L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Geopolítica

La geopolítica (del grec antic γῆ gê 'terra' i πολιτική politikḗ 'política') és l'estudi dels efectes de la geografia terrestre en la política i les relacions internacionals.[1] S'han donat vàries definicions:[2] «l'estudi de les relacions entre factors geogràfics i entitats polítiques» (André-Louis Sanguin); «una disciplina que intenta explicar la formació i acció dels poders polítics en l'espai» (Fondation dones études pour la défense nationale); o «l'anàlisis geogràfic de situacions sociopolítiques» (Michel Foucher). Encara que és una escola de pensament prou popular, encara carix d'una definició unívoca i compartida. Històricament, el terme geopolítica es referix a les relacions de poder entre Estats, pero també s'aplica de forma més general a l'estudi de les relacions de poder en l'espai, independentment de l'escala, inclús a nivellocal, estudiant les relacions entre entitats geopolítiques subnacionals, com els estats federats que conformen una federació, una confederació o un sistema cuasifederal. La gran fama d'esta disciplina residix en la capacitat que se li sol atribuir per a predir l'acció política (i, per lo tant, els acontenyiments futurs) per mig de l'anàlisis del context espacial (no solament geogràfic, sino també cultural, social i econòmic) dels propis actors polítics, o a lo manco d'alguns comportaments polítics. La geopolitóloga francesa Barbara Loyer aclarix que no es tracta de predir el futur. «L'anàlisis geopolític conclou en l'enunciació de possibles escenaris. Un escenari propon diverses eventualitat d'empijorament d'una situació, del statu quo o de millora en una situació de conflicte donada. No es tracta de predir el futur en una bola de cristal, sino d'intentar anticipar lo que podria succeir donats els contexts i les estratègies dels actors».[3]

Geopolítica

Segons diversos investigadors, el terme s'utilisa actualment per a descriure un ampli espectre de conceptes; en sentit general, s'utilisa com a sinònim de relacions polítiques internacionals, pero més específicament, per a implicar l'estructura global de dites relacions. Este us es basa en un terme de principis d'el XX per a una pseudociencia de la geografia política i atres teories pseudocientíficas del determinisme històric i geogràfic.[4][5][6] Hui en dia, esta disciplina, llunt de les tendències determinista en les que es va establir entre les dos guerres mundials, revalúa la seua capacitat per a desenrollar les relacions entre la geografia (anàlisis de la posició espacial dels estats i l'accessibilitat a recursos, mercats, rutes marítimes i terrestres) i l'estudi de les relacions internacionals, junt en el desenroll de temes i numeroses atres qüestions relatives a la relació dels estats en els fenomens més complexos del món global. Estos inclouen estudis d'àrea, clima, topografia, demografia, recursos naturals i ciències aplicades de la regió en evaluació.[7]

Es poden trobar reflexions geopolítiques en autors de l'época clàssica com Montesquieu. No obstant, va anar en Alemània a on es va desenrollar el concepte en el XIX, baix l'impuls fundador de Friedrich Ratzel. Posteriorment, la disciplina es va desenrollar en França, Gran Bretanya i Estats Units. Ya que va servir per a llegitimar l'expansionisme alemà i posteriorment l'ideologia nazi, esta disciplina va caure en desús despuix de la Segona Guerra Mundial. Els treballs realisats per acadèmics com Yves Lacoste en la década de 1980 varen permetre una certa renaixença de la disciplina, que en eixa década va recuperar la seua llegitimitat i va escomençar a ensenyar-se novament en l'Universitat de París VIII, i a partir d'allí en algunes atres universitats del restant del món.[8] Per la mateixa época, al voltant de la revista Hérodote, fundada en París per Lacoste, va sorgir una corrent cridada «geopolítica crítica», que, basada en els principis de la filosofia posmoderna i el posestructuralisme, busca deconstruir les teories geopolítiques clàssiques, a les que acusen de servir als interessos polítics o ideològics de les grans potències.[9][10] Esta «crítica», a la seua volta, va rebre numeroses crítiques en el món acadèmic, pel seu fort contingut ideològic. Com senyala Gerard Toal: «les figures claus dins de la geopolítica crítica són progressistes de centroizquierda en conexions en els moviments socials antinuclears i migambientals».[11] Això els va valdre crítiques com les de l'historiador Jeremy Black, qui en el seu llibre Geopolitics and the Quest For Dominance els acusa de «precipitació a l'hora de jujar en térmens polítics» i de «una tendència general a adoptar un enfocament polític partidiste del present en lloc d'intentar analisar les complexitat d'una dimensió històrica a llarc determini».[12]

