Conchucos (regió)

Conchucos (del culle: kon 'aigua' i chuko 'terra, regió', aixina 'terra de l'aigua') és una regió geogràfica i històrica en el nort del Perú, es troba conformada per diverses valls ubicades en la marge oriental de la Cordillera Blanca, en el departament de Áncash. Posseïx una extensió aproximada de 240 km i una superfície de 14.880 km²; comprenent aixina a les províncies d'Antonio Raymondi, Asunción, Carlos F. Fitzcarrald, Huari, Mariscal Luzuriaga, Pallasca (Districtes de Pampes i Conchucos), Pomabamba, Sihuas i Yungay (Districte de Yanama) que en 209.000 habitants, conformen el 20% de la població regional.

La seua orografia comprén rancs altitudinals entre els 1.546 m s. n. m. en el canó del Marañón, i els 6.369 m s. n. m. en el nevat Huantsan. S'estén des de la divisòria d'aigües en la Cordillera Blanca a l'oest, fins al riu Marañón a l'orient; este riu és alimentat per numerosos afluents, entre els que destaquen els rius: Mosna, Pomabamba, Puchka, Sant Luis, Sihuas i Yanamayo.

Esta regió va ser habitada des del 10000 a. C. aproximadament. Existixen abrics rocosos en pintures rupestres en les Província d'Asunción i Huari que indicarien les ocupacions humanes més antigues del territori. Durant les cultures Chavín, Recuay i inca, varen florir diversos assentaments que es varen consolidar llegant a l'història peruana jaciments de molta importància com Chavín de Huántar , Marcajirca, Yaino, Riway i els tambos i kallankas a voltants del ben conservat camí Inca.

En l'arribada dels espanyols; la conformació socioeconòmica d'este territori va canviar radicalment: a lo llarc del Virreinato, les principals activitats econòmiques varen ser la mineria, l'agricultura i textilería. L'auge miner va iniciar el seu decliu en la segona mitat de el XX, i en la promulgació de la reforma agrària de 1969, es va donar per terminada la producció agrícola a gran escala, fet que va comportar a que mils de famílies emigraren a ciutats en majors oportunitats laborals, moviments migratoris que seguixen succeint encara que a menor escala, gràcies a la millora de les vies de comunicació i la major oferta laboral.

L'activitat econòmica d'esta zona es recolza en l'agricultura i la mineria, esta última es concentra en la província de Huari, en l'explotació de la mina de coure Antamina, una de les més grans del món, a pesar d'això, el desenroll humà no és equilibrat, són varis poblats que viuen per baix del llindar de pobrea.

La ciutat més extensa i poblada és Pomabamba, ubicada al nort en més de 8.000 habitants que viu principalment de l'agricultura i ganaderia, seguida per Huari en el sur, en més de 6.000 pobladors que concentra el seu desenroll en la mineria, el turisme i el comerç.

Toponímia

Esta zona de Áncash és comunament cridada Carreró de Conchucos o Zona de Conchucos, topònim pres d'un grup ètnic preinca que va habitar la zona nort del territori, no obstant, cal resaltar que este territori va pertànyer a vàries ètnia: pincos, siguas, huaris i piscopampas.

El vocablo Conchucos prové de l'idioma Culle, ya extint; segons Willem Adelaar: kon = aigua i chucu = terra o país. És destacable també que este topònim s'haja impost al territori d'atres grups ètnics inclús en major població, açò és explicable degut a que l'encomana de Conchucos va ser, durant la colónia, un dels centres miners més pròspers del virreinato, al punt de que la Casa de la Moneda es traslladara a esta població per uns anys.

En els llibres i enciclopèdies acadèmiques, i en el llenguage popular en general, existix i persistix l'error de nomenar a esta regió com: Carreró de Conchucos. Des del punt de vista geogràfic este territori no pot ser cridat carreró, ya que no és una sola vall aluvial pel que corre un riu principal alimentat d'uns atres de menor envergadura com succeïx en el Carreró de Huaylas en el riu Santa.

Geografia

Nevat Huantsan 6369 m., el punt més alt d'este territori.

Estany Huachucocha en la puna de Collota - Província de Carlos Fermín Fitzcarrald. Al fondo s'aprecien els nevats Copa, Hualcán, Huascarán, Contrahierbas a uns 32 km.

El departament de Áncash comprén a dos regions naturals: La Costa i la Serra, esta última queda dividida en dos subregiones, la Serra Occidental (Carreró de Huaylas i la Cordillera Negra) i la Serra Oriental(alvertent de l'atlàntic), esta divisió es deu a la presència de la Cordillera Blanca una cadena de montanyes pertanyent a la Cordillera dels Vages que a la seua volta fa de divisòria d'aigües regional i continental.

La Serra Oriental, llimita al sur en el departament de Huanuco, a l'oest en la Cordillera Blanca, al nort en el riu Tablachaca que la separa del departament de La Llibertat, i per l'est en el riu Marañon que fa de llímit natural entre les regions d'Ancash i Huánuco.

Orografia

Per la seua ubicació, l'orografia en este territori és extremadament accidentada, en abundància de terrenys montanyosos, per la seua ubicació en la falla activa Cordillera Blanca que ve alçant este territori des del periodo cuaternario (2.588 millons d'anys) a raó d'1 mm/any mentres que el bloc occidental (carreró de Huaylas) continua en afonament. Els estudis de geologia sísmica mostren que esta falla seguix activa per lo tant és una font sisme-gènica continental o intraplaca, que pot ocasionar ruptures violentes en desplaçaments de fins a 3 metros originant sismes en magnitut de fins a 7,4 M_L.

El territori s'estén sobre les regions naturals Yunga(riu Yanamayo i riu Marañón), Quechua, a on s'ubiquen la majoria de les ciutats, Suni, Jalca i Janca, estos dos últims en major presència en les províncies d'Asunción, Huari, Pomabamba, Mariscal Luzuriaga i Sihuas, estan inclosos dins del parc nacional Huascarán per contindre en el seu territori als nevats Alpamayo, Piràmide de Garcilaso, Jancapampa, Camchas i Perlilla entre uns atres.

Hidrografia

La regió conta en 408 estanys glaciars i pluvials que aboquen les seues aigües al Riu Marañón a través d'11 rius tributaris. Al sur s'ubiquen les conques del Mosna i Puchka, que involucren a les províncies de Carlos Fermín Fitzcarrald, Huari i Antonio Raimondi; les conques de Yurma i Yanamayo en el territori de Pomabamba, Mariscal Luzuriaga, Carlos Fermín Fitzcarrald i Asunción. Al nort, les conques del Rupaj i Ajtuj (prop de Quiches) en la província de Sihuas; totes estes conques desemboquen al riu Marañón que s'unirà al riu Amazones per a desembocar finalment en l'Oceà Atlàntic.