Anar al contingut

Terremot de Áncash de 1970

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Statue of Christ at Cemetery Hill overlooking old Yungay.jpg
Terremot de Áncash de 1970

El terremot de Áncash de 1970, també conegut localment com a terremot del 70, va anar un sisme que va tindre lloc el dumenge 31 de maig de 1970 en Áncash, Perú, a les 15:23:31, hora local.[1] Va alcançar una magnitut de 7.9 en l'escala de magnitut de moment i una intensitat de grau IX (violent) en l'escala de Mercalli.[2] Va ser àmpliament sentit en tota la costa i serra del departament d'Áncash i en regions limítrofes del sur i nort del Perú. El sisme va produir solsida d'una conya de gèl i roques del nevat Huascarán, lo que va resultar en un torrentada que va sepultar la ciutat de Yungay, cobrant la vida d'aproximadament trenta mil persones de les que solament va haver 200 supervivents, entre ells un gran número de chiquets que varen assistir a un circ alluntat de la ciutat quan va succeir la torrentada.[3]

Este terremot és considerat com el més destructiu i devastador en l'història del Perú, no tant per la seua magnitut, sino per la gran cantitat de pèrdues humanes que va ocasionar. Va afectar severament la regió de Áncash i vàries províncies dels departaments d'Huánuco, Lima i La Llibertat, causant danys considerables en un àrea extensa d'aproximadament 450 km de llongitut i 200 km d'ample a lo llarc de la costa i la serra peruana.[1]

En resposta a esta catàstrofe, en 1972, el Govern del Perú va fundar el Institut Nacional de Defensa Civil (INDECI) en el propòsit de preparar a la població per a actuar de manera efectiva durant events sísmics i atres emergències. Ademés, en commemoració a este desastre, cada 31 de maig es porta a terme un simulacre multipeligro a nivell nacional en l'objectiu d'aumentar la consciència pública sobre l'importància de la preparació i la resposta adequada davant possibles desastres naturals.[4]

Característiques

[editar | editar còdic]

El terremot va ocórrer el 31 de maig de 1970 a les 15:23:32 (hora local). El seu epicentre es va localisar a 20 km al oestesuroeste de la ciutat de Chimbote, en l'oceà Pacífic, a una profunditat d'1 km. Segons el Institut Geofísico del Perú (IGP) i el Servici Geològic d'Estats Units (USGS), la seua magnitut va ser de 7.9 en l'escala sismológica de magnitut de moment. Este sisme va alcançar una intensitat màxima de grau IX en la escala de Mercalli modificada en la ciutat de Casma. Ademés, va provocar un violent llau en les ciutats de Yungay i Ranrahirca.

Les intensitat evaluades en vàries ciutats varen ser:

Lloc Intensitat en Mercalli (MM)
Casma, Chimbote Plantilla:MMI
Huallanca, Aija, Caraz, Carhuaz, Yungay, Huaraz Plantilla:MMI
Chacas, San Luis, Huari, Pomabamba, Piscobamba, Llamellín, Trujillo, Santiago de Chuco, Huarmey Plantilla:MMI
Huacho, Llima i Callao, Cerro de Pasco, Chavín Plantilla:MMI
Cajamarca, Chiclayo, Huánuco, Tingo María Plantilla:MMI
Ica, Chincha Alta, Juanjuí, Huancayo, Tarapoto, Yurimaguas Plantilla:MMI
Iquitos, Tombes, Guayaquil Plantilla:MMI

Danys, víctimes i efectes

[editar | editar còdic]
Archiu:Pat Nixon in Peru Consuelo Velasco 1970.jpg
La llavors primera dama dels Estats Units, Pat Nixon (1912-1993), junt a la primera dama del Perú, Consol Gonzales Posada (1920-2012), sobre els restants de la torre sur de la Catedral de Huaraz.