Corrents, escoles i etapes del pensament geopolític

De la geografia política a la geopolítica

El terme geopolítica té una connotació estratègica, inclús militar, mentres que el terme geografia política es referix més be a l'organisació d'estats, regions, entitats administratives, fronteres i habitants. Hi ha molts antecedents de la geopolítica a lo llarc de l'història. El professor alemà de geopolítica Adolf Grabowsky cita autors grecs com Heródoto, Polibio, Tucídides i Piteas.[13]No obstant, les primeres idees sobre geopolítica, tal i com és entesa hui la disciplina, apareixen en Europa en l'época de l'Ilustració, com per eixemple, en els ensajos de David Hume (1711-1776). Montesquieu es va referir a la conexió entre geografia i política en L'esperit de les lleis (1748): va atribuir l'esperit de llibertat a les potències marítimes, mentres que la gran potència continental, l'Imperi rus, encarnaria l'esperit del despotisme.[14]

Precursors indiscutibles i pioners de la geopolítica varen ser el geógrafo alemà Friedrich Ratzel (1844-1904), el politòlec suec Rudolf Kjellén, el contralmirante nortamericà Alfred Thayer Mahan i el geógrafo britànic Halford Mackinder. A excepció de Kjellén, cap d'ells va aplegar a usar el terme «geopolítica», i les seues teories a penes varen trobar defensors en l'acadèmia universitària prèvia a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Va ser la lliteratura geopolítica de la posguerra la que va convertir als quatre autors en clàssics de la recent creada disciplina política.[15]

Yves Lacoste atribuïx l'establiment de la geopolítica als jóvens professors de Geografia alemans que en 1919 varen considerar la geografia política que s'ensenyava en les universitats com a inadequada per a «demostrar que les fronteres d'Alemània establides pel Tractat de Versalles no solament són injustes i absurdes, sino que també per al futur d'Europa eren perilloses». La geopolítica els havia donat l'oportunitat d'argumentar i aixina es va convertir en una oposició a la geografia política de tipo acadèmic.[16]

L'Estat com a organisme: Kjellén i Ratzel

El terme «geopolítica» va ser utilisat per primera volta pel geógrafo d'orige suec Rudolf Kjellén. En 1899, en el seu llibre Introducció a la geografia sueca, va expondre els rudimentos bàsics de la geopolítica. En 1916 va produir el seu llibre més important: L'Estat com a forma de vida (Staten som livsform), a on es va utilisar per volta primera el terme «geopolítica». Els principis de dita ciència en el pensament geoestratégic havien segut tractats pel també geógrafo alemà Friedrich Ratzel. Segons est, els Estats tenen moltes de les característiques dels organismes vivents. També va introduir l'idea de que un Estat tenia que créixer, estendre o morir-se dins de «fronteres vivents»; per això, tals fronteres són dinàmiques i subjectes al canvi. En la seua obra Politische Geographie, va escriure les «lleis del creiximent dels Estats».[17]

A principis d'el XX, varis geógrafos anglosaxons varen ampliar les reflexions de Ratzel a problemes militars i estratègics.cita requerida Aixina, geógrafos com l'almirant nortamericà Alfred Thayer Mahan postulaven l'importància estratègica del domini naval com a clau per a la dominació mundial («qui domine la mar domina el comerç mundial; qui domine el comerç mundial domina el món»); dits preceptes es troben continguts en la seua obra The Influence of Siga Power upon History, 1660-1783, i se li considera una de les obres més influents sobre dita temàtica. Hui en dia, és coneguda com la teoria del poder naval.[18]

