Mercosur

Mercosur

El Mercat Comú del Sur (, Mercosul; Plantilla:Lang-gn; Plantilla:Lang-qu; Plantilla:Lang-ai), més conegut com Mercosur (Mercado Común del Sur), és el quarto major bloc econòmic del món, fundat en 1991 en Asunción i integrat per Argentina, Brasil, Paraguay i Uruguay. En 2012, el Mercosur va incorporar a Veneçola, membre suspés del bloc a partir de 2016. El Senat de Brasil va ratificar l'ingrés de Bolívia com a membre ple del Mercosur el 28 de novembre de 2023.

El Edifici Mercosur, la sèu del bloc, en Montevideo.

Oficialment el Mercosur informa que ademés dels indicats, cridats «Estats partix», també Chile, Colòmbia, Equador, Perú, Panamà, Guyana i Surinam integren el bloc com a «Estats associats». El bloc no conta en la figura de «Estats Observadors». Esta estructura d'integració regional va ser creada el 7 de març de 1991 en la firma del Tractat d'Asunción per part d'Argentina, Brasil, Paraguay i Uruguay, encara que els antecedents de l'integració regional es remonten al 30 de novembre de 1985, data de la Declaració de Foz d'Iguazú, que va sagellar un acort d'integració bilateral entre Argentina i Brasil. A la seua volta, la seua existència com a persona jurídica de Dret Internacional va ser decidida en el Protocol d'Ouro Preto, firmat el 17 de decembre de 1994, que va entrar en vigor el 15 de decembre de 1995. El Protocol d'Ouro Preto va establir un aranzel extern comú, i des de 1999 existix una zona lliure d'aranzel entre els seus integrants, encara que exceptuant a una série de productes, entre ells el sucre. En 2006 Veneçola va firmar el Protocol d'Adheriment al Mercosur, completant el procés en 2012, moment des del qual es va convertir en membre ple. En 2012 Bolívia va firmar el Protocol d'Adheriment al Mercosur i en novembre de 2023 va passar a ser membre ple.

El Mercosur es basa en una Carta Democràtica que no permet la pertinença al bloc de països no democràtics, i va establir una zona de lliure comerç i acorts d'aranzel comú, aixina com diversos mecanismes de complementación productiva i d'integració econòmica, social i cultural, incloent la lliure circulació dels ciutadans del bloc. Els idiomes oficials del Mercosur són el espanyol, el portugués i el guaraní.

És considerat com una potència econòmica, en un PIB de 4 580 000 000 000 de dólars, lo que representa el 82,3 % del PIB total de tota Sudamérica. Cobrix un territori de casi 13 000 000 de quilómetros quadrats i conta en més de 275 millons d'habitants (prop del 70 % d'Amèrica del Sur). Sèt de cada dèu suramericans són ciutadans del Mercosur.

Per un atre costat, el Mercosur es constituïx com l'àrea econòmica i plataforma industrial, més dinàmica, competitiva i desenrollada, no solament de Llatinoamèrica, sino de tot el hemisferi sur. Està considerat com el quart bloc econòmic del món, en importància i volum de negocis, i la quinta economia mundial, si es considera el PIB nominal produït per tot el bloc. Ademés de l'importància econòmica que representa el Mercosur en tota Amèrica Llatina, est comporta una rellevància geopolítica de gran magnitut, ya que dos dels seus membres, Argentina i Brasil, són membres de l'exclusiu G20. En el cas de Brasil, est pertany al grup dels BRICS, que en l'actualitat concentren el 40% de la població mundial, el 20% del producte interior brut (PIB) i produïxen més d'un terç de la producció mundial de cereals.

Història

Antecedents, creació i inici

El 30 de novembre de 1985 els presidents d'Argentina i Brasil, Raúl Alfonsín i José Sarney respectivament, varen subscriure la Declaració de Foz d'Iguazú, «pedra basal del Mercosur». En 2004 Argentina i Brasil varen resoldre conjuntament, que el 30 de novembre se celebraria el Dia de l'Amistat Argentí-Brasilera.

El 29 de juliol de 1986 es va firmar el Acta per a l'Integració Argentina-Brasilera. Per mig d'este instrument es va establir el programa d'Intercanvi i Cooperació Econòmica, entre Argentina i Brasil (PICE), fundat en els principis de gradualidad, flexibilitat, simetria, equilibri, tractament preferencial front a tercers mercats, harmonisació progressiva de polítiques, i participació del sector empresari. El núcleu del PICE varen ser els «protocols sectorials» en aspectes claus. El 6 d'abril de 1988, es va firmar el Acta d'Alvorada, per mig del qual Uruguay se sumixca al procés d'integració regional. En novembre d'eixe any es va celebrar el Tractat d'Integració, Cooperació i Desenroll que va fixar un determini de 10 anys per al removiment gradual de les asimetria. El 6 de juliol de 1990 es va firmar el Acta de Buenos Aires, accelerant el cronograma d'integració i fixant la data de 31 de decembre de 1994 per a conformar el mercat comú. El 26 de març de 1991, Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai varen firmar, en la capital paraguayana, el Tractat d'Asunción, que va adoptar el nom Mercosur, li va donar una estructura institucional bàsica i va establir un àrea de lliure comerç.

Antecedents jurídics recents del Mercosur

Firmat En vigor Document

1980 Tractat de Montevideo

1985 (may.) Plantilla:Tooltip

1985 (nov.) Declaració de Foz d'Iguazú

1986 (jul.) Acta de Buenos Aires

1986 (ago.) Plantilla:Tooltip

1986 (dic.) Plantilla:Tooltip

1988 (abr.) Acta d'Alvorada

1988 (nov.) 1989 Tractat d'Integració, Cooperació i Desenroll

1990 (jul.) Acta de Buenos Aires

1990 (dic.) Plantilla:Tooltip

1991 1991 Tractat d'Asunción i Plantilla:Tooltip

Associació Llatinoamericana d'Integració (ALADI)

bilateralisme Argentina-Brasil

Programa d'Integració i Cooperació Econòmica (PICE)

Mercat Comú del Sur (Mercosur)

bilateralisme Argentina-Uruguay

bilateralisme Brasil-Uruguay

trilateralisme Argentina-Brasil-Uruguay

El 27 de juny de 1992, en Les Llenya, es va firmar el Protocol de les Llenya que va establir el cronograma definitiu cap a la constitució del mercat comú. El 17 de decembre de 1994 es va firmar el Protocol d'Ouro Preto, que va posar en marcha el Mercosur. A la seua volta, la seua existència com a persona jurídica de Dret Internacional que va entrar en vigor el 15 de decembre de 1995.

Primer isament sèu del Mercosur en Montevideo (2001).

Placa commemorativa en la sèu del Mercosur.

El 26 de març de 2001, en ocasió de la celebració del X Aniversari del Tractat d'Asunción (1991-2001), baix la direcció del primer Secretari Argentí Lic. Santiago González Cravino, es va issar per primera volta la bandera de Mercosur en la seua sèu en Montevideo.

Suspensió de Paraguai

El 22 de juny de 2012, com a resposta al juí polític que va remoure al president de Paraguay, Brasil va sugerir expulsar a Paraguai del bloc, mentres que Argentina va retirar el seu embaixador d'Asunción. Finalment, Paraguai va ser suspés tant del Mercosur com de la Unasur en compliment del Protocol d'Ushuaia, sobre el compromís democràtic. El 28 de juny es va decretar la suspensió de Paraguay en l'ingerència de les decisions del Mercosur, fins que foren efectuades les eleccions democràtiques programades per a abril de 2013.

Ingrés de Veneçola i posterior reincorporació de Paraguai

Despuix de la suspensió de Paraguay, els restants tres països varen aprovar l'ingrés de Veneçola al bloc, que es va concretar el 12 d'agost de 2012. El Protocol d'Adheriment de Veneçola al Mercosur havia segut suscripto el 4 de juliol de 2006 pero no havia entrat en vigència fins al moment per la falta del ratificació per part del Congrés paraguayà.

El 13 de juliol de 2013 es va alçar la suspensió que havia segut aplicada a Paraguay. No obstant, ellavors governe de Paraguay havia rebujat la seua reincorporació al bloc fins que no es trobara una forma jurídica per a l'ingrés de Veneçola al Mercosur, d'acort en el dret internacional. El 18 de decembre de 2013, el Congrés de Paraguai va ratificar el Protocol d'incorporació de Veneçola al Mercosur en lo que Paraguai es va reincorporar de forma total al bloc.

