Tastar

Archiu:Skyline of Doha West Bay.jpg

Tastar

Tastar (àrap قطر; Plantilla:IPA2; Plantilla:IPA2), el nom oficial del qual és Estat de Tastar (àrap دولة قطر), és un Estat sobirà àrap ubicat en l'oest d'Àsia que ocupa la menuda península homònima en l'est de la península aràbiga. Té una única frontera terrestre, pel sur en Aràbia Saudita, mentres que el restant del territori ho banyen les aigües del golf Pèrsic. Un estret d'aigua separa esta península del Estat insular de Baréin.

Tastar és una monarquia absoluta que ha segut governada per la família Al Thani des de mediats de el XIX. Abans del descobriment de petròleu en el seu territori, era famós per la recolecció de perlas i pel seu comerç marítim. Va ser protectorat britànic fins que va guanyar la seua independència en 1971. En 1995 el xeic Hamad al Thani es va convertir en emir despuix de depondre al seu pare, Jalifa bin Hamad al Thani, en un colp d'Estat pacífic. Des de 2013, l'emir catarí és el seu fill Tamim bin Hamad Al Thani, que va accedir al càrrec despuix de l'abdicació del seu pare.

Tastar posseïx la tercera major reserva mundial de gas natural, #lo que ha convertit al menut emirat en el país en major renda per càpita del planeta en 2012 i li ha dut a alcançar un índex de desenroll humà de 0.886 en 2023, el tercer més alt del món àrap, per darrere dels Emirats Àraps Units i Baréin. La seua economia és reconeguda com d'alts ingressos pel Banc Mundial i també figura en el lloc 21 com a país més pacífic a nivell global en 2023. Tastar està immers actualment en una gran transformació planificada que durarà fins a 2030 i que pretén conseguir una economia alvançada, sostenible i diversificada.

En temps recents, Tastar ha començat a guanyar pes en el món àrap i internacionalment. El país està estenent la seua influència en el món àrap a través de la seua televisió estatal Al Jazeera. La nació manté relacions propenques en diversos poders occidentals i asiàtics, i en numeroses ocasions ha actuat de pont entre els Estats musulmans i el restant del món. Tastar té una població d'uns 3.05 millons de persones (2024), pero en 2015 solament el 12 % d'ells varen ser ciutadans catarís. La major part dels seus habitants són estrangers (aproximadament 2.35 millons), que treballen i viuen allí. En Tastar no hi ha imposts sobre la renda ni sobre les vendes. Empreses estrangeres paguen imposts i hi ha imposts sobre begudes en molt sucre, begudes energètiques, alcohol, tabac i carn de porc.

En juny de 2017, Aràbia Saudita, Baréin, Egipte i els Emirats Àraps Units, entre atres Estats musulmans, varen tallar les relacions diplomàtiques en el país i varen impondre un bloqueig, acusant-ho supostament de recolzar i finançar el terrorisme, aixina com de manipular els assunts interns dels seus Estats veïns, com a resultat d'una escalada de tensions des de fa temps en Aràbia Saudita. No obstant, en giner de 2021 i baix mediació de Kuwait i els Estats Units, Tastar i Aràbia Saudita varen acordar posar fi al bloqueig, reobrint les seues fronteres i iniciant un procés de reconciliació entre Riad i Doha. A fi de promoure el turisme, Tastar ha invertit mils de millons de dólars en la millora d'infraestructures, ha organisat els Jocs Asiàtics de 2006 i la Copa Mundial de Fútbol de 2022, el primer país àrap que ho conseguix. També serà sèu dels Jocs Asiàtics de 2030.

Toponímia

Gaius Plinius, un escritor romà, va documentar el primer relat pertanyent als habitants de la península a mitan de el I, referint-se a ells com els Catharrei, una designació que pot haver derivat del nom d'un assentament local important. Un sigle despuix, Ptolomeo va produir el primer mapa conegut per a representar la península, referint-se a ella com Tastara. El mapa també feya referència a una ciutat anomenada Cadara a l'est de la península. El terme «Tastara» (habitants, Cataraei) es va usar exclusivament fins a el XVIII, despuix de la qual cosa «Katara» va sorgir com l'ortografia més comunament reconeguda. Finalment, despuix de variacions —«Katr», «Kattar» i «Guttur»— es va adoptar el derivat modern Tastar com el nom del país.

En 2010 la Real Acadèmia Espanyola en les innovacions assentades en la Ortografia de dit any, recomana l'us de la grafia «Tastar» en lloc de la transcripció «Qatar» obtinguda «dels originals àraps que presenten un us de la 'q' alié al sistema ortogràfic de l'espanyol».

Història

Artícul principal → Història de Tastar.

Els primers habitants històrics de Tastar varen ser els cananeos. L'islam va aplegar en el VII i va dur a Tastar a formar part successivament dels califatos omeya i abásida. Tastar va ser en la Edat Mija una important escala en la ruta que duya de Basora a Oman. També va ser un important niu de pirates fins a pràcticament el XIX.

A partir de el XVIII el Imperi otomà va començar a interessar-se per la zona. En acabant de que la família Al Jalifa, procedent de Kuwait, emigrara a Tastar, els iranís varen invadir la península en l'any 1783, pero varen ser expulsats al poc temps. Els A el Jalifa es varen establir en la pròxima illa de Baréin, des d'a on varen eixercir com a família #gobernant en Baréin i Tastar, pero els catarís es varen rebelar contra la seua sobirania en l'any 1867. Ajudats pel governant d'Abu Dabi, els A el Jalifa varen derrotar als habitants de Tastar i varen arrasar la ciutat de Doha.

L'intervenció dels anglesos per a reduir la pirateria en la regió va permetre l'arribada al poder en Tastar de la família Al Thani. Després, Tastar va ser somesa pels turcs otomans en 1871 i la península va quedar baix l'autoritat del governador otomà de Basora. Pero un alçament victoriós dels catarís en 1893 va conseguir que es reduïra l'influència turca en el país.

Durant molts sigles, Tastar va estar en mans dels perses. Després, passaria a formar part de l'Imperi otomà, fins al seu desmembración en 1915. L'emir 'Abd Allāh va firmar un tractat en el Regne Unit (1916), gràcies al com l'emirat es va convertir en protectorat britànic.

Despuix de la decisió britànica d'abandonar el golf Pèrsic en 1971, Tastar va ingressar en la Federació d'Emirats Àraps del Golf Pèrsic (1968). Obtinguda la independència (1971), es va retirar de la Federació, va firmar un tractat d'amistat en els britànics i va ingressar en la Lliga Àrap i en la ONU (1971).

En un incruent colp d'Estat (1972), Ahmed Al Thani va ser depost pel seu cosí el xeic Jalifa Al Thani, qui es va mantindre en el poder fins a 1995, quan va ser destronat pel seu fill Hamad Al Thani, mentres est passava les vacacions en Suïssa. Des de 2013, el xeic Tamim bin Hamad Al Thani (àrap الشيخ تميم بن حمد آل ثاني; naixcut el 3 de juny de 1980) és l'actual emir de Tastar, a conseqüència de que en juny de 2013 el seu pare, el citat Hamad Al Thani, va anunciar la seua voluntat d'abdicar en Tamim davant els membres de la família real i figures prominents de la societat catarí.

En març de 2005, un professor britànic va resultar mort per l'atac d'un terroriste suïcida, en el que va resultar ser el primer acte de terrorisme en el país. L'atac suïcida ho va eixecutar el ciutadà egipcíac Omar Ahmed Abdullah Ali, resident en Tastar i sospitós de conexions en Al-Qaeda.

El 5 de juny de 2017 els governs d'Egipte, Aràbia Saudita, els Emirats Àraps Units, Baréin, Yemen, Líbia i Maldives varen trencar relacions diplomàtiques en Tastar en mig de la creixent tensió generada per la suposta ingerència de Tastar en la situació interna d'estos països i del supost respal als hutíes de Yemen que enfronten la invasió d'Aràbia Saudita. La crisis va terminar el 5 de giner de 2021 en un acort format en el Cim del Consell de Cooperació del Golf en Al-Ula.

