Anar al contingut

Hamás

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hamás[1] (àrap حَمَاس; un acrònim de àrap حَرَكَة اَلْمُقَاوَمَةِ الْإِسْلَامِيَّةِ) és una organisació política i paramilitar palestina sunita que es declara yihadiste,[2] nacionaliste i islamiste.[3][4][5][6] El seu objectiu original, definit en el seu carta fundacional, va anar l'establiment d'un Estat islàmic en la regió històrica de Palestina, que comprendria els actuals Israel, Cisjordània i la Franja de Gaza, en capital en Jerusalem.[7] No obstant, en 2017 va publicar uns nous estatuts en els que va llimitar la seua reclamació a «l'establiment d'un Estat de Palestina completament sobirà i independent, en Jerusalem com a capital, en les fronteres del 4 de juny de 1967», emfatisant el seu caràcter nacionaliste per damunt del religiós, encara que sense reconéixer a Israel ni abandonar la lluita armada.[8][9][10][11] Hamás conta en una série d'organisacions depenents que desenrollen les seues activitats en molt diversos àmbits, i comprenen des de l'assimilació cultural i religiosa dels jóvens a través de la madrasa, l'assistència social als palestins més necessitats (i a les famílies dels seus propis membres morts o presos en presons israelites), la representació en les institucions polítiques palestines a través de la llista Canvi i Reforma, fins a les Brigades d'Ezzeldin Al-Qassam, braç armat d'Hamás. Hamás ha segut declarada organisació terroriste per la Unió Europea,[12] Estats Units,[13] Suïssa,[14] Israel, Japó,[15] Argentina,[16] Canadà,[17] Austràlia,[18] Nova Zelanda,[19] la secretaria general de l'Organisació d'Estats Americans (OEA).,[20] Regne Unit,[21] Paraguay[22] i Costa Rica,[23] mentres que atres països com Rússia,[24] Turquia,[25][26] Brasil,[27][28] China[29][30] o Noruega[31] no la consideren com a tal. Des de la seua creació formal en 1987 fins a l'actualitat, les distintes organisacions que formen part d'Hamás s'han convertit en objectius prioritaris de les operacions militars israelites, que han terminat en la vida d'importants membres del moviment, incloent al seu fundador i líder espiritual, el xeic Ahmed Yasín, i al seu successor Ábdel Aziz ar-Rantisi,[32][33] morts en «assessinats selectius» israelites.[34]

La llista Canvi i Reforma, lligada a Hamás, es va presentar a les eleccions generals palestines de 2006 obtenint la majoria absoluta, lo que li va otorgar la potestat de formar el govern que va liderar Ismail Haniye. El seu triumfo va generar una série de sancions per part d'alguns països occidentals i àraps que consideraven terroriste a Hamás.[35] Despuix d'una série d'enfrontaments i tensió creixent en el seu rival Fatah, en 2007 les organisacions armades lleals a Hamás en la Franja de Gaza varen terminar per expulsar del territori als partidaris de Fatah i es varen fer en el control total de la Franja. Des de llavors fins a 2017, Hamás va assumir el govern de la Franja de Gaza, mentres el seu rival polític Fatah mantenia el control de Cisjordània. En setembre de 2017 es va iniciar un acostament entre Hamás i Fatah. El 2 d'octubre la Autoritat Nacional Palestina (ANP) va retornar a Gaza i el 12 d'octubre es va firmar en El Caire el Pacte de reconciliació palestina entre Hamás i Fatah pel que es va acordar la creació d'un govern palestí d'unitat, la convocatòria d'eleccions generals i el traspàs del control del pas fronteriç de Rafah entre Gaza i Egipte a la ANP.[36]


El Govern d'Hamás en Gaza ha estat somés des de 2007 a un bloquege per part d'Israel i d'Egipte que impedix l'entrada d'aliments, medicines, material de construcció, armes i atres productes en territori gazatí. La ANP d'Hamás en Gaza va ser un dels objectius principals de la invasió de Gaza portada a terme per l'eixèrcit israelita a finals de 2008; despuix de declarar alcançats els seus objectius, l'eixèrcit israelita es va retirar del territori coster, retornant el statu quo anterior al conflicte i reprenent Hamás el poder de la Franja. Distintes organisacions de drets humans, com Human Rights Watch o Amnistía Internacional, han acusat a Hamás de cometre crims de guerra i crims contra la humanitat cap a les poblacions tant israelites com palestines,[37] aixina com també torturas, assessinats i seqüestres contra la població palestina.[38][39]

El 6 de juliol de 2026, Hamás va anunciar en un comunicat la dissolució del cridat Govern d'emergència, que havia estat al front de Gaza durant els més de dos anys i mig de guerra, i l'entrega de la gestió de l'administració gazatí al Comité Nacional per a l'Administració de Gaza.[40]

El 31 de juliol de 2026, Donald Trump va dir que la Junta de Pau de Gaza havia aplegat a un acort per a desarmar a Hamás i atres organisacions militants en Gaza. Elíder d'Hamás, Ghazi Hamad, va declarar que el "borrador d'acort" anunciat per Trump contempla la transferència per fases d'armament pesat en Gaza a una administració palestina si les forces armades israelites es retiraven de Gaza.[41][42][43]


Inicis

[editar | editar còdic]
Restants d'eixides Qassam llançats per Hamás des de la Franja de Gaza (2009).

Segons el periodiste Ishaan Tharoor, Israel hauria ajudat inicialment a la creació d'Hamás, tractant en això de debilitar a la fins a llavors hegemònica Organisació per a la Lliberació de Palestina (OLP) de Yasir Arafat,[44] si be és alguna cosa que tant Hamás com Israel neguen.[45] El general israelita Yitzhak Segev sosté a la seua volta que Hamás va ser ajudat per Israel, de qui va rebre un respal actiu per a lluitar contra la OLP, de manera similar al respal que Estats Units va donar als talibán per a lluitar contra la Unió Soviètica.[46]

Va ser fundada pel xeic Ahmed Yasín en 1987, durant el curs de la primera Intifada, emetent el seu primer comunicat en decembre de 1987. Alguns dels seus grups precursors varen ser "Els coaligados de la terra del Isrá'", i "Moviment Islàmic de Lluita". Entre els seus fundadors, destaquen el xeic Ahmed Yasín i varis seguidors, com Mahmud Al Zahhar i Ábdel Aziz ar-Rantisi, els qui varen estructurar i varen difondre el moviment d'una forma oficial. El seu primer comunicat, senyalava:

La Intifada del nostre poble rebuja l'ocupació i les seues pressions, el confisc de la terra, la construcció d'assentaments i la política de sumissió dels sionistes [...]. L'Islam és la solució i l'alternativa. El nostre poble coneix el camí del sacrifici i el martiri. Feu que entenguen que la violència no engendra més que violència, que la mort no du més que mort.[47]


En l'artícul segon del seu carta Fundacional, datada el 18 d'agost de 1988, Hamás es va presentar com una branca del moviment internacional dels Germans Musulmans, fundat en Egipte en 1928 per Hasan al-Banna, i que propugna l'aplicació de la llei islàmica en diversos aspectes de la vida diària. No obstant, la vinculació en dit moviment es llimita al terreny merament ideològic, com ho han reconegut després líders d'abdós agrupacions.[47] La carta Fundacional d'Hamás exhibix l'influència de teories conspiratives antisemites.[48]

Renaixença de la Yihad

[editar | editar còdic]
Banderes en la shahada, duta pels seguidors d'Hamás.

En 1973, quan els Germans Musulmans egipcíacs i siris recomenzaron la guerra contra els governants seculars dels seus respectius països, seguidors del grup del Cairo varen conformar l'organisació Yihad Islàmica. Una subdivisió del grup, formada en la Franja de Gaza, va començar una guerra de baixa intensitat contra l'eixèrcit d'Israel i l'administració militar i civil que dit país eixercia en els territoris palestins des de 1967. Tal subdivisió no va mostrar molta habilitat militar, per lo que va tindre menor respal comparat al de Fatah i atres grups de l'exili, els quals rebien armes d'aliats àraps. A finals dels 1970, el xeic Ahmed Yasín, un alumne coránico parapléjico en la Ciutat de Gaza, va conseguir crear un moviment social (encara sense relació en la yihad), manifestant que el verdader enemic del poble palestí no era solament l'Estat judeu, sino els vicis fustigados per l'islam, verdaders "assots dels palestins", a saber: les prostitutes, els narcotraficants (incloent els que venien droga solament a israelites), funcionaris en els barris, empresaris que colaboraven en Israel en profit propi sense ajudar als palestins i intelectuals que anteponien filosofia estrangeres a l'islam.

