Hezbolá

Hezbolá o Hizbulá (àrap حزب الله, de ḥizb «partit» i Allah «Deu»), traduït lliteralment com a Partit de Deu, és un partit polític i grup paramilitar musulmà chiïta libanés, regit des de 2024 pel seu secretari general Naim Qassem. El braç paramilitar d'Hezbolá és el Consell de Yihad, i el seu braç polític és el partit Bloc de Llealtat a la Resistència (àrap كتلة الوفاء للمقاومة) en el Parlament delíban. En 2016 s'estimava que la seua força armada era equivalent a la d'un eixèrcit de tamany mig. És, junt en el Moviment Amal, la principal expressió política i militar de la comunitat chiïta del Líban, un dels tres grups religiosos més numerosos del país. Hezbolá va ser creat per clercs en elíban en 1982 com a resposta a la invasió israelita del sur del país, i va ser fundat com a grup insurgent que aglutinava a musulmans chiítes entrenats, organisats i fundats per un contingent de la Guàrdia Revolucionària iraní. Va adoptar el model desenrollat pel ayatolá Ruhollah Jomeiní despuix de la Revolució iraní en 1979, i els fundadors del partit varen adoptar el nom de «Hezbolá» que havia elegit Jomeiní. Des de llavors, Hezbolá ha desenrollat vínculs estrets en Iran, país del que Hezbolá rep armes, capacitació i respal financer. Inclús, la forma en que Iran va mostrar el seu respal militar al president siri Bashar al-Ásad en contra dels rebels va ser enviant milicians d'Hezbolá per a combatre junt als soldats siris. L'organisació es va crear en el respal de 1500 instructors dels Cossos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, i va agrupar a diversos grups chiïtes libanesos en una organisació unificada per a resistir a l'ocupació israelita del sur de Líban, llavors en vigor.

Durant la guerra civilibanesa, el manifest d'Hezbolá de 1985 incloïa entre els seus objectius l'expulsió de «els nortamericans, els francesos i els seus aliats definitivament de Líban, posant fi a qualsevol entitat colonialista en la nostra terra», i ha «funcionat en bendició de Síria» des del final de la guerra. Hezbolá també va participar en el conflicte del sur delíban de 1985-2000 contra el Eixèrcit del Sur delíban (ELS) i les Forces de Defensa d'Israel (FDI), i va tornar a enfrontar-se a les FDI en la guerra delíban de 2006. Durant la década de 1990, Hezbolá també va organisar voluntaris per a lluitar pel Eixèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina durant la guerra de Bòsnia.

Des de 1990, Hezbolá ha participat en la política libanesa, en un procés que es descriu com la libanisació d'Hezbolá, i posteriorment va participar en el governe de Líban i es va unir a aliances polítiques. Despuix de les protestes libaneses de 2006-2008 i el subsecuente conflicte militar de 2008, es va formar eixe mateix any un govern d'unitat nacional, en el que Hezbolá i els seus aliats de l'oposició varen obtindre 11 dels 30 escans del gabinet, suficients per a otorgar-els poder de vet. En agost de 2008, el nou gabinet libanés va aprovar per unanimitat una declaració política que reconeix l'existència d'Hezbolá com a organisació armada i garantisa el seu dret a «lliberar o recuperar les terres ocupades» (com les granges de Shebaa). Hezbolá forma part de la Aliança del 8 de març libanesa, en oposició a la Aliança del 14 de març. Manté un fort respal entre els chiïtes libanesos, mentres que els suní no estan d'acort en la seua agenda. Hezbolá també conta en respal en algunes zones cristianes de Líban. Des de 2012, la participació d'Hezbolá en la guerra civil síria li ha dut a unir-se al govern siri en la seua lluita contra la Oposició síria, que Hezbolá ha descrit com un complot sioniste i una «conspiració wahabí-sionista» per a destruir la seua aliança en Bashar al-Ásad contra Israel. Entre 2013 i 2015, l'organisació va desplegar als seus paramilitars tant en Síria com en Iraq per a combatre i entrenar a milícies locals per a lluitar contra el Estat Islàmic. En les eleccions generals libaneses de 2018, Hezbolá va ocupar 12 escans i el seu aliança va guanyar les eleccions en obtindre 70 dels 128 escans del Parlament delíban.

Hezbolá no es va desarmar despuix de la retirada israelita del sur de Líban, contravenint la resolució 1701 del Consell de Seguritat de les Nacions Unides. A partir de 2006, la força militar del grup va créixer significativament, fins al punt de que la seua ala paramilitar va aplegar a ser més poderosa que el propi eixèrcit libanés. S'ha descrit a Hezbolá com un «Estat dins de l'Estat», i s'ha convertit en una organisació en escans en el govern libanés, una emissora de radi i una cadena de televisió per satèlit, servicis socials i desplegament militar de combatents a gran escala més allà de les fronteres libaneses. El grup rep actualment entrenament militar, armes i respal financer d'Iran i respal polític de Síria, encara que el caràcter sectari de la guerra síria ha danyat la llegitimitat del grup. En 2021, Nasralá va afirmar que el grup contava en 100 000 combatents.

Hezbolá va escomençar a disparar eixides contra Israel en apoyo de Gaza el 8 d'octubre de 2023, un dia en acabant de que militants d'Hamás llançaren un atac sense precedents contra Israel. A partir de llavors, Hezbolá i Israel han sostingut atacs mutus a través de les fronteres que han escalat gradualment i desplaçat a mils de civils a abdós costats de la frontera. En mig d'este conflicte, Nasralá va morir en un atac israelita en Beirut el 27 de setembre de 2024. En octubre de 2024, ellavors subsecretari general de l'organisació, Naim Qassem, va ser elegit com a cap i secretari general del grup armat.

Varis països, aixina com l'Unió Europea, han designat organisació terrorista a tota l'organisació o només a la seua ala militar. Els Estats Units califiquen a Hezbolá d'organisació terrorista des de 1997. La Unió Europea considera al seu braç armat com una organisació terrorista. Atres països que li consideren terroriste inclouen Argentina, Austràlia, Canadà, Regne Unit, Països Baixos, França, Israel, Baréin, el Consell de Cooperació per als Estats Àraps del Golf i Egipte. Pel contrari, part dels governs del món àrap, inclosa la Lliga Àrap, consideren a Hezbolá un moviment de resistència llegítim.

Història

Orígens

Hezbolá es va originar en la comunitat chiïta delíban, que ha vixcut allí durant més de 1000 anys. Segons la CIA, s'estima que els chiïtes aglutinen al 41 % de la població libanesa. En acabant de que Líban obtinguera la seua independència el 22 de novembre de 1943 i l'Eixèrcit francés retirara els seus soldats del país en 1946 el Pacte Nacional delíban, que és un acort teòric i no oficial, ha assignat la Presidència del Parlament als chiïtes en el reconeiximent de l'importància demogràfica i política, pero seguixen estant social i econòmicament marginats. En 1982, Hezbolá va ser concebut per clercs musulmans i finançat per Iran principalment per a enfrontar la invasió israelita delíban. Els seus líders eren seguidors de Ruhollah Jomeiní, i les seues forces varen ser entrenades i organisades per un contingent d'1 500 membres de la Guàrdia Revolucionària Islàmica que varen aplegar d'Iran en permís del govern siri, que per a l'época ocupava les terres montanyoses de l'est delíban. El govern siri va permetre el trànsit de les tropes iranís a una base en el vall de la Becá que estava en mans síries en eixe moment. No hi ha consens entre els acadèmics respecte a quàn Hezbolá es va convertir en una entitat distinta. Diverses fonts afirmen que la formació oficial del grup va ocórrer ya en 1982, mentres que Díaz i Newman mantenen que Hezbolá va seguir sent una amalgama de varis extremistes chiís violents fins a inclús 1985. Segons una atra versió, va ser conformat per seguidors del clerc Ragheb Harb, un líder de la resistència chií en el sur que va ser assessinat per Israel en 1984. Independentment de quàn va escomençar a usar-se el nom de manera oficial, varis grups chiís varen ser llentament assimilats dins de l'organisació, tals com l'Organisació Yihad islàmica, l'Organisació dels oprimits en la terra, i l'Organisació de justícia revolucionària. Tots estos noms són considerats sinònims d'Hezbolá pels Estats Units, Israel i Canadà.