Un atre geógrafo que també va contribuir al desenroll de la geopolítica va ser l'anglés Halford John Mackinder, qui en 1904, front a la Real Societat Geogràfica britànica va desenrollar la seua tesis denominada El pivot geogràfic de l'història,[19] de la qual es va desprendre la teoria del Heartland («cor continental») o «àrea pivot» (actualment el territori de Rússia i de les antigues repúbliques soviètiques), en la que explica que el control de les grans zones continentals facilitaria el domini del món. Un eixemple de l'aplicació d'estes teories geopolítiques, sobretot dels autors nortamericans, és la compra dels territoris a on ara es troba l'extens estat d'Alaska, el qual en el seu moment va ser comprat pels Estats Units al Imperi rus, i que ha contribuït a mantindre als Estats asiàtics baix control sobre Canadà i, en general, a la partix nort del continent americà.cita requerida

La geopolítica va tindre gran interés en l'Alemània de principis d'el XX i va alcançar una gran difusió durant l'auge del nazisme. L'alemà Karl Haushofer va modernisar la geografia política, utilisant-la com a instrument que justificava l'expansió territorial d'Alemània durant el Tercer Reich (1933-1945) i desenrollant les teories de Ratzel del «espai vital» o Lebensraum.[17] Karl Haushofer va desenrollar el disseny geopolític de les «panregiones», que es basava en l'autarquia i autosuficiencia de cada una d'elles per a no tindre necessitat o dependència econòmica/militar de les atres. Este geógrafo va dividir els països de tot lo món en quatre panregiones:

  1. Panregión americana: comprén tot el continent americà i les illes del Carib baix el mando d'Estats Units
  2. Panregión euroasiàtica: al mando de Rússia (despuix d'haver segut erradicat el comunisme)
  3. Panregión este asiàtica: a càrrec de Japó
  4. Panregión euroafricana: a càrrec d'Alemània nazi (o lo que ells consideraven com la Gran Alemània)

També recupera el terme del raumsinn (sentit de l'espai) com a base de l'expansió territorial d'Alemània nazi que es constituïx per mig de propaganda geopolítica per a donar-li un sentit social a l'expansió i a on l'unitat cultural i etnogràfica juguen un paper de suma importància. [20]De totes formes, existixen certes actuacions del règim nazi que no es corresponen en les teories de Ratzel i Haushofer, com la cessió del Tirol del Sur als italians, zona poblada en la seua majoria per població germana.cita requerida

Països com Rússia, China i Japó varen donar també gran importància a esta ciència durant els anys 1930 i 1940 com a camí per a alcançar un poder global. L'utilisació propagandística de la geopolítica va carrejar, despuix de la derrota alemana, el seu descrèdit, oblit i proscripció, sobretot en l'àmbit acadèmic. No obstant, atres persones, com a militars o diplomàtics, varen seguir interessant-se per esta branca de la geografia. A partir de la década de 1970, la geopolítica va reaparéixer en una «nova corrent»: la geopolítica crítica. Actualment hi ha vàries corrents de pensament geopolític; no obstant, les que donen orige a la denominada geopolítica crítica són dos, principalment. La primera d'elles és l'escola francesa, encapçalada per Yves Lacoste, qui en les décades de 1970 i 1980 va publicar la seua obra La geografia: un arma per a la guerra, en la que va descriure, de manera breu, lo ocorregut durant la Guerra Freda (principalment, la guerra de Vietnam); també va dirigir la revista Hérodote, que va escomençar a publicar-se en els anys 1970.[21]

L'atra escola és la corrent anglesa, en la que la primera menció i estudi ho va realisar Peter Taylor en la seua obra Geografia política: economia-món, Estat-nació i localitat, a on l'autor parla breument de lo que s'ha vingut estudiant com geopolítica crítica. Menciona que són els geógrafos polítics els que estan examinant de manera formal i pràctica el seu estudi.[22]

La geopolítica crítica veu la realitat com una construcció històrica, és dir, com alguna cosa que es modifica contextualmente i s'analisa històricament sense que es busque una justificació dels fets, ademés de que busca transformar a la mateixa, pero que no s'analisa des de l'objectivitat i nos diu que l'Estat no pot ser l'únic actor territorial significatiu.[23]

Una atra de les distincions principals de la geopolítica crítica i, dels geógrafos polítics és que «…desconfien de tot marc teòric general que ordene el coneiximent, inclós l'anàlisis dels sistemes-món […]. Ells no consideren que les seues investigacions creuen una nova escola de pensament, sino que constituïxen una constelació flexible d'idees, parasitarias d'atres creacions del coneiximent posat que realisen intervencions tàctiques en l'obra d'uns atres en lloc de permetre's algun tipo de reflexió estratègica general pròpia»[22]