Preparació de la lluita armada

[editar | editar còdic]

Al principi, el Shabak, un dels servicis secrets israelites, no va vore a Yasín i els seus alumnes com una amenaça. Només va començar a preocupar-se quan els seguidors del xeic varen escomençar a assaltar a colaboracionistes d'Israel en els barris de Gaza. Segons Yasir Arafat, Israel inclús els hauria donat cert respal oficiós per a que s'enfrontaren a Fatah o al Front Popular per a la Lliberació de Palestina (FPLP) en Gaza i Cisjordània.[34]

Segons diverses fonts, durant els anys setanta i huitanta, Israel va ajudar a impulsar la popularitat d'Hamás entre la població palestina com una manera de contrarrestar l'influència de la llavors omnipresent Organisació per a la Lliberació de Palestina (OLP).[44][45][49][50] La periodista Paola Caridi explica que:

Durant esta fase, Israel no estava preocupat per la presència d'institucions islamistes. De fet, a la seua manera, les va favorir, tant al no opondre's a elles com en proporcionar-els el necessari vist i plau a la seua llegalitat. Esta postura política -que Israel mantindria des de 1967 fins a 1989, quan Hamás va ser inclosa per primera volta en la llista d'organisacions terroristes- és el germen de la freqüent interpretació en la prensa popular de que el propi Israel va crear a Hamás. Durant les primeres dos décades d'ocupació dels territoris palestins, Israel hi havia, de fet, tolerat -i en alguns casos recolzat- la presència d'islamistes en Cisjordània i especialment en Gaza. Estes interpretacions amateurs de l'auge dels islamistes palestins són massa simplistas per a un moviment que mai va ser un instrument d'agents externs, sino més be un que va créixer des de l'interior de la societat palestina, d'a on va obtindre respals no solament per motius religiosos i socials, sino també, en última instància, polítics. Pero hi ha també una miqueta de veritat en la llectura estereotípica d'estos events. És cert que Israel, durant una fase concreta de l'ocupació, va permetre al moviment islamiste un marge de maniobra per mig de la concessió de llicències per a gestionar organisacions socials i soci-religioses com Mujama al-Islami. També és veritat que les organisacions vinculades als Germans Musulmans tenien més fàcil obtindre estes autorisacions que atres organisacions similars relacionades en faccions nacionalistes i seculars dins de l'espectre polític palestí. En una entrevista de 1981 en el International Herald Tribune, el governador militar del districte de Gaza, el general Yitzhak Sager, va dir que el govern israelita li havia «donat un presupost i el govern militar li l'ha assignat a les mesquites (...). Els fondos es varen usar tant per a escoles religioses com per a mesquites, en el propòsit d'enfortir una força contrària a la dels izquierdista de la OLP». Com explica Beverly Milton-Edwards, una acadèmica especialista en l'islam polític, estos permissos eren «signes de la clàssica política del dividix i venceràs. El respal benigno d'Israel al moviment islàmic es va dissenyar per a enfortir a l'islam front als nacionalistes de la OLP. En alimentar una tendència conservadora i tradicional, les autoritats israelites esperaven disminuir l'atractiu progressiste i radical del moviment de lliberació nacional».[51]

En 1984, els israelites varen reconéixer en Yasín i els seus alumnes als pijors predicadores de l'odi contra Israel. A l'any següent es varen trobar armes en casa del propi Yasín; alçant la sospita de prepar un tumult islamiste en Gaza.cita requerida Detingut pel Shabak, Yasin es va convertir en un famós presoner, conegut per la prensa com el "terroriste en la cadira de rodes". Durant la seua condena, els seus seguidors varen consolidar l'organisació, la qual ya administrava madrazas i clíniques en els barris, obtenint fondos per a assistència social entre empresaris i xeics petrolers del golf Pèrsic, els qui buscaven un aliat palestí contra l'esquerra llaïcista que amenaçava els seus interessos.


Lluita armada

[editar | editar còdic]
Composició del Parlament Palestí despuix de les eleccions de giner de 2006

En 1987, Yasín va ser encarcerat una volta més per afiliació en un grup terroriste, pero lliberat, junt en atres 70 palestins,[52] en el bescanvi pels dos agents del Mosad que varen ser detinguts en Jordània despuix d'intentar assessinar alíder d'Hamás en eixe país, Khaled Meshal,[53] una operació fallanca que també va tindre com a conseqüència la dimissió dellavors cap del Mosad, el general Danny Yatom.[52] Durant el curs de la primera Intifada, Hamás va emetre el seu primer comunicat en decembre de 1987. Alguns dels seus grups precursors varen ser "Els coaligados de la terra del Isrá'", i "Moviment Islàmic de Lluita". Varen ser el xeic Ahmed Yasín i varis seguidors com Mahmud Al Zahhar i Ábdel Aziz ar-Rantisi els qui varen estructurar i varen difondre el moviment de forma oficial. En l'artícul segon del seu carta fundacional, datada el 18 d'agost de 1988, es va presentar com una branca del moviment internacional dels Germans Musulmans, fundat en Egipte en 1928 per Hassan al-Banna, que propugna l'aplicació de la llei islàmica en diversos aspectes de la vida diària. No obstant, en la pràctica, la vinculació en dit moviment mai va passar de lo ideològic, com inclús ho han reconegut alguns líders d'abdós agrupacions. En 1991, Hamás va declarar la fundació de les Brigades d'Ezzeldin Al-Qassam, el seu braç militar.[54]


Hamás va iniciar una ona de seqüestres i atacs, com l'homicidi del policia Nissim Toledà el 15 de decembre de 1992 i el soldat de la Brigada Golani Nachshon Wachsman el 14 d'octubre de 1994 (l'assessinat de Wachsman va ocórrer durant un intent infructuós per a salvar-ho i rescatar-ho dels seus captores). L'autor intelectual dels atacs va ser el notori Mohamed Deif,[55] un militant radical i veterà que després seria el cap de les Brigades d'Ezzeldin Al-Qassam. A causa dels atacs, el primer ministre d'Israel, Isaac Rabin, va decidir expulsar al sur delíban alguns centenars de militants del grup. Pero davant la pressió de països estrangers, Rabín va consentir en tornar-els a Gaza.

Acorts d'Oslo

[editar | editar còdic]

Quan Yasir Arafat i Isaac Rabin es varen trobar en 1993 i 1994 i varen acordar negociar el fi de la guerra palestina-israelita, Hamás va denunciar a Arafat i la Organisació per a la Lliberació de Palestina com a traïdors que permetrien la divisió de la Palestina històrica. Encara que per a Arafat va ser difícil convéncer als palestins de l'acort, i va originar la decepció i l'alluntament de molts dels seus partidaris en la OLP i en Fatah, Hamás no va ser debilitat, perque no era membre de la OLP. En reiterades ocasions, els seus líders han calificat com una "pèrdua de temps" els diàlecs entre àraps i israelites —incloent els Acorts d'Oslo—. Reivindiquen la lluita armada i els atacs suïcides contra civils com a mig per al guany dels seus objectius.[47]

Conflicte en Fatah i el SSP

[editar | editar còdic]

Durant el trasllat de l'autoritat en Gaza i Jericó de la Administració Civil israelita a la nova Autoritat Nacional Palestina (ANP), Hamás es va enfortir com el millor grup alternatiu a Fatah. Va criticar a Arafat com un "dictador corrupte" que estava aprofitant el nacionalisme palestí per als seus propis fins. Contra Hamás es varen formar milícies de Fatah com Tanzim de Marwan Barghouti en Cisjordània. Pero més despreciat per Hamás va ser el Servici de Seguritat Preventiva i el seu director Muhammad Dahlan. Dahlan, un militant lleal de Fatah, va entendre que la ret social d'Hamás, vigent ya durant molts anys, tenia el potencial de suplantar a la ANP com un estat dins de l'estat.

Atacs contra Israel 1994-2004

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Atentats de les Brigades d'Ezzeldin Al-Qassam.


Les Brigades d'Ezzeldin Al-Qassam són el braç armat d'Hamás, i han portat a terme des de 1993 decenes d'atacs contra objectius militars i la població civil israelita, causant centenars de víctimes. Hamás va escomençar una campanya d'atentats suïcides en 1994 en una freqüència sense precedents. En aquells temps Hamás no tenia armes sofisticades per a lluitar contra l'eixèrcit israelita. Per això, els mandos de les Brigades varen reclutar a electricistes, mecànics, i ingeniers civils desocupats. Un d'ells, Yahya Ayyash, o "L'Ingenier" ('al-muhandis'), hauria segut l'arquitecte de la campanya de bombardejos suïcides, junt en Mohamed Deif, Nidal Farajat, Salame Jamad, Adnan al-Ghoul, i Salah Shehade. El 5 de giner de 1996 Ayyash va ser assessinat per una bomba colocada pel Shabak en el seu teléfon celar; pero abans de morir ya havia ensenyat a uns atres a fabricar cinturons bombes. Hamás gradualment va usar cada volta més les bombes front a atres métodos com a tirotejos i seqüestres. Tant la Yihad Islàmica com les Brigades dels Màrtirs del-Aqsa de Fatah varen adoptar esta tàctica en la segona Intifada, a partir de setembre de 2000. En 2004 es varen produir els últims atentats suïcides de les Brigades, que posteriorment varen llimitar els seus atacs a les Forces de Defensa d'Israel i a llançar eixides Qassam (i despuix de l'inici del Conflicte de la Franja de Gaza de 2008-2009, també els més potents Grad i Katyusha) des de la Franja de Gaza contra el sur d'Israel.