El 7 de decembre de 2012, el president bolivià, Evo Morals, va firmar un protocol orientat a l'adheriment del seu país a la membresía plena en el bloc.

Suspensió de Veneçola

En agost de 2016, els presidents de Brasil, Argentina i Paraguay, presents en Riu de Janeiro per als Jocs Olímpics, es varen reunir per a discutir la suspensió de Veneçola de l'organisme. Els tres països varen presentar dubtes sobre si Veneçola complix en els requisits per a ser membre ple. De fet, Veneçola va ser rebujada d'assumir la presidència protémpore del Mercosur per eixos tres països. El 21 de novembre de 2016, el ministre paraguayà de Relacions Exteriors, Eladio Loizaga, va anunciar que Veneçola seria suspesa en decembre de 2016 en acabant de que el país rebera un periodo de tres mesos per a reformar les seues lleis. Es va reclamar el compliment de les exigències del Mercosur, principalment en qüestions de comerç, política, democràcia i drets humans. L'1 de decembre de 2016, Veneçola va ser suspesa del Mercosur.

El 5 d'agost de 2017 els ministres de Relacions Exteriors dels quatre països membres varen subscriure en São Paulo, Brasil, una declaració segons la qual en Veneçola es va produir una «ruptura de l'orde democràtic» i que despuix d'intentar infructuosament realisar consultes en el govern de Nicolás Madur, es va procedir a sancionar al país en la suspensió indefinida «dels drets i obligacions» pactats en el Mercosur segons lo contemplat en el Protocol d'Ushuaia. «En els térmens del Protocol d'Ushuaia, els quatre països varen decidir per unanimitat suspendre a Veneçola del bloc per la ruptura de l'orde democràtic, la sanció màxima prevista en el document. La suspensió de Veneçola va ser aplicada en funció de les accions del govern de Nicolás Madur i és un cridat per a l'immediat inici de transició política i restauració de l'orde democràtic»

Ingrés de Bolívia

El 7 de decembre de 2012 Bolívia va firmar el protocol d'adheriment del Mercosur. El 17 de juliol de 2015 es va firmar un nou protocol d'adheriment. En novembre de 2023 el Senat de Brasil va aprovar el protocol d'adheriment de Bolívia com a membre ple del Mercosur. En decembre de 2023 Bolívia va ser admés com a membre ple del Mercat Comú del Sur (Mercosur) després de la seua oficialisació en la LXIII cim presidencial del bloc. Bolívia tindrà un determini de 4 anys per a adequar-se a les normes del Mercosur. El 5 de juliol de 2024, el president Luis Arce va promulgar la Llei d'Adheriment de Bolívia per al Mercosur. El 7 d'agost de 2024 va entrar en vigència el Protocol d'Adheriment al Mercat Comú del Sur (Mercosur).

Òrguens

Sessió del Parlament del Mercosur en 2010.

El Consell del Mercat Comú (CMC) és l'orgue superior del Mercosur i el que adopta les normes de major importància denominades «decisions». Està integrat pels Ministres de Relacions Exteriors i els Ministres d'Economia dels països membres. Li seguix en importància el Grup Mercat Comú (GMC), que és l'orgue eixecutiu del bloc; les seues normes es denominen «resolucions». Està integrat per cinc membres de cada país, tres dels quals deuen representar al Ministeri de Relacions Exteriors, al d'Economia i al Banc Central. La Comissió de Comerç del Mercosur (CCM) és l'orgue decisori en matèria comercial-aduanero del bloc i assistix al GMC; les seues normes es denominen «directives». Està integrat per quatre membres de cada país i és coordinada pels Ministeris de Relacions Exteriors. A ells se sumen atres quatre òrguens de gran importància derivats de texts fundacionals:

• el Parlament del Mercosur o Parlasur (PM), orgue consultiu del bloc (carix de poders llegislatius);
• la Secretaria del Mercosur, instància permanent de coordinació administrativa, inclosa en l'any 1994 a l'Estructura Institucional del bloc via el Protocol d'Ouro Preto. En decembre de 1996, el Mercosur va firmar en la República Oriental de l'Uruguay l'Acort Sede per al Funcionament de la Secretaria Administrativa, aprovat per la Decisió CMC N.º 04/96 que fora posteriorment incorporat al dret intern de la República Oriental de l'Uruguay per la Llei N.º 16.829, del 29 de maig de 1997;
• el Tribunal Permanent de Revisió del Mercosur (TPR), orgue judicial;
• el Fòrum Consultiu Econòmic-Social (FCES), orgue de participació de la societat civil;

Fòra de l'estructura institucional, en màxim poder decisori, es troben els Cims de caps d'Estat del Mercosur, que dicten normes denominades «declaracions». El restant de l'estructura institucional del Mercosur s'integra en comissions, subgrups de treball, reunions especialisades, fòrums, fondos i demés àmbits depenents dels òrguens principals.

Geografia

Zones Econòmiques Exclusives dels estats partix del Mercosur. Considerant-les, la superfície total del Mercosur alcança els 16 840 428 km².

Estats membres del Mercosur al 31 de juliol de 2012.

El Mercat Comú del Sur està conformat oficialment per 6 països suramericans sobirans independents, coneguts com els Estats membres plens. L'Unió va ser fundada per quatre països d'Amèrica del Sur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguay) i es va ampliar en una ocasió, en expandir-se a Veneçola en 2012 en lo que el bloc adquirix eixida al Carib, i a Bolívia en 2023. A diferència dels Estats dels Estats Units, els Estats membres del Mercosur no estan obligats a una forma republicana de govern. L'Unió està composta de sis repúbliques i en cinc estats associats. El territori del Mercosur consistix en el conjunt de territoris dels seus 5 Estats membres. El territori del bloc no és el mateix que el d'Amèrica del Sur, ya que, en primer lloc, hi ha estats suramericans que es troben fòra del Mercosur, com Colòmbia, Chile, Equador o Perú. Ademés, certs territoris suramericans en disputa dels Estats membres no formen part del Mercat (per eixemple les Illes Malvines). La superfície combinada dels Estats membres del Mercosur cobrix un àrea de 12 795 579 quilómetros quadrats. El paisage, el clima, i l'economia del Mercosur es veuen influïdes per la latitut i altitut del seu ampli territori, aixina com també de les seues costes, que sumen un llarc llitoral que comprén el Atlàntic Sur i la mar Carib. La combinació dels Estats membres compartix fronteres terrestres en sis Estats no membres, com lo són Colòmbia, Chile, Guyana, Perú, Surinam i la Guayana Francesa qui és una regió ultramar de la Unió Europea pertanyent a França.

Estats membres

Els membres fundadors són Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguay, que varen constituir el Mercosur per mig del Tractat d'Asunción firmat el 26 de març de 1991, ratificat després per les instàncies parlamentàries de cada u dels països firmants i que va entrar en vigor el 29 de novembre de 1991.

En 2006 Veneçola va firmar el Protocol d'Adheriment al Mercosur, completant el procés en 2012, moment des del qual es va convertir en membre ple.

En 2012, Bolívia va firmar el Protocol d'Adheriment al Mercosur que va ser perfeccionat en 2015 en la firma en conformitat de Paraguay, sent considerat Estat part «en procés d'adheriment» (en veu pero sense vot) fins que es complete el tràmit llegal, moment des del qual -de completar-se- passarà a ser membre ple.

