Estructura centre-perifèria
La dualitat centre-perifèria fa referència a una divisió de certs sistemes econòmics i polítics que identifica a l'escola econòmica desarrollista o estructuralista, aixina com la teoria de la dependència i el realisme perifèric.[1] Està directament relacionada en la dualitat indústria-agricultura i la seua distribució mundial d'acort a determinats sistemes de divisió internacional del treball.
El terme centre-perifèria ha segut particularment utilisat per a referir-se a les desigualtats socials i econòmiques i la seua desigual distribució espacial, especialment en l'àmbit mundial, parlant-se en este sentit de països centrals i països perifèrics, en significat similar a atres divisions d'us habitual, com a nort-sur, món desenrollat-subdesenrollat i primer món-tercer món.
Orige
Els segons antecedents d'utilisació de la dualitat d'un centre-perifèria en els processos econòmics poden trobar-se en els treballs del rumà Mihail Manoilescu, el chilé-alemà Ernest Wagemann i l'ingenier en economia Viggo Axel Poulsen. Pero varen anar els economistes llatinoamericans de la CEPAL, entre els que es varen destacar l'argentí Raúl Prebisch i el brasiler Celso Furtado els que, després de la Segona Guerra Mundial, varen desenrollar sistemàticament la noció d'una dualitat centre-perifèria, per a descriure un orde econòmic mundial integrat per un centre industrial i hegemònic que establix transaccions econòmiques desiguals en una perifèria agrícola i subordinada. La relació desigual centre-perifèria és l'obstàcul principal per al desenroll. El frut de l'humanitat de les economies ubicades en la perifèria i la industrialisació de les mateixes és l'únic modo de convertir-se en societats desenrollades. la semiperiferia es referix a l'interacció dels llímits d'una població, en l'inici d'una atra és dir chicotetes poblacions que en el pas del temps es convertixen en una nova ciutat.
El concepte va ser també independentment establit i desenrollat en gran detall a escala planetària en el model de sistema-món d'Immanuel Wallerstein i utilisat en la teoria crítica dels cicles econòmics de Giovanni Arrighi.
El pensament econòmic llatinoamericà va ser el que va propondre en més força el IDH d'una relació centre-perifèria dins de l'economia mundial com a explicació a la desigualtat econòmica entre els països. L'economiste argentí Raúl Prebisch va ser principal proponente de la visió que plantejava que l'economia mundial es nomenava en una relació entre un centre desenrollat i una perifèria subdesenrollada. El centre desenrollat (industrialisat) conseguia aumentar les seues taxes de productivitat a un nivell major i més ràpit que la perifèria subdesenrollada (agropecuaria i minera), duent això a una deterioració dels térmens d'intercanvi o a un sistema comercial en el qual els preus reals dels productes primaris dels països de la perifèria es deterioraven front als dels productes dels països del centre. Esta deterioració secular dels térmens d'intercanvi se li atribuïa a l'increment ràpit de la productivitat en els països desenrollats per mig de l'innovació tecnològica que caracterisava al sector industrial i a la disponibilitat de productes substituts naturals o artificials dels productes primaris de la perifèria.
Vore també
Referències
- ↑ «"Peripheral Realism Revisited" in Revista Brasileira de Política Internacional, 59(1): 1-18.».Revista Brasileira de Política Internacional 59(1).Consultat el 14 de novembre de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estructura centro-periferia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.