Anar al contingut

Associated Press

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Associated Press

Associated Press o AP (en espanyol: Prensa Associada) és una agència de notícies d'Estats Units fundada en 1846. És una cooperativa propietat de les seues periòdics, i emissores de ràdio i televisió contribuents en els Estats Units, que tant aporten històries com utilisen el material escrit per la mateixa. Varis periòdics i estacions de comunicació fòra d'Estats Units estan subscrits a la AP, açò significa que paguen per utilisar el material de la AP pero no són membres de la cooperativa. El servici de l'agència es produïx en cinc idiomes: anglés, alemà, neerlandés, francés i espanyol. En 2005, les notícies d'AP eren utilisades en 1700 periòdics i 5000 emissores de televisió i de ràdio. El seu archiu d'imàgens consistix de més de 10 millons de fotografies. La AP té 243 oficines i aplega a 121 països, i és també l'agència de notícies en major cantitat d'empleats en més de 120 països. També manté el récort en premis Pulitzer, en un total de 49. En colapsar United Press International (UPI), en 1993 com a major competidor, va deixar a la AP com l'únic servici de notícies en sèu en els Estats Units. Els atres rivals que també publiquen en idioma anglés —com l'agència de notícies espanyola EFE, la britànica Reuters i francesa Agence France-Presse— tenen bases fòra dels Estats Units. La difusió de notícies per Internet amenaçava l'estructura financera de la AP. El 18 d'abril de 2005, en la seua reunió anual, la AP va anunciar que des del 2006, per primera volta, escomençaria a cobrar separadament per la publicació de notícies i imàgens en les pàgines web. Prèviament, el material de la AP podia ser publicat en Internet pel comprador sense càrrec extra. No obstant, la cooperativa després va decidir abandonar el pla i conseguir més llectors en llançar la seua pròpia pàgina web asap. Els empleats nortamericans, a excepció d'un chicotet grup classificat com "administratiu", estan representats per News Mija Guild i Communication Workers of America.

Litigis i controvèrsia

Seqüestre de Cup Susman

En 1994, Cup Susman estava en el seu quart viage a Somàlia, informant per a la AP. Estava informant sobre l'eixida de les tropes nortamericanes de manteniment de la pau del país. Els rebels somalí superaven en número als seus guardaespals en Mogadiscio,[1] la varen traure del seu coche a plena llum del dia,[2] i la varen retindre durant 20 dies. Va dir a The Quill que creu que ser dòna va ser una ventaja en la seua experiència allí.[3] La AP havia demanat a les organisacions de notícies, entre elles The New York Claves, el Chicago Tribune i The Washington Post, que suprimiren l'història per a evitar que els seqüestradors s'envalentiren.[2][4]

Christopher Newton

En setembre de 2002, el reporter de l'oficina de Washington D. C., Christopher Newton, reporter d'AP des de 1994, va ser despedit despuix de ser acusat de fabricar fonts des de l'any 2000, incloent a lo manco 40 persones i organisacions. Abans del seu acomiadament, Newton s'havia centrat en escriure sobre l'aplicació de la llei federal mentres estava destinat en el Departament de Justícia. Alguns dels organismes inexistents citats en els seus artículs eren "Education Alliance", el "Institute for Crime and Punishment in Chicago", "Voice for the Disabled" i "People for Civil Rights".[5]

Cas de suplantació del FBI

En 2007, un agent del FBI que treballava en Seattle es va fer passar per un periodiste d'AP i va infectar l'ordenador d'un sospitós de 15 anys en un software de vigilància maliciós.[6][7] L'incident va desencadenar una declaració enèrgica de la AP en la que s'exigia que l'oficina no tornara a fer-se passar per un membre dels mijos de comunicació.[8] En setembre de 2016, l'incident va donar lloc a un informe del Departament de Justícia, que, segons la AP, "condonó efectivament la suplantació del FBI".[9][10]

En decembre de 2017, despuix d'una compareixença en un tribunal nortamericà, un juge va fallar a favor d'AP en una demanda contra el FBI per suplantació fraudulenta d'un membre del mig de comunicació.[11][12]