Fredrick Jackson Turner distinguix en el seu llibre Tesis de la frontera entre els conceptes border i frontier, donats en alguns idiomes, que en espanyol se solen traduir d'igual forma a 'frontera' (mateixa raïl que el segon terme, encara que geopolíticamente es referix a border en la majoria de casos). Segons l'historiador nortamericà, el terme border es pot entendre com una delimitació territorial, mentres que frontier és entesa com una oportunitat per a l'expansió, el treball i la propietat privada.[24]

Els imperatius geoestratégics

Zbigniew Brzezinski va ser un geoestratega, assessor del govern d'Estats Units que en una de les seues obres més importants titulada "El gran tauler mundial", publicada en 1997 planteja que el control nortamericà sobre la regió d'Eurasia, és peça clau per al manteniment de l'hegemonia d'Estats Units. El seu model geopolític es portaria a terme en tres passos.[25]

Lo primer més important era mantindre l'espai euroasiàtic obert a Estats Units, per mig de l'accés directe a Europa i a Àsia per mig de Japó, Corea del Sur i Taiwan, per a despuix entrar a la massa euroasiàtica, a través dels denominats Balcans Globals que inclouen a Àsia Central, el Caucas Sur, Afganistan i Pakistan, des d'a on es buscarà el control efectiu sobre Mig Orient, en a on Iraq és una peça clau i per últim fragmentar l'aliança entre China, considerat com el principal actor oriental i Rússia, considerat com l'actor mig; tot lo anterior per a mantindre a Estats Units com el hegemón. [25]

El redescubrimiento de la geopolítica

la globalisació i el colapse del món bipolar han multiplicat i complejizado les conexions entre pràcticament totes les poblacions del planeta. Durant els últims dèu anys, els centres universitaris han ampliat els departaments de geopolítica per a satisfer una demanda creixent del cridat «anàlisis geopolític». L'interés en esta disciplina ha tornat a créixer actualment a l'ampar de les tensions internacionals sorgides en tot el orbe; conceptes com sistemes-món, desenrollisme, economia-món, centre-perifèria, semiperiferia, poder, classe, Estat-nació, localitat, còdics geopolítics, imperialisme, descolonisació, imaginació geopolítiques, Estats territorials i Globalisació són térmens geopolítics comunament utilisats per esta corrent de pensament.[22]

Actualment, alguns dels autors més destacats d'esta corrent de pensament són: Yves Lacoste, Peter Taylor, Colin Flint, John Agnew, Christopher Chase-Dunn, Michael Hardt, David Harvey, Antonio Negri, Immanuel Wallerstein i Heriberto Cairo Carou, entre uns atres. Atres importants aportes durant la segona mitat d'el XX varen ser els d'Alexander Seversky (1894-1974), qui codiseñó l'avió de combat Republic P-47 Thunderbolt, principal avió dels Estats Units a partir de 1942, qui en la seua obra Poder aéreu: clau per a la sobrevivencia va sostindre que, per la seua eficiència i rapidea, el poder aéreu té major importància que el terrestre i el marítim, i va enunciar la seua màxima: "qui conseguixca la supremacia aérea obtindrà el poder global".cita requerida

Aixina mateix i en la mateixa época, Nicholas Spykman, considerat un dels pensadors geopolítics més importants d'el XX, va postular en la seua obra "Estats Units front al Món“ (1942), que "qui conseguixca el control de les àrees perifèriques o Rimland del continent Euroasiàtic governaria Eurasia". Va desenrollar les idees de Mackinder, encara que va contrapondre les pròpies i és considerat l'ideòlec de la contenció durant la guerra freda, i de la proyecció del poder nacional nortamericà, inclús en el XXI.cita requerida