Govern i política

Artícul principal → Política de Tastar.

Tastar és un emirat. Segons la Constitució de 1970, quan Tastar encara no era independent, el poder eixecutiu descansa en el Consell de Ministres. La Majlis al-Shura (Assamblea Consultiva) té competències consultives. El 29 d'abril de 2003 Tastar va celebrar un referèndum per a aprovar la primera Constitució del país, que va ser recolzada pel 98,4 % dels electors. Va entrar en vigor el 8 de juny de 2004. En ella es preveu l'elecció d'una Assamblea Consultiva de 45 membres (dels quals 15 són designats per l'emir) que podrà propondre l'adopció de lleis, aprovar i esmenar el presupost, portar a terme debats sobre la política del Govern i fer preguntes als ministres. La Constitució no preveu la creació de partits polítics, pero sí reconeix el dret a la llibertat d'expressió i associació, el dret a un juí just i consagra la llibertat de cult.

El Consell de Cooperació per als Estats Àraps del Golf Pèrsic, creat en 1981 com a reacció a la suposta amenaça de la Revolució iraní, està integrat per Aràbia Saudita, Baréin, els Emirats Àraps Units, Kuwait, Tastar i Oman. L'objectiu és fomentar la cooperació econòmica entre els països membres i millorar el treball conjunt en lo que a política exterior i de seguritat comuna es referix. També els països integrants perseguixen crear una unió monetària. Tot això seguint en part el model de la Unió Europea.

Política interna

Vore també: Anex:Emirs de Tastar

El govern catarí manté una série de restriccions a la llibertat d'expressió i als moviments per l'igualtat.

En Tastar, la família #gobernant, Al Thani (آل ثاني), seguix ostentant el poder en solitari des de l'independència del país en 1971. El emir, que és el cap d'Estat, dirigix el país en el respal de la seua família.

En 1971, les Lleis Bàsiques de Tastar varen institucionalisar les costums locals arraïlades en l'herència conservadora wahabí de Tastar (la seua influència ha disminuït en l'actualitat), otorgant a l'emir un poder considerable. El manteniment de les tradicions de consulta, gestionades per consens, i el dret del ciutadà a apelar a l'emir personalment, influïxen en el paper de l'emir. L'emir, encara que no està subjecte a cap individu, no pot violar la sharia (llei islàmica) i en la pràctica deu tindre en conte les opinions dels líders notables i de l'autoritat religiosa. El Consell Consultiu, un grup en membres designats que assistix a l'emir en el desenroll de noves polítiques, institucionalisa la posició d'este tipo de grups influents. És un país sense partits polítics i la seua conformació es troba explícitament prohibida en la seua ordenament jurídic.

El 22 de febrer de 1972, el primer ministre, Jalifa bin Hamad Al Thani, va depondre al seu cosí, l'emir Ahmad bin Ali Al Thani, i va assumir tots els poders. Els membres més destacats de la família Al-Thani varen recolzar la seua decisió, que es va portar a terme sense cap tipo de violència ni signes d'agitació política.

El 27 de juny de 1995, el primer ministre, Hamad bin Jalifa Al Thani, va destituir al seu pare, l'emir Jalifa, sense violència i es va fixar com a objectiu elevar el perfil de Tastar en l'escena regional i, en la mida de lo possible, en l'internacional. L'emir Hamad i el seu pare es varen reconciliar en 1996, pero el derrocat governant no va retornar al país fins a 2004, despuix de passar una temporada en França i Itàlia. La llibertat de prensa s'ha ampliat i la cadena de televisió catarí Al Jazeera s'ha guanyat una reputació única com a font de 'informació lliure i sense censura' en els països àraps. En 1999 es varen celebrar les primeres eleccions a un consell local, obertes a tots els adults, incloses les dònes i, en abril de 2003, el país va aprovar una constitució, la redacció de la qual va dur quatre anys. La seua principal novetat: l'institució d'un Majlis Al-Shura (consell consultiu) del que trenta dels quarantacinc membres seran elegits per sufragi universal directe, sent els atres quinze restants designats exclusivament per l'emir (artícul 77). La primera elecció d'este parlament va tindre lloc en 2004. No obstant, la nova Constitució no permet la formació de partits polítics. Un dels artículs més innovadors és el que garantisa la llibertat de cult, sense restringir-la a les religions monoteistes.CR Durant la guerra contra Iraq, el país va servir de base per al personal militar nortamericà (el Mando Central d'Estats Units en Tampa, Florida, CENTCOM, responsable de les operacions de guerra en Iraq).

L'11 de decembre de 2002, es va firmar un acort de cooperació militar en Estats Units sobre l'us de la base aérea del-Eideid per part de les forces nortamericanes. En 2011, Tastar va enviar els seus avions Mirage per a lluitar contra les forces libias de Muamar Gadafi junt a les tropes occidentals, deixant el camp de la mediació pel de l'acció.

Despuix d'haver preparat gradualment la seua successió durant dos anys fent-li partícip dels assunts més importants, l'emir Hamad bin Jalifa Al Thani, en una salut precària, va abdicar el 25 de juny de 2013 en favor del seu fill Tamim bin Hamad Al Thani que, als seus trentatrés anys, es va convertir en el cap d'Estat més jove del món àrap.

Drets humans

Des de 2014, algunes disposicions del Còdic Penal catarí permeten impondre castics com la flagelación i la lapidació com a sancions penals. El Comité Contra la Tortura de l'ONU va considerar que estes pràctiques constituïen un incompliment de les obligacions impostes per la Convenció Contra la Tortura de l'ONU. Tastar manté la pena de mort per assessinat, delictes contra l'Estat, delictes relacionats en les drogues i el terrorisme. L'us de la pena de mort és poc freqüent i no s'han produït eixecucions estatals en Tastar des de 2003. Ademés, els actes homosexuals són illegals i poden ser castigats en la mort. Un informe de 2011 del Departament d'Estat d'Estats Units va concloure que alguns treballadors expatriats de nacions d'Àsia i Àfrica que varen emigrar voluntàriament a Tastar com a treballadors poc qualificats o empleats domèstics es varen enfrontar posteriorment a condicions indicatives de servitut involuntària. Algunes de les violacions més comunes dels drets laborals són les tanes, la retenció de pagaments, el cobro als treballadors de prestacions de les que és responsable el empleador, les restriccions a la lliberteu de moviment (com el confisc de passaports, documents de viage o permissos d'eixida), la detenció arbitrària, les amenaces d'accions llegals i les agressions sexuals. Molts treballadors migrants que apleguen per a treballar en Tastar han pagat tarifes exorbitantes als reclutadores dels seus països d'orige.

Sistema llegal

En contrast en atres Estats àraps (com Aràbia Saudita, per eixemple), Tastar té una de les llegislacions més lliberals relativament entre la comunitat musulmana, pero no aplega als extrems d'atres nacions àraps del golf Pèrsic (com els Emirats Àraps Units o Baréin). Tastar és una jurisdicció del dret continental; no obstant, la Sharia s'aplica a aspectes com la família, les herències i alguns actes criminals. Llegalment la dòna pot conduir en Tastar i hi ha un naixent émfasis en l'igualtat i en els drets humans, evidenciat açò formalment a lo manco des de l'establiment en 2002 del Comité Nacional dels Drets Humans de Tastar. No obstant, les dònes violades són condenades per adulteri.

