Banc del Sur
El Banc del Sur (en portugués: Banc do Sul)[1] també conegut com BancoSur, seria un fondo monetari, banc de desenroll i organisació prestamista el conveni constitutiu de la qual va ser firmat el 26 de setembre de 2009 i la seua primera reunió va ser en Veneçuela el 12 de juny de 2013.
El Banc del Sur va ser el resultat d'una idea argentina que se li propon al president de Brasil Luiz Inácio Lula da Silva a fins de 2002, en la que varen treballar els ministres d'economia i presidents dels Bancs Centrals d'abdós països.[2] En el cim d'Asunción (Paraguai) es va invitar a participar del proyecte als presidents de la nacions integrants del Mercosur. En eixa reunió del 19 de juny de 2003 es va propondre formar un Institut Monetari i la creació d'una moneda comuna l'acunyament de la qual escomençaria a realisar-se fins de 2003.[3] L'intenció era que esta institució constituïra un dels pilars de l'integració llatinoamericana. El proyecte va ser promogut pel president argentí Néstor Kirchner, el president de Brasil Lula da Silva, a la que despuix es varen sumar, Equador, Veneçuela, Bolívia, Paraguai i Uruguai.[4]
S'havien constituït com a part del Banc del Sur: Argentina, Brasil, Bolívia, Equador, Paraguai i Veneçuela. Per un atre costat Chile i Perú participaven solament com a observadors i Colòmbia va renunciar a incorporar-se. Més tart, el 13 de març de 2020, Uruguaiva decidir retirar-se de l'organisació, alegant que el país "no integrarà iniciatives basades en afinitats ideològiques".
L'acort per a la seua fundació va ser firmat el 9 de decembre de 2007, en la firma per part dels presidents dels països membres en la Casa Rosada, palau de govern de la República Argentina.
Contava en un capital inicial de 20.000 millons de dólars.[5] Fins a juliol de 2013 el capital total aportat és de 7000 millons de dólars.[6] No obstant el banc mai va aplegar a funcionar com a tal, entre algunes de les raons estan la falta d'interés per a perpetuar l'institució, no contar en la participació de tots els països de la regió, no contar en el suficient capital per a tornar-ho competitiu a nivell internacional front a atres institucions creditícies i les crítiques de certs països a l'organisme, degut a que funcionaria com un aparat ideològic més que buscar una d'integració regional. El Banc del Sur solament va quedar plasmat com una idea que no va aplegar a concretar-se.[7]
Objectius
La meta del Banc del Sur és incloure a cada nació d'Amèrica Llatina, des de Mèxic fins a Argentina. El programa realisa préstams de diners a qualsevol nació que mamprenga la construcció de programes aprovats i obri noves alternatives de finançament a on estarien presents conceptes com l'igualtat, equitat i la justícia social. Inicialment la seua sèu serà Caracas, en dos subsedes, una en Buenos Aires i una atra en La Pau.
El banc es planteja com una alternativa al FMI, al Banc Mundial i al Banc Interamericà de Desenroll i confia en l'impopularitat que posseïxen estes institucions en Amèrica Llatina.[8] El president de Veneçuela Hugo Chávez ha promés retirar al seu país del FMI i anima a atres Estats membre que facen lo propi.[8] Es propon que tots els països membre contribuïxquen en parts iguals de modo que cap dels mateixos tinga un control dominant.
El Banc del Sur busca impulsar mides d'integració econòmica que enfortixquen l'Unió de Nacions Suramericanes i ademés planteja la creació d'una moneda comuna suramericana en un determini de cinc anys aproximadament.cita requerida El seu objecte és funcionar com un banc de desenroll que finance obres d'infraestructura i recolze a les empreses públiques i privades dels països firmants.
Es planteja que cada país tinga dret a vot igualitario sense importar el tamany de les seues aportacions, tal és el cas del FMI a on Estats Units i l'Unió Europea prenen les decisions de major importància.[9] Despuix de la firma d'inauguració en 60 dies es definiran qué aportes monetaris realisarà cada país, si serà en efectiu o en deute.