Bandera	Escut	Estat	President	Còdic país	Data d'adheriment	Ratificació d'adheriment	Població	Superfície (km²)	Zona EE	Moneda	PIB per càpita (PPA) (USD)	Parlamentaris
		Argentina	Javier Milei	AR	26 de març de 1991	1991-08-151991d'agost de 15	43.362.000	2.780.400(1)	3.939.463(3)	Pes argentí	26.074	33
		Bolívia	Rodrigo Pau	BO	7 de decembre de 2012(5)	7 de decembre de 2023	10.905.000	1.098.581	-	Bolivià	9.933	13
		Brasil	Luiz Inácio la da Silva	BR	26 de març de 1991	1991-09-251991de setembre de 25	205.304.000	8.514.877	12.175.832	Real brasiler	17.684	33
		Paraguay	Santiago Penya	PY	26 de març de 1991(5)	1991-07-151991de juliol de 15	6.109.644	406.752	-	Guaraní	14.528	18
		Uruguay	Yamandú Orsi	UY	26 de març de 1991	1991-07-221991de juliol de 22	3.499.451	176.215	318.381	Pes uruguayà	27.233	18
Erro al crear miniatura:		Veneçola (suspesa)	Delcy Rodríguez	VEU	5 de juliol de 2006	2012-07-312012de juliol de 31	30.825.000	916.445(2)	1.387.952(4)	Bolívar	7.108	-

⁽¹⁾ La superfície d'Argentina alcança els 3.761.274 km² si s'inclou als territoris reclamats de la Antàrtida Argentina i Illes de l'Atlàntic Sur.
⁽²⁾ La superfície de Veneçola alcança els 1.075.987 km² si s'inclou al territori reclamat de la Guayana Esequiba
⁽³⁾ No s'inclou territoris reclamats
⁽⁴⁾ No s'inclou territoris reclamats
⁽⁵⁾ Com Paraguai en decembre de 2012 estava suspés del Mercosur el protocol d'adheriment es va firmar una segona volta el 17 de juliol de 2015

Economia

L'economia del bloc reunix estructures productives de distint tamany i grau de diversificació. Dins del seu espai es troben algunes de les majors àrees urbanes de Sudamérica, entre elles São Paulo, Buenos Aires i Riu de Janeiro, que concentren població, activitat financera, servicis empresarials i infraestructura industrial. L'integració econòmica del Mercosur es va orientar, des dels seus primers instruments, a ampliar el comerç intrazona i a coordinar polítiques comercials entre els Estats partix, encara que el seu desenroll ha estat condicionat per diferències d'escala entre les economies nacionals. La producció agroalimentària constituïx un de les traces principals de l'economia regional. El bloc ha segut descrit com un dels majors productors d'aliments del món, en una oferta que inclou grans, carns, olis, frutes, begudes i atres bens d'orige agropecuario. A això se sumen recursos energètics, minerals, forestals i hídrics distribuïts de manera desigual entre els seus membres. La presència de la selva amazónica en part del territori brasiler afig, ademés, una dimensió ambiental d'alcanç regional. L'indústria té un pes significatiu en les economies de major tamany. En distints països del bloc existixen cadenes productives vinculades en acer, aliments elaborats, medicaments, maquinària, automòvils, autopartes, energia, electrònica, construcció naval, productes químics, defensa, peixca i bens de consum. Eixa composició productiva no és homogénea: mentres algunes àrees metropolitanes posseïxen una base manufacturera àmplia, atres economies depenen en major mida d'activitats primàries, servicis o comerç. En el sector energètic figuren empreses petroleres d'escala regional, com Petrobrás i PDVSA, ademés de companyies públiques i privades dedicades a la generació elèctrica, el transport d'hidrocarburs i els servicis associats. També operen bancs i entitats financeres en presència rellevant en els mercats nacionals, entre ells el Banc de Brasil, Itaú, Bradesco, Caixa Econômica Federal, Banc de Veneçola i Banc de la Nació Argentina. En matèria de política comercial, la Nomenclatura Comuna del Mercosur (NCM) i el Aranzel Extern Comú (AEC) són instruments centrals per a la classificació de mercaderies i l'aplicació d'aranzel front a tercers països. La flexibilisació d'eixe esquema ha segut objecte de discussió entre els governs del bloc. En una cobertura datada en maig de 2026, Info Argentum va informar tensions entre posicions favorables a una major obertura comercial, associades a Argentina i Uruguay, i una postura brasilera més cautelosa davant una reducció general del AEC.

Argentina i Brasil concentren la generació d'energia nuclear del bloc. Argentina conta en una base productiva diversificada, recursos agropecuarios i energètics, una taxa elevada d'alfabetisació i sectors industrials desenrollats. Dins de la seua producció primària es destaquen la carn, el girasol, la yerba mat, els llimes, l'oli de soja, la mel, les pomes, el blat i la llana, rubros en els que el país ha ocupat posicions destacades en Amèrica Llatina o en el comerç internacional. També posseïx una indústria vitivinícola d'alcanç regional i participació en la producció de biodiésel.

Logotip de Mercat Lliure, empresa argentina de comerç electrònic i servicis digitals.

La producció de gas natural i petròleu ocupa un lloc rellevant en l'economia argentina. En mineria, el Jaciment Aguilar, en la província de Jujuy, ha segut senyalat per les seues reserves de plom i cinc, mentres que Baix de la Alumbrera, en la província de Catamarca, va ser un dels proyectes d'extracció d'or i coure més coneguts del país. Les reserves de gas no convencional han segut tractades per la prensa econòmica com un factor d'interés estratègic. En el sector manufacturero, el país participa en la producció de software, autopartes i automòvils.

Sèu vinculada al banc brasiler Itaú Holding.

Paraguay presenta una estructura econòmica en forta participació dels sectors agroganadero, comercial i de servicis. L'economia paraguayana figura entre les de menor tamany relatiu dins del bloc, tant en producte intern brut (PIB) nominal com en PIB a preus de paritat de poder adquisitiu (PPA), encara que el seu eixercite ha mostrat periodos de creiximent elevat. Segons senyes publicades pel Fondo Monetari Internacional, l'economia de Paraguay va alcançar en 2022 un PIB nominal de 41.855 millons de dólars. El seu PIB per càpita va ser estimat en 5.615 dólars en valors nominals i en 14.528 dólars en térmens de paritat de poder adquisitiu. El sector industrial paraguayà es recolza principalment en el processament de bens agrícoles i ganaders. Entre els seus productes d'exportació es troben la soja, la carn vacuna, el sucre i el blat. El país també posseïx una flota fluvial rellevant per al transport regional i una alta disponibilitat d'energia hidroelèctrica, lo que incidix en el seu perfil exportador i en la seua inserció dins de la conca de l'Argent. En 2010, Paraguay va registrar una de les expansions econòmiques més altes d'Amèrica Llatina, en un creiximent del PIB de 15,3 %. Durant el primer semestre d'eixe any, el creiximent va ser de 14 %. L'agricultura va explicar el 49,9 % d'eixa variació; l'indústria, incloent construcció i utilitats públiques, el 9,7 %; els servicis, el 34 %, i les taxes, el 6,1 %.

Brasil és l'economia de major tamany del Mercosur. La seua estructura productiva inclou mineria, agricultura, energia, indústria manufacturera, servicis financers, comerç, tecnologia i transport. El país es troba entre els principals productors mundials de ferro, manganeso, café, taronja, etanol, carn vacuna i carn de pollet. Les seues exportacions varen alcançar 201,9 millons de dólars en 2010, segons registres de prensa econòmica brasilera. Ademés, Brasil concentra bona part de la producció regional d'automòvils, aeronaus, computadores, equips de telecomunicacions, maquinària, bens electrònics i material de defensa.

La B3, en São Paulo.

La B3, ubicada en São Paulo, és el principal mercat bossístic de Brasil i un dels centres financers més importants de la regió. En 2010 va ser classificada entre les majors bosses del món per capitalisació de mercat.

Uruguay combina recursos naturals, una població en alta alfabetisació, una estructura empresarial diversificada i una presència estatal sostinguda en distintes àrees de l'economia. El seu mercat intern és reduït en comparació als d'Argentina i Brasil, per lo que el comerç exterior, els servicis, la agroindustria i la llogística complixen un paper considerable. L'economia uruguayana s'ubica entre les economies mijanes d'Amèrica Llatina en térmens de producte intern brut (PIB) nominal i de PIB a preus de paritat de poder adquisitiu (PPA). Uruguai posseïx una renda per càpita d'USD 20.018 PIB per càpita a preus nominals i USD 27.223 PPA. Encara que històricament la producció va estar vinculada al sector agropecuario, durant les últimes décades va aumentar la participació relativa d'atres activitats. En 2009 les activitats primàries representaven el 8,6 % del producte interior brut, les indústries manufactureras el 13,9 %, el comerç el 14,5 %, la construcció el 7,3 %, el transport el 7,5 % i el restant de les activitats el 48,2 %.

Veneçola, d'acort en senyes del Fondo Monetari Internacional inclosos en estimacions de 2011, figurava entre les principals economies suramericanes mides per PIB en paritat de poder adquisitiu. El país és membre fundador de la OPEP i la seua economia ha depés en gran mida de l'extracció i refinación del petròleu. També posseïx reserves provades de cru que han segut estimades per damunt dels 300 000 millons de barrils. En mineria, les reserves de ferro han estat associades a empreses com SIDOR. Les diferències de tamany i estructura entre les economies d'Argentina i Brasil i les del restant del bloc han segut un tema recurrent en els debats interns del Mercosur. Uruguai i Paraguai han qüestionat en distintes ocasions el pes relatiu dels socis majors i les llimitacions que això genera per a les seues estratègies d'inserció externa. La lliteratura especialisada ha tractat estes asimetria com un dels factors que condicionen la trayectòria institucional i comercial del bloc, encara que en interpretacions no sempre coincidentes.