En agost de 2005, Ken Knight, un fotógraf de Luisiana, va demandar a la AP alegant que havia violat els drets d'autor de Knight de forma intencionada i negligent en distribuir una fotografia de la celebritat Britney Spears a varis mijos de comunicació, entre ells: truTV (abans CourtTV), America Online i Fox News.[13] El cas es va resoldre en novembre de 2006. En un cas presentat en febrer de 2005, McClatchey contra The Associated Press, un fotógraf de Pennsilvània va demandar a la AP per cropping una image per a eliminar el títul incrustat del demandant i l'avís de drets d'autor i posteriorment distribuir-la a les organisacions de notícies sense el permís o el crèdit del demandant. Les parts varen aplegar a un acort.[14]

Polèmica sobre l'us just

En juny de 2008, la AP va enviar numeroses demandes de retirada de la Llei de Drets d'Autor del Mileni Digital i va amenaçar en mamprendre accions llegals contra varis blogs. La AP sostenia que els blogs d'Internet violaven els drets d'autor de la AP en enllaçar en material de la AP i utilisar titulars i breus resums en eixos enllaços. Molts blogueros i experts varen senyalar que l'us de les notícies d'AP entrava de ple en les pràctiques d'Internet comunament acceptades i en les normes d'us just.[15] Uns atres varen senyalar i varen demostrar que la AP pren rutinariamente extractes similars d'atres fonts, a sovint sense atribució o llicències. La AP va respondre que estava definint les normes relatives a les cites de les notícies de la AP.[16]

Shepard Fairey

En març de 2009, la AP contrademandó a l'artiste Shepard Fairey per la seua famosa image de Barack Obama, alegant que l'us no acreditat i no compensat d'una foto de la AP violava la llei de drets d'autor i suponia una amenaça per al periodisme. Fairey havia demandat a la AP el més anterior per les seues obres d'art, titulades "Obama Hope" i "Obama Progress", argumentant que no havia violat la llei de drets d'autor perque havia canviat radicalment l'image. L'obra, basada en una fotografia presa en abril de 2006 per a la AP per Mannie Garcia, va ser una image molt popular durant les eleccions presidencials de 2008 i ara està penjada en la Galeria Nacional de Retrats de Washington D. C. Segons la demanda de la AP presentada en un tribunal federal de Manhattan, Fairey "es va apropiar conscientment dels drets de la AP sobre eixa image". En la demanda es demana al tribunal que concedixca a la AP els beneficis obtinguts en l'image i una indemnisació per danys i perjuïns. Fairey va dir que esperava "defendre els drets de Llibertat d'expressió que estan en joc ací" i refutar les acusacions d'AP. En giner de 2011 es va aplegar a un acort en el que cap de les parts va declarar que la seua postura era errònea, pero sí varen acordar compartir els drets de reproducció i els beneficis de l'obra de Fairey.[17]

Primícies

En giner de 2008, AP va demandar al seu competidor All Headline News (AHN) alegant que AHN supostament infringia els seus drets d'autor i un polèmic dret de "cuasi propietat" sobre els fets.[18][19] La demanda de la AP afirmava que els reporters d'AHN havien copiat fets dels informes de notícies de la AP sense permís i sense pagar una quota de sindicación. En acabant de que AHN solicitara la desestimació de totes les reclamacions de drets d'autor presentades per AP, es va desestimar la major part de la demanda.[20] El cas va ser desestimat i abdós parts varen aplegar a un acort.[21]

En juny de 2010, AP va ser acusada[22] de tindre polítiques injustes i hipòcrites en acabant de que es demostrara que els reporters d'AP havien copiat el reportage original del sitie web "Search Engine Land" sense permís, atribució o crèdit.[23]

"Immigrant illegal"

En abril de 2013, la AP va declarar que havia eliminat el terme "immigrant illegal" del seu Llibre d'estil de la AP. La AP va seguir a ABC, NBC i CNN en no utilisar el terme. José Antonio Vargas va elogiar a la AP per la seua decisió.[24]