Assessinats de membres d'Hamás

[editar | editar còdic]

Els següents líders d'Hamás han segut blanc d'assessinat selectiu a mans de l'Estat d'Israel:


Guerra de Gaza

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Guerra de Gaza.
Hamás va conseguir fer-se un solament en l'image d'un govern per al poble palestí, despullant de dit lloc a la Autoritat Nacional Palestina que és associada com a colaboracionista de les forces d'ocupació israelites en Cisjordània.

El 7 d'octubre de 2023, Hamás va iniciar una ofensiva a gran escala en el sur d'Israel. Es va tractar de la primera volta des de 1948 que forces palestines conseguien prendre terreny israelita i mantindre-ho baix el seu poder durant un cert temps. L'atac va constituir la major pèrdua de vides humanes en un sol dia en l'història d'Israel,[60] superant en número de víctimes civils (més de 1200) al total de la Segona Intifada, que va transcórrer des de 2000 a 2005.[60] Alguns polítics israelites ho han calificat com el 11 de setembre o el Pearl Harbour israelita, mentres que alguns experts militars ho tilden del pijor dia de l'història militar israelita.[61][60]


L'atac es va iniciar en dispars de francotirador gazatíes contra les cambres de seguritat i en un bombardeig de precisió en drones sobre els sistemes de vigilància perimetrals israelites.[62] Poc despuix, Hamás va començar en ellançament massiu d'eixides cap a diverses ciutats israelites mentres un grup de comandos palestins traspassava la frontera en parapentes motorisats.[62] Poc despuix, una série d'explosions i un grup de buldócers varen obrir un total de 30 breches en la tanca fronteriça en Israel[62] mentres milicians d'Hamás conseguien prendre el pas d'Erez. En eixe moment, diversos grups de milicians (més de 1500, segons algunes fonts)[62] varen començar a creuar la frontera en camionetes i motocicletes i a atacar llocs militars propencs a la Franja,[62] despuix de lo que es varen infiltrar en les localitats i kibutzim propencs a esta. Prop de Re'im, a a penes 3 quilómetros de la frontera, els militants varen portar a terme una massacre en un festival de música que estava celebrant-se.[62][63][64] En Sederot, varen prendre una comissaria i es varen atrincherar en ella. En atres localitats més chicotetes varen ser entrant casa per casa i matant a quants habitants varen trobar. També varen conseguir prendre més de 200 rehens que varen anar posteriorment traslladats a l'interior de la Franja de Gaza.[62][65] L'eixèrcit israelita va tardar més de dos dies en declarar que totes les localitats en el seu territori havien segut recuperades, encara que seguien buscant milicians d'Hamás en la zona.[66]

Ismail Haniya en una reunió en elíder suprem d'Iran, Alí Jamenei el 30 de juliol de 2024 en la vespra del assessinat del primer.

Fonts d'Hamás i de l'estament militar israelita varen declarar a Reuters que es tractava de la culminació d'una campanya per a enganyar a Israel fent-li creure que el grup estava interessat principalment en qüestions econòmiques i de govern en lloc de fer la guerra.[67] Abu Obeida, portaveu de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, va anunciar que els rehens capturats serien eixecutats i que dites eixecucions serien gravades i retransmeses en cas que Israel continuara bombardejant objectius civils sense previ avís en Gaza. El 9 d'octubre, alguns mijos de comunicació varen informar de que Hezbolá estava considerant una imminent acció de guerra contra Israel; també s'ha informat de que Síria, Iran i els rebels hutíes yemení estan considerant la possibilitat d'entrada, si ben Estats Units ha informat de que no té proves concloents d'una relació directa entre Iran i l'atac d'octubre de 2023.[68][69][70][71][72]


En el transcurs de la guerra Israel-Gaza que es va iniciar en 2023, va aparéixer una milícia paramilitar d'oposició a Hamás fundada i armada per Israel, cridada Forces Populars. Es va estendre en el surest de Rafah, àrea baix control israelita prop del pas fronteriç de Kerem Shalom, i va afirmar que el seu objectiu era protegir els camions de la Fundació Humanitària de Gaza que duen ajuda a Gaza, pero els seus crítics asseguren que fa lo contrari i es dedica a saquejar-els. El primer ministre Netanyahu la va presentar com una atra forma més de combatre a Hamás, enfrontant faccions palestines. De fet, membres del govern de Netanyahu com el ministre de Finances Bezal Smotrich han reconegut que Hamás s'havia convertit "en un actiu" per a ells ya que, en ser considerat com un grup terroriste per molts països occidentals, reduïa les possibilitats de convertir-se en un interlocutor per a la pau i debilitava aixina a la Autoritat Nacional Palestina.[73][74]


Denúncies per abusos als drets humans

[editar | editar còdic]

Segons l'investigador i escritor saudí Abdullah bin Bijad al-Otaibi, Hamás és una organisació que viola els drets humans, el terrorisme dels quals se centra principalment en el poble palestí de Gaza, al que governa en mà de ferro, i després en els països àraps.[75][76] Segons l'escritora egipcíaca Dalia Ziada, Hamás és una organisació terrorista i la seua desaparició beneficiaria a tota la regió i ajudaria a conseguir la pau en Orient Mig.[77][78]En 2023, el president nortamericà Joe Biden va acusar a Hamás d'haver violat i mutilat a decenes de dònes i chiquetes durant el ataque del 7 d'octubre.[79][80]Els exàmens forenses varen revelar que havien segut torturades, violades, desmembrades i cremades vives. [81][82][83] Des dels anys 2000, Hamás ha segut denunciat per múltiples violacions dels drets humans, entre elles:

2002

[editar | editar còdic]

L'organisació Human Rights Watch va denunciar a Hamás (junt a atres grups) com una organisació que realisa "greus violacions a les lleis humanitàries".[84]


2007

[editar | editar còdic]

L'organisació Amnistía Internacional va denunciar a Hamás com a responsable de numerosos abusos contra la població civil palestina (tortura, assessinats, detencions irregulars, etc) acusant-ho, junt a Fatah, de ser responsable de la mort d'a lo manco 350 persones,[38] aixina com també de cometre crims contra la humanitat pels seus atentats suïcides.[85] Estes denúncies d'Amnistía Internacional també es varen repetir en 2008.[86]

2008

[editar | editar còdic]

En 2008 es va generar una forta controvèrsia per l'intenció d'Hamás de promulgar una llei penal segons la sharia, en penes de crucifixión, amputació de mans, o flagelació. Hamás ho va negar immediatament.[87]

2009

[editar | editar còdic]

En 2009, Amnistía Internacional va denunciar a Hamás per una "campanya letal de seqüestres, homicidis delliberats i illegítims, tortures i amenaces de mort en la Franja de Gaza contra persones que acusaven de ‘colaborar’ en Israel (…)".[88]

2014

[editar | editar còdic]

En el seu informe de 2014 Amnistía Internacional va denunciar a Hamás per restringir les llibertats d'expressió i reunió pacífica i per portar a terme "una brutal campanya de seqüestres, tortura i homicidis illegítims de palestins", detencions arbitràries, torturar en impunitat i per l'operació "estrangular colls" contra membres de Fatah o uns atres dissidents.[89][90]

Programa d'Hamás

[editar | editar còdic]

Hamás considera que Israel va ser edificat a partir de l'usurpació de la Palestina històrica i per això no reconeix la llegitimitat del Estat d'Israel, ni accepta la resolució que la Assamblea General de les Nacions Unides va propondre el 29 de novembre de 1947 per mig de la qual s'establia la partició de Palestina en dos estats, un d'àrap i un atre judeu. No obstant, des de 2017 reconeix les fronteres israelites de 1967 i aspira a la creació d'un Estat Palestí solament en els territoris actualment ocupats militarment per Israel. En múltiples ocasions els líders d'Hamás han calificat als diàlecs entre àraps i israelites (com els terminats en els Acorts d'Oslo) com una pèrdua de temps. Recolzen la lluita armada com a mig per al guany dels seus objectius i en el passat han portat a terme atentats suïcides, inclús contra civils. Per una atra part, Hamás manté una postura política i social com el manteniment d'hospitals i escolas, recolzant a determinats candidats i llistes en les eleccions municipals i llegislatives que es varen celebrar recentment en els territoris baix el control de la Autoritat Nacional Palestina.