Aporte de les escoles geopolítiques llatinoamericanes

Durant el periodo 1956-1972, les escoles geopolítiques brasilera, argentina i chilena varen desenrollar la geopolítica baix l'enfocament de l'expansió de les fronteres interiors, que reconeix que condicions geogràfiques, polítiques, socials i històriques dins de l'espai geogràfic dels Estats, poden llimitar el desenroll de regions i inclús aïllar estes del Heartland de la nació.[26] Lo que requerix estratègies que consoliden l'Estat internament ya siga en obres d'infraestructura o en una divisió política que articule pols de desenroll regional en zones perifèriques històricament aïllades. baix l'influència de l'enfocament geopolític d'expansió de les fronteres interiors, Chile va passar d'una divisió política de províncies (basada en factors històrics) a una de regions (basada en factors geogràfics, econòmics, històrics i socials), per este motiu també es va construir la carretera Austral que va incorporar esta regió als pols de desenroll de l'Estat chilé. En atres paraules, este enfocament geopolític considera que abans de pensar en l'expansió exterior d'un Estat, est deu estar cohesionado en el seu interior.[27]

Conceptes geopolítics

Diacronia, diatopía, representació i horogénesis

En els seus numerosos treballs, Yves Lacoste desenrolla tres conceptes clau que permeten realisar un anàlisis geopolític: l'estudi de la diacronia (evolució a través del temps), diatopía (evolució per mig de l'espai) i la representació.Lacoste, I. (2010). [3] (en fr), París: Choiseul. OCLC 708361896. ISBN 978-2-36159-001-7.

L'estudi de la diacronia és l'anàlisis d'una situació, una cultura o una població a lo llarc del temps, inclús durant llarcs periodos de temps (vàries époques). Totes les cultures i llengües estan subjectes a processos d'expansió i decliu (i finalment la seua desintegració). L'estudi de la diatopía és l'anàlisis d'una situació a diferents escals cartogràfiques (anàlisis multiescalar). Aixina podem, per eixemple, examinar la gestió, el consum i el cost de l'aigua o els combustibles des d'un enfocament a nivell persona (casa, jardí), barri, municipi, àrea metropolitana o àrea rural, regió, país, les organisacions internacionals com Mercosur, UE, ASEAR, OTAN, OPEP, o l'ONU o el planeta Terra en general. El concepte de representació en geopolítica radica en l'anàlisis de les concepcions que té una persona o un grup (per eixemple, una ètnia o una confessió) en relació en un subjecte.(1992).«Dones représentations géopolitiques contradictoires».Matériaux pour l’histoire de notre temps.(27)doi:10.3406/mat.1992.410628.Consultat el 3 d'agost de 2026. Aixina, podem estudiar cóm es perceben a sí mateixos en relació en els seus territoris, entorns i recursos i cóm els gestionen i exploten, o inclús en relació en el grup al que pertanyen i en relació en atres grups. Michel Foucher, en ‘‘Fragments d’Europe’’, posa l'eixemple de l'idea de «pàtria», que és de naturalea variable: sol ser un concepte territorial en els països nòrdics (es cuida del territori, els recursos i el patrimoni) pero més comunitària en els països mediterràneus, llatines i eslaus (en lloc de cuidar el territori, la persona s'identifica fortament en el seu grup d'orige). Aixina mateix, pot ser de tipo confessional, com entre els catòlics de Bòsnia i Hercegovina i de Croàcia, els ortodoxos en Sèrbia o els musulmans de Bòsnia. Atres formes de «pàtria» poden entendre's com la regió d'un mateixa (regionalisme); tal és el cas per a kosovares. La representació servix per a analisar la forma en que un cors es percep a sí mateixa en relació en uns atres francesos, i cóm atres francesos els perceben…). Un atre eixemple de representació és la divisió del món en l'islam. Ademés, Michel Foucher desenrolla el concepte de «horogénesis», un neologisme que es definix com una disciplina interessada en la génesis de les fronteres (del grec hôra 'territori'). École normale supérieure de Lió (ed.): «Horogénèse» (en fr). Géoconfluences. Consultat el 3 d'agost de 2026.