L'escritor sindicat Rubén Navarrette va criticar la decisió, afirmant que el raonament darrere de la decisió era políticament correcte i va calificar l'explicació de la AP com "incomprensible".[25] Secretària de Seguritat Nacional Janet Napolitano va dir sobre la decisió, que ella no s'involucra en "guerres de vocabulari" i després va declarar "Són immigrants que estan ací illegalment, això és un immigrant illegal"."[26]

Tuit de bromes i flash crash

El 23 d'abril de 2013, el conte de Twitter d'AP va ser hackeada per a publicar un tuit de bulo sobre atacs ficticis en la Casa Blanca que varen deixar ferit a President Obama.[27]

La citació del Departament de Justícia dels registres telefònics

El 13 de maig de 2013, la AP va anunciar que els registres telefònics de 20 dels seus reporters durant un periodo de dos mesos en 2012, havien segut citats pel Departament de Justícia d'Estats Units i va descriure estos actes com una "intrusió massiva i sense precedents" en les operacions de recopilació de notícies.[28][29] La AP va informar que el Departament de Justícia no va voler dir per qué buscava els registres, pero les fonts varen afirmar que l'oficina del Fiscal dels Estats Units per al Districte de Columbia estava portant a terme una investigació criminal sobre una història del 7 de maig de 2012 de la AP sobre una operació de la CIA que va impedir un complot terroriste per a detonar un dispositiu explosiu en un vol comercial.[30] El DOJ no va dirigir les citacions a la AP, sino que es va dirigir als seus proveïdors de telefonia, entre ells Verizon Wireless.[31] El Fiscal General dels Estats Units Eric Holder va declarar baix jurament davant el Comité Judicial de la Cambra de Representants que es va recusar de les investigacions sobre les filtracions per a evitar qualsevol apariència de conflicte d'interessos. Holder va dir que el seu fiscal general adjunt, James M. Cole, estava a càrrec de l'investigació d'AP i hauria ordenat les citacions.[32]

Activiste climàtic africà retallat d'una foto

En giner de 2020, l'activista climàtica ugandesa Vanessa Nakate va criticar a AP per retallar-la d'una foto presa en el Fòrum Econòmic Mundial en la que apareixia en les seues companyeres activistes Greta Thunberg, Luisa Neubauer, Isabelle Axelsson i Loukina Tille. En un vídeo pujat al seu conte de Twitter va dir que era un eixemple de cóm les veus no blanques estaven sent "borrades" de la conversació sobre el canvi climàtic, i més vesprada va dir a BuzzFeed News que estava adolida per la seua decisió. Thunberg i Axelsson també varen criticar a AP per haver-la retallat.[33][34] AP va substituir posteriorment l'edició per l'original, i va emetre una disculpa per l'error.[35] El director de fotografia David Ake va dir que la decisió inicial de retallar la foto es va deure als ajustats determinis d'entrega, i per raons de composició.[34]

Tracte d'AP en l'Alemània nazi

La AP va donar al règim nazi accés als seus archius fotogràfics per a la seua propaganda antisemita.[36]

Els investigadors (principalment Norman Domeier, de l'Universitat de Viena) han tret a la llum en els últims anys l'acort entre la AP i el govern alemà relacionat en l'intercanvi de fotos de prensa durant el periodo en el que Estats Units estava en guerra en Alemània. Esta relació implicava al Bureau Laux, dirigit pel fotógraf Helmut Laux.[37]

El mecanisme d'este intercanvi consistia que un mensager volava a Lisboa i tornava cada dia transportant fotos d'i per a l'enemic de guerra d'Alemània, els Estats Units, a través d'una mala diplomàtica. Al principi, les transaccions es realisaven en l'oficina d'AP a càrrec de Luiz Lupi en Lisboa, i a partir de 1944, quan l'intercanvi a través de Lisboa tardava massa, també en l'oficina d'AP en Estocolm a càrrec d'Eddie Shanke. Ací, com a tap, l'agència sueca, Pressens Bild, va participar com a intermediària. Es calcula que es varen intercanviar 40.000 fotos entre els enemics d'esta manera.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