Carta fundacional

[editar | editar còdic]

En la seua carta fundacional, publicada el 18 d'agost de 1988, Hamás va realisar una série d'acusacions i advertències contra Israel en particular i contra els judeus en general que han segut calificades com a antisemites.[91][92][93]


Preàmbul: Israel existirà i continuarà existint fins que l'islam ho destruïxca, de la mateixa manera que ha destruït a uns atres en el passat.
Artícul 7: "No vindrà el Dia del Juí fins que els musulmans combaten als judeus, fins que els judeus s'amaguen despuix de les montanyes i els arbres, els quals cridaran: '¡Oh, musulmà! Un judeu s'amaga darrere de mi, ¡veuen i mata-ho!'".

La Carta sostenia la teoria de que una conspiració judeua hauria causat desastres a l'islam durant sigles. Ademés, acusava als judeus de controlar els mijos de comunicació i la riquea del món, aixina com d'instigar les revolucions francesa i russa, la Primera Guerra Mundial i la Segona, tot lo que seria per a promoure els objectius sionistes.[94]

Estatuts actuals

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Estatuts d'Hamás de 2017.

En 2017, Hamás va fer públic Un Document de Principis i Polítiques Generals (وثيقة المبادئ والسياسات العامة لحركة حماس), uns nous estatuts que actualisaven el programa del partit. Este document va abandonar l'aspiració d'establir un Estat palestí únic en la regió i va acceptar les fronteres israelites de 1967 com la base per a l'establiment d'un Estat de Palestina en capital en Jerusalem, si be sense reconéixer explícitament a Israel. [95]


Els nous estatuts recorden que la resistència armada contra una potencia ocupant està justificada segons el dret internacional.[96][97] En un canvi de postura sobre la Carta Fundacional, els estatuts de 2017 afirmen que la lluita d'Hamás no és contra els judeus com a tals, per la seua religió o la seua ètnia, sino contra el proyecte sioniste que subyacer despuix de la ocupació israelita dels territoris palestins.[98] També recorda que Hamás no és una força revolucionària que aspire a intervindre en assunts d'atres nacions, una referència als seus vínculs originals en els Germans Musulmans egipcíacs.[98]

Organisació interna

[editar | editar còdic]

L'orgue clau en la direcció d'Hamás és el denominat Consell de la Shura, que consta de cinquanta membres i es renova cada quatre anys. Els seus membres són elegits de les tres branques d'Hamás: la de la Franja de Gaza, la de Cisjordània i la de l'exili. Els presos palestins en presons israelites també són elegibles per al Consell. Per la seua banda, el Consell de la Shura és responsable d'elegir a un comité polític de 18 membres i al president del mateix, que eixercix com a líder del grup. Este comité també s'elegix per votació cada quatre anys. Al començament de 2026, el grup va anunciar que s'anava a procedir a la renovació del Consell de la Shura, en Khal al-Hayya i Khaled Meshal com a principals candidats aliderage.[99]

Finançació

[editar | editar còdic]

A lo llarc de la seua història, Hamás ha rebut respal econòmic de moltes parts, incloent a governs com els d'Israel, Aràbia Saudita i a també governs com el d'Iran[100] o Síria (pese a que estos dos últims pertanyen a la branca chiïta de l'Islam, rival de la suní imperant en Hamás). També alguns xeics petrolers del Golf han contribuït personalment al seu finançamentcita requerida. Per una atra part, Hamás està estructurada entorn a la Donaʿwa, a la predicació, al principi musulmà d'assistència als necessitats, i als conceptes de azaque (caritat) i sadaqat (donacions), a través dels quals rep fondos de moltes organisacions de beneficencia situades fòra dels territoris palestins.[47]

Israel ha declarat com "organisacions clandestines" a vint comités de beneficencia d'Hamás dins de Cisjordània i Gaza, aixina com a huit entitats de caritat de fòra dels territoris, per la seua relació en Hamás.[47] El paper que ha eixercitat el govern d'Israel permetent el fluix de finançació estranger ha permés la segregació de Gaza del govern de l'Autoritat Palestina.[101] En 2018, Israel intermedió per a evitar que Tastar detinguera els pagaments i conseguir aixina que seguira finançant a Hamás, i des d'eixe moment fins al 7 d'octubre, ha permés que entraren pels seus passos fronteriços millons de dólars provinents de Tastar i destinats a finançar a Hamás. [102][103][104]


Armament

[editar | editar còdic]

Encara que, tradicionalment, Hamás ha rebut armes d'aliats com Iran a través dels túnels que passen baix la frontera en Egipte, varis estudis durant la guerra de Gaza de 2023-24 varen revelar que gran part de l'armament que Hamás utilisava en els seus atacs contra Israel provenia de la pròpia Israel. Segons The New York Claves, diversos experts en armes i agents d'inteligència israelites i occidentals creïen que Hamás havia conseguit construir gran part dels seus missils i del seu armament antitanque a partir de les bombes que no havien detonat en els bombardejos israelites previs. Es calcula que al voltant del 10% (o inclús el 15%) dels proyectils llançats per Israel en les seues diverses campanyes de bombardejos sobre la Franja de Gaza no havien detonat. En una bomba de 340 quilos sense detonar es poden fabricar centenars de missils dels que Hamás llança contra Israel. Entre les armes fabricades a partir dels explosius israelites es trobaven missils antitanque, ogives per a RPGs, granades termobáricas i diversos artefactes explosius improvisats. Michael Cardash, consultor de la policia israelita, va declarar a The New York Claves que «el material de guerra sense esclatar és la font principal d'explosius per a Hamás. (...) Estan obrint bombes i obuses d'artilleria provinents d'Israel, i molts s'estan usant, per supost, i readaptant per als seus explosius i proyectils».[105][106]


Sobre els fusils d'assalt, la gran majoria dels usats pels milicians d'Hamás són del tipo AK-47, encara que en una gran varietat dins d'este model, puix usen varietats europees, russes, chinenques i nortcoreanes.[107] Els RPGs tenen també un orige molt variat, des de Bulgària fins a China i Corea del Nort, ademés dels fabricats en la pròpia Franja de Gaza, denominats Yasin i que poden penetrar l'armassó dels tancs i els TBPs israelites.[107] Una atra font d'abastiment són les armes furtades en bases militars israelites. Un informe intern israelita va detectar que centenars de pistoles i granades i mils de bals havien segut furtades de bases militars mal protegides. De fet, es varen trobar este tipo de granades i armes en els cadàvers dels milicians palestins que varen portar a terme la operació Inundació del-Aqsa el 7 d'octubre de 2023. [105] Ademés, els francotirador d'Hamás utilisen mires de precisió fabricades en Estats Units i venudes per este país a Iran, segons una investigació de Haaretz. En concret, usen estes mires en el rifle d'orige iraní AM-50 Sayyad, que dispara bals del mateix calibre que el M2 Browning, d'ampli us en l'eixèrcit israelita. Este rifle és capaç de perforar sense problemes tant el jupetí antibalas com el caixco estàndar dels soldats israelites. Ademés del AM-50 Sayyad, també usen el fusil de francotirador nortamericà M-14 i el d'orige soviètic SVD Dragunov.[107]El portaveu d'Hamás en la Franja de Gaza, Abu Obaida, va explicar a Al Jazeera que fins a les bals que usen els seus milicians són de fabricació local.[106]

Ret social

[editar | editar còdic]

L'organisació s'encarrega de cuidar i mantindre econòmicament als familiars dels seus activistes i militants que es troben encarcerats en presons israelites, que hagen mort com a conseqüència d'atacs de l'eixèrcit israelita o a causa dels seus actes contra Israel, incloent els atentats i atacs armats.cita requeridaTambé conta en una àmplia ret d'escoles coránicas i centres d'atenció, i acostuma a repartir menjar entre la població en les époques de major crisis econòmica.cita requerida D'esta forma, és vist per part de la població palestina com l'única organisació que, a pesar dels múltiples canvis conjunturals, recolza fermament i sosté al seu poble.cita requerida La seua àmplia ret d'atenció social li ha donat gran popularitat entre la població palestina, que sofrix les conseqüències del conflicte en Israel.cita requerida


En el seu llibre, Hamas: politics, charity and terrorism in the service of jihad, l'analiste i exsubsecretario d'Inteligència del Departament del Tesor dels Estats Units i assessor del FBI,[34] Matthew Levitt, de l'institut proisraelí Washington Institute for Near East Policy, calcula que Hamás provablement conta en un presupost d'entre 70 i 90 millons de dólars, dels quals invertixen el 80 a 85 % en les seues activitats polítiques i a les seues rets d'escoles, clíniques i obra social, mentres el restant ho dediquen a les seues activitats armades.[108] Aixina mateix, l'acadèmic israelita Reuven Pau, exdirector d'investigació del Shabak, el servici de seguritat general israelita, afirma que «Aproximadament el 90 per cent de les seues activitats són socials, de benestar, culturals, i educatives».[109][110]

Prensa

[editar | editar còdic]

Alguns membres de la prensa no associada a Hamás han denunciat intimidació.[111] El periodiste associat a Hamás Abdullah Al-Jamal mantenia rehens en casa.