Països per PBI (PPA) 2026	Països per PBI (PPA) per càpita 2026	Països per PIB (nominal) 2026	Països per PIB (nominal) per càpita 2026
# País Millons d'USD 1 Erro al crear miniatura: 5 229 586 2 1 591 288 3 Erro al crear miniatura: 254 370 4 Erro al crear miniatura: 161 816 5 Erro al crear miniatura: 150 842 6 Erro al crear miniatura: 135 847	# País US$ 1 Erro al crear miniatura: 39 030 2 33 187 3 Erro al crear miniatura: 24 428 4 Erro al crear miniatura: 23 349 5 Erro al crear miniatura: 12 692 6 Erro al crear miniatura: 9 460	# País Millons d'US$ 1 Erro al crear miniatura: 2 635 912 2 688 378 3 Erro al crear miniatura: 111 320 4 Erro al crear miniatura: 96 092 5 Erro al crear miniatura: 80 743 6 Erro al crear miniatura: 60 842	# País US$ 1 Erro al crear miniatura: 27 608 2 14 357 3 Erro al crear miniatura: 12 313 4 Erro al crear miniatura: 9 372 5 Erro al crear miniatura: 6 333 6 Erro al crear miniatura: 4 140

PAÏSOS PER IDH (2023) # País Índex 1 ▲ 0,865 (Molt alt) 2 Erro al crear miniatura: ▲ 0,862 (Molt alt) 3 Erro al crear miniatura: ▲ 0,805 (Molt alt) 4 Erro al crear miniatura: ▲ 0,756 (Alt) 5 Erro al crear miniatura: ▲ 0,733 (Alt) 6 Erro al crear miniatura: ▲ 0,709 (Alt)

PAÏSOS PER IDH-D (2021) # País Índex 1 [[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]]|| 0,720 2 Uruguai 0,710 3 Erro al crear miniatura: 0.592 4 Paraguai 0.582 5 Brasil 0.576 6  Bolivia 0.549

TAXA D'ALFABETISACIÓ (2019) # País Taxa 1 [[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]] 99,1% 2 Uruguai 98,4% 3 Erro al crear miniatura: 97,1% 4 Paraguai 94,7% 5  Bolivia 92,5% 6 Erro al crear miniatura: 92,0%

Països per recepció turística (2018) # País Millons de turistes 1 6,9 2 Erro al crear miniatura: 6,6 3 Erro al crear miniatura: 3,4 4 Erro al crear miniatura: 1,1 5 Erro al crear miniatura: 1,1 6 Erro al crear miniatura: 0,5

Banc del Sur

Presidents d'Equador, Bolívia, Argentina, Brasil, Paraguai i Veneçola durant la fundació del Banc del Sur.

El Banc del Sur és una entitat financera de dret públic internacional el conveni constitutiu del qual va ser firmat el 26 de setembre de 2009 en Porlamar, Veneçola. La seua creació va estar vinculada en iniciatives d'integració financera suramericana discutides des de començos de la década de 2000. En el cim d'Asunción es va invitar a participar del proyecte als presidents dels països integrants del Mercosur. Varen formar part del conveni Argentina, Brasil, Bolívia, Equador, Paraguay, Uruguay i Veneçola. D'acort en el text constitutiu, la seua sèu principal es va establir en Caracas, en subsedes en Buenos Aires i La Pau.

Acorts Comercials

Acorts en països o blocs regionals

Tractats de lliure comerç en la Comunitat Andina

El 15 d'abril de 1998 el Mercosur i la Comunitat Andina de Nacions varen firmar un Acort Marc per a la creació de la Zona delliure comerç. Este acort contemplava la negociació de l'àrea de lliure comerç en dos etapes: en la primera, fins al 30 de setembre de 1998, la negociació d'un acort de preferències aranzelàries i en la segona, entre l'1 d'octubre de 1998 i el 31 de decembre de 1999, un acort de lliure comerç. Les negociacions de l'acort de preferències aranzelàries entre els dos blocs varen començar en juny de 1998. No obstant, en l'any 1999, a solicitut del Brasil, es va acordar l'obertura de dos processos de negociació d'acorts de preferències: un, en el qual els països de la Comunitat Andina negociarien únicament en Brasil i l'atre, en el que els països de la Comunitat Andina negociarien en Argentina, Paraguai i Uruguay. Les negociacions entre Brasil i la Comunitat Andina varen concloure el 3 de juliol de 1999 i el 12 d'agost del mateix any es va firmar l'Acort entre Brasil i Colòmbia, Equador, Perú i Veneçola, protocolizado en la Aladi com a Acort de Complementación Econòmica N.º 39, que va entrar en vigor el 16 d'agost de 1999. Mentrestant, Argentina i Colòmbia, Equador, Perú i Veneçola varen subscriure el 29 de juny de 2000 un acort de preferències aranzelàries registrat en Aladi com a Acort de Complementación Econòmica N.º 48 que, d'acort en l'artícul 22 de l'Acort, va entrar en vigor l'1 d'agost de 2000. Abdós acorts podien ser renovats per acort entre les parts signatarias i serien reemplaçats una volta vigents els acorts per a la creació d'un àrea de lliure comerç. La segona etapa de negociacions per a la creació d'una zona de lliure comerç entre el Mercosur i la Comunitat Andina va començar en abril de 2001. En este sentit, el 6 de decembre de 2002 els Estats partixes del Mercosur i els països membres de la Comunitat Andina varen firmar un acort marque per a la conformació d'una zona de lliure comerç que va ser protocolizado en la Aladi com a Acort de Complementación Econòmica N.º 56. Per mig d'este acort els països de la Comunitat Andina i de Mercosur varen reiterar la seua decisió de conformar un àrea de lliure comerç abans del 31 de decembre de 2003. També varen senyalar que l'Acort de Complementación Econòmica N.º 36 entre Bolívia i el Mercosur (subscrit el 17 de decembre de 1996) seguiria vigent. En compliment dels compromisos contrets en l'Acort de Complementación Econòmica N.º 56, el Mercosur i la Comunitat Andina varen firmar l'Acort de Complementación Econòmica N.º 59 el 18 d'octubre de 2004. L'objectiu d'este acort va ser formar un àrea de lliure comerç per mig de l'expansió i diversificació de l'intercanvi comercial i l'eliminació de les restriccions aranzelàries i no aranzelàries que afecten al comerç recíproc. Perú, per la seua banda, va concloure negociacions d'un tractat de lliure comerç en el Mercosur el 25 d'agost de 2003. L'acort va ser firmat el 30 de novembre de 2005 i protocolizado en Aladi com a Acort de Complementación Econòmica N.º 58. Segons Aladi l'acort va entrar en vigor:

• El 5 de giner de 2005 entre Veneçola i Uruguai i entre Veneçola i Argentina;
• L'1 de febrer de 2005 entre Colòmbia i Uruguai i entre Colòmbia i Argentina; entre Colòmbia i Brasil i entre Veneçola i Brasil
• L'1 d'abril de 2005 entre Equador i Argentina, i entre Brasil i Uruguay;
• El 19 d'abril de 2005 entre Colòmbia, Equador i Veneçola. L'artícul 40 de l'Acort establix que l'administració i evaluació del mateix està a càrrec d'una Comissió Administradora integrada pel Grup Mercat Comú del Mercosur i el consell del mercat comú com a representants dels països membres de la Comunitat Andina signatarios de l'Acort. La Comissió es reunix en sessions ordinàries per lo manco una volta a l'any.

Tractat de lliure comerç en Israel

Erro al crear miniatura:

Els presidents varen firmar el 18 de decembre de 2007, durant el Cim en Montevideo un Tractat de lliure comerç en Israel. L'acort en Israel, va anar el primer TLC que el Mercosur firma des de la seua fundació en 1991, despuix d'una negociació de dos anys. «És el primer tractat que firma el Mercosur en bloc en un atre país. Esta és una negociació que va demorar temps en dur-se alvance, pero que va culminar feliçment», va dir en conferència de prensa el canceller uruguayà, Reinaldo Gargano.

