Divisòria d'aigües
La llínea divisòria de les aigües, divisòria de drenage o simplement divisòria és el llímit entre dos conques hidrogràfiques contigües (dos vertents hidrogràfiques contigües). Les aigües de pluja caigudes a cada costat de la divisòria acaben sent arreplegades pels rius principals de les conques o alvertents respectius, podent acabar en destins molt distants. Per eixemple, la divisòria continental d'Amèrica és la llínea imaginària que separa les aigües que acaben drenando l'oceà Pacífic de les que drenan al Atlàntic. Les divisòries han segut usades històricament com a criteri per a marcar fronteres territorials.[1]
Quan dos divisòries d'aigües es topen, és dir, a on es troben tres conques hidrogràfiques, apareix un vèrtiç o tripunto hidrogràfic.
En regions montanyoses
En les regions montanyoses o de relleu acusat, la divisòria passa per les crestes i elevació a on s'unixen les últimes vertents de cada conca. Pel contrari, la fixació d'una llínea divisòria en les regions pantanosas pot resultar casi impossible. Aixina, les aigues dels chapulls de Bielorússia, segons les plugeso la direcció del vent, poden córrer cap al Mar Negra o cap al Mar Bàltica. Lo mateixa ocorre en les conques del Amazones i del riu Paraná, les aigües del qual es troben mesclades en el seu curs superior.
En geopolítica
La llínea divisòria de les aigües és un important criteri geopolític pel qual s'han establit llimites internacionales entre paísos, estats o entitats subnacionales. La divisòria que marca en un continent els grans alvertents entre diferents oceans o mars es diu divisòria continental.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Divisoria de aguas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.