El país està experimentant un periodo de lliberalisació i modernisació iniciat en el regnat de l'emir Hamad Al Thani, i que continua l'emir actual Tamim bin Hamad Al Thani. Les lleis de Tastar toleren l'alcohol fins a una certa cantitat. No obstant, els bars públics i els clubs nocturns només operen en els hotels i clubs cars. Els residents immigrants en Tastar són aptes per a rebre permissos per a alcohol, permetent-los aixina pagar per alcohol per a us personal per mig de la Qatar Distribution Company, l'exclusiu importador i venedor d'alcohol en Tastar. Tastar ha escomençat a lliberar-se durant la XV edició dels Jocs Asiàtics, pero són prudents de ser massa lliberals en les seues lleis.De la mateixa manera que atres països àraps del golf Pèrsic, Tastar tenia lleis d'avals. Eixes lleis eren extensament descrites com a semblants a l'esclavitut moderna. El sistema d'avals («kafeel» o «kafala») diu que una persona en intencions de radicar-se per treball no pot entrar en el país sense un «kafeel» ni pot marchar-se sense el permís d'est, firmat en el avalador o «kafeel».

En agost de 2020, Tastar va abolir parts importants del sistema d'avals «kafala», permetent als obrers deixar el país i canviar el lloc de treball sense permís previ del «kafeel». Esta reforma va aplegar despuix d'intents similars en 2014 i 2016 que no varen conseguir protegir completament els drets dels obrers a moviment lliure i canvi de llocs de treball.

Relacions exteriors

El perfil internacional de Tastar i el seu actiu paper en els assunts internacionals ha dut a alguns analistes a identificar-ho com una potència mija. Tastar va ser un dels primers membres de la OPEP i membre fundador del Consell de Cooperació del Golf (CCG). És membre de la Lliga Àrap. Les missions diplomàtiques de Tastar tenen la seua sèu en la seua capital, Doha.

Les relacions regionals i la política exterior de Tastar es caracterisen per una estratègia d'equilibri i construcció d'aliances entre les grans potències regionals. Manté una política exterior independent i participa en l'equilibri regional per a assegurar les seues prioritats estratègiques i tindre reconeiximent a nivell regional i internacional. Com a menut Estat del golf, Tastar va establir una política exterior de "portes obertes" en la que Tastar manté vínculs en totes les parts i actors regionals de la regió, inclús en organisacions com els talibán i Hamás. L'història de les aliances de Tastar permet conéixer la base de les seues relacions exteriors. Entre 1760 i 1971, Tastar va buscar la protecció formal de les altes potències transitòries dels otomans, els britànics, els A el-Khalifas de Baréin i d'Aràbia Saudita.

Tastar té vínculs especialment forts en China, Iran, Turquia i Estats Units, aixina com en varis moviments islamistes d'Orient Mig, com els Germans Musulmans. En juny de 2017, Aràbia Saudita, els EAU, Baréin, Egipte i Yemen varen trencar els seus llaços diplomàtics en Tastar, acusant-la de supostament recolzar el terrorisme. La crisis va intensificar una disputa sobre el respal de Tastar a la Germandat Musulmana, que és considerada una organisació radical per algunes nacions àraps. El conflicte diplomàtic va terminar en giner de 2021 en la firma de la declaració del'Ula.

En 2011, Tastar va recolzar les revolucions de la Primavera Àrap. En Síria, Egipte, Líbia i Tunis, va recolzar principalment als moviments vinculats als Germans Musulmans. Este respal, no obstant, va provocar fortes tensions en Aràbia Saudita i Emirats Àraps Units, que són molt hostils a estos moviments. Per un atre costat, Tastar recolza la repressió dels tumults populars en Baréin. Esta aparent contradicció s'explica per la llectura confessional que subyacer en la geopolítica de Tastar. Tastar recolza les revolucions de musulmans suní i la repressió dels tumults de musulmans chiïtes.

En Síria, Tastar, que anteriorment havia mantingut relacions cordials en la dictadura en Síria, només va passar a respalar a l'oposició despuix de vàries semanes. Com en atres països, recolza obertament als Germans Musulmans. Va finançar a molts grups rebels, aixina com a la Coalició Nacional de Forces Opositores i Revolucionàries (NCOR). No obstant, els catarís varen ser retirats de la CNFOR en 2013, despuix de l'elecció d'Ahmad Jarba, recolzat pels saudí. En setembre de 2014, Tastar es va unir a la coalició internacional contra el Estat Islàmic.

Defensa

Artícul principal → Forces #Armada de Tastar.

Les Forces Armades de Tastar són les forces militars del país. En 2018, el personal de les forces armades del país era de més de 21 500, el 0,8 % de la població. Les despeses de defensa de Tastar prevists per a 2024 eren de 6.600 millons de USD, el 2,8 % del producte intern brut. Varen representar aproximadament el 4,2 % del producte nacional brut en 1993 i l'1,5 % del producte intern brut en 2010. El país manté relacions estretes en matèria de defensa en varis països, destacant Estats Units, Regne Unit, França i Turquia. Tastar eixercita un paper actiu en els esforços de defensa colectiva del Consell de Cooperació del Golf; els atres cinc membres són Aràbia Saudita, Kuwait, Baréin, els Emirats Àraps i Oman. La presència de la gran base aérea del Udeid, gestionada per Estats Units i vàries atres nacions de l'ONU, proporciona una font garantisada de defensa i seguritat nacional. Les forces especials catarís han segut entrenades per França i atres països occidentals, i es creu que posseïxen una habilitat considerable. També varen ajudar als rebels libios durant la batalla de Trípoli de 2011.

El Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI, per les seues sigles en anglés) va informar que en 2010-14 Tastar va ser el 46.º major importador d'armas del món. El SIPRI escriu que els plans de Tastar per a transformar i ampliar significativament les seues forces armades s'han accelerat. Als demanats realisats en 2013 de 62 tancs i 24 canons autopropulsados a Alemània li varen seguir en 2014 atres contractes, entre ells 24 helicòpters de combat i 3 avions d'alerta i control primerencs a Estats Units, i 2 avions cisterna a Espanya. Entre 2019 i 2023 Tastar era el tercer importador d'armes del món, sent responsable del 7,6 % de les importacions mundials. En comparació al periodo de 2014 a 2018, les importacions catarís d'armes varen créixer en un 396 %. Els seus socis comercials més importants per a les importacions d'armes entre 2019 i 2023 eren els EE. UU. (el 45 % de les importacions catarís d'armes), França (el 25 %) i Itàlia (el 15 %).

L'eixèrcit catarí va participar en la intervenció liderada per Aràbia Saudita en Yemen contra els chiïtes hutíes. En 2015, Al Jazeera America, emissora catarí, va informar: "Numerosos informes sugerixen que la coalició liderada per Aràbia Saudita contra els grups de l'oposició en Yemen ha atacat indiscriminadament a civils i ha utilisat bombes d'arracada en zones poblades per civils, violant el dret internacional." Molts civils han mort i gran part de les infraestructures d'esta regió estan destruïdes. Els hospitals també han segut bombardejats pels saudí i els que operen en ells. Tastar va ser suspés de la coalició en Yemen per la crisis diplomàtica catarí de 2017.

Organisació territorial

Artícul principal → Organisació territorial de Tastar.

L'estat de Tastar està organisat territorialmente en huit municipis (baladiyah). L'última volta que es va realisar un canvi significatiu va ser en 2004 quan els dèu municipis en eixe moment existents varen ser reduïts a sèt en un primer moment, en 2015 es va crear un nou municipi per la qual cosa el número de municipis va ascendir a huit.

Els municipis de Tastar són:

Doha Al Wakrah Al Shamal Al Dayyen

Al Shahaniya Jor Rayán Umm Salal

Geografia

Artícul principal → Geografia de Tastar.

Tastar ocupa una estreta península que s'adinsa 150 km en el golf Pèrsic des d'Aràbia Saudita, ademés d'algunes illes propenques a la costa. Gran part del país és una planicie baixa i estèril, coberta d'arena. Al surest està el Khor al Adaid (o 'mar interior'), un àrea de dunas movedizas d'arena que rodegen una baïa del golf.

El punt més alt de Tastar es troba en el Jebel Dukhan a l'oest, una série de baixos afloraments de pedra calcàrea que corre de sur a nort des de Zikrit a través d'Umm Bab fins a la frontera austral, i que alcança al voltant de 90 metros sobre el nivell de l'mar. En esta zona també es troben els principals depòsits interiors de petròleu de Tastar, mentres que els jaciments de gas natural estan en el mar, al noroest de la península.