L'aliança comercial cobrix el 50% del comerç, en un calendari de desgravació aranzelàries progressives de quatre fases (immediata, a 4, 8 i 10 anys). Estos aranzels s'eliminaran als dèu anys per als productes agrícoles i indústriaels. El volum d'intercanvis entre estos socis, Mercosur–Israel, serà entorn als 47.000 millons de dólars. Els principals productes que el bloc suramericà exporta a Israel són grans i cereals, bens de capital i calcer, mentres que Israel li proveïx d'agroquímicos, software i productes tecnològics. S'espera que este acort siga beneficiós per a abdós parts, que permeta als exportadors del Mercosur incrementar les seues vendes ara llimitades per la desventaja comparativa que representen els compromisos d'Israel en atres nacions.

El 31 de juliol de 2012 es va decidir formalment l'ingrés de Veneçola com a membre ple del bloc, el qual es farà efectiu a partir del 12 d'agost. El país caribeny tindrà 270 dies per a analisar el tractat i deurà ser el Mercosur el que consulte a Israel sobre la seua disposició per a negociar, en el marc del TLC, en la República Bolivariana de Veneçola.

Tractat de lliure comerç en Egipte

En giner de 2004 el Mercosur va rebre una proposta d'Egipte per a negociar un tractat de lliure comerç, prenent com a base les conversacions mantingudes durant la Reunió del G20 (Països en desenroll) parala a la 5.ª Conferència Ministerial de la OMC de Cancún, Mèxic celebrada en setembre de 2003. En la XXVI reunió ordinària del Consell Mercat Comú es va firmar un acort marque entre Mercosur i la República Àrap d'Egipte. Este acort marque va ser incorporat en la Decisió N.º 16/04 del Consell Mercat Comú. L'acort prevea la negociació d'una zona de lliure comerç, en una etapa inicial consistent en la negociació d'un acort de preferències fixes. La segona ronda de negociacions es va realisar en Montevideo, Uruguai en novembre de 2009. La tercera ronda de negociacions va tindre lloc en El Caire entre el 9 i 11 de març de 2010. El 2 d'agost de 2010 el Mercosur va subscriure un tractat de lliure comerç en Egipte en el marc de la XXXIX Reunió del Consell Mercat Comú i Cim de caps i caps d'Estat del Mercosur i Estats Associats celebrada en la ciutat de Sant Joan. L'acort va ser subscrit pel ministre de Comerç d'Egipte, Rachid Mohamed Rachid, i el canceller argentí, Héctor Timerman, i preveu la lliberació gradual dels aranzel per a més del 90 % del comerç entre abdós parts en un determini de dèu anys.

Veneçola deurà integrar-se al conveni donat el seu canvi d'estatus a membre ple.

Tractat de lliure comerç en Palestina

El 20 de decembre de 2011, durant el cim en Montevideo, els cancellers dels quatre països membres plens ―en conjunt en Riyad al-Maliki (ministre de Relacions Exteriors palestí)― varen firmar un tractat de lliure comerç en la Autoritat Nacional Palestina.

Acort de complementación econòmica en Chile

L'Acort de complementación econòmica entre el Mercosur i Chile va ser firmat en Potrero dels Funes, Argentina, el 25 de juny de 1996. L'acort va ser subscrit en el marc de la ALADI com l'Acort d'alcanç parcial de complementación econòmica N.º 35. El AAPCE 35 va entrar en vigor l'1 d'octubre de 1996. Chile i el Mercosur varen decidir profundisar l'acort comercial vigent en matèria de servicis. A tals efectes, es varen reunir el 14 de juny de 2007. Chile i Uruguai es varen reunir el 10 de setembre de 2007 per a profundisar relacions entre abdós sobre esta matèria. L'1 de juliol de 2008, després d'onze rondes de negociació, Chile i el Mercosur varen finalisar negociacions de comerç de servicis.

Acort de complementación econòmica en Mèxic

Artícul principal → ACE n.º 55.

Durant el Cim de Presidents del Mercosur celebrada el 5 de juliol de 2002 en Buenos Aires, els cancellers dels Estats Partixes del Mercosur i el Secretari d'Economia de Mèxic varen firmar un Acort de complementación econòmica. L'Acort tenia per objecte crear un Àrea de Lliure Comerç i establir un marc jurídic i normatiu que permetera establir regles clares per al comerç de bens i servicis entre les parts, aixina com la promoció d'inversions entre Mèxic i els socis del bloc. L'Acort comprén els celebrats o que se celebren entre Mèxic i eixe bloc, aixina com els de caràcter bilateral entre Mèxic i cada u dels països membres; per tant, manté els alvanços conseguits en els Acorts subscrits per Mèxic en Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguay, aixina com l'Acort entre Mèxic i el Mercosur per al sector automotor i possibilita la conducció de negociacions futures, a fi d'ampliar i profundisar els acorts, de conformitat en els interessos de cada u dels països participants, sense tancar la possibilitat d'efectuar negociacions del bloc en Mèxic. En base en este Acort, Mèxic i Uruguai varen subscriure un Tractat de Lliure Comerç durant el XIII Cim Iberoamericana el 15 de novembre de 2003 en Santa Creu de la Serra, Bolívia. Estan en procés les negociacions per a l'ampliació dels Acorts de Complementación Econòmica 6, en Argentina i 53, en Brasil. Aixina mateix es va concertar l'Acort de complementación econòmica 55 sobre el sector automotor entre Mèxic i els països membres de Mercosur, en el que es varen negociar cupos anuals bilaterals per a l'importació, lliure d'aranzel, d'automòvils entre Mèxic i Argentina, Brasil i Uruguay. Este Acort va prevore elliure comerç d'automòvils a partir de 2006.

Acort de complementación econòmica en Cuba

El 21 de juliol de 2006 en Còrdova es va firmar un Acort d'alcanç parcial de complementación econòmica entre el Mercosur i Cuba. En l'acort es varen acordar preferències aranzelàries per a determinats productes i un cronograma a els efectos d'implementar el Programa de Lliberació Comercial. Cuba havia solicitat la negociació d'este acort en 2003, pero l'inici de les tratatives es va demorar per resistències de part del govern uruguayà de l'época.

Acort preferencial de comerç en Índia

El 17 de juny de 2003 el Mercosur i Índia varen firmar un acort marque en Asunción. El 25 de giner de 2004 es va firmar l'acort preferencial de comerç, en el marc d'una visita a Índia realisada pel president de Brasil, Luiz Inacio la da Silva. L'acort establix l'anulació de les tarifes aranzelàries per a uns 900 productes, encara que la llista definitiva encara no ha segut aprovada i es negociarà en els pròxims mesos. En virtut de l'acort Índia va donar accés preferencial a uns 450 bens provinents del Mercosur. En contrapartida, el Mercosur va obrir el seu mercat a uns 452 productes indis. L'acort va entrar a regir l'1 de juny de 2009. Este acort va ser el segon que l'Índia va aprovar per a estretir relacions comercials en països de Llatinoamèrica. El primer va consistir en un denominat Acort d'Alcanç Parcial firmat el 23 de novembre de 2003 en Chile.

Acort preferencial de comerç en l'Unió Aduanero d'Àfrica Austral – (SACU)

En decembre de 2000 el Mercosur va subscriure un acort per a la creació d'un àrea de lliure comerç en la Unió Aduanero d'Àfrica Austral – (SACU). Este acort marque va crear un comité negociador que procuraria l'establiment d'un tractat de lliure comerç. En decembre de 2004 el Mercosur i l'Unió Aduanero d'Àfrica Austral varen subscriure un acort de comerç preferencial. En conjunció en l'acort, els països varen emetre un enteniment sobre la conclusió de l'acort de comerç preferencial, varen manifestar la seua satisfacció per haver completat este acort i varen reafirmar el seu compromís de continuar negociacions i ampliar la cooperació bilateral tendiente a facilitar l'implementació de l'acort. Els ministres varen ordenar començar estes negociacions tan pronte com fora possible i varen prevore protocols adicionals a l'acort en l'àrea d'aduana i el sector automotor. Les negociacions varen continuar, en la realisació una reunió en maig de 2005. En la dècima reunió, portada a terme en Suràfrica en agost de 2006, les parts varen coincidir en l'importància de concloure la fase de negociacions. L'Acort Preferencial de Comerç entre el Mercosur i l'Unió Aduanero d'Àfrica del Sur (SACU) va ser el 15 de decembre de 2008 firmat en Salvador, Brasil; i, el 3 d'abril de 2009 en Maseru, capital del Regne de Lesotho. L'acort preveu la reducció dels aranzel en el comerç bilateral i comprén 8 llímits que tindran una caiguda de 10 %, 25 %, 50 % i 100 % en les alícuotas d'importació aplicades de costat a costat. L'acort entrarà en vigor sol en acabant de que els parlaments dels nou països envolts aproven el text.