Govern de Gaza

[editar | editar còdic]

Hamás no va prendre part en la vida política de la ANP des de la seua formació en 1994 fins a 2006, incloent les eleccions del Conselegislatiu Palestí o CLP en 1996 i la elecció presidencial en 1995. Pero abans de les eleccions regionals de 2005, pel CLP en giner de 2006, Hamás va declarar la seua preparació en les participació política. En abdós eleccions la llista d'Hamás, Canvi i Recuperació, va guanyar en victòries arrolladoras. Des de les eleccions, el poder del govern en la ANP va ser dividit entre els que recolzen al President Mahmud Abbas ("Abu Mazen"), elíder de Fatah, i els del primer ministre Ismail Haniya, un dels líders d'Hamás. Hi ha reportages que indiquen que el poder real recau en Jaled Meshal,[112] el cap de l'Oficina Estatal, que és la branca externa del grup en Damasc. Meshal sempre va ser considerat un dels dos lloctinents de Yasín, sent l'atre Abdelaziz ar-Rantisi fins que va ser assessinat per Israel. Encara que els israelites creuen que Meshal, una figura de llínea dura en Hamás, és més perillós que Haniya, fins al moment no negocien en cap d'ells, ya que preferixen reconéixer únicament l'autoritat del president Abbas en tots els assunts entre la ANP i Israel. Fins ara el govern d'Israel solament va fer acorts formals en líders regionals d'Hamás per assunts menors com l'utilisació de l'aigua i l'electricitat en ciutats concretes com Tulkarem i Nablus.

Guerra interna

[editar | editar còdic]

La reacció de Fatah a la seua derrota en les eleccions en giner de 2006 va ser el rebuig de l'oferta d'Hamás de formar un govern d'unitat nacional. Des d'aquell rebuig, militants de Fatah i Hamás varen lluitar freqüentment en els carrers de la Franja de Gaza[113] i alguns milicians de Fatah en Cisjordània varen assaltar a personalitats d'Hamás com a alcaldes i membres del Conselegislatiu Palestí. Haniya i Abbas varen ser objecte d'intents d'assessinat des de l'atre bando. Encara que abdós líders són oficialment els caps de les seues faccions, alguns militants extremistes tenen influència en els successos i els intents d'assessinat no varen anar mai ordenats ni per Abbas ni per Haniya, sino més be per líders com Muhamad Deif, que s'havia opost a la participació d'Hamás en les eleccions. Fatah va prendre atres passos per a menyscabar l'autoritat del govern d'Hamás, com declarar una folga general contra els ministres d'Hamás. El boicot econòmic de la comunitat internacional va poder beneficiar a abdós costats, perque va fer tambalejar-se al govern i va consolidar la folga contra ell. Hamás va respondre en l'establiment de llaços propencs en Iran, adversari regional dels països occidentals. Mentrestant, Israel ha permés a la guàrdia presidencial d'Abbas importar armes des de Jordània. A principis de 2007 es varen intensificar els enfrontaments armats entre les faccions, lo que va resultar en decenes de morts i seqüestrats d'abdós bandos. Per un atre costat, la comunitat internacional es va negar, des de la victòria electoral d'Hamás en les eleccions palestines de 2006, a prestar ajuda financera o reconeiximent llegítim al govern d'Hamás, degut a que esta organisació es nega, fins al moment, a acceptar els tres punts bàsics exigits per la ONU per a alvançar en el procés de pau: el reconeiximent del dret d'Israel a existir, la renúncia a la violència armada i l'acceptació dels Acorts d'Oslo. Segons Amnistía Internacional, durant el conflicte de la Franja de Gaza de 2008-2009, Hamás hauria portat a terme una campanya de seqüestres, assessinats, tortures i amenaces de mort contra palestins considerats colaboracionistes, aixina com a gent oposta o crítica en les accions d'Hamás.[114]

Amnistía Internacional, en el seu informe anual 2014/2015, també va denunciar que no existix llibertat d'expressió ni de reunió i que els dissidents són detinguts arbitrariamente. Durant la Operació Marge Protector, membres de Fatah varen ser seqüestrats, detinguts i impunement torturats i condenats a mort per Hamás sense les degudes garanties judicials corresponents a civils.[115]


Negociacions en Fatah de 2017

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Pacte_de_reconciliació_palestina_entre_Hamas_i_Fatah_2017.

Des de 2007 quan Hamás va expulsar a Fatah de Gaza[116] s'han produït diversos intents de negociació política que s'han vist truncats. Destaca la firma en maig de 2011 d'un Acort Nacional de Reunificació en les diferents faccions palestines,[117] l'acort en 2014 per a la creació d'un govern d'unitat que va fracassar[118] i la firma el 12 d'octubre de 2017 en El Caire del Pacte de reconciliació palestina en Fatah. “Esta volta, com totes les atres voltes, en Hamás estem determinats i anem en sério. Hem dissolt el comité administratiu (govern en l'ombra). Hem obert la porta per a alcançar esta reconciliació”, va assegurar Saleh Arouri que va liderar la delegació d'Hamás, despuix de la firma.[119]


Dissolució del govern de Gaza

[editar | editar còdic]