El territori ocupa 11 627 km², una superfície similar a la de l'illa de Jamaica.

Ecologia

Dins del bioma de desert que cobrix tot el territori de Tastar, la World Wide Fund for Nature (WWF) distinguix dos ecorregiones: el desert i semidesierto del golf Pèrsic, en la costa, i el desert i mont xerófilo d'Aràbia i el Sinaí, en l'interior i en l'espai d'hidrogenació.

Les estadístiques del Banc Mundial situen a Tastar com el país en més emissions de CO2 per càpita del món, en diferència. En 2011, cada resident catarí produïa una mija de 31 tonelladas de diòxit de carbono (CO2) a l'any (en comparació, Estats Units tenia una mija de 17,7 tonellades, China una mija de 7,2 tonellades i Alemània una mija de 7,9 tonellades de CO2 per càpita a l'any; les emissions totals de Tastar eren aproximadament equivalents a les de Berlín i Hamburc juntes, en aproximadament la mitat d'habitants). L'emirat de Tastar posseïx rics depòsits de gas natural i petròleu, que la seua crema és en part responsable del calfament global. La Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic de 2012 es va celebrar en Doha. La Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic de 2012 en el país en les majors emissions de CO2 per càpita del món ilustra de forma evident el renovat fracàs de la política mundial de protecció del clima, segons el "Informe sobre la brecha d'emissions 2012" del Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA).

Topografia

Marismas i franges de desert separen a Tastar del restant de la península aràbiga. Les salinas, cridades sabchas, a nivell de la mar són relíquies de l'época en que Tastar era encara una illa. Només un llauger alçament del terreny va crear la conexió en el continent àrap. A partir d'estes marismas, s'eleva cap al nort la zona de tossals suaument ondulades, característica de tot Tastar. El punt més alt de Tastar és el mont Qurain Abu l-Baul, en 103 m, en el sur del país.

El terreny, predominantment pla, es caracterisa per un desert de pedregales i grava. Les dunas d'arena només es donen de forma esporàdica, sobretot en la costa de l'extrem surest. La costa està dividida per vàries baïas allargades. Hi ha numerosos secs de #coral en la costa, especialment en la part oriental. Les aigües subterrànees tenen un alt contingut en sal; el aigua potable es produïx en plantes dessalinisadores d'aigua d'mar. En el surest es troba l'estany marí de Chaur al-Udaid.

Clima

En una baixa precipitació anual de menys de 100 mm, Tastar és un dels paisages més secs del planeta. Per la seua proximitat al Golf Pèrsic, el clima és sec, subtropical i calorosa durant tot l'any. La humitat oscila entre el 40% i el 70%, segons el més. En estiu, no són infreqüents les temperatures de 45 °C, mentres que en hivern baixen a una mija de 17 °C. No obstant, les temperatures inferiors a 10 °C han segut més freqüents, especialment en els últims hiverns. A sovint bufa el vent sec i polvoriento del noroest.

El llarc estiu (de juny a setembre) es caracterisa per l'intensa calor i l'alternança de sequetat i humitat, en temperatures que superen els 40 °C. Les temperatures són moderades de novembre a març, oscilant entre els 39 °C d'abril i els 7 °C de giner.

Sobre les #catàstrofe naturals, com a #erupció volcàniques, huracans, terremots, sequies i pujada del nivell de la mar, Tastar està considerat un dels països més segurs del món. En l'Informe de Riscs Mundials de 2021, era el país en menor risc de #catàstrofe entre els 181 països evaluats.

L'escassea de pluges i les llimitades aigües subterrànees, la majoria de les quals tenen un contingut mineral tan alt que no són aptes per al consum o el rec, varen restringir la població i el grau de desenroll agrícola i industrial que el país podia soportar fins que es varen iniciar els proyectes de desalinización. Encara que l'aigua seguix provenint de fonts subterrànees, la major part s'obté per mig de la desalinización de l'aigua d'mar.

Fauna

Tastar és una península situada en la costa noreste de la península aràbiga, que llimita en Aràbia Saudíta al sur i està rodejada pel Golf Pèrsic. Un estret separa a Tastar del regne insular de Baréin.

La Reserva de Fauna del Wabra es va crear per a donar covil a vàries espècies i és també un lloc per a programes d'crío. Entre les espècies de la reserva es troben: El Guacamayo de Spix, antílop beira, tamarino lleó de cap dorat, el dibatag, Encephalartos, guepardo sudanés i la esturç norteafricano.

Els animals de Tastar inclouen chacalés asiàtics, llebres de la Veta, caracales, erizos del desert, rabosots rojos, gats d'arena, hienes rayadas, gaseles d'arena àraps i jerbos de Wagner. Entre les espècies introduïdes es troba el dromedari; el oryx àrap ha segut reintroducido. El hàbitat inclou el desert àrit i semiárido, les dunes d'arena, les plajas i els manglars.

Més de 80 tahúres habiten el paisage montanyós de l'illa de Halul, que s'ha expandit a partir d'un grup de sis individus transportats per primera volta a la illa en 1963.

Els hàbitats marins inclouen secs de coral, marismas de marea, manglarés i llits d'algues marines. Entre les espècies marines es troben els moluscs, aixina com més de 500 espècies de peixos, sent els més comuns els pargos negres, les dorades i els peixos àngel. Atres espècies són carángidos, emperadors, pargos i llavis dolços, aixina com barracudas, peixos cabra, mers, peixos fardacho, peixos conill, taburons, ralles i aletes de fil. També hi ha delfins blancs chinencs, delfins grisos i marsopas negres sense aletes.

Se sap que els dugongos es concentren en les costes del país. Durant un estudi realisat en 1986 i 1999 en el Golf Pèrsic, es va avistar el major grup de l'història, en més de 600 individus a l'oest de Tastar.

Flora

La flora de Tastar inclou més de 300 espècies de plantes selvades. Tastar ocupa una menuda península desértica d'uns 80 km d'est a oest i 160 km de nort a sur. El clima és càlit i humit en pluges esporàdiques. La major part del país és pla, en una mija anual de precipitacions inferior a 3 polzades. La Arnebia hispidissim de color groc florix anualment en sols arenencs. La Glossonema edule té fruts comestibles en florés de color groc pardo.

La vegetació és molt escassa en el paisage de la hamada pel sol molt erosionat. Una espècie nativa d'arbre, Vachellia tortilis (coneguda localment com samr). Està ben adaptada a l'entorn desértico i és una de les formes de vegetació més comunes en el país. Tetraena qatarensis i Lycium shawii també creixen en este paisage.

Les #depressió poc profundes denominades rawdat constituïxen una selecció de plantes més variada, ya que és més provable que s'acumule l'aigua de pluja. El Ziziphus nummularia es troba en sols més profunts, mentres que la herba Cymbopogon parkeri es troba en sols menys profunts. En el sur de la península, a on les aiguas subterrànees són escasses, Panicum turgidum i V. tortilis creixen en els sols arrastrats pel vent. La distribució vegetal en el sur es concentra sobretot en les rawdas i en les rambles alimentades per la escorrentía de les tossals propenques.

Àrees protegides

Les àrees protegides de Tastar inclouen:

• La Reserva de la biosfera d'Al Reem (designada en 2007) forma part de la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera dels Estats àraps.
• Parc del Shahaniyah en Al-Shahaniya.
• La reserva natural del Thakira, en Al Thakhira.
• Zona de conservació de la vida selvada d'Al Wabra.

• Parc Dahl Al Hammam, un sumidero en Doha (l'entrada al sumidero està ara tancada al públic).
• Reserva natural de Khor Al Adaid, en Khor Al Adaid.
• Santuari de peixos de Khor Al Udaid.
• Cova de Mudhlem, en Mukaynis.
• Fossa de Musfer en Salwa.
• Reserva Natural de Ras Abrouq (també coneguda com Bir Zekreet, o plaja de Zekreet), en Ras Abrouq.
• Parc de conservació de la gasela de Ras Ushairij.
• Parc nacional d'Umm Tais.