Segons Robert Fisk i el general israelita Shimón Shapira, la data del 8 de juny de 1982, dos dies despuix de l'invasió israelita delíban, quan 50 militants chiís varen emboscar un comboi blindat de les Forces de Defensa d'Israel en Khalde, al sur de Beirut, és considerada per Hezbolá com el mit fundador de la Resistència islàmica en elíban, l'ala militar del grup. Va ser en esta batalla, demorant l'alvanç israelita a Beirut per sis dies, que el futur cap militar d'Hezbolá Mustafá Badreddine es va guanyar la seua reputació com un comandant sério. D'acort en Shapira, els soldats chiís precàriament armats varen conseguir capturar un vehícul blindat israelita eixe dia i ho varen desfilar en la base d'operacions alvançada de la Guàrdia Revolucionària en Baalbek, este delíban. Al respecte, Fisk escriu que:

En Khalde, un fenomen extraordinari havia pres forma. Els milicians chiítas corrien a peu cap al fòc israelita per a llançar granades cap a l'armadura israelita, aplegant de fet fins a sis metros dels tancs per a obrir fòc contra ells. Algun dels soldats chiítas havien esgarrat péntols de tela de les seues camises i li'ls havien envolt al voltant del cap com a bandes de martiri, tal i com ho havien estat fent els soldats de la Guàrdia Revolucionària iraní un any arrere quan varen orquestar els seus primers atacs massius contra els iraquí en la Guerra del Golf a més de mil cinccents quilómetros a l'est. Quan varen capcionar fòc a un vehícul blindat israelita, els hòmens armats es varen envalentir a alvançar encara més. Cap de nosatres, cree, es va donar conte de l'importància crítica dels acontenyiments en Khalde eixa nit. Els chiïtes libanesos estaven deprenent els principis del martiri i posant-els en pràctica. Mai abans havíem vist estos hòmens usar cintes en els seus caps aixina; creíem que era un atre fingimiento milicià, pero no ho era. Era el començ d'una llegenda que contenia també un fort element de veres. Els chiítas eren ara la resistència libanesa, nacionalista sense dubte alguna pero també inspirada per la seua religió. El partit de Deu—en àrap, el Hezbolá—va estar en les plages de Khalde eixa nit.

Década de 1980

Artícul principal → Guerra civilibanesa.

Hezbolá va emergir en el sur delíban durant una consolidació de milícies chiís com a rival al Moviment Amal més antic. Hezbolá va jugar un paper important en la guerra civilibanesa, oponent-se a tropes nortamericanes en 1982 i 1983, i oponent-se a Amal i a Síria durant la Guerra dels Camps de 1985 a 1988. No obstant, l'objectiu primerenc i principal d'Hezbolá era posar fi a l'ocupació israelita del sur delíban, despuix de l'invasió israelita de 1982 i el sege de Beirut. Amal, el principal grup polític chiíta libanés, va iniciar una guerra de guerrilles. En 2006, l'ex primer ministre israelita Ehud Barak va afirmar, «Quan entrem alíban... no hi havia Hezbolá. Els chiítas del sur nos varen acceptar en arròs perfumado i flors. Va ser nostra presència allí lo que va crear a Hezbolá».

Hezbolá va lliurar una guerra asimètrica usant ataques suïcides contra les Forces de Defensa d'Israel i objectius israelites fora delíban. Hezbolá té la reputació d'haver segut un dels primers grups de resistència islàmics en el Mig Orient en usar les tàctiques d'atentats suïcides, captures de soldats estrangers, aixina com assessinats i seqüestres de vehículs i avions. Hezbolá també amprava tàctiques i armament militars més convencionals, especialment eixides Katiusha i atres missils. Al final de la guerra civilibanesa en 1990, a pesar dels Acorts de Taif (1989) que demanava la «desarticulació de totes les milícies libaneses i no libaneses», Síria, que controlava elíban en eixe moment, va permetre a Hezbolá mantindre la seua atarassana i controlar àrees chiís a lo llarc de la frontera en Israel. Hezbolá és l'única milícia que operava en elíban i que no es va desarmar despuix dels Acorts de Taif, que varen posar fi a quinze anys de guerra civil.

Despuix de 1990

A principis de 1990 es va sometre a lo que varis observadors han calificat com a procés de «libanisació», que es reflectix en l'acceptació d'un Líban multiconfesional, l'acostament en una varietat de forces no islamistes, la participació en la política electoral i un émfasis en proveir per al benestar social de la seua circumscripció chiïta. Esta tendència es va expressar en térmens religiosos, aixina com estratègics.

En 1992 va decidir participar en les eleccions libaneses i Alí Jamenei, líder suprem de la República Islàmica d'Iran, va recolzar la decisió. Hezbolá va guanyar en les 12 circumscripcions en les que es va presentar. Per al final d'eixe any Hezbolá comença a dialogar en els cristians libanesos.

En 1997 va formar una Brigada Libanesa multiconfesional per a lluitar contra l'ocupació d'Israel, en un intent de reviure la Resistència Nacional i secular contra l'Estat hebreu, marcant aixina la «Libanisació de la Resistència».

Hezbolá despuix de la retirada israelita

Posat alvançat d'Hezbolá prop de la frontera israelita. Este chicotet lloc alvançat va ser construït despuix de la retirada israelita.

El 25 de maig de 2000, Israel va retirar unilateralment les seues tropes delíban a la frontera israelita acordada per l'ONU, despuix de díhuit anys d'ocupació, i la seua retirada va ser certificada in situ per l'ONU com a completa. Líban i Síria reclamen que les Granges de Shebaa, una chicoteta àrea fronteriça de 20 km², són territori libanés ocupat a pesar de la decisió de l'ONU, i sobre eixa base Hezbolá ha seguit enfrontant-se a les forces israelites en eixa zona. L'ONU reconeix les Granges de Shebaa com a part dels Alts del Golán, i per lo tant territori siri (i no libanés, encara que abdós països ho neguen) ocupat per Israel des de la guerra dels Sis Dies de 1967.

^{cita requerida}

El paper d'Hezbolá en la retirada israelita del sur delíban li va guanyar a l'organisació gran respecte dins delíban i el món àrap i islàmic en general, particularment entre la gran comunitat chií del país. El president maronita delíban, Émile Lahoud, va dir: «Per a nosatres els libanesos, i puc dir-els que per a la majoria dels libanesos, Hezbolá és un moviment de resistència nacional. Si no fòra per ells, no hauríem pogut lliberar la nostra terra. I per això tenim una gran estima pel moviment Hezbolá».

En acabant de que les forces israelites varen abandonar el sur delíban en 2000, Hezbolá va brindar defensa militar a la zona. Alguns sugerixen que el govern libanés ha considerat en ocasions a Hezbolá com l'eixèrcit del sur delíban. No obstant, des de l'estiu de 2006, forces de pau estrangeres i tropes de l'eixèrcit libanés han també estat estacionades en el sur. Ellavors primer ministre Fouad Siniora va afirmar que «la contínua presència de l'ocupació israelita de terres libaneses en la regió de les Granges de Shebaa és lo que contribuïx a la presència d'armes d'Hezbolá. La comunitat internacional deu ajudar-nos a (conseguir) una retirada israelita de les Granges de Shebaa per a que pugam resoldre el problema de les armes d'Hezbolá». Hezbolá afirma que la retirada d'Israel del sur delíban demostra que l'Estat judeu només entenia ellenguage de la resistència. Defén el seu dret a mantindre les seues armes com a element dissuasori contra atacs israelites, per a lliberar la disputada zona fronteriça de les Granges de Shebaa, que està ocupada per Israel.