L'àrea andina de Áncash i la regió del Carreró de Huaylas, va sofrir una devastadora catàstrofe per un terremot. La ciutat d'Huaraz, ubicada en esta regió, va ser una de les més afectades, en un 97% de destrucció i una pèrdua significativa de població, aproximadament el 50% dels seus habitants. Atres ciutats i pobles del Carreró de Huaylas també varen quedar greument afectats, en danys casi totals des de Recuay, al sur, fins a Huallanca, al nort. La ciutat de Yungay, la segona en importància en la zona, va ser sepultada per una llau junt a Ranrahirca, resultant en la desaparició d'aproximadament trenta mil residents.[3] Ademés, les llaus i solsides varen bloquejar camins i carreteres, i inclús algunes parts del riu Santa es varen embassar per la cantitat d'enrunes.[1]

En la regió andina coneguda com Conchucos, ubicada a l'est del Carreró de Huaylas, els danys varen ser moderats gràcies a l'absorció d'energia sísmica per part del massiç de la cordillera Blanca, una barrera natural que separa el Carreró de Huaylas de la serra oriental de Áncash. No obstant, moltes construccions varen quedar inhabitables i es varen registrar víctimes mortals, especialment en àrees agrícoles per solsides en cerros propencs. La zona va quedar aïllada del restant del país durant varis mesos.

En la zona costera, el terremot també va tindre efectes devastadors. Grans sectors de la carretera Panamericana entre Huarmey i Trujillo varen ser destruïts. La ciutat i el port de Chimbote varen sofrir danys incuantificables, i en àrees com a Sant Pedro i Lacramarca, totes les construccions varen colapsar, incloses les indústries peixqueres i metalúrgiques. Algunes àrees varen experimentar clavills en el sol que varen expulsar chorrada d'aigua de fins a un metro d'altura. La ciutat de Chimbote va perdre més de dos mil huitcents habitants.

En atres ciutats com Casma i Huarmey, també es varen reportar víctimes mortals: huitcentes persones varen morir en Casma i cent en Huarmey. En la província de Bolognesi, aproximadament mil huitcentes persones varen perdre la vida per quantioses solsides que varen incomunicar a pobles sancers. La magnitut de la destrucció va ser tal que algunes persones es varen vore obligades a sepultar els seus familiars sense poder notificar a les autoritats.

En total, es va calcular que va haver huitanta mil morts i al voltant de vint mil persones desaparegudes. Es varen contabilisar 143,331 ferits hospitalisats. En moltes localitats com Recuay, Aija, Casma, Huarmey, Carhuaz i Chimbote, la destrucció d'edificis va oscilar entre el 80% i el 90%. La carretera Panamericana va sofrir greus clavills entre Trujillo i Huarmey, lo que va dificultar encara més l'entrega d'ajuda. La central hidroelèctrica Canó de l'Ànet també va resultar afectada, en el 60% del seu recorregut en la llínea férrea entre Chimbote i la vall del Santa quedant inutilisable.


Davant esta devastadora catàstrofe, el Governe peruà va crear la Brigada de Defensa Civil Peruana per mig d'un decret llei, posteriorment coneguda com Indeci, en l'objectiu de previndre i preparar a la població front a futurs desastres similars.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «La major tragèdia de l'alpinisme chec va succeir fa 45 anys en Perú» (en és). Radi Prague International. Consultat el 2023-07-21.
  2. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Sense-nom-p2i--1
  3. 3,0 3,1 George E. Ericksen, George Plafker, Jaime Fernandez Concha (1970). «Preliminary Report on the Geologic Events Associated With the May 31, 1970, Peru Earthquake». U.S. Geological Survey.
  4. «Este 31 de maig s'efectuarà el Simulacre Nacional Multipeligro, informa Aníbal Torres» (en és). elperuano.pe. Consultat el 2023-07-21.
  5. Contreras, Carlos; Cueto, Marcs (2016). Prenc 9: La Revolució Peruana. La reforma agrària i el populisme (1968-199) (en és), Llima: Editorial Setembre, p. 13. ISBN 978-612-308-177-5.