Demografia

Artícul principal → Demografia de Tastar.

Plantilla:Wide imageFins a març de 2024, Tastar va registrar una població de 3,11 millons de persones. La seua població es va conformar de 907 mil dònes i 2,2 millons d'hòmens. Ademés, el grup d'edat de 35-39 anys, va representar el major percentage de la població.

Any	Població
1908 est.	26 000-27 000
1939 est.	28 000
prop de 1960	70 000
1986	369 079
1997	522 023
2000	744 483
2001	769 152
2002	793 341
2003	817 052
2004	840 290
2005	863 051
2006	885 359
2007	907 229
2008	824 789
2009	1 409 000
2010	1 681 099
2011	1 686 027
2012	1 759 227
2013	1 903 447
2014	2 016 576
2015	2 224 583
2016	2 423 175
2017	2 576 181
2023	2 716 391

Casi tots els catarís són musulmans. Ademés dels àraps natius, hi ha molts estrangers que treballen en la indústria petrolera del país. El àrap és l'idioma oficial, pero el anglés és parlat també per una considerable part de la població.

La població catarí solament conforma el 20 % dels habitants del país. La majoria són treballadors estrangers vinguts de la Índia, Iran o països norteafricano. Els immigrants occidentals gogen d'un elevat nivell de vida pero no participen en la política del país. Els catarís són partidaris de l'interpretació wahabita del islam sunita. No obstant, les dònaés no estan obligades a dur vés-ho i tenen dret a posseir permís de conduir. Els immigrants cristians gogen de llibertat de cult pero no estan autorisats a promoure el cristianisme.

Des de que l'explotació petrolera va permetre a Tastar enriquir-se, la major part de la població, abans constituïda per beduinos nómades, s'ha tornat urbana. Prop del 90 % dels catarís residixen en Doha, la capital, o en les seues afores. Esta migració ha provocat el despoblació dels pobles del nort.

Els habitants de Tastar descendixen dels naturals de la península aràbiga. Molts catarís de diverses tribus varen emigrar a Tastar en el XVIII per a escapar de les dures condicions de les zones veïnes de Nejd i al-Hasa. Alguns descendixen de les tribus de Omaní. Tastar té poc més de dos millons d'habitants. Els treballadors estrangers en estat temporal de residència fan créixer la població.

Per sigles, les fonts principals de riquea eren la peixca, el “cultiu” de perles i el comerç. Contemporáneamente, els catarís varen posseir casi la mitat de la flota peixquera del golf Pèrsic. En la gran depressió (1929) el cultiu de perles en Tastar va declinar dràsticament.

L'educació és obligatòria i gratuïta per a tots els residents de 6 a 16 anys d'edat. Tastar té una sifra d'alfabetisació cada volta més alta.

Religió

El islam és la religió predominant i és professada pel 77,5% de la població de Tastar. Els musulmans suní constituïxen el 98% de la població musulmana. La majoria dels no ciutadans són musulmans sunitas o chiítas, cristiàs, hindúés, budistas, o bahaíes. La majoria dels treballadors estrangers i les seues famílies viuen prop dels principals centres d'ocupació de Doha, Jor, Mesaieed i Dukhan. En l'any 2020, es va estimar que la població estava composta per un 65.2% de musulmans, un 13.7% de cristians, un 15.9% d'hindús, un 3.8% de budistes.

La comunitat hindú és casi exclusivament índia, mentres que els budistes són del sur, surest i est d'Àsia. La majoria dels bahaíes de la regió provenen d'Iran. La religió no és un criteri per a la ciutadania, d'acort en la Llei de Nacionalitat. No obstant, casi tots els ciutadans de Tastar són musulmans sunitas o chiís, a excepció dels cristians, els bahaíes i les seues respectives famílies a els qui se'ls va concedir la ciutadania catarí.

No hi ha grups misionero estrangers que operen obertament en el país, pero en 2008 el govern va permetre algunes iglésies per a celebrar missa. En març de 2008, la catedral catòlica de Nostra Senyora del Rosario va ser consagrada en Doha.

Per lo general no sol haver problemes de convivència en les minories religioses.

Sanitat

El nivell d'atenció sanitària en Tastar és, en general, elevat. Els ciutadans catarís estan coberts per un pla de segur mege nacional, mentres que els expatriats deuen rebre un segur mege dels seus empleadores o, en el cas dels autònoms, adquirir un segur. El despesa en sanitat de Tastar és un dels més alts d'Orient Mig, en 4.700 millons de dólars invertits en sanitat en 2014. El principal proveïdor de servicis sanitaris del país és la Hamad Medical Corporation, creada pel govern com a proveïdor de servicis sanitaris sense ànim de lucre, que gestiona una ret d'hospitalés, un servici d'ambulàncias i un servici d'atenció sanitària a domicili, tots ells acreditats per la Comissió Conjunta.En l'any 2022, la despesa corrent en salut va representar el 2.18% del Producte Intern Brut (PIB); el més alt d'Orient Mig. En 2022 la densitat de meges i enfermeres era de 30.2 i 75.5 per cada 10 000 habitantsrespectivament. La esperança de vida en nàixer era de 83 anys en 2023, 83 per a varons i 84 per a dònes. Per un atre costat, la taxa de mortalitat maternal va ser de .9 per cada 100 000 naixcuts vius.

En 2006, hi havia un total de 25 llits per cada 10 000 persones, 27,6 meges i 73,8 enfermeras per cada 10 000. En 2011, el número de llits va disminuir a 12 per cada 10 000 persones, mentres que el número de meges va aumentar a 28 per cada 10 000 persones. Encara que el país té una de les proporcions més baixes de llits d'hospital de la regió, la disponibilitat de meges és la més alta del CCG. L'última informació verificada és que, en 2019, Tastar contava en 1.12 llits hospitalaris per cada 1000 persones, la densitat de meges en 2022 va ser de 25.04 per cada 10 000 habitants, #lo que va representar una disminució de 2.47 sobre 2016 i la densitat de personal d'enfermeria i partería en 2022 va ser de 72.5 per cada 10 000 habitants, #lo que representa un increment de 10.4 des de 2014.

Educació

Tastar va contractar a la Corporació RAND per a reformar el seu sistema educatiu K-12. A través de la Fundació Tastar, el país ha construït la Ciutat de l'Educació, un campus que alberga sucursals locals del Weill Cornell Medical College, l'Escola de Cièncias Informàtiques Carnegie Mellon, l'Escola de Servici Exterior de la Universitat de Georgetown, l'Escola de Periodisme Medill de Northwestern, l'Escola d'Ingenieria de Texas A&M, l'Escola d'Arts de la Universitat de #Virginia i atres institucions occidentals.

La taxa d'analfabetisme en Tastar era del 3,1% per als hòmens i del 4,2% per a les dònes en 2012, la més baixa del món de parla àrap, pero la 86.ª del món. En Tastar, en l'any 2014, la taxa d'alfabetisació de dònes adultes (de 15 anys o més) va ser del 98%, la mateixa taxa que la dels varons adults (15 anys o més), que també va ser del 98%, açò degut a que els ciutadans estan obligats a assistir a l'educació proporcionada pel govern des del jardí d'infància fins a la escola secundària. La Universitat de Tastar, fundada en 1973, és l'institució d'educació superior més antiga i més gran del país.

En novembre de 2002, l'emir Hamad bin Khalifa Al Thani va crear el Consell Suprem d'Educació, que dirigix i controla l'educació per a totes les edats, des del nivell preescolar fins a l'universitari, incloent l'iniciativa "Educació per a una nova era", que es va establir per a intentar situar a Tastar com a líder en la reforma educativa. Segons la classificació Webometrics de les universitatés del món, les millors universitats del país són l'Universitat de Tastar (1881.ª a nivell mundial), l'Universitat Texas A&M de Tastar (3905.ª) i el Colege Mèdic Weill Cornell de Tastar (6855.ª).