Década de 2000

Hezbolá va capturar a dos soldats israelites en juliol de 2006 en un atac a través de la frontera, despuix de lo que Israel va llançar un massiu atac per aire, mar i terra contra elíban. En mig d'estos atacs, la casa i oficines de Nasralá ademés de gran part de l'infraestructura del grup varen ser destruïts, junt en gran part del sur delíban i els suburbis de Beirut en el sur. Hezbolá va disparar al voltant de 4 000 eixides a Israel, i despuix de 34 dies de combats—en els quals varen morir més d'1 200 persones en elíban (en la seua majoria civils) i 159 en Israel—es va declarar una treua, que Nasralá va cridar una «victòria divina» sobre Israel.

Nasralá va anar al mateix temps celebrat per haver fet front a l'eixèrcit israelita i criticat per haver provocat l'esclat d'eixa guerra. Posteriorment, Nasralá va expressar arrepenediment per estos fets, afirmant en una entrevista televisiva que Hezbolá no havia esperat «siquiera un un per cent» que la captura dels soldats israelites «duria a una guerra d'esta magnitut».

En maig de 2008, la reputació d'Hezbolá va sofrir un revés quan els seus soldats es varen prendre per la força gran part de l'oest de Beirut, apuntant les seues armes contra enemics libanesos locals quan el govern libanés va prendre mides en contra de la ret privada de telecomunicacions del grup.

Un Tribunal de L'Haya, respalat per les Nacions Unides, va condenar in absentia a tres membres d'Hezbolá a cinc cadenes perpètues consecutives pel assessinat en 2005 de l'ex-primer ministre libanés Rafiq Hariri. Hezbolá va ignorar a la cort i repetidament va negar que els seus membres hagueren participat en l'atac suïcida massiu en el que varen morir Hariri i atres 21 persones.

Participació en la guerra civil síria

Hezbolá ha jugat un paper clau durant les guerres subsidiàries Iran-Israel i Iran-Aràbia Saudita com un braç estratègic d'Iran en la regió, com a resultat de lo que alguns dels seus convoyes varen ser atacats en Síria i en la frontera siri-libanesa, presuntament per les forces militars israelites. Des del començ de la fase d'insurgencia armada de la guerra civil síria en 2011 Hezbolá ha estat fortament involucrada, involucramiento que es va convertir en respal actiu a les forces governamentals síries del president Bashar al-Ásad i desplegament de tropes a partir de 2012. Per a 2014, Hezbolá estava desplegat a través de tota Síria. Hezbolá també ha estat molt actiu en evitar la penetració del Front al-Nusra i el Estat Islàmic alíban, convertint-se en una de les forces més actives en la extensió de la guerra civil síria alíban, quan opositors i defensors de la República Àrap Síria varen escomençar a enfrontar-se en territori libanés. El conficto siri atizó un resorgiment de la violència sectària en elíban, en molts dels musulmans sunitas libanesos recolzant als rebels en Síria, mentres que molts dels musulmans chiítes libanesos recolzaven el govern del-Ásad. Grups sunitas varen llançar atacs terroristes contra objectius d'Hezbolá en elíban, despuix dels atacs d'Hezbolá sobre els rebels sunitas en Síria.

L'image d'Hezbolá en el món àrap—particularment en Síria i elíban—es va vore enormement mancillada a raïl de les seues activitats sectàries a lo llarc del curs de la guerra civil síria, quan el món àrap va condenar a a el-Ásad a l'ostracisme. Importants líders religiosos i activistes, tant sunitas com a chiís, han condenat a Hezbolá per estes accions, i molts dels seus antics partidaris es varen convertir en fervents opositors per la seua posició en Síria. En particular, el clerc chií Subhi al-Tufaylí, fundador d'Hezbolá i el seu principal arquitecte durant la década de 1980, va denunciar feroçment a Hezbolá per abandonar els seus principis fundacionals i va acusar a l'organisació de servir a les ambicions hegemòniques d'Iran i Rússia.

Junt en Rússia i Iran, Hezbolá va jugar un paper central en ajudar a a el-Ásad a mantindre's en el poder i a recuperar en el temps el territori perdut en els primers anys del conflicte.

Participació en la Guerra Israel-Gaza

Artícul principal → Guerra libanesa-israelita (2023-present).

El 7 d'octubre de 2023, l'organisació política i paramilitar palestina Hamás va llançar un atac sense precedents en el sur d'Israel, en el curs del com varen assessinar al voltant d'1 200 persones i varen prendre a atres 250 com a rehens, desencadenant una de les campanyes militars més destructives en l'història moderna, que ha inclós bombardejos aéreus de part d'Israel, aixina com una invasió per terra de la Franja de Gaza en la que han mort decenes de mils de palestins.

La popularitat d'Hezbolá entre els àraps va créixer de nou quan va eixir en defensa d'Hamás, obrint un front contra les forces israelites a lo llarc de la frontera israelita-libanesa a penes un dia despuix de l'atac d'Hamás. En juny de 2024, Nasralá va advertir a Israel que Hezbolá tenia noves armes i capacitats militars, i que tenia ara un número molt més gran de soldats que la sifra de 100 000 soldats que havia donat tres anys abans.

En setembre de 2024 es va produir una escalada significativa del conflicte, que va iniciar en la explosió massiva de buscapersonas, walkie talkies i ràdios en mans de miltantes d'Hezbolá en elíban i en Síria, a lo que va seguir un número d'atacs aéreus israelites diaris que varen incloure l'assessinat d'alts comandants d'Hezbolá, com Ibrahim Akil i Fuad Shukr. El 27 de setembre de 2024, les Forces de Defensa d'Israel, varen llançar una atac massiu contra Beirut, a on segons Israel es trobaven els «quarters centrals» d'Hezbolá. Al sendemà l'eixèrcit israelita va afirmar que en l'atac havia segut de baixa Nasralá, notícia que va ser confirmada poc despuix per l'organisació mateixa. En l'atac també varen morir atres oficials d'alt ranc d'Hezbolá, incloent a Ali Karaki, comandant del Front Sur d'Hezbolá, aixina com el brigadier general iraní Abbas Nilforoushan, cap diputat d'operacions de la Guàrdia Revolucionària Iraní i comandant de la Força Quds en elíban.

Ideologia

Erro al crear miniatura:

Bandera d'Hezbolá en una protesta contra Aràbia Saudita en Teheran, (Iran) en 2015

L'ideologia d'Hezbolá ha segut resumida com radicalisme chiïta. Hezbolá seguix la teologia chiïta islàmica desenrollada pelíder iraní ayatolá Ruhollah Jomeiní. Hezbolá es va formar en gran part en l'ajuda dels seguidors de Jomeini a principis de la década de 1980 per a difondre la Revolució islàmica i seguix una versió distinta de l'ideologia chiïta islàmica (Wilayat al-faqih o Tutela dels Juristes Islàmics) desenrollada per Jomeiní, que va anar elíder de la Revolució islàmica en Iran.

En 1985 Hezbolá fa públic el seu primer manifest, descrivint la seua ideologia i objectius, entre els quals preconisava l'implantació d'una República Islàmica en elíban, objectiu que és redefinit en el seu segon manifest, de 2009, en el qual, ademés d'ometre tota referència a l'establiment d'un orde islàmic en eixe país, l'organisació, establix com a meta l'establiment d'una democràcia majoritària i secular.