En decembre de 2009 en Ginebra el Mercosur, Índia i els països de l'Unió Aduanero de l'Àfrica Austral varen començar a explorar mijos per a conseguir una major integració comercial. L'objectiu és millorar el comerç a partir d'una negociació triangular entre regions que són complementàries en alguns productes i competitives en uns atres.

Acort comercial Mercosur- Unió Europea

Artícul principal → Acorde comercial Mercosur- Unió Europea.

El 28 de juny en el cim del G20 d'Osaka de 2019, despuix de vint anys de negociacions, es va anunciar un tractat de lliure comerç entre el Mercosur i la Unió Europea. Abdós blocs varen aplegar a un acort de principi en 2019.

L'UE i el Mercosur varen culminar les negociacions el 6 de decembre de 2024. No obstant, els texts definitius no han segut finalisats, firmats ni ratificats pel Congrés dels seus països i per lo tant no han entrat en vigor. Si es ratifica, representaria el major acort comercial alcançat tant per l'UE com pel Mercosur en térmens de ciutadans involucrats. D'acort en la Cancelleria Argentina, este acort beneficiarà a la regió donant-li accés a un mercat en més de 500 millons d'habitants i un poder adquisitiu mig d'USD 34.000 dólars anuals, constituint al voltant del 20% de l'economia mundial i un terç de les importacions globals.

Els objectius de l'acort són determinar un marc estable i previsible de les regles de joc per a les empreses que invertixen. Açò crearà un marc propici per a incrementar l'inversió estrangera directa i les oportunitats comercials per a les empreses locals. Històricament, tots els països que varen firmar un Acort en UE varen multiplicar vàries voltes la seua IED després de firmar acorts de lliure comerç.

Acort de lliure comerç en l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA)

baix la presidència semestral brasilera del Mercosur, el president de Brasil, Jair Bolsonaro, va realisar el 24 d'agost de 2019 l'anunci de la conclusió de les negociacions en la Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, per la seua sigla en anglés), bloc integrat per Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein.

Acort comercial integral en Canadà

El 16 de juny de 1998, Canadà i els països membres del Mercosur, varen firmar l'Enteniment de cooperació en matèria de comerç i inversions i pla d'acció. Anys més vesprada, en novembre de 2004, abdós parts varen celebrar una reunió bilateral en la que varen presentar una declaració conjunta comprometent-se a fomentar les relacions comercials. Mesos despuix, en febrer de 2005, abdós parts varen acordar iniciar conversacions formals per a enfortir els vínculs comercials. El 24 de juny de 2011, el Mercosur i Canadà varen tornar a reprendre les conversacions sobre l'acort comercial. La reunió es va portar a terme en Asunción, Paraguai i es va acordar una trobada en Ottawa, Canadà. El 12 d'abril de 2017, es va realisar una reunió tècnica de treball que va permetre reactivar les conversacions entre abdós parts.

El 23 de febrer de 2018, Canadà va anunciar que les conversacions exploratòries entre abdós parts havien finalisat i que començarien les negociacions per a un Acort de Comerç Integral Canadà-Mercosur.

El 9 de març de 2018, els països integrants del Mercosur varen iniciar oficialment el diàlec en Canadà per a alvançar cap a la conclusió d'un acort comercial integral. La reunió es va portar a terme en la Cancelleria Nacional de Paraguay. Allí es va firmar l'acta d'enteniment sobre els possibles acorts comercials entre el Mercosur i Canadà. La primera ronda de negociacions se celebrarà del 20 al 23 de març de 2018 en Ottawa.

Acorts comercials en atres països

El Mercosur porta a terme tratatives per a realisar acorts comercials en Corea del Sur, en el Consell de Cooperació del Golf (Aràbia Saudita, Baréin, Emirats Àraps Units, Kuwait, Tastar i Oman), en Jordània, en Turquia i en Síria.

En maig de 2005, en el marc del cim entre els països de la Lliga Àrap i Amèrica del Sur, es va establir l'objectiu de negociar un acort de lliure comerç entre el Mercosur i el Consell de Cooperació del Golf. La primera reunió Mercosur-Consell de Cooperació del Golf es va celebrar en Riad el 26 i 27 de novembre de 2005. Es va establir un calendari de negociacions d'un tractat de lliure comerç. En octubre de 2006, despuix de dos dies de delliberació en Riad, el Consell de Cooperació del Golf i el Mercosur varen aprovar els térmens de referència per a un acort de lliure comerç entre les parts. El Mercosur i la República de Corea varen començar un estudi de factibilidad d'un tractat de lliure comerç en 2005. La primera reunió del grup d'estudi conjunt es va realisar en maig de 2005 en Asunción. La segona reunió es va portar a terme en agost de 2005 en Seül, Corea. El 30 de juny de 2008 en Sant Miguel de Tucumán el Consell Mercat Comú en el seu XXXVª Reunió Ordinària va decidir aprovar l'Acort Marc entre Mercosur i Turquia per a la firma d'un possible tractat de lliure comerç. En la mateixa oportunitat es va decidir aprovar l'Acort Marc entre el Mercosur i Jordània per a la firma d'un possible tractat de lliure comerç. En el marc de l'artícul 2 de dit acort, el 13 d'octubre de 2008 en Amán, Jordània, abdós parts es varen reunir per a intercanviar punts de vista sobre el potencial TLC i definir una agenda de negociacions. El 16 de decembre de 2010, en la XL Cim del Mercosur celebrada en Foz d'Iguazú, el bloc va llançar les negociacions per a alcançar acorts de lliure comerç en Palestina i Síria. Els acorts marque en la Autoritat Nacional Palestina (ANP) i en Síria varen ser subscrits durant la reunió del Consell Mercat Comú. L'acort en la ANP va ser firmat pel ministre palestí d'Economia, Hasan Abu-Libdeh. Per Síria va firmar l'acort la ministra d'Economia d'eixe país, Lami Assi, cap de la delegació invitada al cim del Mercosur.

En juny de 2022 es va desenrollar la Ronda de Negociacions comercials entre el Mercosur i Singapur. Per a donar conte de l'importància que posseïx Singapur, el Mercosur li va exportar USD5.929 millons en 2021 i va haver importacions per un valor d'USD1.258 millons.

El 7 de juliol de 2021, Uruguai va anunciar la seua decisió de conversar en tercers països per a negociar acorts comercials extrazona sense el Mercosur, des de desacorts en Argentina el seu la reducció de l'aranzel extern comú.

Acorts específics

Palés Única

Erro al crear miniatura:

Els models anteriors de les paleses en Argentina i Brasil estaven a punt d'agotar-se per l'increment del parc automotor.

Artícul principal → Palesa Única del Mercosur.

La Palesa Única del Mercosur és una matrícula identificatoria per a vehículs membres de l'acort que ya és usada en Uruguai des de març de 2015, en Argentina des d'abril de 2016, en Brasil des de setembre de 2018, i en Paraguai des de juliol de 2019. Argentina va ser el país en plantejar la qüestió, ya que el seu anterior model estava a punt d'agotar-se per l'inesperat increment del parc automotor en dit país. Va ser presentada per primera volta en octubre de 2014, en el Saló Libertador del Palau Sant Martín de Buenos Aires, a on els Estats Partixes del Mercosur varen aprovar la Resolució 033/14 que establia el seu us obligatori a partir de l'1 de giner del 2016. En el cas d'Argentina, este nou sistema possibilita 450 millons de combinacions en un parc automotor conformat per uns 110 millons de vehículs.

Entre les seues característiques més notòries està el tamany, similar a l'utilisat en Uruguai i Brasil en les últimes décades, que és major al d'Argentina i Paraguai en llongitut.