Geopolítica i negocis internacionals

Tampoc es pot oblidar un nou alvertent: la dels negocis internacionals i el desenroll de companyies grans o organisacions multinacionals de gran poder econòmic i polític (algunes similars a molts estats), que fomenten estratègies territorials propenques a l'estudi de la geopolítica macroeconòmica. Per a l'expert en geopolítica Bernabé Gutiérrez, la geopolítica empresarial és «la disciplina que estudia sistemàticament els factors, relacions i tendències macro polítiques, analisant cóm afecten a països, companyies i mercats».[28]

En el seu enfocament d'expansió externa, la geopolítica favorix el disseny d'estratègies d'expansió econòmica i creiximent organizacional molt útils sobretot per a aquelles empreses multinacionals els productes de les quals i servicis es distribuïxen en diversos territoris, baix la pressió competitiva d'atres companyies que disputen els mateixos territoris o segments del mercat. Mentres que en el seu enfocament d'expansió de les fronteres interiors, esta ciència contribuïx a l'anàlisis i estudi de mercats nacionals i al disseny coherent d'una estratègia d'expansió física i/o de la ret de distribució dels productes i servicis oferits per empreses en presència a nivell nacional.

Geopolítica i mig ambient

Un camp d'estudi important dins de la geopolítica és la pugna pel control dels recursos naturals. Açò ha dut al desenroll de subdisciplinas com la geopolítica dels recursos estratègics [29]entre els que més destaca la geopolítica del petròleu, i la geopolítica de l'aigua. La relació entre geopolítica i mig ambient va més allà de recursos i estats estratègics, en estar-se vivint una crisis migambiental en el món, una nova configuració social en l'espai geogràfic s'està donant, degut a que la deterioració ambiental és una de les principals causes del desplaçament de les poblacions en el principal objectiu de sobreviure, per això, sorgix la necessitat d'ampliar el règim jurídic en el marc de la cooperació internacional, per a tindre establit cóm es deu actuar davant els desastres de tot tipo, i entendre el paper de la geopolítica ambiental per al benefici i bon viure de les poblacions desplaçades.[30]

Geografia i mapes geopolítics regionals del món actual

Europa i els conflictes europeus

Des de principis dels anys 1980 es varen prevore riscs de marginació geopolítica d'Europa, que podrien accentuar-se hui si no s'adapta la reacció:

  • les conexions en l'oceà Pacífic tenen prioritat sobre les de l'oceà Atlàntic;
  • impacte del derretimiento del gèl marí en l'Àrtic baix l'efecte del canvi climàtic i canvis estructurals en el transport marítim i aéreu;
  • accés a camps petrolers en el Mig Oriente, construcció d'oleoductes i gasoductes, transport de petròleu, pico del petròleu, aument del consum de petròleu en China (vejau Geopolítica del petròleu);
  • tornada de carbó (net): Austràlia, China, Canadà, etc.

Àfrica i els conflictes pels recursos naturals

Artícul principal → Geopolítica d'Àfrica.

Àfrica és un continent de gran extensió, dividit políticament en 54 Estats, en baixos nivells de desenroll pero en importants recursos naturals. És per això escenari d'una intensa dinàmica geopolítica en la que participen actors a escals extracontinental, continental, regional, nacional i local, dibuixant un complex mapa d'influències.