El 6 de juliol de 2026, d'acort en el full de ruta fixat per l'Administració nortamericana en octubre de 2025 per a resoldre la guerra de Gaza, Hamás va anunciar en un comunicat la dissolució del cridat Govern d'emergència, que havia estat al front de Gaza durant els més de dos anys i mig de guerra, i la dimissió del seu cap, Muhammad Abdul Jaliq Al Farra, aixina com l'entrega de la gestió de l'administració gazatí al Comité Nacional per a l'Administració de Gaza.<[40][120] Solament el «personal tècnic i professional» permaneixeria en els seus llocs per a garantisar el funcionament de les activitats quotidianes en la Franja. Hamás va afirmar que Israel no havia complit en la seua part de l'acort que consistia en retirar-se de Gaza, i per lo tant no va parlar explícitament de desarmar-se, si be va afirmar que estava dispost a cedir les competències en matèria de seguritat com a part de la transició cap a un nou orgue de govern.[121]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa, p. Les transcripcions de veus procedents de llengües que utilisen no l'alfabet llatí en la seua escritura.
  2. ↑ «abc. es/internacional/hamas-origen-reivindica-grupo-islamista-lanzo-ataque-20231009105309-nt. html Qué és Hamás; ideari i qué reivindica el grup islamiste que va llançar l'atac contra Israel» (en és). Diari ABC. Consultat el 2023-10-14.
  3. ↑ scribd. com/doc/8890802/La-Carta-Fundacional-de-Hamas Carta fundacional d'Hamás: Artícul 15) El dia en que els enemics usurpen una part de la terra musulmana, la Yihad passa a ser deure individual de tot musulmà. Front a l'usurpació judeua de Palestina és obligatori alçar l'estandart de la Yihad. Per a això cal propagar la consciència islàmica en les masses, a nivell tant regional com a àrap i islàmic. És necessari instilar l'esperit de Yihad en el cor de la nació, per a que s'enfronten als enemics i engrossen les files dels combatents. Artícul 13) Les iniciatives, i les anomenades solucions pacífiques i conferències internacionals, estan en contradicció en els principis del Moviment de Resistència Islàmica. L'insult a qualsevol part de Palestina és insult dirigit contra una part de la religió.
  4. ↑ «scribd. com/doc/8890802/La-Carta-Fundacional-de-Hamas Carta fundacional d'Hamás». «Artícul 12) El nacionalisme, des del punt de vista del Moviment de Resistència Islàmica, forma part del credo religiós. Res és més significatiu o més profunt en el nacionalisme que en el cas de que un enemic chafe terra musulmana. Resistir a l'enemic i eliminar-ho pansa a ser el deure individual de tot musulmà, home o dòna. Una dòna pot marchar a combatre contra l'enemic sense el permís del seu marit, i igualment l'esclau, sense el permís del seu amo.»
  5. ↑ «scribd. com/doc/8890802/La-Carta-Fundacional-de-Hamas Carta fundacional d'Hamás». «Artícul 6) El Moviment de Resistència Islàmica és un distinguit moviment palestí, que entrega la seua llealtat a Alá, i el modo de la qual de vida és l'islam. Lluita per alçar l'estandart d'Alá sobre cada polzada de Palestina.»
  6. ↑ «scribd. com/doc/8890802/La-Carta-Fundacional-de-Hamas Carta fundacional d'Hamás». «Artícul 1) El Moviment de Resistència Islàmica: El programa del Moviment és l'islam. D'ell extrau les seues idees, les seues maneres de pensar i la seua comprensió de l'univers, de la vida i de l'home. A ell remet el juí en tota la seua conducta, i en ell s'inspira com a guia dels seus passos.»
  7. ↑ scribd. com/doc/8890802/La-Carta-Fundacional-de-Hamas Carta fundacional d'Hamás: Artícul 11) El Moviment de Resistència Islàmica considera que Palestina és un territori Waqf islàmic consagrat a les generacions musulmanes fins al Dia del Juí.
  8. ↑ «haaretz. com/middle-east-news/palestinians/. premium-1.787500 ». Consultat el 15 de giner de 2018.
  9. ↑ «theguardian. com/world/2017/may/01/hamas-new-charter-palestine-israel-1967-borders ». Consultat el 31 d'octubre de 2023.
  10. ↑ «bbc. com/news/world-middle-east-39744551 ». Consultat el 31 d'octubre de 2023.
  11. ↑ «middleeasteye. net/news/hamas-2017-document-full ». Consultat el 31 d'octubre de 2023.
  12. ↑ europa. eu/legal-content/en/CHT/HTML/? uri=CELEX:32019D1341 «COUNCIL DECISION (CFSP) 2019/1341».Official Journal of the European Union.
  13. ↑ «state. gov/foreign-terrorist-organizations/ Foreign Terrorist Organizations» (en en-us). United States Department of State.
  14. ↑ «fedlex. admin. ch/eli/fga/2025/21/de Bundesgesetz über dones Verbot der Hamas sowie verwandter Organisationen». www. fedlex. admin. ch. Consultat el 2025-02-03. «Les organisacions i grups prohibits es consideren organisacions terroristes en els térmens de l'artícul 260 ter, apartat 1. a.2 del Còdic Penal.»
  15. ↑ «archive. org/web/20081227033223/http://www. sv. emb-japan. go. jp/0605_sv. htm Nota de prensa de l'Embaixada de Japó en El Salvador que menciona com a terroriste a Hamas». Archivat des d'el sv. emb-japan. go. jp/0605_sv. htm original, el 27 de decembre de 2008.
  16. ↑ «infobae. com/politica/2024/07/12/el-gobierno-declaro-a-hamas-como-organizacion-terrorista/ El Govern argentí va declarar a Hamás com a organisació terrorista» (en és). Infobae. Consultat el 2024-07-12.
  17. ↑ «publicsafety. gc. ca/cnt/ntnl-scrt/cntr-trrrsm/lstd-ntts/crrnt-lstd-ntts-en. aspx Currently listed entities» (en en). Public Safety Canada.
  18. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Australian National Security.
  19. ↑ «reuters. com/world/middle-east/new-zealand-lists-hamas-terrorist-group-sanctions-extremist-israeli-settlers-2024-02-29/ ».
  20. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. europapress. es. Consultat el 2021-05-17.
  21. ↑ «gov. uk/government/publications/proscribed-terror-groups-or-organisations--2/proscribed-terrorist-groups-or-organisations-accessible-version Proscribed terrorist groups or organisations» (en en). GOV. UK.
  22. ↑ «middleeastmonitor. com/20190820-paraguay-adds-hamas-hezbollah-to-terrorism-list/ Paraguay adds Hamas, Hezbollah to terrorism list».
  23. ↑ «cr/asamblea/votacion/mocion/202310096 Assamblea Llegislativa de Costa Rica: Votació de moció d'orde» (en és). delfino. cr. Consultat el 2023-10-10. «Per a que el Plenari condene de forma rotunda la barbàrie comesa i declarar a Hamás organisació terrorista per l'Assamblea Llegislativa de la República de Costa Rica»
  24. ↑ «heritage. org/research/reports/2007/06/how-to-confront-russias-anti-american-foreign-policy/ How to Confront Russia's Anti-American Foreign Policy». Consultat el 2 de novembre de 2012.
  25. ↑ «washingtonpost. com/blogs/think-tanked/post/is-turkey-the-new-home-for-hamas/2012/01/27/gIQAEmEeVQ_blog. html Is Turkey the new home for Hamas?» (en anglés). The Washington Post. Consultat el 2 de novembre de 2012.
  26. ↑ «reuters. com/world/middle-east/turkeys-erdogan-says-hamas-is-not-terrorist-organisation-2023-10-25/ ». Consultat el 26 d'octubre de 2023.
  27. ↑ Samuel Feldberg,'Israel and Brazil:An Emerging Power and its Quest for Influence in the Middle East,' en Colin Shindler (ed.), google. com/books? id=d7f2AwAAQBAJ&pg=PA199 The World Powers:Diplomatic Alliances and International Relations Beyond the Middle East, I. B. Tauris 2014 pp. 187–99
  28. ↑ Penn, Michael (2014). google. com/books? id=3mGJDwAAQBAJ&pg=PA205 Japan and the War on Terror: Military Force and Political Pressure in the US-Japanese Alliance (p.205). Bloomsbury Publishing. ISBN 978-0-857-72473-1.
  29. ↑ The Jamestown Foundation. «org/program/chinas-palestine-policy/ Chinenca's Palestine Policy» (en anglés). «Estats Units i Israel consideren a Hamás com una organisació terrorista. En canvi, China va reconéixer la llegitimitat del paper d'Hamás com a llegítim representant del poble palestí despuix de la victòria d'este partit en les eleccions parlamentàries de giner de 2006.»
  30. ↑ «com/mundo/2024-02-22/audiencias-tribunal-onu-ocupacion-israeli-palestina-china/ ».}}
  31. ↑ «dw. com/en/who-is-hamas/a-57537872 ». Consultat el 17 de maig de 2021.
  32. ↑ «elmundo. es/papel/2004/03/23/mundo/1610654. html Sharon alimenta l'espiral del terror assessinant al xeic Yasin». El Món.
