Parament d'una ballarina de la dansa d'orige inca anti runa, presentada en el poble de Chacas, regió de Áncash.

Danses típiques

Cada poble ancashino té en el seu folclor numeroses i variades danses; i unes atres que són comuns al folclor serrà del país, pero en determinats ingredients originals com el huayno, la marinera, el passacarrer, el carnestoltes, etc. Les danses típiques de la regió són:

• Antihuanquillas. Dansa eixecutada per 10 o 12 ballarins que visten una monterilla adornada en flors artificials de colors, caraces metàliques policromadas, un poncho menut, un jupetí de tela obscura i un pantaló blau. Tenen un significat apegado a les guerres incas. Etimológicamente prové de la paraula “anti-envolvimiento”, és una dansa tipo Huanquilla pero duta pels habitants de l'Orient peruà.
• Wancas o Wanquillas. Dansen en el trenca i entrada, en el dia central, i en l'octava per carrers i places en mudança i música tradicional. Els danzantes són els que participen directament en número de parell de huit, dotze o més en vestimenta multicolor.

• Shacshas. És interpretada per un aproximat de 10 a 20 danzarines i un captiu en el centre, el qual vares vore una gorra o parament en espejitos o llentilles, un cabellam postiç en rulos, una brusa de dòna en regressos i blonda, pantaló de colors en els seus canilleras. Esta dansa representa una sàtira, en la qual es mostra com els negritos celebren el Nadal per un permís concedit pel senyor hacendado.
• Colles. Simula la lluita de dos tribus. Els salvages pretenen raptar a la filla del donyet, els anima la caixa i el pinkullo, mentres que a la capitana la detenen els seus pares i les pallas són encorajades per l'arpa i el violí.
• Els Atahualpas. Dansa actual duta pels paramongas. Disfrassos multicolors en pells roges, en un penacho de plomes de pavo que cobrix des del cap fins a l'esquena, brusa de colors mocadors i faldes en flocs.
• Els Negritos. Ball satíric, realisat per 8 o més persones. Té un acompanyament d'arpa, violí i trompetes en sordina (instrument per a moderar el sò). El seu disfràs compost per un terno negre, capell adornat en flors artificials, caraça de fusta o cuiro. Balls i pantomimes i les anomenades representacions.
• La Chuscada Ancashina. És alegre i bailable, es combina en el passacarrer, la marinera i el trist. Moltes danses tenen expressions de la vida incaica i virreinal; unes atres representen la guerra i la conquista.
• Les Pallas, especialment les procedents de Corongo.

Archiu:MozoDanzaChacas2023.jpg

Mosso Dansa en el districte de Chacas

D'acort en l'informació del Ministeri de Comerç Exterior i Turisme, les danses registrades en el departament de Ancash són:

• Carrera a la cinta
• Pallas de Corongo
• Huaridanza
• Corpusdanza
• Quillalla
• Shajshas de Corongo
• Donyet, Pallas i Auqas
• Pas Huanquilla
• Puma Dansa
• Kiyaya
• Els Negritos de Chiquián
• Wallpa Dansa

• Els Huanquillas de Pariacaca
• Els Negritos d'Argent
• Mosso Dansa
• Dansa Anti
• Els Negritos de Huallanca
• Shacshas de Huaraz
• Les Canyes
• Huanquilla de Chacas
• Els Negritos de Huaripampa
• Pallas de Huaripampa
• Antiruna

Vore també

• Organisació territorial del Perú
• Llocs arqueològics de la regió Áncash

Bibliografia

• León Gomez, Miguel (2018). Entre quebrades i montanyes: una història regional de Conchucos, sigles XVI-XX, Tasca Editorial.
• (2006) seues+riquees+minerals,+1873&source=bl&ots=Xl4kTlVisk&sig=rTy6QnLL98qexifj4MhVOHfIfoQ&hl=és&sa=X&ei=mP5KUKbHM5DO9AS02YCgBw&vore=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=El%20departament%20de%20Ancash%20i%20els seus%20riquees%20minerals%2C%201873&f=false El departament de Ancachs, Fondo Editorial Universitat Nacional Major de Sant Marcos. ISBN 9972-46-319-2
• (2013) «Capítul 9», Informe sobre Desenroll Humà Perú 2013. Canvi climàtic i territori: Desafius i respostes per a un futur sostenible, PNUD.
• (2007) Revista Piscopampa.

• Demarcació política del Perú.
• (1980) Les rebelions en el Carreró de Huaylas en el sigle XVIII..
• (2002) Història i geografia de Áncash, Llima: Printing Color EIRL..

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Departament de Áncash.