Àrea de lliure residència

El Mercosur, la CA i Chile han establit que tot el seu territori constituïx un Àrea de Lliure Residència en dret a treballar per a tots els seus ciutadans, sense un atre requisit que acreditar la nacionalitat i no posseir antecedents penals. Esta àrea va ser establida en el Cim de Presidents de Brasília, per mig del Acort sobre Residència per a Nacionals dels Estats Partix del Mercosur, Bolívia i Chile firmat el 6 de decembre de 2002. Posteriorment s'ampliaria en l'incorporació a dit acort de Perú i Equador en el 2011 i Colòmbia en el 2012. Si ben l'Àrea de Lliure Residència i Treball no s'assimila completament a la lliure circulació de persones (a on no es requerix tramitació migratòria alguna), els nou països han donat un gran pas alvance i establit expressament la seua voluntat d'alcançar la plena llibertat de circulació de les persones en tot el territori. La seua implementació no obstant ha segut incongruent. Chile solament concedix el benefici de lliure residència a ciutadans dels països firmants originals (deixant per fòra a ciutadans de Perú, Equador i Colòmbia els països dels quals es varen adherir en el 2011 i 2012). Per un atre costat, Veneçola mai es va adherir a l'acort a pesar d'haver segut membre ple del Mercosur i després suspés. Per un atre costat, Argentina i Uruguai concedixen unilateralment la residència Mercosur a tots els suramericans sense importar que els seus països s'hagen adherit recíprocament o no a l'acort (incloent fins a a ciutadans de Veneçola, Guyana i Surinam). Durant el cim realisat en Sant Miguel de Tucumán, els mandataris dels diferents països varen propondre la lliure circulació de persones dins de tot el subcontinent suramericà, sense necessitat de passaport, no solament a ciutadans integrants del bloc.

Sistema de solució de controvèrsia

Fins a 1994 regia el règim de controvèrsia de l'Anex III del Tractat d'Asunción. En el depòsit de la ratificació d'Uruguay, va entrar en vigor el Protocol de Brasília, que sense crear un tribunal judicial permanent i en prou carències, constituïx, no obstant, una solució millor que l'anterior. En l'Anex, quan es donava una controvèrsia, els Estats devien resoldre la mateixa per mig de negociacions directes, i si estes no donaven resultats els Estats devien sometre la mateixa al Grup Mercat Comú, i si en esta inclús subsistia la controvèrsia, es devia elevar la mateixa al Consell del Mercat Comú per a que adoptara les recomanacions pertinents. En el Protocol de Brasília s'expressa que qualsevol controvèrsia sorgida entre els Estats partix sobre interpretació, aplicació o incompliment de les disposicions del Tractat d'Asunción, s'intentaran solucionar en primer terme per negociacions directes. Si estes negociacions no donen com resultat una solució que conforme totalment en un determini de 15 dies qualsevol de les parts pot sometre-la al GMC (lo que significa un doble alvanç: s'impon un determini i qualsevol de les parts pot impulsar els procediments). Quan l'assunt aplega al GMC, est té que evaluar la situació, li dona a les parts l'oportunitat per a expondre les seues respectives posicions i requerirà (si aixina ho entenguera pertinent) l'assessorament d'experts. Tot este procés no pot durar més de 30 dies. Terminat el mateix, el GMC deurà formular recomanacions als Estats Partixes de la controvèrsia per a aplegar a una solució. Si passats els 30 dies no s'aplega a una solució acceptada, la nova instància no serà davant el CMC sino front a un tribunal arbitral que fallarà per a donar per conclosa la controvèrsia.

Arbitrage Comercial

L'Arbitrage, com a mecanisme privat per a la solució de controvèrsia a on les parts acorden que un àrbit o un tribunal compost per varis àrbits dicte una decisió obligatòria sobre una controvèrsia que hi haja entre elles, està previst en el Mercosur per a conflictes entre persones físiques o jurídiques (empreses privades) que varen celebrar contractes comercials internacionals. Hi ha dos tipos d'arbitrage regulats en el Mercosur:

• Institucional: l'arbitrage està a càrrec d'institucions arbitrals que tenen el seu propi reglament.

• Ad Hoc: les parts poden establir el procediment arbitral i la designació dels àrbits. Si les parts no establixen res sobre procediment, s'apliquen les normes de procediment de la Comissió Interamericana d'Arbitrage Comercial (CIAC).

Mercosur sociolaboral

La Coordinadora de Centrals Sindicals del Con Sur (CCSCS) representa als treballadors davant el Mercosur, en els àmbits tripartits.

A pesar de que l'estructura original del Mercosur (Tractat d'Asunción) no contemplava cap àmbit per a tractar qüestions sociolaborals, des dels seus inicis, els sindicats del Mercosur representats per la Coordinadora de Centrals Sindicals del Con Sur (CCSCS) en el respal actiu dels ministeris de Treball i un considerable sector de les organisacions d'empleadores, varen pugnar per crear espais tripartits per a analisar, debatre i decidir per mig del diàlec social regional, l'impacte que l'integració tindria sobre els mercats de treball i les condicions sociolaborals. D'eixe modo, un any despuix de fundat el Mercosur es va crear el Subgrup de Treball per a Assunts Sociolaborals, dependent del GMC, que en els inicis duguera el número 11, pero que a partir de 1995 va ser numerat definitivament com SGT10. El SGT10 es va organisar com un àmbit tripartit (ministeris de treball, empleadores i sindicats) i s'ha dit que va prendre la forma de «una OIT en miniatura». Va generar una fructífera cultura subregional de diàlec social que va originar tot lo que hui es coneix com Mercosur sociolaboral. A partir dels acorts derivats del diàlec social en el SGT10, el Mercosur es va ser dotant d'organismes i instruments sociolaborals. En 1994 es va crear el FCES (Fòrum Consultiu Econòmic Social), per mig del Protocol d'Ouro Preto, integrat per les organisacions d'empleadores, treballadors i de la societat civil, «en representació dels sectors econòmics i socials»; pero recent comença a funcionar en 1996. En 1997 es va firmar la primera norma de contingut sociolaboral del Mercosur, el Acort Multilateral de Seguritat Social del Mercat Comú del Sur (que va a tardar anys en ser ratificat) i es crea l'Observatori del Mercat de Treball, dependent del SGT10. En 1998 els quatre presidents varen firmar la Declaració Sociolaboral del Mercosur] (DSL), que a la seua volta crea la Comissió Sociolaboral (CSL), de composició tripartita/tripartida, en la finalitat de seguir l'aplicació de la DSL. En 2000 el Mercosur, més Bolívia i Chile, varen proclamar la Carta de Buenos Aires sobre Compromís Social. En 2001 ―com a conseqüència directa dels acorts tripartits alcançats en matèria de formació professional i la primera reunió de la CSL― es va dictar la primera resolució sociolaboral d'aplicació directa als països membres (sense necessitat de ratificació), la Resolució sobre Formació Professional que sanciona el GMC (Resolució 59/91). En 2003, per primera volta la CMC, l'organisme suprem del Mercosur, va sancionar una norma sociolaboral (d'aplicació directa): la Recomanació 01/03 establint el Repertori de Recomanacions Pràctiques sobre Formació Professional. El mateix any la CMC va convocar a la Primera Conferència Regional d'Ocupació, que es va realisar en abril de 2004 en composició tripartita/tripartida (ministres de treball, empleadores i sindicats) i va finalisar en una important Recomanació dels Ministres de Treball sobre una Estratègia Mercosur per a la Creació d'Ocupació. En decembre de 2004 es va decidir crear el «Grup d'alt nivell per a l'elaboració d'una estratègia Mercosur dirigida al creiximent de l'ocupació». La XXX Cim de Presidents de Còrdova de juliol de 2006 va aprovar importants iniciatives referides a la dimensió sociolaboral. En particular va aprovar la Estratègia Mercosur de Creiximent de l'Ocupació (Decisió CMC N.º 04/06/2013) i va crear el Institut Social del Mercosur.

Sistemes d'emergència

Des de 2012 existix el Còdic Unificat de Servicis d'Emergència en l'àmbit del Mercosur. D'esta forma es va dispondre que el 128 serà el número telefònic d'emergència utilisat en tots els països del bloc.

Membres

Membre suspés

• Veneçuela, es troba suspesa en tots els drets i obligacions inherents a la seua condició d'Estat Partix del MERCOSUR, de conformitat en lo dispost en el segon paràgraf de l'artícul 5° del Protocol d'Ushuaia.