La AP va publicar en 2017 un informe extens de les seues relacions en Alemània abans i durant la Segona Guerra Mundial. La AP va portar a terme una revisió en profunditat de les seues operacions en l'Alemània nazi, concloent que l'agència de notícies va actuar en la major "franquea i independència possible." La revisió també va trobar que la AP va manejar algunes situacions de manera inadequada. La revisió d'AP es va portar a terme a raïl d'un artícul en el que s'afirmava que AP va permetre que els propagandista nazis eixerciren certa influència sobre el seu reportage fotogràfic de notícies en la década de 1930 en mantindre una filial fotogràfica en Alemània, registrada en virtut d'una restrictiva llei de prensa nazi. La revisió d'AP refutó l'afirmació de que l'agència de notícies fora d'alguna manera còmpliç del règim nazi durant els anys 1933-41, quan l'agència va estar present en el país. La AP va ser expulsada d'Alemània quan Estats Units va entrar en la Segona Guerra Mundial en decembre de 1941.

"Reconeixem que AP deuria haver fet algunes coses de manera diferent durant este periodo, per eixemple, protestar quan les fotos d'AP varen ser explotades pels nazis per a la propaganda dins d'Alemània i negar-se a amprar a fotógrafs alemans en afiliació i llealtats polítiques actives", diu l'informe. No obstant, les sugerències de que la AP va buscar en algun moment ajudar als nazis o a la seua atroç causa són simplement errònees".

Conflicte israelita-palestí

En el seu llibre Broken Spring: An American-Israeli Reporter's Close-up View of How Egyptians Lost Their Struggle for Freedom, l'ex corresponsal d'AP Mark Lavie afirmava que la llínea editorial de l'oficina d'El Caire era que el conflicte era culpa d'Israel i que els àraps i palestins no tenien culpa alguna.[38][39][40] El periodiste israelita Matti Friedman va acusar a la AP de matar una història que va escriure sobre la "guerra de paraules", "entre Israel i els seus crítics en les organisacions de drets humans", despuix de la conflicte entre Israel i Gaza de 2008-09.[38]

Fotografia de Tuvia Grossman

El 29 de setembre de 2000, el primer dia de la Segona Intifada, la AP va enviar una fotografia d'un jove molt ensanguinat darrere del com es podia vore un agent de policia en una porra alçada de forma amenaçant; també es podia vore una gasolinera en lletres en hebreu en el fondo.[41][42][43][44] La AP la va etiquetar en el peu de foto "Un policia israelita i un palestí en el Mont del Temple", i la foto i el peu de foto es varen publicar posteriorment en varis dels principals periòdics nortamericans, com New York Claves i Boston Globe.[41][42][43][44] En realitat, l'home ferit en la fotografia era un estudiant judeu de la yeshiva de Chicago cridat Tuvia Grossman, i l'agent de policia, un druso cridat Gidon Tzefadi.[41][42][43][44] Tampoc hi ha gasolineres en lletres en hebreu en el Mont del Temple.[41][42][43][44]

L'episodi és citat a sovint per els qui acusen als mijos de comunicació de tindre un biaix antiisraelí, i va anar l'impuls per a la fundació d'HonestReporting.[44][45][46][47][48] En acabant de que una carta del pare de Grossman senyalara l'error, la AP, el New York Claves i atres periòdics varen publicar correccions; a pesar d'estes correccions, la fotografia seguix sent utilisada pels crítics d'Israel com a símbol de l'agressió i la violència israelita.[41][43][44][49]

Atac aéreu israelita contra l'edifici d'oficines d'AP

Durant la crisis Israel-Palestina de 2021, l'eixèrcit israelita va destruir el rascacels del-Jalaa, un edifici que albergava les oficines d'AP en Gaza i les d'Al Jazeera. Israel va declarar que l'edifici albergava a l'inteligència militar d'Hamás i que havia avisat en antelació de l'atac, i que cap civil va resultar ferit.[50][51] El director general d'AP, Gary Pruitt, va emetre un comunicat el 16 de maig en el que afirmava que "no tenia cap indici de que Hamás estiguera en l'edifici" i demanava al govern israelita que aportara les proves. Va afirmar que "el món sabrà menys sobre lo que està ocorrent en Gaza per lo que ha passat hui".[52]