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ «Teoria i metodologia de la geopolítica. Cap a una geopolítica de la “construcció de poder”».Revista Mexicana de Ciències Polítiques i Socials.Consultat el 25 de maig de 2017.
  2. ↑ Plantilla:Artícul
  3. ↑ Loyer, Barbara (2019). UTET (ed.). Geopolitica. Metodi i concetti (en italià), Torino, p. 184.
  4. ↑ Gogwilt, Christopher. The fiction of geopolitics: afterimages of geopolitics, from Wilkie Collins to Alfred Hitchcock, 1860–1940 (en en), Stanford, Calif.; Cambridge: Stanford University Press; Cambridge University Press, pp. [1]–36. OCLC 44932458. ISBN 978-0-8047-3726-5.
  5. ↑ Geopolitics: an introductory reader (en en), London; New York: Routledge, pp. [2]. OCLC 895013513. ISBN 978-0-415-66663-3.
  6. ↑ Plantilla:Cite journalast=Deudney
  7. ↑ Evans, Graham. The Penguin dictionary of international relations, Newnham, Jeffrey., London: Penguin Books. OCLC 41113670. ISBN 0-14-051397-3.
  8. ↑ Vladimir Toncea, 2006, "Geopolitical evolution of borders in Danube Basin"
  9. ↑ “The geopolitics of renewable energy: Debunking four emerging myths” . Energy Research & Social Science 49: 36–40. doi:10.1016/j. erss.2018.10.018. ISSN 2214-6296. Bibcode: 2019ERSS...49...36O.
  10. ↑ “The Geopolitics of Renewable Energy” (en) . SSRN Working Paper Séries. doi:10.2139/ssrn.2998305. ISSN 1556-5068.
  11. ↑ «Una reflexió sobre les crítiques a la Geopolítica Crítica».Revista d'Estudis sobre Espai i Poder.Edicions Complutenses.ISSN 2172-3958.Consultat el 24 d'agost de 2025.
  12. ↑ Black, Jeremy (2016). Indiana University Press (ed.). Geopolitics and the Quest for Dominance (en anglés), Indianapolis: Indiana University Press, p. 7. doi:ctt189tv7g 10.2307/j. ctt189tv7g.
  13. ↑ Niels Werber: Geopolitik zur Einführung, Hamburg 2014, S. 28.
  14. ↑ «Herbert Ammon, Geopolitik - Zur Wiederkehr eines verloren geglaubten Begriffs im 21. Jahrhunder». IABLIS. Consultat el 2021-11-28.
  15. ↑ Niels Werber: Geopolitik zur Einführung. Hamburg 2014, S. 26.
  16. ↑ Yves Lacoste: Geographie und politisches Handeln. Perspektiven einer neuen Geopolitik. Berlin 1990, S. 24 f.
  17. ↑ 17,0 17,1 «“Les lleis del creiximent espacial dels Estats” en el context del determinisme geogràfic ratzeliano».Geopolítica(s). Revista d'estudis sobre espai i poder.2(1)
    157-163.ISSN 2172-7155.Consultat el 7 de setembre de 2016.
  18. ↑ «Geopolítica clássica i geopolítica brasileira contemporânea: Mahan, Mackinder i a "gran estratégia" do Brasil per a o século XXI.».2012.doi:10.11606/D.8.2013. tde-11062013-111229.
  19. ↑ «El pivot geogràfic de l'història».Geopolítica(s). Revista d'estudis sobre espai i poder.1(2)
    301-319.ISSN 2172-7155.Consultat el 7 de setembre de 2016.
  20. ↑ «“Geopolítica: orige i desenroll en l'Europa continentallinages=Saracho López».Fonaments de Geopolítica, visió i anàlisis..Consultat el 29 novembre 2024.
  21. ↑ «Herodote et l'école française de geopolitique».Acta Geogràfica.doi:10.5654/actageo2014.0004.0003.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Taylor (2002). Geografia Política: Economia -Món, Estat-Nació i Localitat, Trama. ISBN 84-89239-32-0.
  23. ↑ «Debats contemporàneus en geopolítica. De la crítica a la geopolítica a la geopolítica crítica».Conceptes i fenomens fonamentals del nostre temps..
  24. ↑ Estudis fronteriços.Consultat el 28 de novembre 2024 en https://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_serial&pid=0187-6961&lng=es&nrm=iso.
  25. ↑ 25,0 25,1 Herrera; Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, {{{nom2}}}; Centre d'Estudis Superiors Navals, {{{nom3}}} (2012). Fonaments de Geopolítica: Visió i anàlisis, p. 116. ISBN 978-607-8148-01-1.
  26. ↑ MARTÍNEZ ROSEGUE, Antonio. «Fronteres Interiors: Una realitat lligada a la Seguritat i Defensa». Acadèmia Nacional d'Estudis Polítics i Estratègics. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 30 d'agost de 15.
  27. ↑ ORTEGA, Rodolfo. «Decisions i desafius geopolítics de Chile». Monografias. com. Consultat el 30 d'agost de 15.
  28. ↑ GUTIÉRREZ, Bernabé. «PERSPECTIVES: ¿Qué és global macro?». Morningstar. Consultat el 30 d'agost de 15.
  29. ↑ «Geopolítica dels recursos naturals».Hérodote: Revue de géographie et de géopolitique.Consultat el 3 decembre 2024.
  30. ↑ «Geopolítica i mig ambient: Una mirada a la problemàtica dels desplaçats ambientals».Investigació &Amp; Desenroll.doi:10.14482/indes.22.2.5464.Consultat el 2 decembre 2024.

Enllaços externs

  Geopolítica en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Geopolítica&oldid=1592984»