  33. ↑ «cnn. com/2004/WORLD/meast/04/17/mideast. violence/index. html Hamas leader killed in Israeli airstrike». CNN.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 «abc. es/20090104/internacional-oriente-medio/hamas-criatura-israeli-20090104. html », ABC. Consultat el 8 de juny de 2010.
  35. ↑ «sindonews. com/topic/156709/perang-israel Berita Perang Israel Terkini donen Terbaru Hari Ini - SINDOnews» (en aneu-aneu). SINDOnews. com. Consultat el 2023-10-17.
  36. ↑ «elespanol. com/mundo/oriente-proximo/20171012/253725377_0. html ». Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en és).
  37. ↑ «hrw. org/reports/2002/isrl-pa/ISRAELPA1002-05. htm#P735_169095 Bombardejos suïcides contra la població civil israelita» (en anglés).
  38. ↑ 38,0 38,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 1 de novembre de 2012.
  39. ↑ «es. amnesty. org/nc/noticias/noticias/articulo/represalia-mortal-de-hamas-contra-colaboradores/ Represàlia mortal d'Hamás contra "colaboradors"». Amnistía Internacional. Consultat el 13 de febrer de 2009.
  40. ↑ 40,0 40,1 «eldiario. es/internacional/hamas-anuncia-disolucion-gobierno-entrega-gestion-gaza-comite-tecnocrata-israel-veta_1_13359422. html Hamás anuncia la dissolució del seu Govern i entrega la gestió de Gaza al comité tecnócrata que Israel veta». eldiario. és. Consultat el 8 de juliol de 2026.
  41. ↑ «euronews. com/2026/07/31/trump-announces-historic-deal-for-the-complete-disarmament-of-hamas-and-israeli-withdrawal Hamas agrees to 'historic' disarmament deal that includes Israeli withdrawal from Gaza». www. euronews. com. Consultat el 2026-07-31.
  42. ↑ «aljazeera. com/news/2026/7/31/gaza-board-of-peace-announces-hamas-disarmament-agreement-what-we-know Gaza Board of Peace announces Hamas disarmament agreement: What we know» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2026-07-31.
  43. ↑ «bbc. com/news/live/clyp18kwdnwt Hamas agrees to Trump's pla to disarm in Gaza, official tells BBC, with Israel yet to comment» (en en-gb). BBC News. Consultat el 2026-07-31.
  44. ↑ 44,0 44,1 «washingtonpost. com/news/worldviews/wp/2014/07/30/how-israel-helped-create-hamas/ ». Consultat el 15 de giner de 2018.
  45. ↑ 45,0 45,1 «bbc. com/mundo/artículs/cg3vxwnderno Hamás: ¿qué hi ha de cert que el grup militant palestí és una creació del govern d'Israel?» (en és). BBC News Món. Consultat el 2024-05-29.
  46. ↑ Javier Espinosa. «elmundo. es/internacional/2023/10/09/6522c4b9e9cf4a52458b4573. html "Hamas, al meu pesar, és una creació d'Israel"». El Món. Consultat el 2023-10-10.
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 Miguel Máiquez. «es/noticia/440578/0/hamas/palestina/claves/# Hamás: La pedra en la bota d'Israel». 20minuts.
  48. ↑ Matthias Küntzel. «spiegel. de/international/world/0,1518,553724,00. html "'Wipe out the jews': Anti-Semitic Hate Speech in the Name of Islam"» (en anglés). Der Spiegel. Consultat el 16 de maig de 2008.
  49. ↑ «washingtonpost. com/news/worldviews/wp/2014/07/30/how-israel-helped-create-hamas/ ».
  50. ↑ «com/2018/02/19/hamas-israel-palestine-conflict/ ».
  51. ↑ Caridi, Paola (2023). «Chapter 1. Between Welfare and Resistance», google. es/books/edition/Hamas/9c80EAAAQBAJ? hl=es&gbpv=1 Hamas, from resistance to regime (en anglés), Seven Stories Press. ISBN 9781644211977.
  52. ↑ 52,0 52,1 «com/diario/1998/02/25/internacional/888361208_850215. html ». Consultat el 2021-05-11 (en és).
  53. ↑ «bbc. co. uk/hi/spanish/news/newsid_1467000/1467266. stm ¿Qué és Hamas?». BBC. Consultat el 1 de novembre de 2012.
  54. ↑ «eu/special/mapping_palestinian_politics/izz_al_din_al_qassam_brigades/ Mapping Palestinian Politics. Izz al-Din al-Qassam Brigades (IQB) – Hamas» (en anglés). https://ecfr. eu. European Council on Foreign Relations. Consultat el 8 de juliol de 2026.
  55. ↑ «bbc. co. uk/1/hi/world/middle_east/2284055. stm Profile: Hamas commander Mohamed Deif». BBC. Consultat el 1 de novembre de 2012.
  56. ↑ «elmundo. es/elmundo/2004/03/22/internacional/1079928195. html Israel mata al xeic Ahmed Yasín, líder espiritual d'Hamas». El Món. Consultat el 27 de juliol de 2014.
  57. ↑ «theguardian. com/world/2004/apr/18/israel Israeli missile attack kills new Hamas chief» (en anglés). The Guardian. Consultat el 27 de juliol de 2014.
  58. ↑ «com/diario/2010/02/21/internacional/1266706803_850215. html Aixina va matar l'espionage israelita alíder d'Hamás». El País. Consultat el 27 de juliol de 2014.
  59. ↑ «elpais. com/internacional/2012/11/14/actualidad/1352903961_049744. html Israel mata al cap militar d'Hamás en una onada d'atac contra Gaza». El País. Consultat el 14 de novembre de 2012.
  60. ↑ 60,0 60,1 60,2 «timesofisrael. com/was-hamass-attack-on-saturday-the-bloodiest-day-for-jews-since-the-holocaust/ ». Consultat el 11 d'octubre de 2023. «Hi ha hagut dies sanguinosos en l'història d'Israel i en la dels judeus de tot lo món des de 1945, pero cap ha tingut un número de baixes civils tan alt.»
  61. ↑ «nytimes. com/2023/10/07/opinion/israel-hamas-attack-friedman. html ». Consultat el 11 d'octubre de 2023.
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 62,3 62,4 62,5 62,6 «timesofisrael. com/years-of-subterfuge-high-tech-barrier-paralyzed-how-hamas-busted-israels-defenses/ ». Consultat el 11 d'octubre de 2023.
  63. ↑ «bbc. com/mundo/artículs/c51x2kg3k40o "50 terroristes varen aplegar en vans i varen escomençar a disparar": l'horror en un festival de música electrònica en Israel en el que varen morir a lo manco 260 persones». BBC. Consultat el 2023-10-10.
  64. ↑ «cnn. com/2023/10/08/asistentes-festival-musica-israel-cohetes-militantes-gaza-disparos-rehenes-trax/ Horror en el desert: assistents a un festival de música varen escoltar eixides, després militants de Gaza els varen disparar i varen prendre rehens». CNN. Consultat el 2023-10-10.
  65. ↑ «theatlantic. com/international/archive/2023/10/kidnappings-israel-hamas-photographs/675593/ Images of the Mass Kidnapping of Israelis by Hamas» (en en). The Atlantic. Consultat el 2023-10-10.
  66. ↑ «timesofisrael. com/liveblog_entry/idf-spokesperson-says-military-has-regained-control-of-all-gaza-border-towns-but-terrorists-may-remain/ ». Consultat el 11 d'octubre de 2023.
  67. ↑ «reuters. com/world/middle-east/how-israel-was-duped-hamas-planned-devastating-assault-2023-10-08/ ». Consultat el 9 d'otubre de 2023 (en en).
  68. ↑ «nbcnews. com/news/world/us-military-presence-israel-blunt-message-iran-hezbollah-officials-say-rcna119476 O. S. military presence near Israel is a blunt message to Iran, Hezbollah» (en en). NBC News. Consultat el 2023-10-09.
  69. ↑ «com/2023/10/09/israel-hamas-gaza-palestine-iran-shipping-oil/ How the Israel-Hamas War Could Spike Oil Prices» (en en-us). Foreign Policy. Consultat el 2023-10-09.
  70. ↑ «businessinsider. com/us-likely-wage-war-israel-hamas-barry-mccaffrey-iran-syria-2023-10 The US willikely 'go to war' in Israel with air and naval power if Syria or Iran become actively involved, retired 4-star general says» (en en-us). Business Insider. Consultat el 2023-10-09.
  71. ↑ «newsweek. com/iran-backed-houthis-ready-join-war-israel-drones-missiles-1833221 Iran-backed Houthis ready to join war on Israel with drones and missiles» (en en). Newsweek. Consultat el 2023-10-09.
  72. ↑ «bbc. com/news/world-middle-east-67058244 ». Consultat el 10 d'octubre de 2023.
  73. ↑ «bbc. com/mundo/artículs/c753yldpew7o Israel reconeix que està armant a clans palestins per a combatre a Hamás en Gaza». BBC News Món. Consultat el 19 de juny de 2025.
  74. ↑ «com/internacional/2025-06-05/un-exministro-de-netanyahu-acusa-al-gobierno-de-armar-a-milicias-palestinas-en-gaza-per a-tratar-de-vencer-a-hamas. html Un exministre de Netanyahu acusa al Govern d'armar a milícies palestines en Gaza per a tractar de véncer a Hamás». El País. Consultat el 20 de juny de 2025.
  75. ↑ «aletihad. ae/opinion/4239134/%D8%A8%D8%B1%D9%8A%D8%B7%D8%A7%D9%86%D9%8A%D8%A7-%D9%88-%D8%AD%D9%85%D8%A7%D8%B3--%D8%A7%D9%84%D8%A5%D8%B1%D9%87%D8%A7%D8%A8%D9%8A%D8%A9 بريطانيا و«حماس» الإرهابية» (en ar-ar). مركز الاتحاد للأخبار. Consultat el 2023-12-08.
  76. ↑ «com/2021/11/analysis-britain-and-the-terrorists-hamas-and-muslim-brotherhood. html ANALYSIS: Britain, and the terrorists Hamas and Muslim Brotherhood» (en en-us). The Milli Chronicle. Consultat el 2023-12-08.