La Carta Oberta als Oprimits delíban i el Món

Se li considera el text fundacional d'Hezbolá, baix el nom del-Nass Al-Harfi Al-Kamili-Risalat Hizbullah ila al-Mustad‘afinin (Text Original complet de la Carta Oberta d'Hezbolá als Oprimits). El document va ser publicat en al-Ahd, el periòdic del Partit el divendres 22 de febrer de 1985. La Carta Oberta havia segut llegida en la mesquita d'Uza’i el 16 de febrer de 1985 per Sayyid Ibrahim Amin al-Sayyid, portaveu del partit. La data d'este discurs data de l'aniversari de la mort de Ragheb Harb, clerc que motivava a la comunitat chií de Jibsheet a alçar-se contra Israel, qui va ser assessinat per l'eixèrcit israelita en 1984. La Carta Oberta va ser impresa a modo de fullet que tenia en la seua portada la foto de Ragheb Harb i en la seua contraportada a l'Ayatolá Jomeini. El manifest contava en 25 apartats que tractaven sobre: l'identitat d'Hezbolá, la seua ideologia, els seus principals objectius, a els qui considerava els seus enemics (émfasis en Israel i EE. UU.) i aliats (a els qui lluiten contra els seus enemics), una invitació als cristians a convertir-se a l'Islam, una crítica al règim polític confessional, la proposta de l'Islam com a sistema de govern, reprovació als països àraps alineats a EE. UU., motivació als ulemas en la dirigencia de la comunitat musulmana, entre atres temes. L'importància d'este document radica que a partir de la seua publicació, Hezbolá passa de tindre les seues activitats de resistència en secret cap a un treball en l'esfera pública. Els quatre objectius que Hezbolá establix en la seua Carta Oberta són:

1. Expulsar a Israel delíban i posteriorment eliminar-ho
2. Expulsar a francesos, nortamericans i els seus aliats delíban per a eliminar l'influència colonial en el país
3. Sometre als falangistes a un juí just per tots els crims perpetrats cap a musulmans i cristians
4. Permetre a la població el dret a l'autodeterminació per a elegir lliurement un sistema polític al que ells aspiren, invitant a acollir el sistema islàmic com a sistema de govern per a assegurar la justícia i dignitat de tots, prevenint l'ingerència de qualsevol país colonial. En la Carta Oberta, Hezbolá s'identifica en els oprimits del món i fa un cridat per a lluitar en conjunt contra els opresores del món, identificats en EE. UU. i els països colonizadores. Açò es fa evident en el seu text en expressar:

Respecte a Líban i Palestina, estem compromesos principalment en enfrontar als Estats Units perque té la major influència entre les potències colonials del món, i també Israel, que és el producte del sionisme mundial els destruirem per al nostre futur califato somiat

El manifest d'Hezbolá

El 30 de novembre de 2009 Hasán Nasralá, secretari general d'Hezbolá, va anunciar un nou manifest polític que va ser aprovat durant la conferència general del partit. El document, de 32 pàgines, aborda qüestions que van des del sistema polític libanés, passant per les armes de l'organisació, la qüestió de Palestina i les relacions delíban a nivell internacional. Este nou manifest conté llenguage que resta importància a la retòrica islamista i se centra més en l'integració en la seua comunitat.

Contràriament al manifest fundacional de 1985, el nou document omet tota referència a l'establiment d'una República Islàmica en elíban, país en una considerable població cristiana.

Ademés, el nou manifest demana la substitució del sistema consensual de controls i equilibris confessionals, per una democràcia majoritària i secular.

El principal problema en el sistema polític libanés, que impedix la seua reforma, desenroll i constant posada al dia és el sectarisme polític.
El fet de que el sistema polític libanés fora establit sobre una base sectària constituïx en sí mateixa una forta restricció als guanys de l'autèntica democràcia, en els que una majoria electa puga governar i una minoria puga eixercir l'oposició, obrint la porta a una autèntica alternança en el poder entre la coalició pro-governamental i l'oposició. D'esta manera, l'abolició del sectarisme és la condició bàsica per a l'implementació de la regla de la majoria i la minoria.
No obstant i fins que els libanesos puguen alcançar a través del seu diàlec nacional este sensible i històric guany, que és l'abolició del sectarisme polític, i ya que el sistema polític libanés descansa sobre unes bases de tipo sectari, la democràcia consensual continuarà sent la base fonamental de govern en Líban perque ella plasma l'esperit de la Constitució i l'essència de la convivència arreplegada en la Carta.
D'ací, qualsevol enfocament sobre els temes nacionals basat en l'equació de la majoria i la minoria haurà d'esperar a que es donen les condicions històriques i socials que permeten l'eixercici d'una democràcia efectiva en la que el ciutadà tinga valor en sí mateixa. Entretant, els libanesos viuran junts en dignitat i en iguals drets i obligacions, lo que requerix una cooperació constructiva en la finalitat de consolidar el principi de l'autèntica associació, que constituïx la fòrmula més apropiada per a protegir la diversitat i estabilitat despuix d'una era d'inestabilitat causada per les diferents polítiques basades en la tendència cap al monopoli del poder i l'exclusió.
La democràcia consensual constituïx una fòrmula apropiada per a garantisar l'autèntica associació i contribuïx a obrir les portes per a que tot lo món participe en la fase de construcció de l'estat garant.
La nostra visió de l'Estat que volem construir junts en Líban està representat per un Estat que preserve les llibertats públiques; un Estat que busque l'unitat nacional; un Estat que protegixca la terra, al poble i la sobirania del país; un Estat que tinga un eixèrcit nacional, fort i preparat; un Estat que estiga estructurat sobre la base d'institucions modernes, efectives i que promoguen la cooperació, un Estat que estiga compromés en l'aplicació de les lleis a tots els ciutadans sense distinció; un Estat que garantise una representació parlamentària correcta i justa sobre la base d'una moderna llei electoral que permeta als votants triar els seus representants sense vore's afectats per pressions; un Estat que depenga de persones qualificades en independència de quins siguen les seues creències religioses i que establixca mecanismes per a la lluita contra la corrupció en l'Administració; un Estat que disponga d'un Poder Judicial independent i no politisat; un Estat l'economia del qual promoga els sectors productius i treballe per a enfortir-els, en especial'agricultura i l'indústria; un Estat que aplique el principi de desenroll equilibrat entre totes les regions; un Estat que cuide als seus ciutadans i els suministre els servicis adequats; un Estat que s'ocupe de la jove generació i ajude als jóvens a desenrollar les seues energies i talents; un Estat que treballe per a consolidar el paper de les dònes en tots els nivells; un Estat que s'ocupe de l'educació i treballe per a millorar les escoles i universitats oficials i aplique el principi de l'escolaritat obligatòria; un Estat que adopte un sistema descentralisat; un Estat que treballe dur per a frenar l'emigració i un Estat que cuide als seus ciutadans en tot lo món i els protegixca i es beneficie dels seus coneiximents i posicions per a servir a la causa nacional.
L'establiment d'un Estat basat en estes especificacions i requisits és un objectiu per a nosatres de la mateixa manera que per a tot libanés honest i sincer. En Hezbollah realisarem tots els esforços possibles, en cooperació en les forces polítiques i socials, per a conseguir este noble objectiu nacional.

Capítul 2 - «Líban«
Secció 3 - «L'Estat i el sistema polític»
Manifest d'Hezbolá

El nou manifest afirma que els Estats Units i Israel continuen sent els principals enemics d'Hezbolá. Ademés, s'elimina la possibilitat d'un debat obert sobre el seu dret a portar armes.