El 17 de maig, Secretari d'Estat dels Estats Units Antony Blinken va dir que no hi havia vist cap prova de que Hamás operara des de l'edifici que albergava a la AP i a A el Jazeera, pero que és tasca d'uns atres manejar els assunts d'inteligència. Segons pareix, Israel va compartir informació en funcionaris nortamericans i en el president d'Estats Units Biden en la que es mostraven les oficines d'Hamás en l'interior de l'edifici.[53]

Reporters sense Fronteres va demanar a la Cort Penal Internacional que investigara el bombardeig com a possible crim de guerra.[54]

El 8 de juny, l'embaixador israelita en Estats Units Gilad Erdan es va reunir en el director general d'AP, Gary Pruitt, i en el vicepresident de notícies estrangeres, Ian Phillips, per a parlar de l'operació. En coordinació en les FDI, Erdan va dir que elloc va ser utilisat pels funcionaris d'inteligència d'Hamás per a desenrollar i portar a terme SIGINT i operacions de guerra electrònica, apuntant tant a les FDI com als sistemes civils en Israel, incloent dispositius per a interrompre la Cúpula de Ferro. Erdan també va dir que el govern israelita no creu que la AP estiguera al tant de la presència d'Hamás perque era una unitat secreta. Va dir que el govern israelita estava dispost a ajudar a reconstruir les oficines de la AP i assegurar que podran dur equips a Gaza.[55]

Acomiadament d'Emily Wilder

En maig de 2021, la AP va dir que llançaria una revisió de les seues polítiques de mijos socials en acabant de que sorgiren preguntes sobre l'acomiadament d'una periodista que va expressar opinions pro-palestines en els mijos socials. L'anunci es va produir en acabant de que alguns periodistes d'AP firmaren una carta en la que expressaven la seua preocupació per l'acomiadament de l'ex associada de notícies Emily Wilder, de qui la AP va dir que havia comés múltiples violacions de la política de mijos socials de l'empresa. Wilder va ser objecte d'una campanya d'acossament en la ret per part de la dreta pel seu activisme quan estudiava en l'Universitat de Stanford. La AP ha dit que l'activisme previ de Wilder cnn no va tindre cap paper en el seu acomiadament.

Barco de migrants NFT

El 10 de giner de 2022, AP va anunciar que escomençaria a vendre tokens no fungibless de les seues fotografies en associació en una empresa anomenada Xooxa, i que els ingressos s'utilisarien per a finançar les seues operacions.[56] Una de les NFT que varen promocionar en Twitter el 24 de febrer va ser una pren aérea que mostrava un barco de migrants enfeixats en el Mar Mediterrànea. El tuit va rebre reaccions negatives per part dels usuaris i d'atres periodistes, acusant a AP d'aprofitar-se del sofriment humà i de que l'elecció de l'image era "distópica" i "de molt mal gust". El tuit va ser posteriorment borrat i la NFT, que anava a ser venuda al sendemà, va ser retirada del mercat. La directora mundial de relacions en els mijos de comunicació, Lauren Easton, es va disculpar dient: "Ha segut una mala elecció d'imàgens per a un NFT. No s'ha subastat ni se subastarà [...] El mercat de NFT d'AP és un programa pilot molt incipient, i estem revisant immediatament els nostres esforços".[57][58]