En 2009, Tastar va establir el Parc Científic i Tecnològic de Tastar en la Ciutat de l'Educació per a vincular eixes universitats en la indústria. La Ciutat de l'Educació també alberga una escola de bachillerat internacional totalment acreditada, l'Acadèmia de Tastar. Ademés, dos institucions canadenques, el College of the North Atlantic (en sèu en Terranova i Labrador) i la Universitat de Calgary, han inaugurat campus en Doha. Atres universitats en ànim de lucre també han establit campus en la ciutat.

En 2012, Tastar va ocupar el tercer lloc per la coa dels 65 països de l'OCDE que varen participar en la prova CHAFA de matemàtiques, llectura i habilitats per a jóvens de 15 i 16 anys, comparable a Colòmbia o Albània, a pesar de tindre la renda per càpita més alta del món per a eixe any. Tastar va ocupar el lloc 49 en l'Índex Global d'Innovació en 2024, front al lloc 65 de 2019 i el 48 de 2021.

Com a part de la seua estratègia de desenroll nacional, Tastar ha traçat un pla estratègic de 10 anys per a millorar el nivell d'educació. El govern ha posat en marcha programes de divulgació educativa, com Al-Bairaq. Al-Bairaq es va posar en marcha en 2010 en l'objectiu d'oferir als estudiants de secundària l'oportunitat d'experimentar un entorn d'investigació en el Centre de Materials Alvançats de l'Universitat de Tastar. El programa comprén els camps STEM i dels idiomas.

Llançat en 2006 com a part d'una iniciativa de la cuasigubernamental Fundació Tastar, el Fondo Nacional d'Investigació de Tastar va ser creat en l'intenció d'assegurar fondos públics per a la investigació científica en el país. El fondo funciona com un mig per a que Tastar diversifique el seu economia, passant d'estar basada principalment en el petròleu i el gas a una economia basada en el coneiximent.

El Parc Científic i Tecnològic de Tastar (QSTP) va ser creat per la Fundació Tastar en març de 2009 com un intent d'ajudar a la transició del país cap a una economia del coneiximent. En un capital inicial de 800 millons de dólars i acollint inicialment a 21 organisacions, el QSTP es va convertir en la primera zona de lliure comerç de Tastar.

Idiomes

L'àrap és la llengua oficial de Tastar, sent l'àrap catarí el dialecte local. El llenguage de signes catarí és la llengua de la comunitat de sorts. L'anglés s'utilisa habitualment com a segona llengua, i és una llengua franca en alça, especialment en el comerç, fins al punt de que s'estan prenent medides per a intentar preservar l'àrap de l'anomenada invasió de l'anglés. L'anglés és especialment útil per a comunicar-se en la gran comunitat d'expatriats de Tastar. En la comunitat mèdica, i en situacions com la formació d'enfermeres per a treballar en tastar, l'anglés actua com a llengua franca. Com a reflex de la composició multicultural del país, també es parlen moltes atres llengües, com el persa, el baluchi, el brahui, el hindi, el malayalam, el urdu, el pashto, el kannada, el tamil, el telugu, el nepalí, el cingalés, el bengalí, el tagalo, el tulú i el indonesi.

En 2012, Tastar es va unir a l'organisació internacional francòfona de la Francofonía (OIF) com a nou membre associat, pero en decembre de 2013, el diari francés Le Monde va revelar que Tastar, que té molt pocs francòfons natius, encara no havia pagat cap contribució a la OIF, mentres que l'administrador eixint de la OIF es va queixar en 2015 de que Tastar no havia complit cap de les promeses que va fer quan es va unir a l'organisació i mai havia pagat les seues quotes anuals.

Economia

Artícul principal → Economia de Tastar.

Abans del descobriment del petròleu, l'economia de Tastar se centrava en la peixca i la recolecció de perlas. Per la seua precària i dèbil economia, Tastar es va vore obligada a marcar en un punzón diferents monedes estrangeres per a permetre la seua circulació en tota la regió durant el XVIII i principis de el XIX. Les monedes duyen una marca circular que contenia una cabra i l'inscripció en àrap del nom del país. Es coneixen peces espanyoles, franceses, austríaques i rúpies índies en esta estranya marca. No obstant, el descobriment de reserves de petròleu, en els anys 1940, va transformar completament l'economia de la nació. Ara el país té un alt nivell de vida, en molts servicis socials per als seus ciutadans i totes les comoditats de qualsevol nació moderna. En Tastar, en l'any 2023, el PIB per càpita ajustat per paritat de poder adquisitiu (PPA) va alcançar els 128,918.55 dólars a preus internacionals actuals.

En 2023, el Producte Intern Brut (PIB) a preus actuals va alcançar els 213 mil millons de dólars, en un PIB per càpita de 80.195,9 dólars. El creiximent del PIB en eixe any va ser d'1,2%. Per a 2024, la taxa de desocupació s'estima en 0,1%, mentres que l'inflació de preus al consumidor alcança un 1,3%. Ademés, en 2023 les remeses de treballadors i compensació d'empleats varen representar el 0,7% del PIB.

En el marc de la Visió Nacional Tastar 2030 i les iniciatives de la Tercera Estratègia Nacional de Desenroll, Tastar ha impulsat significativament el seu creiximent econòmic a través d'activitats no relacionades en els hidrocarburs. Estes polítiques establixen un full de ruta clar per a diversificar l'economia en colaboració en el sector privat i per a reinvertir els ingressos del petròleu i el gas en la construcció d'una economia sostenible. Durant el quart trimestre de 2024, les activitats no hidrocarburíferas més destacades varen registrar un creiximent notable. El sector d'estage i restauració va presentar la major taxa d'expansió, en un 14,7% d'increment, en passar d'1.700 millons de QAR a 2000 millons de QAR. Les activitats financeres varen créixer un 11,1%, alcançant els 14,8 mil millons de QAR des dels 13,3 mil millons de QAR, mentres que el comerç majoriste i minoriste va aumentar un 9,0%, de 13,5 mil millons de QAR a 14,7 mil millons de QAR. Les activitats immobiliàries, per la seua banda, varen conseguir un creiximent del 6,3%, pujant de 12,7 mil millons de QAR a 13,5 mil millons de QAR. Aixina mateix, l'activitat de la construcció es va recuperar despuix del fi de l'auge constructor en 2023, creixent un 9,6% gràcies a l'inici de nous proyectes, #lo que evidencia el compromís tant del sector públic com del privat per a invertir en el mercat local i dinamisar l'economia.

Petròleu

L'ingrés nacional de Tastar deriva principalment de les exportacions de petròleu i gas natural. Les reserves de petròleu del país estan estimades en 15 millardos de barrils (2.4 km³), les quals deurien durar a lo manco 37 anys més. Les reserves estimades de gas natural són casi 26 billons de metros cúbics, aproximadament el 14 % del total mundial i la tercera més gran del món. La riquea i nivell de vida dels catarís són comparables a les de nacions d'Europa Occidental. Tastar té el PIB per càpita més alt del Món.

Tastar ha experimentat un ràpit creiximent econòmic durant els últims anys, degut principalment a l'alt preu del petròleu i els seus derivats. En el 2008 va registrar l'octau superàvit presupostari consecutiu. La política econòmica se centra en el desenroll d'activitats no associades a l'explotació de les reserves d'hidrocarburs, ademés de fomentar i aumentar l'inversió privada i estrangera en sectors no energètics. Pese a això, el petròleu i el gas seguixen sent responsables de més del 50 % del PIB, aproximadament el 85 % dels ingressos d'exportació, i el 70 % dels ingressos de l'estat.

Tastar ha contemplat la possibilitat de construir una conexió del tren Transrapid que s'estenga pel golf Pèrsic.