El paper de la Resistència és una necessitat nacional mentres les amenaces i ambicions israelites continuen. Aixina que i en absència d'un equilibri estratègic entre l'Estat libanés i l'enemic, l'amenaça israelita obliga a Líban a adoptar una estratègia defensiva que depén d'una resistència popular que participe en la defensa del país i d'un eixèrcit que preserve la seguritat del mateix, en un esforç complementari que ha demostrat tindre èxit en la fase anterior.
Esta fòrmula, desenrollada des de dins de l'estratègia defensiva, constituïx un paraigües de protecció per a Líban, especialment despuix del fracàs de distintes opcions basades en atres «paraigües», ya siguen internacionals o àraps, o en les negociacions en l'enemic. L'adopció del camí de la Resistència en Líban va conseguir lliberar la terra, restaurar les institucions de l'Estat i protegir la sobirania. Despuix d'això, els libanesos estan determinats a salvaguardar i mantindre este model perque el perill israelita amenaça a Líban en tots els seus components, lo que requerix la participació libanesa més àmplia possible pel que fa a l'assunció de les responsabilitats de defensa.
Finalment, l'èxit de l'experiència de la Resistència en la lluita contra l'enemic i el fracàs de tots els complots i plans per a eliminar el moviment de resistència, aïllar-ho o inclús desarmar-ho, units a la continuació de l'amenaça israelita contra Líban, obliga a la Resistència a fer tot lo que estiga en la seua mà per a reforçar les seues capacitats i consolidar la seua força en la finalitat d'assumir les seues responsabilitats nacionals i lliberar el territori que queda baix ocupació israelita -les Granges de Shebaa, els Tossals de Kfarshuba i la localitat libanesa de Gayar-, aixina com conseguir la lliberació de tots els detinguts, conéixer el parador dels desapareguts i recuperar els cossos dels màrtirs.

Capítul 2 - «Líban«
Secció 2 - «La resistència»
Manifest d'Hezbolá

Secretaris generals

Llista parcial de secretaris generals d'Hezbolá des de 1989:

• Subhi al-Tufayli, 1989-1991.
• Abbas al-Musawi, 1991-1992.
• Hasán Nasralá, 1992-2024.
• Naim Qassem, 2024-present

Activitat política

Erro al crear miniatura:

Participants en el funeral de Mohsen Hojaji en Teheran (Iran) en setembre de 2017 porten una bandera d'Hezbolá.

^{cita requerida}

Hezbolá conta en un fort respal entre els cristians libanesos. En particular, és aliat en varis formacions netament cristianes o, encara que llaiques, conten en una membresía majoritàriament cristiana: el Moviment Marada, el Moviment Patriòtic Lliure, el Partit Social Nacionaliste Siri i la Federació Revolucionària Armènia.

Mijos de comunicació

Hezbolá dispon d'un canal de televisió per satèlit cridat En Manar, que emet des delíban en: àrap, anglés, espanyol, francés i hebreu. La major part de la seua programació són mensages antisionistas i que fomenten la resistència des de l'ideologia chiïta. En França ha segut declarat illegal per «transmetre imàgens racistes, antisemites i incitadoras de violència». L'UE va respalar eixa decisió impedint la repetició de la senyal d'En Manar per part dels satèlits europeus, en aplicació de la norma europea contra la «incitació a l'odi racial i/o religiós».

Activitat militar

Hezbolá té activitats militars conegudes baix el nom de al-Muqawama al-Islamiya fi Lubnan ("Resistència Islàmica en elíban"), i és donant potencial d'atres grups com the Organization of the Oppressed, the Revolutionary Justice Organization (), the Organization of Right Against Wrong () i Followers of the Prophet Muhammad ().

Força armada

Artícul principal → Anexe:Armament d'Hezbolá.

Àrees delíban de majoria chiïta en vert, a on Hezbolá conta en una major presència.

Hezbolá és un verdader eixèrcit^{cita requerida} en el Líban, puix dispon d'armament pesat, inclosos alguns blindats, eixides d'artilleria terra-terra de llarc alcanç Al-Fajr 3 (240 mm) i Al-Fajr 5 (333 mm), missils Toophan (versions dels últims missils contracarro nortamericans TOW que front als TOW convencionals guiats per un fil conectat allançador estos estan guiats per radi, lo que els dona major alcanç), missils antibuque C-802 (produïts per China, suministrats per Iran) utilisats en la Segona Guerra delíban (juliol de 2006), un d'ells varen danyar la corbeta israelita INS Hanit (503) Sa'ar 5 i varen causar la mort de 4 soldats de la marina d'Israel. Un atre va ser disparat cap a un barco carguero de bandera camboyana, mariners egipcíacs del carguero varen ser rescatats per un atre barco comercial i al poc temps despuix es va afonar. Missils siris de 220 mm d'alcanç mig i unes 13.000 peces d'artilleria llaugera, ademés d'avions no tripulats Mahajer-4 de fabricació iraní. Despuix de la retirada de les tropes síries delíban en 2005, Hezbolá ha quedat com a principal grup armat en la zona suroriental, ocupant el buit de poder que l'escàs desplegament de l'Eixèrcit libanés deixa a lo llarc de les fronteres en Síria i Israel. El seu major ofensiva va ser un doble atac suïcida en camió bomba en Beirut el 23 d'octubre de 1983, en el que varen acabar en la vida de 241 marines nortamericans i 58 paracaigudistes francesos. Eixe mateix any, i en respal de Síria, varen conseguir fer front a l'Eixèrcit israelita, fet que varen tornar a repetir en l'estiu de 2006 amprant 3000 efectius en el camp de batalla, pertanyents a la denominada brigada Nasr ("victòria" en àrap).

Hezbolá afirma tindre una atarassana de per lo manco 33.000 eixides. Els eixides Katyusha varen ser les principals armes ofensives utilisades per Hezbolá en la Guerra delíban de 2006, en la que varen disparar uns 3970 eixides contra Israel des del sur delíban causant la mort de, a lo manco, 42 civils i 12 soldats en els 34 dies que va durar el conflicte, acabant el 14 d'agost de 2006.

Guerra delíban de 2006

Artícul principal → Invasió israelita delíban de 2006.

En juliol de 2006 efectius d'Hezbolá varen tendir una emboscada a dos patrulles israelites en la frontera, matant a 8 soldats israelites i capturant a atres dos. Este fet va ser considerat un acte de guerra per Israel, que va desencadenar en represàlia la major ofensiva del Tsahal des de la Guerra delíban de 1982. Despuix de la guerra, que va causar la mort de 1200 chiïtes simpatisants d'Hezbolá, 440 efectius d'Hezbolá i 120 soldats israelites, segons les FDI, es va tornar a les fronteres anteriors a la guerra i, despuix del alto el fuego estipulat per la Resolució 1701 del Consell de Seguritat de les Nacions Unides es va aprovar l'enviament de caixcos blaus a la zona. El 16 de juliol de 2008 es va realisar un intercanvi de presoners entre Israel i Hezbolá, en el qual'organisació polític-militar va entregar primer dos ataüts en els cadàvers dels soldats israelites Ehud Goldwasser i Eldad Regev i posteriorment Israel va entregar a 5 presos, entre ells Samir Kuntar, perpetrador del atac de Nahariya de 1979, i 197 cadàvers de combatents.

Guerra contra l'Estat Islàmic

Des de 2012 Hezbolá ha intervingut en la guerra civil síria a favor de les forces governamentals.

En octubre de 2015, membres d'Hezbolá varen ser enviats a Síria, junt a efectius iranís, per a combatre junt als soldats del Eixèrcit Àrap Siri per a lluitar en la Guerra contra l'Estat Islàmic.

Segons el diari libanés The Daily Star, Hezbolá hauria bombardejat als rebels abans de llançar-se en dita ofensiva terrestre, transgrediendo aixina la posició neutral sostinguda per Líban.