Vore també

Referències

  1. ↑ Burford, Michelle. Adventurous Thinkers, O, The Oprah Magazine.
  2. ↑ 2,0 2,1 Callahan, Christopher. Quan un periodiste és seqüestrat, Philip Merrill College of Journalism.
  3. ↑ Dietrich, Heidi. Women in War Zones, The Quill.
  4. ↑ Glaberson, William. THE MIJA BUSINESS: Press; In Somàlia, 20 days of terror and a lesson for journalists, The New York Claves.
  5. ↑ Fib Newton, Slate. com.
  6. ↑ Miller, Mary Ann. Associated Press demanda en acabant de que el FBI es fera passar per periodiste en una operació encoberta, els Angeles Claves.
  7. ↑ Reilly, Ryan. Un agent del FBI va fer un treball prou terrible en fer-se passar per periodiste, HuffPost.
  8. ↑ Tucker, Eric (10 de novembre de 2014). AP exigix al FBI que no torne a fer-se passar per periodiste, Associated Press.
  9. ↑ Colford, Paul (15 de setembre de 2016). «Font definitiva de la AP | Declaració d'AP sobre l'informe de l'inspector general». Consultat el 2021-05-15.
  10. ↑ Wemple, Erik. L'informe del Departament de Justícia 'efectivament condona[s' l'incident de suplantació d'identitat del FBI].
  11. ↑ Cohen, Kelly. El Tribunal d'Apelacions es posa del costat d'Associated Press en la demanda contra el FBI, Washington Examiner.
  12. ↑ Gresko, Jessica. Un tribunal d'EE. UU. atén un cas de suplantació d'identitat d'un periodiste d'AP, Chicago Tribune.
  13. ↑ Plantilla:Cite court
  14. ↑ Plantilla:Cite court
  15. ↑ AP's Fair Use Challenge (Harvard Law), Berkman Center for Internet and Society.
  16. ↑ Hansell, Saul. The Associated Press to Set Guidelines for Using Its artículs in Blogs. "The Associated Press... va dir que, per primera volta, intentarà definir normes clares sobre la cantitat dels seus artículs i emissions que els blogueros i els llocs web poden extraure sense infringir els drets d'autor de la AP."
  17. ↑ Memmott, Mark. Shepard Fairey i AP resolen la disputa pels drets d'autor del pòster 'Hope', NPR.
  18. ↑ Schonfeld, Erick. Hot News: The AP Is Living In The Last Century.
  19. ↑ Anderson, Nate. ¿Quí és l'amo dels fets? La AP i la controvèrsia de les "notícies calentes", Ars Technica.
  20. ↑ Plantilla:Cite court
  21. ↑ «Citizen Mija Law Project».
  22. ↑ Masnick, Mike. AP demanda a uns atres per copiar els seus reportages, pero no té problema en copiar als bloggers sense citar-els, TechDirt.
  23. ↑ Sullivan, Danny. Cóm els principals mijos de comunicació varen furtar la nostra història de notícies sense crèdit, Daggle.
  24. ↑ Christina Costantini. Associated Press retira 'immigrant illegal' dellibre d'Estil, ABC News.
  25. ↑ Ruben Navarrette. Ruben Navarrette: Per qué immigrant 'illegal' és el terme correcte, Sant Jose Mercury News.
  26. ↑ Associated Press baix escrutini per suprimir el terme 'immigrant illegal' dellibre d'Estil, Fox News.
  27. ↑ Samantha Murphy. AP Twitter Hack Falsament Afirma Explosions en la Casa Blanca, Mashable.
  28. ↑ Sanchez, Raf (13 de maig 2013). El Departament de Justícia d'EE. UU. expropia en secret els registres telefònics d'Associated Press, The Telegraph.
  29. ↑ El govern nortamericà va obtindre en secret els registres telefònics d'Associated Press, The Guardian (15 de maig de 2013).
  30. ↑ Ingram, David. Associated Press diu que el govern d'Estats Units va expropiar els registres telefònics dels periodistes, Reuters Canada.
  31. ↑ Gallagher, Ryan. Verizon Wireless Secretly Passed AP Reporters' Phone Records to Feds, Slate.
  32. ↑ Curry, Tom. Holder aborda l'investigació de les filtracions d'AP, anuncia una investigació del IRS, NBC News.
  33. ↑ Dahir, Ikran. «Una activista climàtica ugandesa va ser retallada d'una foto de l'agència de notícies de Greta Thunberg en Davos» (en en-us).
  34. ↑ 34,0 34,1 Evelyn, Kenya. «Outrage at whites-only image as Ugandan climate activist cropped from photo» (en en-uk).
  35. ↑ Woodyatt, Amy. «Activista climàtica ugandesa retallada en una foto presa en els seus companyers blancs» (en en-us).