  77. ↑ «timesofisrael. com/egyptian-author-a-liberal-activist-forced-to-flee-for-backing-israel-over-hamas/ Egyptian author, a lliberal activist, forced to flee for backing Israel over Hamas».
  78. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  79. ↑ «com/2023/12/biden-says-hamas-raped-mutilated-women-during-israel-assault. html Biden says Hamas raped, mutilated women during Israel assault» (en en-us). The Milli Chronicle. Consultat el 2023-12-08.
  80. ↑ «bbc. com/news/world-middle-east-67629181 ». Consultat el 2023-12-08 (en en-GB).
  81. ↑ «reuters. com/world/middle-east/israeli-forensic-teams-describe-signs-torture-abuse-2023-10-15/ ». Consultat el 2023-12-08 (en en).
  82. ↑ «cbc. ca/news/world/israel-hamas-sexual-violence-1.7050237 Evidence, witness testimonies of Hamas's sexual violence in Oct. 7 attacks».
  83. ↑ «cnn. com/2023/12/06/middleeast/rape-sexual-violence-hamas-israel-what-we-know-intl/index. html What we know about rape and sexual violence inflicted by Hamas during its terror attack on Israel» (en en). CNN. Consultat el 2023-12-08.
  84. ↑ «hrw. org/legacy/reports/2002/isrl-pa/ISRAELPA1002-05. htm Erased In A Moment: Suïcide Bombing Attacks Against Israeli Civilians». Consultat el 1 de novembre de 2012.
  85. ↑ «es. amnesty. org/noticias/noticias/articulo/els-atentados-suicidas-contra-civiles-constituyen-crimenes-de-lesa-humanidad/ Els atentats suïcides contra civils constituïxen crims de lesa humanitat». Consultat el 1 de novembre de 2012.
  86. ↑ «archive. org/web/20090114140446/http://amnesty. org/es/library/asset/MDE21/004/2008/es/09b4ae39-6932-11dd-8e5e-43ea85d15a69/mde210042008spa. html Documente - AUTORITAT PALESTINA: GAZA. Temor de tortura o atres malos tratos.». Archivat des d'el amnesty. org/es/library/asset/MDE21/004/2008/es/09b4ae39-6932-11dd-8e5e-43ea85d15a69/mde210042008spa. html original, el 14 de giner de 2009.
  87. ↑ «cbn. com/CBNnews/508501. aspx Hamas Denies Sharia Penal Code». CBNNews. com. Consultat el 1 de novembre de 2012.
  88. ↑ «es. amnesty. org/nc/noticias/noticias/articulo/represalia-mortal-de-hamas-contra-colaboradores/ Represàlia mortal d'Hamás contra "colaboradors"». Consultat el 13 de febrer de 2009.
  89. ↑ «amnesty. org/es/documents/document/? indexNumber=mde21%2f1643%2f2015&language=en Palestine (State of): ‘Strangling Necks’ Abductions, torture and summary killings of Palestinians by Hamas forces during the 2014 Gaza/Israel conflict». Amnistía Internacional. Consultat el 19 de setembre de 2015.
  90. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Amnistía Internacional. Consultat el 19 de setembre de 2015.
  91. ↑ «lacapital. com. ar/2006/02/19/mundo/noticia_271009. shtml ».
  92. ↑ «pagina12. com. ar/diario/elmundo/4-63982-2006-03-08. html ».
  93. ↑ «elpais. com/articulo/internacional/dilema/UE/Gaza/elpporint/20060125elpepuint_1/Tes Brusseles reconeix que Palestina necessita la seua ajuda, pero no pot tractar en un Hamás considerat terroriste abocat a governar». El País.
  94. ↑ Benegas, José María (2004). Diccionari de Terrorisme, Espasa, pp. 246. ISBN 84-670-1609-4.
  95. ↑ «reuters. com/world/middle-east/how-hamas-aims-trap-israel-gaza-quagmire-2023-11-03/ ».
  96. ↑ Khaled Hroub: jstor. org/stable/10.2307/26378710 A Newer Hamas? The Revised Charter. In: Journal of Palestine Studies. Vol. 46, No. 4 (184), Summer 2017, p. 100–111.
  97. ↑ Jean-François Legrain: Hamas according to Hamas: A reading of its Document of General Principles. In: Shahram Akbarzadeh (Hrsg.): Routledge Handbook of Political Islam, Routledge, London 2020, pp. 79–90.
  98. ↑ 98,0 98,1 «theguardian. com/world/2017/may/01/hamas-new-charter-palestine-israel-1967-borders ».
  99. ↑ «timesofisrael. com/hamas-seeks-to-rebuild-shattered-leadership-as-it-faces-postwar-uncertainty/ ».
  100. ↑ «elpais. com/articulo/internacional/Hezbola/Hamas/guardan/silencio/crisis/irani/elpepuint/20090619elpepiint_3/Tes Tensió en Iran. Hezbolá i Hamás guarden silenci davant la crisis iraní.». El País. Consultat el 1 de novembre de 2012.
  101. ↑ «timesofisrael. com/for-years-netanyahu-propped-up-hamas-now-its-blown-up-in-our-faces/ For years, Netanyahu propped up Hamas. Now it’s blown up in our faç». Claves of Israel. Consultat el 21 de decembre de 2023.
  102. ↑ nytimes. com/2023/12/10/world/middleeast/israel-qatar-money-prop-up-hamas. html «‘Buying Quiet’: Inside the Israeli Pla That Propped Up Hamas».New York Claves.Consultat el 11 de giner de 2024.
  103. ↑ «haaretz. com/israel-news/2024-01-01/ty-artícul/. premium/netanyahu-wants-to-make-qatar-the-fall-guy-for-october-7-massacre-dont-let-him/0000018c-c45d-dcff-adbf-cefff5250000 », Haaretz. Consultat el 11 de giner de 2024.
  104. ↑ «timesofisrael. com/for-years-netanyahu-propped-up-hamas-now-its-blown-up-in-our-faces/ ». Consultat el 11 de giner de 2024.
  105. ↑ 105,0 105,1 «nytimes. com/es/2024/01/30/espanol/hamas-armas-israel-estados-unidos. html ».
  106. ↑ 106,0 106,1 «com/internacional/2024-02-03/fabricado-en-gaza-el-origen-local-de-les-armas-de-hamas. html ».
  107. ↑ 107,0 107,1 107,2 «haaretz. com/israel-news/security-aviation/2024-03-04/ty-artícul/. premium/hamas-snipers-using-u-s-made-sights-sold-openly-to-iran/0000018e-05e6-d3bd-afce-b5e7279a0000 ».
  108. ↑ «newstatesman. com/books/2007/05/hamas-palestinian-israel Books: Kingdom of God» (en anglés). The New Statesman. Consultat el 2 de novembre de 2012.
  109. ↑ Reuven Pau. «washingtoninstitute. org/policy-analysis/view/islamic-palestine-or-liberated-palestine-the-relationship-between-the-pals Islamic Palestine or Liberated Palestine? The Relationship between the Palestinian Authority and Hamas» (en anglés). Consultat el 2 de novembre de 2012.
  110. ↑ «archive. org/web/20150509150924/http://www. cfr. org/israel/hamas/p8968#p6 Is Hamas only a terrorist group?» (en anglés). Council on Foreign Relations. Archivat des d'el cfr. org/israel/hamas/p8968#p6 original, el 9 de maig de 2015. Consultat el 2 de novembre de 2012.
  111. ↑ «org/2025/05/gaza-journalists-speak-out-about-hamas-intimidation-threats-assaults/ Gaza journalists speak out about Hamas intimidation, threats, assaults» (en en-us). Comité per a la Protecció dels Periodistes. Consultat el 2025-09-11.
  112. ↑ «elpais. com/articulo/internacional/Abbas/negocia/Hamas/Damasco/Gobierno/unidad/palestino/elpepuint/20070122elpepiint_9/Tes Abbas negocia en Hamás en Damasc un Govern d'unitat palestí». El País. Consultat el 2 de novembre de 2012.
  113. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Archivat des d'el vanguardia. com. mx/hub. cfm/FuseAction. Detalle/Nota.599892/SecID.23/index. sal original, el 15 de març de 2007.
  114. ↑ «archive. org/web/20090213222647/http://www. amnestyusa. org/document. php? id=ENGMDE210012009&lang=e Palestinian Authority: Hamas' deadly campaign in the shadow of the war in Gaza». Archivat des d'el amnestyusa. org/document. php? id=ENGMDE210012009&lang=e original, el 13 de febrer de 2009.
  115. ↑ «amnesty. org/es/latest/news/2015/05/gaza-palestinians-tortured-summarily-killed-by-hamas-forces-during-2014-conflict/ Gaza: Palestins torturats i eixecutats sumariamente per Hamás durant el conflicte de 2014». Amnistía Internacional. Consultat el 19 de setembre de 2015.
  116. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  117. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. MEMRI Espanyol. Consultat el 15 d'octubre de 2017.
  118. ↑ «com/internacional/2014/06/02/actualidad/1401705077_688514. html ». Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en és).
  119. ↑ «lavanguardia. com/internacional/20171012/432004679876/al-fatah-hamas-acuerdo-reconciliacion-10-anos-palestina. html ». Consultat el 15 d'octubre de 2017.
  120. ↑ «aljazeera. com/video/newsfeed/2026/7/7/hamas-dissolves-civilian-governing-body-in-gaza-after-20-years#flips-6400405650112:0 Hamas dissolves civilian governing body in Gaza after 20 years» (en anglés). Al Jazeera. Consultat el 8 de juliol de 2026.
  121. ↑ «aljazeera. com/news/2026/7/7/what-is-the-new-gaza-administration-as-hamas-dissolves-government What is the new Gaza administration as Hamas dissolves government?» (en anglés). Al Jazeera. Consultat el 8 de juliol de 2026.

Referències

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hamás&oldid=1396116»