Quadro comparatiu dels membres plens

País	PIB (PPA) Millons d'US$ (2023)	PIB (PPA) per càpita US$	Índex de desenroll humà	Desigualtat d'ingrés	Població
[[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]]||1 274 807||27 261||0,842||0,412||46 044 703
Brasil	4 020 381	19 804	0,754	0,527	205 304 000
Plantilla:PARELL	117 686	19 136	0,717	0,480	6 109 000
Uruguai	102 503	28 740	0,809	0,413	3 474 000

Crítiques

Representants de cambres empresàries de Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai han expressat les seues discrepàncies en l'actual funcionament del Mercosur i senyalant els seus temors de que el bloc no siga efectiu per a contrarrestar els efectes de la crisis internacional. «Llamente constatar que despuix de 20 anys de vigència del Tractat d'Asunción els nostres països seguixen més autònoms que mai en matèria de polítiques econòmiques i fiscals, pero no pel que fa a les transaccions comercials intrabloque», va afirmar Mauro Laviola de l'Associació de Comerç Exterior de Brasil.

En 2010 el diputat del Partit Colorat Juan Manuel Garino a l'inici de la charrada, els problemes del bloc comercial format per Argentina, Brasil, Paraguay, Uruguai i al que recentment es va incorporar Veneçola de forma oficial, sorgixen de les decisions argentines d'interpondre cada volta més dificultats comercials, «violant constantment l'esperit del Mercosur».

La Cambra de comerç Paraguayà-Americana en el panel-debat «Mercosur – To be, or not to be (ser o no ser)» a on es varen llançar furibundas crítiques al bloc regional i la seua situació sobre lo econòmic i lo polític, a on es va plantejar en tot moment la possibilitat d'abandonar el grup. No obstant, la conclusió final va ser de tractar de mantindre's en el bloc sense deixar de buscar atres horisons d'integració i relacions bilaterals.

Organismes

El Comité de Sanitat Vegetal del Con Sur és l'organisme de referència regional en els treballs d'harmonisació de les reglamentacions fitosanitarias que es desenrollen en el Mercosur.

Normativa bàsica

Dret del Mercosur

• mercosur. int/ Documentació Oficial del Mercosur
• Tractat d'Integració, Cooperació i Desenroll entre Argentina i Brasil (1988)
• Acta d'Alvorada (1988)
• Acta de Buenos Aires (1990)
• Tractat d'Asunción (1991)
• Protocol d'Ouro Preto (1994)
• Declaració Presidencial sobre Compromís Democràtic (1996)
• Declaració Sociolaboral (1998)
• Protocol d'Ushuaia sobre Compromís Democràtic (1998)
• Protocol d'Oliveres per a la Solució de Controvèrsia (2002)
• CMC EXT/DEC. N.º 11/03 sobre creació de la Comissió de Representants Permanents (2003)
• CMC/DEC. N.º 18/04 sobre Règim de Participació dels Estats Associats (2004)
• Protocol d'Asunción sobre Drets Humans (2005)
• archive. org/web/20070607051833/http://www. santafe. gov. ar/magic/unidadmercosur/documentos/protocolo.pdf Protocol Constitutiu del Parlament del Mercosur (2006) Text del proyecte. No es troba confirmat que siga idèntic al del protocol firmat.

Bibliografia

• Jaguaribe, Heli (2005), «El proyecte suramericà», Foreign Affairs en espanyol, vol. 5, n.º 2, ISSN 1665-1707, pp. 80-83
• LOPRESTI, Roberto Pedro (2007). Constitucions del Mercosur. Segona Edició, Buenos Aires: Editoriala Llei. ISBN 987-03-1077-8.
• Lacalle, Luis Alberto (2020). Mercosur. Naiximent, vida i decadència, Montevideo: Aguilar. ISBN 9789974903814.
• Sanahuja, José Antonio (2007): «Regionalisme i integració en Amèrica Llatina: balanç i perspectives», en la monografia «La nova agenda de desenroll en Amèrica Llatina», en la revista Pensament Iberoamericà, n.º 0, febrer de 2007, ISSN 0212-0208, págs. 75-106. Versió PDF en archive. org/web/20081203004824/http://www. pensamientoiberoamericà. org/xnumeros/0/pdf/pensamientoIberoamericà-22.pdf.
• Sanahuja, José Antonio (2009): «d'el “regionalisme obert” a el “regionalisme posliberal”. Crisis i canvi en l'integració regional en Amèrica Llatina i el Carib», en Laneydi Martínez, Lázaro Penya i Mariana Vázquez (coords.): Anuari de l'Integració d'Amèrica Llatina i el Gran Carib, n.º 7, 2008-2009. Buenos Aires: CRIES (Coordinadora Regional d'Investigacions Econòmiques i Socials), ISBN 980-317-196-8, págs. 11-54. Versió PDF disponible en archive. org/web/20091123010356/http://www. cries. org/anuario-integracion-2008-2009.pdf

Vore també

• Ampliació del Mercosur.
• XXXIX Cim del Mercosur.
• Premi Mercosur.
• Mercociudades.
• Eix Vial Con Sur.
• Unió Econòmica Euroasiàtica
• Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys
• Aliança del Pacífic.
• Associació Llatinoamericana d'Integració.
• Unió de Nacions Suramericanes.
• Prosur.
• Àrea de Lliure Comerç de les Américas.
• Comunitat Andina.
• Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nort.
• Relacions econòmiques entre Mèxic i Brasil.
• Llei de Preferències Aranzelàries Andinas i Erradicació de la Droga.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mercosur.

Generals

• Wikisource contiene obras originales de o sobre els principals tractats i normes del Mercosur.
• Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Mercosur.
• mercosur. int/ Pàgina oficial del Mercosur (en espanyol i portugués)
• mercosur. com/ Lloc de comerç internacional per als països baix l'acort del Mercosur (en espanyol, portugués i anglés).
• guiadelmercosur. com/ Plataforma de comerç internacional per als països que integren l'acort del Mercosur (en espanyol i portugués).
• radiomercosur. com/ Lloc de notícies i ràdio en llínea dedicada al Mercosur (en espanyol i portugués)..
• leyes. com. py/ Llegislació i Jurisprudència de la República del Paraguai i els seus tractats internacionals.
• archive. org/web/20060721190005/http://www. mre. gov. py/tribunal/inicio. htm Pàgina oficial del Tribunal Permanent de Revisió del Mercosur.
• archive. org/web/20040621225028/http://www. sice. oas. org/trade/Mrcsr/MeAnCo_s. asp Acort Marque Comunitat Andina-Mercosur.
• archive. org/web/20060614020603/http://www. peru21. com/P21Online/Html/2006-01-01/olEconomia0431000. html Colòmbia posa en vigència llei ratifica acort TLC CA-Mercosur.
• archive. org/web/20060106092710/http://www. mininterior. gov. ar/migraciones/inter_pdf/AcuerdoResidenciaParaNacionalesEstadosParteAsociados.pdf Acort sobre residència per a nacionals dels estats partix del Mercosur, Bolívia i Chile (en PDF).
• doc Decisió 29/05 sobre la solicitut d'adheriment de la República Bolivariana de Veneçola al Mercat Comú del Sur (en archiu DOC de Microsoft Word).
• Guillermo Hunt, primer director del Mercosur.
• dipublico. com. ar/? p=10458 Protocol d'Adheriment de l'Estat Plurinacional de Bolívia al Mercosur (07/12/2012).
• Gajate, Rita Marcela; Piana, Ricardo Sebastián; Catalano, Constantino Iván; Sartelli, Silvina L.; Suñé, Natasha (27 de juliol de 2014). Gajate, Rita Marcela (ed.). unlp. edu. ar/handle/10915/39433 Construcció institucional en el Mercosur, L'Argent, Argentina: Facultat de Ciències Jurídiques, UNLP, p. 179. ISBN 978-950-34-1128-5.

Mercosur Sociolaboral

• archive. org/web/20071130021607/http://www. oit. org. pe/spanish/260ameri/oitreg/activid/proyectos/actrav/proyectos/pdf/doc_181/doc181. htmllibertat de circulació dels treballadors en el Mercosur (OIT, 2004).
• archive. org/web/20060614064125/http://www. mundodeltrabajo. org. ar/Pistas/p003/corresfeb01. htm Corres, Gerardo: La Declaració Sociolaboral del Mercosur: un instrument per al desenroll social (revista Pistes del Institut del Món del Treball, febrer de 2001).
• archive. org/web/20060614064156/http://www. mundodeltrabajo. org. ar/Pistas/p008/roblesoslag02. htm Roures, Alberto José: Organismes Sociolaborals del Mercosur (FES, 2002).
• archive. org/web/20090908223318/http://www. paraguaysp. com. br/mercosur. htm