Organisacions subordinades

• Bayt al-Mal
• Jihad Al Binna
• Islamic Resistance Support Organization
• Exploradors de l'Iman al-Mahdi

Atacs contra membres d'Hezbolá

Hezbolá ha segut blanc d'atacs en bombes i seqüestres:

• En 1985, elíder d'Hezbolá Mohamed Husein Fadlá, acusat pel atentat contra l'embaixada d'Estats Units en elíban de 1983, va ser blanc d'un coche bomba, pero l'atentat va fracassar. S'ha afirmat que la CIA va ser responsable d'este atac.
• El 28 de juliol de 1989, comandos israelites varen seqüestrar al xeic Abdul Karim Obeid, líder d'Hezbolá responsable del seqüestre dels marines nortamericans en 1988. Israel pretenia usar-ho per a l'intercanvi de presoners seqüestrats per Hezbola. Esta acció va dur a l'aprovació del Consell de Seguritat de l'ONU la resolució 638, que condenava la pren de rehens per abdós parts.
• El 16 de febrer de 1992, helicòpters israelites varen atacar una caravana d'automòvils en el sur delíban, matant al dirigent d'Hezbolá Abbas al-Musawi, la seua esposa, el seu fill i atres quatre persones.
• El 31 de març de 1995, Rida Yasin, també conegut com Abu Ali, va ser assessinat per una única eixida disparada des d'un helicòpter israelita mentres es trobava en un coche prop de Derdghaya, en la zona de seguritat israelita a 10 km a l'est de Tir. Yasin era un alt mando militar en el sur delíban. També va morir el seu acompanyant. Un civil israelita va morir i quinze varen resultar ferits en el fòc de represàlia.
• El 12 de febrer de 2008, Imad Mugniyah, membre de la llista dels més buscats i pel cap dels quals s'oferia una recompensa de cinc millons de dólars per ser el responsable de la bomba a l'embaixada d'Estats Units en 1983 i de la bomba que va destruir l'embaixada d'Israel en Buenos Aires en 1992, va ser assessinat per un coche bomba en Damasc, Síria, es desconeix quí varen ser els responsables. Hezbolá i Iran varen acusar al govern israelita de perpetrar l'atentat, pero Israel ho va negar.
• El 3 de decembre de 2013, l'alt mando militar Hassan alaqis va ser tirotejat front a la seua casa, a tres quilómetros al suroest de Beirut. Va morir poques hores despuix, el 4 de decembre.
• El 18 de giner de 2015, un grup de combatents d'Hezbolá va ser blanc d'un atentat en Quneitra, l'autoria del qual va reivindicar el Front al-Nusra. En este atac, del que també es va acusar a Israel, varen morir Yihad Moghnieh, fill d'Imad Mugniyah, atres cinc membres d'Hizbolá i un general iraní de la Força Quds, Mohammad Ali Allahdadi.
• El 10 de maig de 2016, una explosió prop del aeroport Internacional de Damasc va acabar en la vida de l'alt mando militar Mustafa Badreddine. Els mijos de comunicació libanesos varen atribuir l'atentat a un atac aéreu israelita. Hezbolá va atribuir l'atentat a la oposició síria.
• El 30 de juliol de 2024, Israel va reivindicar haver assessinat a Fuad Shukr, un militar d'alt ranc d'Hezbolá, en un atac aéreu sobre l'edifici a on es trobava, en un barri del sur de Beirut, en el que varen morir dos dònes i dos chiquets, i 80 persones varen resultar ferides. Israeli feya responsable del atac en eixida que va matar a 12 chiquets en un camp de futbol dels Alts del Golán, si ben Hezbolá sempre ho negara.
• El 17 de setembre de 2024, mils de persones varen ser atacades simultàneament en el Líban i Síria fent explotar el seu busca. En l'atac va haver 12 fallits i 2323 ferits. El 18 de setembre de 2024, va haver una atra onada d'explosions, esta volta de ràdios walkie-talkie (en la que també explote algunes plaques solars), en la que va haver a lo manco 25 fallits i 608 ferits. El balanç oficial de víctimes entre els dos dies se situa en 37 fallits i casi de 3000 ferits. El Alt Comissionat dels Drets Humans de les Nacions Unides, Volker Türk, va condenar que s'atacara mils de persones civils o membres de grups armats, sense saber quí porta els dispositius per esclatar, ignorant la seua ubicació i el seu entorn en el moment de l'explosió, calificant els atacs de «estremecedor i inacceptable». Türk va dir que els atacs violaven les lleis internacionals de drets humans i el dret internacional humanitari i va instar a que es realisara una investigació independent i exhaustiva.

Atacs terroristes atribuïts a Hezbolá

La resistència té molt oxigen, l'enemic ha dit que té la mà molt llarga pero els combatents musulmans han provat, després de l'assessinat d'Abbas Mussai, que les seues mans poden aplegar a l'Argentina. El front s'ha estés a tot lo món i la batalla es desenrollarà a lo llarc del temps.

— Declaracions atribuïdes per un diari local a Sheik Fadllah, líder espiritual del Hezbolá. Citat en cable nro. 010217/94 de l'Embaixada de la República Argentina en elíban, de data 28/5/94.

1982

• En novembre de 1982, 75 soldats israelites són assessinats en un quarter en Tir en un atentat suïcida d'Hezbolá.

1983

• Atentat contra l'embaixada d'Estats Units en elíban de 1983: 60 persones varen ser assessinades i 120 varen quedar greument ferits després de l'explosió de 900 quilos d'explosius en l'embaixada d'EE. UU. en Beirut.
• El 26 d'agost, seqüestren un avió de l'empresa Air France en Àustria.
• El 23 d'octubre, en un atac terroriste en Beirut contra els quarters de marines d'EE. UU. varen ser assessinats 241 ciutadans nortamericans.
• El 23 d'octubre, en un atac terroriste en Beirut contra els quarters de França, varen ser assessinats 58 ciutadans francesos.
• El 17 de novembre de 1983 va haver un atac per mig d'un coche bomba contra una unitat francesa de la Legió Estrangera en el barri Khandak el Ghanik, en elíban.
• El 2 de novembre de 1983 va haver un atre atac terroriste en Tir contra dos escoles usades com a guarnicions policials israelites, en el qual varen ser assessinats 28 ciutadans israelites i 32 ciutadans libanesos.
• En decembre de 1983 va haver un atac en coche bomba contra l'embaixada d'EE. UU. en Kuwait.
• En decembre de 1983 va haver un atac en coche bomba contra l'embaixada de França en Kuwait. El resultat varen ser cinc morts i numerosos ferits.
• En decembre de 1983 va haver un atac en coche bomba contra una refineria de petròleu de Kuwait.
• En decembre de 1983 va haver un atac en coche bomba contra una torre de control de l'aeroport internacional de Kuwait. Una persona va fallir per l'incident.
• En decembre de 1983 va haver un atac en coche bomba contra el Ministeri d'Electricitat de Kuwait.
• En decembre de 1983 va haver un atac en coche bomba contra el conglomerat de la Raytheon Corporation i un atre contra els quarters de la Raytheon Corporation en Kuwait.

1984

• El 18 de giner és assessinat Malcolm H. Kerr, president de l'Universitat Americana en Beirut.
• El 31 de juliol seqüestren un avió d'Air France que volava des de Frankfurt a París. Es varen dur l'avió a Iran i ho varen fer explotar.
• El 20 de setembre de 1984, són assessinades 23 persones en Beirut en un nou atac a l'embaixada d'EE. UU. per un suïcida pertanyent a Hezbolá.
• El 3 de decembre varen seqüestrar un avió de Kuwait Airlines en un vol de Kuwait a Pakistan. Es varen dur l'avió a Iran i varen torturar als tripulants i passagers davant de tot lo món com a método d'extorsió. Va ser el major chantage en l'història de l'aviació comercial. Varen amenaçar en fer explotar l'avió, inclús varen aplegar a llegir el seu testament i resar les seues últimes oracions. Varen assessinar a dos persones que eren membres de l'Agència per al Desenroll Internacional. Varis països àraps varen pressionar a Teheran i als seqüestradors per a que es rendiren. Quan els seqüestradors varen demanar personal de neteja per a l'avió, agents especials varen entrar disfrassats i els varen reduir.

1985

• En març de 1985 varen seqüestrar a huit ciutadans israelites en Beirut i els varen assessinar un per un al no ser ateses les seues exigències. Els cossos no varen ser entregats.
• El 25 de maig de 1985 varen intentar terminar en la vida del xeic Yaber Al-Ahmad Al-Yaber Al-Sabah, emir de Kuwait. Un coche bomba va explotar assessinant a dos persones. Es va saber que l'atentat va ser plenado per Mustafá Badr Al-Din.
• El 14 de juny es va produir el seqüestre d'un avió de l'empresa TWA que volava d'Atenes a Beirut. Varen assessinar a un passager, Robert Dean Stethem, qui anara tirat a la pista d'aterrisage. Els rehens varen ser lliberats després de que Israelliberara 735 terroristes presoners.
• En juliol de 1985, va haver un atac terroriste atribuït a Hezbolá contra una sinagoga i unes oficines aérees en Copenhague que va deixar com a saldo un mort.

