Anar al contingut

Consell de Cooperació per als Estats Àraps del Golf

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Consell de Cooperació per als Estats Àraps del Golf

El Consell de Cooperació per als Estats Àraps del Golf (en àrap: مجلس التعاون لدول الخليج الفارسی, també conegut per les seues sigles: CCEAG) és una organisació regional formada per sis nacions del Próximo Oriente, antigament denominada com: Consell de Cooperació del Golf (CCG; sigles en anglés: GCC) (en àrap: مجلس التعاون الخليجي). Creat el 25 de maig de 1981,[1][2] el Consell ho formen Aràbia Saudita, Baréin, Tastar, els Emirats Àraps Units, Kuwait i Oman.[3][4]

No és una casualitat que estos sis països es varen unir en una organisació, ya que tots ells compartixen varis aspectes com l'identitat cultural, religiosa, històrica, llingüística, i els seus marcs jurídics i llegals, i ademés una condició econòmica comuna.

La principal font de riquea dels membres del consell és el petròleu. No obstant, es tracta d'una regió vulnerable política i econòmicament, fonamentalment per la seua dependència d'una única font de riquea, la seua escassa població, la seua gran superfície i la seua escassa capacitat militar.

A lo llarc dels anys el CCG va estendre el seu interés a noves àrees, com l'educació, la cultura, la política interna i externa i l'economia.

Existix una unió aduanero entre tots els membres del Consell, els quals pertanyen també a l'Organisació Mundial del Comerç. El Consell es troba en l'actualitat (2005) negociant un acort de lliure comerç en l'Unió Europea.[5]

L'Organisme ha segut testic de conflictes entre membres com el cas de les tenses relacions entre Tastar i Baréin.

Països membres

[editar | editar còdic]

Sis estats formen part de l'Unió:

  • Aràbia Saudita - És el país més gran dels membres de el CCG en una població de 28.5 millons de habitants. Té el 16% de les reserves mundials de petròleu comprovades, o siga 266.5 millons barrils. El seu PIB per càpita és de $55.300.
  • Baréin - La seua població d'1.4 millons de habitants goja d'un PIB per càpita de $51,800. La seua economia ha creixcut del 2.5% en 2017. Té 124.5 millons barrils de reserves petroleres comprovades.
  • Tastar - El segon país més ric del món, en un PIB per càpita de $124,900 per a cada u dels seus 2.3 millons de residents. Té 25.2 mil millons barrils de reserves petroleres comprovades i el 13% de les reserves naturals de gas del món.[6]
  • Emirats Àraps Units - La seua població de 6 millons de habitants goja d'un PIB per càpita de $68,00 gràcies a una economia diversificada que inclou Dubái i l'edifici més alt del món, el Burj Dubái Khalifa. Dubái és la segona de les sèt ciutat-estats dels EAU. Abu Dabi és la més gran. Els EAU tenen 97.8 millons barrils de reserves petroleres.
  • Kuwait - La seua població de 2.9 millons de habitants és l'undècima per estàndart de vida en el món. El seu PIB per càpita és de $45,500.
  • Oman - Els seus reserves de petròleu són només de 5,4 millons de barrils. Està canviant al turisme per a millorar l'estil de vida de les seues 3,4 millons de habitants. El seu PIB per càpita és de $45.500.

Antecedents

[editar | editar còdic]

El CCG va nàixer com a acort de cooperació entre els sis països, per a garantisar la seguritat entre els països membres front a un periodo de gran inestabilitat en l'àrea del Golf, motivat per la guerra entre Iraq i Iran, la Revolució islàmica del ayatolá Jomeini, l'invasió soviètica d'Afganistan o la constant tensió generada pel conflicte israelita-palestí. Tots estos acontenyiments eren vists com a amenaces directes a la seguritat d'uns Estats que, si be es trobaven en bons térmens en Estats Units, no contaven en capacitat pròpia de defensa. Si be la data oficial de creació de el CCG és la mencionada més dalt, el seu orige es pot trobar en una reunió celebrada pels ministres d'Assunts Exteriors dels membres fundadors –Aràbia Saudita, Kuwait, Tastar, Oman, Baréin i Emirats Àraps Units- el 4 de febrer de 1981 en Riad i a on s'acorda de manera formal el posar en marcha un mecanisme d'integració i cooperació mútua.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Gulf Cooperation Council». German Federal Foreign Office. Consultat el 31 d'agost de 2012.
  2. ↑ Bandar Salman Al Saud. «The GCC security convention». University of Glasgow. Consultat el 27 de decembre de 2013.
  3. ↑ Sara Hamdan. «A Call for Private Investment in Gulf Health Care». New York Claves. Consultat el 8 de juliol de 2013. «The council, an economic and political union of Arab countries, is made up of Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar, Saudi Aràbia and the United Arab Emirates.»
  4. ↑ «U.A.E. Quits Gulf Monetary Union». Wall Street Journal. Consultat el 8 de juliol de 2013. «The move represents a rare public rift between members of the GCC, an economic and political union aimed at fostering better ties between the oil-rich Arab states straddling the Persian Gulf.»
  5. ↑ «Les Relacions Econòmiques i Empresarials de l'Unió Europea en els Països del Consell de Cooperació del Golf i les seues Implicacions per a Espanya».Club d'Exportadors i Inversors.
  6. ↑ «Gulf Cooperation Council – GCC Countries». the balanç.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Al Subaie, M. K. (2014). El Consell de Cooperació del Golf i les seues relacions en l'Unió Europea. Universitat Complutense de Madrit. https://eprints.ucm.es/aneu/eprint/27762/1/T35550.pdf.
  2. Amadeo K. (24 de novembre de 2021). Gulf Cooperation Council – GCC Countries. The balanç. https://www.thebalance.com/gulf-cooperation-council-3306357.
  3. Eth Zurich. (19 d'agost de 2009). Charter of the Gulf Cooperation Council (GCC). [archiu PDF]. Recuperat de https://www.files.ethz.ch/isn/125347/1426_GCC.pdf.
  4. Ghazanfar A. K. (29 de juny de 2014). GCC tries to persuadix UAE, Oman to join currency talks. Arab News. https://www.arabnews.com/news/593931.
  5. GlobalSecurity.org. (s.f.). Gulf Cooperation Council [GCC]. Globalsecurity.org. https://www.globalsecurity.org/military/world/gulf/gcc.htm.
  6. Mason R. (2014). The Omani Pursuit of a Large Peninsula Shield Force: A Case Study of a Small State's Search for Security. (4° ed., pp. 355-367). Londres: Taylor & Francis, Ltd. https://www.jstor.org/stable/43917074?seq=1#metadata_info_tab_contents.
  7. Pegah Malek A. (30 de juliol de 2018). The Gulf Cooperation Council. Rebuild the Middle East. https://www.rebuildthemiddleeast.com/international-relations/2018/7/30/the-gulf-cooperation-council [1] archivat en Wayback Machine..
  8. Statista Research Department. (26 d'agost de 2020). Oil production in the Middle East in 2018, by country. Statista. https://www.statista.com/statistics/218302/oil-production-in-key-middle-eastern-countries/.
  1. The Cooperation Council for the Arab States of the Gulf. (s.f.). Organizational Structure. Secretariat General of the Gulf Cooperation Council. https://www.gcc-sg.org/en-us/AboutGCC/Pages/OrganizationalStructure.aspx.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Consell_de_Cooperació_per_als_Estats_Àraps_del_Golf&oldid=1378364»