Quan es va descobrir petròleu en Jabal Dhukan en 1938, a Tastar se li va presentar l'oportunitat d'una nova font d'ingressos per a compensar les pèrdues causades pel colapse del comerç de perles. La producció comercial va començar només un any despuix, pero per la Segona Guerra Mundial, el petròleu catarí no va eixir del país fins a 1949. Posteriorment, es va produir un boom petroler. En 1961, Tastar va entrar en l'OPEP. la nació es va modernisar enormement i, per aixina dir-ho, es va catapultar des de la Edat Mija directament a l'era moderna, #lo que va vindre acompanyat d'una agitació social. Els treballadors invitats varen aplegar al país principalment des de Pakistan, Sri Lanka, Nepal i Filipines, sumant fins a la data unes 600.000 persones. La població va créixer enormement com a resultat, i ara el número d'estrangers en el país supera en créixens el número de locals. En 1972, l'Estat es va fer càrrec de les companyies petroleres. Aixina, Tastar va ser el primer menut país productor de petròleu del Golf en dispondre del cent per cent de les seues pròpies reserves. L'aument dels preus del petròleu també va fer a Tastar cada volta més ric i va garantisar una renda per càpita molt elevada. Tastar és un dels països que es troben en la cridada elipse estratègica.

Mà d'obra

Fins a 2016, els treballadors migrants estan subjectes a la «kafala». Açò pot ser similar a una subjecció en la que l'empleat no té drets, estant baix la supervisió d'un «padrí», generalment el seu empleador. La cobertura mediàtica internacional de les dures condicions de treball en les obres de construcció, especialment en els estadis que s'estan construint per a la Copa del Món de Fútbol de 2022, va dur a l'emirat a mamprendre algunes reformes. La «kafala» està oficialment abolida i està prohibida la continuació del treball quan la temperatura supere els quaranta graus. No obstant, els sindicats seguixen estant prohibits, el Ministeri de Treball té pocs inspectors per a fer complir la llei i les sancions (una multa de 400 euros) no són molt dissuasòries. Els empleats difícilment poden arriscar-se a dur els seus casos als tribunals; un ama de claus que denunciara un abús, podria ser deportada fàcilment.

L'advocat egipcíac Adnan Fayçal senyala que «Tastar, de la mateixa manera que els seus veïns, és més sensible a les lleis del món anglosaxó. L'Estat és un simple àrbit, un regulador de les relacions dins de l'empresa. En absència de sindicats, que estan prohibits, és un paraís per als empresaris».

Autoritat d'Inversions de Tastar

Tastar s'esforça per invertir els ingressos del negoci del petròleu i el gas de forma diversificada en participacions internacionals. Per a això, en 2005 es va crear el fondo sobirà Tastar Investment Authority (QIA), en un capital social de varis centenars de mils de millons de dólars (en abril de 2017: 335.000 millons de dólars). El volum del fondo supera ya, per tant, la producció econòmica real de Tastar.A principis de juny de 2009, per eixemple, es varen mantindre conversacions que varen conduir a una inversió de capital del fondo en Porsche AG. A principis de decembre de 2010 es va saber que la QIA buscava una participació en Hochtief AG, #lo que contrarrestaria l'amenaça d'adquisició per part del grup constructor espanyol Grup ACS. Estes inversions són molt desijables perque estos fondos no solen tindre l'intenció d'influir en l'activitat operativa, sino que només busquen una inversió de capital a llarc determini. Un eixemple d'este tipo d'inversions de capital és la participació del cinc per cent de QIA en el proveïdor francés de servicis migambientals Veolia Environnement, adquirida en abril de 2010.

Qatar Holding, que forma part de l'empresa, posseïa el 10% de les accions ordinàries de Porsche Automobil Holding des de mediats de 2009 fins a juny de 2013.

Els dies 8 i 9 de juny de 2011, Tastar va acordar una associació estratègica en Luxemburc, la primera de les quals es va centrar en els sectors de l'aviació (Cargolux), els servicis per satèlit (SES Astra) i la banca. Com a part de l'aplicació d'este acort, Precision Capital S. A. va comprar una participació en Tastar, el consell del qual d'administració inclou a membres de la família #gobernant de Tastar, va comprar la filial luxemburguesa de banca privada KBL European Private Bankers al grup bancari belga KBC per 1.050 millons d'euros. El mateix grup financer va adquirir la filial luxemburguesa de Dexia, Dexia-BIL, que estava valorada en 730 millons d'euros en el moment de la transacció, i el Estat luxemburgués va prendre una participació del 10% en el capital.

En 2016, QIA va adquirir una participació en Rosneft. En setembre de 2017, la participació seguia sent del 4,7% en acabant de que QIA, junt en Glencore, venguera una participació del 14,2% a CEFC China Energy Company Ltd. La participació en Hapag-Lloyd és, segons els informes, del 14,4% en agost de 2017.

QIA té una participació del 5,21% en Credit Suisse a partir de 2019.

Turisme

L'Autoritat de Turisme de Tastar és un organisme depenent del Govern de Tastar responsable de la formulació i gestió de les normes, reglaments i lleis que rigen el desenroll i la promoció del turisme en el país.

El Ministeri és responsable de les atraccions turístiques i de l'estage dels viagers i té com a objectiu desenrollar i diversificar el sector turístic de Tastar, aixina com aumentar la contribució del turisme al PIB del país, al creiximent futur i al desenroll social.

Les activitats de la QTA es guien per la Estratègia Nacional del Sector Turístic de Tastar 2030 (QNTSS), publicada en febrer de 2014 com a pla per al desenroll futur del sector.

El turisme de Tastar s'ha identificat com un dels pilars fonamentals per a la seua diversificació econòmica. En els últims anys, s'ha posicionat com un destí important en l'organisació d'events internacionals com: Campeonat Mundial d'Atletisme (2019), Jocs Mundials Corporatius (2019), Copa Mundial de la FIFA Tastar (2022) i Campeonats del Món de Natació de la FINA (2023), entre uns atres.

Tastar és un dels països en major creiximent en l'àmbit del turisme. Segons la classificació de Turisme Mundial, més de 2,3 millons de turistes internacionals varen visitar Tastar en 2017. Tastar s'ha convertit en un dels països més oberts d'Orient Mig gràcies a les seues recents millores en la facilitació de visats, entre les que s'inclou la possibilitat de que els nacionals de 88 països entren sense visat i de forma gratuïta.

Tastar va registrar en 2023 el récort nacional de visitants, en 4.05 millons, incrementant 58% a comparació de 2022.

Alguns llocs turístics inclouen:

L'illa del Khor, també coneguda com Jazirat bin Ghanim i Illa Púrpura, és una illa situada en el municipi del Khor, en la costa noreste de Tastar. Alberga l'únic jaciment arqueològic del país atribuible al segon mileni a. C. Hi ha quatre periodos principals d'ocupació en l'illa, que daten des de ca. 2000 a. C. fins a c. 1900. L'illa és més coneguda per ser el lloc de funcionament d'una indústria de tenyides púrpura controlada pels kasitas en el segon mileni a. C.

Zubarah un antic fort en ruïnes situat en la costa noroest de la península de Tastar, en el municipi d'Al Shamal, a uns 105 km de la capital catarí, Doha. Va ser fundat pel xeic Muhammed bin Khalifa, pare fundador de la família real Al Jalifa de Baréin, la principal i més important tribu dels Utub en la primera mitat de el XVIII. Va ser designat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2013.

Umm Al Maa un jaciment arqueològic del noroest de Tastar situat en el municipi de Jor, prop de la frontera en Al Shamal. Ruwayda és una ciutat en ruïnes situada en el nort de Tastar. En una extensió de 2,5 km a lo llarc de la costa, constituïx un dels majors jaciments arqueològics de Tastar i conté el seu major fortalea.

Tastar posseïx ademés una série de fortificacions històriques entre les que destaquen les Torres Al Khor, el Fort Al Wajbah, el Fort del Zubara, el Fort de Ar Rakiyat, les Torres Barzan, el Fort de Doha i Qal'at Murair. Entre les plages es poden mencionar la Plaja del Ghariyah, Plaja del Thakhira, Plaja de Dukhan, Plaja de Fuwairit, Khor Al Adaid, Plaja de Ras Abrouq, Plaja de Umm Bab, Plaja de Zubarah, Plaja de Maroona, Plaja del Farkiya, Plaja de Simaisma, Plaja del Wakra, Plaja de Sealine. Plaja del Kharij, i la Plaja de Katara.