1986

• En febrer de 1986 varen explotar bombes en el centre de París. Entre 1985 i 1986 13 persones varen morir assessinades i més de 100 varen resultar greument ferides en estos atentats.
• En març de 1986 varen explotar bombes en el centre de París.
• En setembre de 1986 varen explotar bombes en el centre de París.
• Les bombes varen explotar en trens replets de passagers, en el subterràneu, en centres comercials, en els Champs-Élysées i en la Torre Eiffel. 11 persones varen ser assessinades. 220 varen quedar ferides. Els explosius varen explotar en grans almagasens, galeries comercials i en llibreries plenes de gent com la FNAC.
• El 18 de setembre de 1986 assessinen, en Beirut, a Christian Gouttiére, un agregat militar francés.

1987

• Seqüestren un avió d'Air Àfrica que viajava del Congo a París. Assessinen a un turiste ciutadà francés i ferixen greument a una assafata. Cometen una série d'atentats contra objectius suïssos en Ginebra. Atenten contra l'embaixada suïssa en Beirut.

1988

• El 5 d'abril de 1988 seqüestren un Boeing 747 de Kuwait Airways que volava de Bangkok a Kuwait. Ho varen mantindre seqüestrat durant dos semanes. En Chipre, varen dir que tenien explosius per a explotar l'avió si no es complien les seues exigències i varen assessinar a dos dels passagers que retornaven de les seues vacacions en Tailàndia perque no havien complit les seues exigències de carregar-els combustible. Després varen tirar els seus cossos des de l'avió com a demostració de la seua força.
• El 17 de novembre de 1988 varen seqüestrar a varis ciutadans suïssos. Peter Winkler era el cap de la Creu Roja en el sur delíban, va ser seqüestrat durant un més.

1989

• El 6 d'octubre Emmanuel Christen i Elio Erriquez, meges de la Creu Roja, varen ser seqüestrats en Saida, quan es dirigien al seu treball. Varen ser lliberats un any més vesprada en l'Embaixada suïssa de Damasc.

1992

• A Hezbolá se li atribuïx el atentat a l'embaixada d'Israel en Argentina, que el 17 de març de 1992 va reduir l'edifici a enrunes, va provocar 29 morts i va deixar 242 ferits.

1994

• El 18 de juliol de 1994 varen ser assessinades 85 persones i 300 varen resultar ferides en el major atentat terroriste de l'història argentina que va reduir l'enorme edifici de la AMIA a enrunes. El atentat a la AMIA va ser en Buenos Aires. La Justícia argentina va acusar formalment a Iran de planificar l'atentat i a Hezbolá d'eixecutar-ho. El juge Canicoba Corral va ordenar la captura dels sèt exfuncionarios iranís i un membre operatiu libanés del Hezbolá acusats per la fiscalia. El 7 de novembre de 2007, la Interpol va ratificar les conclusions de la justícia argentina, i va ordenar l'emissió de circulares roges per a capturar als acusats.
• Huit dies despuix del atac terroriste a la AMIA, dos palestins varen fer explotar un coche-bomba en l'embaixada israelita en Londres. Regne Unit i Israel varen atribuir l'atentat terroriste a Hezbolá, si be l'organisació nega la seua autoria en totes estes accions.

1996

• El 25 de juny de 1996 varen explotar un camió ple d'explosius contra les Torres Khobar, en Aràbia Saudita, en el qual varen ser assessinades 19 persones de nacionalitat nortamericana, una de nacionalitat saudita i 372 persones de distintes nacionalitats varen quedar greument ferides. Els responsables varen ser Ahmad al-Mughassil, Ali el-Hoorie, Ibrahim al-Yacoub i Abdelkarim al-Nasser, els qui tenen demanats de captura internacional.

2005

• El 14 de febrer de 2005 un coche bomba va provocar la mort de 22 ciutadans libanesos, entre ells l'ex primer ministre libanés i provable pròxim mandatari, Rafiq Hariri. L'ONU va crear un Tribunal Internacional format per 28 països, inclós Líban, per a investigar la massacre. En 2011, quatre membres d'Hezbolá varen ser acusats pel Tribunal en L'Haya i un quint en 2013. Els cinc membres d'Hezbolá, Hussein Hassan Oneissi, Salim Jamil Ayyash, Assad Hassan Sabra, Hassan Habib Merhi i Mustafa Amine Badreddine, no varen ser capturats a pesar de les alertes roges de la Interpol i varen ser jujats in absentia pels assessinats. Moltes proves contra l'organisació varen ser expostes. Durant el juí, que va durar un any, molts testics varen ser amenaçats i un dels investigadors va ser assessinat, i les identitats de varis líders clandestins d'Hezbolá es varen fer públiques.

2006

• El 30 de març de 2006 un atacant suïcida es detona en un autobús en Kedumim, Israel, assessinant a quatre persones més.
• El 12 de juliol de 2006 entren en territori israelita, en Sar'it, prop de la frontera en Líban, assessinen a tres soldats israelites i seqüestren d'atres dos. Durant 34 dies va haver enfrontaments en les forces israelites, els qui varen creuar la frontera en un intent de rescatar als soldats, pero no ho conseguixen. Recent dos anys més vesprada, els cossos d'Eldad Regev i Ehud Goldwasser varen ser entregats a les seues famílies, en juliol de 2008, a canvi de la lliberació de cinc presoners, un dels quals complia condena per assessinar a una chiqueta de quatre anys i va ser rebut com un héroe.
• En octubre de 2006, la policia veneçolana va impedir que explotaren dos paquets explosius, que duyen material panfletario d'Hezbolá, front a l'Embaixada d'Estats Units en Caracas.

2011

• El 26 de maig de 2011, després de complir una série d'amenaces contra l'embaixada isarelí en Turquia, varen ferir a huit ciutadans turcs quan varen atentar contra el cònsul israelita en Estambul.

2012

• El 18 de juliol de 2012 un atentat terroriste en l'aeroport de Burgas, en Bulgària, va terminar en la vida de 5 turistes israelites i un ciutadà búlgar, deixant una trentena de ferits. El Govern búlgar, després de sèt mesos d'investigació, va responsabilisar a la branca armada d'Hezbolá per l'atentat.
• El 7 de juliol de 2012 va ser frustrat un atentat en la ciutat de Limassol, en Chipre. En març de 2013, la Justícia chiprana va condenar a Hossam Yaakoub, membre d'Hezbolá, a quatre anys de presó per la planificació de l'atac terroriste.

Estatus internacional

Segons un informe desenrollat en conjunt per Inteligència, Seguritat, Defensa, Cancelleria Interior i Estratègia de l'Argentina, del govern de Javier Milei, Hezbolá mantindria cèlules actives en la frontera que compartixen Argentina, Brasil i Paraguay (la cridada Triple Frontera), aixina com llaços estrets en Bolívia i Veneçola, que serien aliats d'Iran. La presència d'activitat terrorista en la Triple Frontera ha segut afirmada pels Estats Units pero descartada tant per Brasil, com per Paraguay i Argentina en el sí de la Comissió Tripartita/Tripartida de la Triple Frontera, un àmbit també denominat "Tres més un" (els tres països de la Triple Frontera més Estats Units) que servix de fòrum permanent per a la cooperació entre els quatre països en la lluita contra el terrorisme i la seua prevenció. Eixa zona "s'ha descrit per llarc temps com a centre regional per a les activitats de recaptació de fondos d'Hezbolá i Hamás". Dit fòrum va concloure que l'informació disponible no fonamentava els informes d'activitats operacionals per terroristes en la zona de la Triple Frontera (aneu.). Es va descobrir també que rebien millons de dólars de la venda illegal de DVD piratejats en països suramericans.