El FMI és àmpliament criticat en Amèrica del Sur, per la gran majoria dels seus membres, per les sistemàtiques manipulacions econòmiques que va impondre en la regió.[10][11] Prestant-li diners a mandataris de la regió, els quals eren afins al FMI i varen dur a dits països al lliteral endeutament.cita requerida Fer referència al cas de la crisis de 2001 en Argentina, manipulada de fondo pel ministre d'Economia Dumenge Cavallo, soci incondicional dels més grans bancs mundials,[12] els quals formen en relació directa part del FMI, Banc Mundial i BID.
En Llatinoamèrica és ya coneguda la política del Fondo Monetari Internacional de realisar "préstams" solament a aquells països que gogen de lleis per a l'obertura de mercats que el propi FMI crea i que són irrellevants per a les tasques de desenroll en les que s'invertixen els fondos.[13]
El Banc del Sur s'establix com una institució financera que busca convertir-se en una alternativa per a la finançació pública multilateral en la regió, es considera que les portes estan obertes per a que també atres països de la regió formen part de l'institució, va indicar el canceller del Equador Ricardo Patiño, en l'acte d'instalació de la reunió en Veneçuela.cita requerida
A esta primera iniciativa de Veneçuela i Argentina es varen sumar posteriorment Brasil, Bolívia, Equador, Uruguai i Paraguai, al Banc del Sur se suma el mecanisme del Sistema Únic de Compensació Regional (Sucre), moneda d'us financer per a fer transaccions comercials entre els països de la regió.
Els presidents dels països que ho varen posar en marcha, són Rafael Correja d'Equador, Dilma Rousseff de Brasil, Evo Morals de Bolívia i Nicolás Madur de Veneçuela; en la primera reunió del Consell de Ministres del Banc del Sur, es va procedir a designar als membres de la Directori Eixecutiu, del Consell d'Auditoria i del Consell Administratiu del Banc del Sur, el reglament de funcionament del Consell de Ministres i el cronograma d'aportes de capital econòmic al banc i el procés de designació d'autoritats del banc.
Països aportantes
| País | Aporte en millons de dólars |
|---|---|
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
2000 |
 Brasil
|
2000 |
 Veneçuela
|
2000 |
 Equador
|
400 |
 Bolivia
|
100 |
| Plantilla:PARELL | 100[14] |
Vore també
- Banc Mundial
- Banc Interamericà de Desenroll
- Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenroll
- CEPAL
- Fondo Monetari Internacional
- Unasur
Referències
- ↑ Sèt països funden el Banc del Sur, El País, 10 d'octubre de 2007
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 19 de decembre de 2015. Consultat el 14 de setembre de 2011.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 19 de decembre de 2015. Consultat el 17 de setembre de 2011.
- ↑
- ↑ Nota de prensa, L'Espectador. «Banc del Sur arrancarà en millons».
- ↑ http://www.publico.es/internacional/458059/america-latina-lanza-el-banco-del-sur-para-plantar-cara-al-fmi
- ↑ «Lula reconeix que Chávez tenia raó i diu que crearà el Banc del Sur i un Consell de Defensa Suramericà» (en espanyol). telesurtv. net (15 de decembre de 2021). Archivat des de l'original, el 20 de març de 2023. Consultat el 19 de març de 2023.
- ↑ 8,0 8,1 «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 19 de giner de 2013. Consultat el 22 d'abril de 2011.
- ↑ Banc del Sur, La Jornada (Mexico), 13 de decembre de 2007
- ↑ «Creue d'acusacions en el FMI pel seu paper en la crisis argentina». edant. clarin. com. Consultat el 6 de giner de 2017.
- ↑ «Brasil i Argentina crítican al FMI per la seua prudència en crisis d'EE. UU. | YVKE Mundial Ràdio» (7 d'abril de 2014). Archivat des de l'original, el 7 d'abril de 2014. Consultat el 6 de giner de 2017.
- ↑ http://edant.clarin.com/diario/2006/06/16/elpais/p-02001.htm
- ↑ «Unasur» (7 d'abril de 2014). Archivat des de l'original, el 7 d'abril de 2014. Consultat el 6 de giner de 2017.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 12 d'abril de 2023. Consultat el 12 d'abril de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco del Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.