  36. ↑ Revealed: how Associated Press cooperated with the Nazis (in (és)), The Guardian. "AP també va permetre al règim nazi utilisar els seus archius fotogràfics per a la seua lliteratura de propaganda virulentamente antisemita. Les publicacions ilustrades en fotografies d'AP inclouen el fullet de les SS "Der Untermensch" ("El subhumano"), que va anar un èxit de vendes, i el fullet "Els judeus en els Estats Units", que pretenia demostrar la decadència dels judeus nortamericans en una image de l'alcalde de Nova York, Fiorello LaGuardia, menjant d'un buffet en les mans"
  37. ↑ David Crary (10 de maig de 2017). AP publica una revisió en profunditat de la seua cobertura de l'Alemània nazi (in (és)), Associated Press. "En l'entrada d'Estats Units en la guerra contra Alemània en decembre de 1941, els membres del personal nortamericà d'AP varen ser arrestats i internats durant cinc mesos abans de ser deportats en un intercanvi de presoners. El servici fotogràfic alemà d'AP va ser confiscat, entregat al Ministeri d'Assunts Exteriors alemà i lloc baix el control d'un fotógraf de les Waffen SS, Helmut Laux. La major part de l'antic personal alemà d'AP va ser forçat a entrar en l'operació de Laux; uns atres varen ser enviats a unitats militars."
  38. ↑ 38,0 38,1 Lo que els mijos de comunicació s'equivoquen sobre Israel, The Atlantic.
  39. ↑ Broken Spring by Mark Lavie, Claves of Israel (15 de setembre de 2014).
  40. ↑ Why Everything Reported from Gaza is Crazy Twisted, The Tower.
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 «Les imàgens que valen més que 1000 paraules» (en en-us).
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 «Esta semana en l'història d'Israel: Tuvia Grossman - El "palestí" ensanguinat, Bar Giora i Menachem Ussishkin» (en en-us).
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 Markl Florian (2021). "'Israel amenaça en defendre's': La representació d'Israel en els mijos de comunicació". En Confronting Antisemitism through the Ages: A Historical Perspective (eds. Armin Lange, Kerstin Mayerhofer, Dina Porat, Lawrence H. Schiffman, Florian Markl), Berlín, Boston: De Gruyter, pp. 473-474.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 44,5 Beeson Patrick (2007). "Fotoperiodisme". En "Mija Bias: Finding It, Fixing It.", McFarland & Co, pp. 184, 190.
  45. ↑ Carnage for the Cameras (in (en-US)), Wall Street Journal.
  46. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  47. ↑ Koltermann, Felix (2017). Fotoreporter im Konflikt: Der internationale Fotojournalismus in Israel/Palästina, Bielefeld: transcript Verlag, pp. 25 n.3.
  48. ↑ «La foto que ho va escomençar tot» (en en-us).
  49. ↑ «Nyt & Israel» (en en-us).
  50. ↑ Israel diu que la torre de Gaza que albergava a AP era també un emplaçament de guerra electrònica d'Hamás, Bloomberg (8 de juny de 2021).
  51. ↑ «L'atac d'Israel en Gaza destruïx un edifici de vivendes Associated Press, Al Jazeera i atres mijos de comunicació». 9News (16 de maig de 2021). Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2013.
  52. ↑ «Declaració: AP 'horrorisada' per l'atac israelita a la seua oficina».
  53. ↑ Israel va mostrar a EE. UU. "la pistola humeante" sobre Hamás en la torre d'oficines d'AP, segons funcionaris, Jerusalem Post.
  54. ↑ Blinken no ha vist cap prova sobre l'atac a l'edifici de Gaza d'AP, AP NEWS.
  55. ↑ Blinken no ha vist cap prova sobre l'atac a l'edifici de la AP en Gaza, Jerusalem Post.
  56. ↑ The Associated Press is starting its own NFT marketplace for photojournalism.
  57. ↑ AP cancela la venda de NFT de migrants surant en un barco enfeixat en el Mediterràneu.
  58. ↑ 'Beneficiant-se del sofriment': AP cancela la venda del barco de migrants NFT en mig d'una reacció violenta.

Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Associated_Press&oldid=1424645»