En 1994 la Justícia de Suècia va dictaminar que dos agrupacions d'Hezbolá, en Malmö i en Trollhättan, constituïen una amenaça per a la seguritat sueca i els seus integrants varen ser expulsats del país. Els líders d'Hezbolá, Alí Berjaoui, Alí Reda Abdallah i Faisal Attar, varen deure tornar alíban segons l'exhorte judicial de fs. 88/9, en traducció a fs. 113/14 delegajo 284, causa 1156.

La Justícia de Paraguay va emetre una orde de captura internacional contra Assad Barakat, per infracció a la Llei Antiterrorista, acusat de finançar al Hezbolá, considerat pel govern paraguayà com una organisació terrorista. Va ser detingut en Brasil i extraditat al Paraguai en juny de 2002.

Hezbolá és considerat per Estats Units i per alguns països occidentals com una organisació terrorista. Estats Units va incloure a Hezbolá com a organisació terrorista estrangera en 1997, i varis dels seus membres més destacats han segut etiquetats com a «terroristes globals», lo que possibilita que puguen ser objecte de sancions econòmiques impostes per este país. La posició de la Unió Europea és incerta: mentres el Consell Europeu no ha inscrit a Hezbolá com a tal en la seua llista d'organisacions terroristes (encara que sí que inclou a un dels seus responsables, Imad Mugniyah), ^{cita requerida} El 22 de juliol de 2013, la Unió Europea va incloure al braç armat d'Hezbolá en la seua llista d'organisacions terroristes. En elíban és un partit polític reconegut que inclús ha aplegat a formar part del govern. En 2008, l'agència de seguritat de Colòmbia va descobrir que Hezbolá traficava drogues en el seu país com a forma de finançament.

En 2009, The Washington Claves va publicar que Hezbolá treballava en conjunt en els cartells de droga mexicans.

En 2013 Mohamed Morsi, expresident d'Egipte, va ser processat per la Justícia egipcíaca acusat de finançar i conspirar en els grups estrangers Hamás i Hezbolá per a cometre atentats terroristes.

Hezbolá conta en un respal explícit per part de Síria i conseqüentment es va manifestar contra l'evacuació de les tropes síries despuix de la cridada Revolució del Cedre. També recolza militarment al Govern siri en el transcurs de la guerra civil síria, en numeroses tropes d'Hezbolá participant en el conflicte, especialment en les fronteres entre el Líban i Síria. Sobre Israel, l'organisació no reconeix la seua llegitimitat i la seua retòrica apunta a la destrucció de dit Estat.

Designació com a organisació terrorista

Països en vert consideren a Hezbolá com una organisació terrorista, mentres que els països en roig no consideren a Hezbolá com a organisació terrorista, sino com una agrupació política.

Els països llistats a continuació han admés oficialment a Hezbolá com una organisació terrorista.

Erro al crear miniatura:	Braç armat d'Hezbolá
	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Braç armat d'Hezbolá
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura: CCEAG	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Braç armat d'Hezbolá
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Tota l'organisació
Erro al crear miniatura:	Braç armat d'Hezbolá

El 24 de febrer de 2000, ellavors primer ministre de França, Lionel Jospin, va condenar els atacs d'Hezbolá contra les forces israelites en el sur delíban, dient que són "terrorisme" i no actes de resistència.

«França condena els atacs terroristes d'Hezbolá, i tots els tipos d'atacs terroristes que puguen portar-se a terme contra els soldats i la població civil d'Israel».

Primer Ministre de França, Lionel Jospin

En 2006 el Ministre de Defensa de Rússia, Serguéi Ivánov, va instar a Hezbolá a deixar de recórrer a métodos terroristes, inclosos atacs contra els Estats veïns.

En 2015 Aràbia Saudita va impondre sancions financeres bloquejant els contes de 12 membres d'Hezbolá per considerar-els terroristes.

La Lliga Àrap va decidir incloure a Hezbolá en la seua llista de grups terroristes en març de 2016, pero va revocar esta decisió el 30 de juny de 2024.

Relacions internacionals

Hezbolá té relacions d'amistat en Iran. Iran finança a Hezbolá otorgant-li uns $ 200 millons de dólars a l'any. Mils de membres del Hezbolá varen ser entrenats militarment en Iran. També en els alauíés de Síria, grup ètnic al que pertany Bashar al Assad, president de dit país des de l'any 2000.

En juliol de 2009 es va informar de que Iran ajudaria a Hezbolá a reconstruir el Líban.

En 2015, Rússia, a través de la seua Cancelleria, va manifestar el seu rebuig a l'incorporació d'Hezbolá en la llista internacional d'organisacions terroristes, a ser elaborada en el marc de les conversacions sobre Síria en Viena:

Alguns diuen que Hezbolá és una organisació terrorista, pero nosatres tenim contactes i relacions en ells, perque no els considerem terroristes.
Mai han comés actes terroristes en territori rus. Hezbolá va ser elegit pel poble per al parlament libanés. Hi ha membres del gabinet de ministres que són d'Hezbolá en elíban. És una força soci-política llegítima.

Vicecanceller de Rússia.
Mijail Bogdanov.

Opinió pública

Erro al crear miniatura:

Manifestació en respal a Hezbolá en Estocolm (Suècia), durant la Guerra delíban de 2006.

En part del món àrap (i fòra d'este) Hezbolá és vista com un moviment de resistència que defén la seua terra de la força d'ocupació israelita. Segons un sondeig publicat el 26 de juliol de 2006 per el "Centre d'Investigació i Informació de Beirut" durant el conflicte entre Israel i elíban, Hezbolá contava en el respal del 87 % de la població libanesa en la seua la lluita contra Israel, un aument de 29 punts percentuals sobre una atra enquesta similar realisada en febrer. Més cridaner, no obstant, va anar el nivell de respal a la resistència d'Hezbolá de les comunitats no chiïtes. El 80 % dels cristians enquestats recolzava a Hezbolá, sifra que es repetix en el respal dels drusos. També contaven en el respal del 89 % de la comunitat musulmana suní.

Segons Michel Samaha, exmiembro del Buró Polític de les Falanges Libaneses, que varen lluitar contra els palestins durant la guerra civilibanesa:

«Per a mi Hezbolá és sinònim de resistència... No tenim que considerar-ho com un moviment chiïta; cal vore-ho, sent libanés, com un moviment de resistència. Que certs règims de la regió i Estats Units vullguen demonizar a Hezbolá dins del país i en el món serà la seua política, pero ni és la veritat ni correspon a la nostra convicció».

En una enquesta realisada en 2004 als adults libanesos, solament el 6 % dels enquestats va donar respal incondicional a la declaració de que "Hezbolá fora desarmada". No obstant, el 41 % va mostrar el seu incondicional desacort al desarmament. Una enquesta realisada als residents de la Franja de Gaza i Cisjordània el 79,6 % varen indicar tindre una "molt bona opinió" d'Hezbolá, i el restant tenien "bona opinió" d'Hezbolá. Atres enquestes realisades als adults en Jordània en decembre de 2005 i juny de 2006 va mostrar que entre el 63,9 % i el 63,3 %, respectivament, considerava a Hezbolá una organisació de resistència llegítima. En decembre de 2005, una atra enquesta realisada en Jordània va donar com a resultat que només el 6 % dels adults considerava a Hezbolá terroriste.

Servicis socials

Hezbolá és popular entre els chiïtes, els qui representen la comunitat més pobra de tot el Mediterràneu, no solament per haver encapçalat la lluita contra Israel, sino també per la seua obra social, ^{cita requerida}, i que constituïx una substitució de facto de les atribucions del Govern libanés.

^{cita requerida}

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hezbolá.
• alahednews. com. lb spanish. alahednews. com. lb Periòdic digital d'Hezbolá (en és)
• almanar. com. lb spanish. almanar. com. lb Canal de televisió d'Hezbolá (en és)