Transport

En una població en ràpida expansió i un important creiximent econòmic en l'última década, cada volta és més necessària una ret de transport fiable i àmplia en Tastar. Fins ara, el govern, principal promotor del transport, ha fet un esforç per a satisfer la demanda de noves opcions de transport.

En 2008, l'Autoritat d'Obres Públiques (Ashghal), un dels organismes que supervisa el desenroll de les infraestructures, es va sometre a una important reorganisació en la finalitat de racionalisar i modernisar l'autoritat en preparació per a l'ampliació de grans proyectes en tots els segments en un futur pròxim. Ashghal treballa conjuntament en l'Autoritat de Planificació i Desenroll Urbà (UPDA), organisme que va dissenyar el pla mestre de transport, instituït en març de 2006 i que s'estén fins a 2025.

Ya que la conducció és el principal modo de transport en Tastar, la ret de carreteres és un dels principals objectius del pla. Entre els proyectes més destacats d'este segment es troben la multimillonària autopista de Doha i la calçada Tastar Baréin, que conectarà Tastar en Baréin i Aràbia Saudita.

També s'estan desenrollant opcions de transport massiu, com el metro de Doha, un sistema de tren llauger i rets d'autobusos més àmplies, per a aliviar la congestió de les carreteres. Ademés, el sistema ferroviari s'està ampliant considerablement i podria aplegar a formar part d'una ret de tot el CCG que conecte a tots els Estats àraps del Golf Pèrsic. L'aeroport també està ampliant la seua capacitat per a fer front al creixent número de visitants.

El Aeroport Internacional Hamad és l'aeroport internacional de Doha. En 2014, va substituir a l'antic Aeroport Internacional de Doha com a principal aeroport de Tastar. En 2016, l'aeroport va ser nomenat el 50.º més actiu del món per tràfic de passagers, servint a 37.283.987 passagers, un aument del 20,2% des de 2015.

El transport públic en Doha és modern, eficient i econòmic, i oferix diverses opcions per a facilitar la movilitat en la ciutat i les seues afores. El metro de Doha, un dels sistemes més alvançats del món, conta en tres llínees: Ret, Green i Gold, les quals es interconectan en l'estació Msheireb. Estes llínees permeten desplaçar-se fàcilment cap a zones clau com l'Aeroport Internacional de Hamad, West Bay, Education City i Al Wakrah. Ademés, el servici d'autobusos públics, operat per l'empresa estatal Mowasalat baix el nom Karwa Bus, complementa la ret de transport. Estos autobusos, majoritàriament elèctrics i en aire acondicionat, enllacen Doha en les principals ciutats del país. La ret d'autobusos metrolink facilita l'accés a les estacions del metro i està integrada al sistema general de transport, per ad açò es pot utilisar l'aplicació Karwa Journey Planner. Aixina mateix, Doha conta en tres sistemes de tramvia que complementen la movilitat urbana: el Lusail Tram, en quatre llínees i 25 estacions, conectat en el metro per mig de les estacions Lusail i Legtaifiya; el Msheireb Tram, que recorre gratuïtament el centre urbà Msheireb Downtown Doha en un circuit tancat de 2 km; i el Education City Tram (EC), gratuït i dotat de tecnologia de recarrega elèctrica, que dispon de tres llínees (Yellow, Blue i Green) i oferix wifi gratuït als passagers.

Carreteres i ports

La ret de carreteras asfaltades, ben desenrollada, comprén uns 9800 quilómetros. Hi ha conexions per carretera en els Emirats Àraps Units i Aràbia Saudita. Els ports més importants són Ras Laffan, que maneja principalment gas ademés de càrrega general i contenidorés, i Umm Sa'aneu, que maneja càrrega a granel i general, ademés de petròleu.

El port de la capital, Doha, és atés principalment per dhows, que operen en les rutes tradicionals del Golf Pèrsic, pero també fins al sur de la Índia. Una nova instalació portuària de menut tamany en la baïa de Doha permet també la manipulació de càrrega general i contenidors en este lloc. Els ports del-Chaur (al nort de Doha) i al-Wakra (al sur de Doha) són essencialment ports peixquers en poc tràfic marítim coster. Ar-Ruwais, en la costa nort, és un port peixquer. L'aeroport internacional de Doha té vols diaris des de vàries capitals europees i és la sèu de Qatar Airways. El turisme és econòmicament insignificant i està gestionat per l'Autoritat de Turisme de Tastar.

Actualment s'estan portant a terme varis proyectes de construcció espectaculars, com una illa artificial de 400 hectàrees anomenada "La Perla". Esta illa artificial està situada a 20 quilómetros al nort del nou aeroport internacional, Hamad International Airport. Este aeroport, inaugurat en la primavera de 2014, està dissenyat per a l'aterrisage de l'Airbus A380 i servix, entre atres coses, per a ampliar encara més la funció de Doha com a centre d'operacions per a les aerollínies internacionals.

La construcció de dos ponts pretén reduir la dependència d'Aràbia Saudita. El Pont de l'Amistat, en una llongitut de 45 quilómetros, conectarà Tastar en Baréin, que a la seua volta està conectat en el territori continental d'Aràbia Saudita per un pont. El segon pont conectarà el territori en els Emirats Àraps Units.

Ferrocarrils

DB International, filial de Deutsche Bahn AG, va rebre en 2009 l'encàrrec de Qatar Railways de desenrollar un sistema de transport ferroviari per al tràfic de mercaderies i passagers en la península. El pla consistix en conectar Tastar en la ret ferroviària d'Aràbia Saudita en el sur i proporcionar un enllaç ferroviari d'alta velocitat en Baréin a través del pont marítim previst a l'oest. En les zones més densament poblades de la regió de Doha, hi haurà conexions en el camp. El sistema integrat consta d'uns 350 quilómetros de llínees troncals —també en tràfic de mercaderies— i atres 300 quilómetros aproximadament de llínees ferroviàries suburbanes (sistema de tren llauger), dels quals 85 quilómetros són llínees de metro, algunes d'elles en túnels en la conurbación més estreta de Doha.

En decembre de 2019, La "Llínea Blava" del Tramvia de Doha va entrar en servici, pero no estava funcionant a finals de 2021. L'11 de novembre de 2021, la "Llínea Groga" va entrar en servici. S'està construint una "Llínea Verda". El tramvia tindrà 24 parades quan es completen les tres llínees. El ferrocarril funciona sense cables aéreus.

L'1 de giner de 2022 va començar a funcionar el primer tram de 5,5 km del tramvia de Lusail, que també conecta en el metro de Doha. Quan estiga terminada, esta ret tindrà 34 km de llongitut i 32 parades, sèt de les quals seran subterrànees. Els trams en superfície funcionaran sense llínees aérees.

Cultura

Artícul principal → Cultura de Tastar.

Vore també: Biblioteca Nacional de Tastar

Tastar aplica explícitament la llei wahhabi com la base del seu govern, i la vasta majoria dels seus ciutadans seguixen esta específica doctrina islàmica. Muhammad ibn Abd-al-Wahhab va fundar el wahhabismo, una versió puritana de l'islam que fa una interpretació lliteral del Corán i la Sunnah. Els ciutadans que professen atres religions estan exents de complir la llei islàmica, pero se'ls demana que en la mida de lo possible respecten la mateixa.

Al-Yazira és una emissora de televisió per satèlit de llengua àrap fundada en novembre de 1996 per la dinastia catarí. És el principal canal de notícies del món àrap i emet la seua programació també en anglés. Originalment gratuïta i sostinguda pel govern, l'emissora poc a poc va escomençar a cobrar pels seus servicis i es va independisar financerament, com es pretenia des de la seua creació.

En Tastar se celebra el 3 de setembre el dia de l'Independència i el 18 de decembre és el dia nacional.

Mijos de comunicació

El canal de notícies Al Jazeera té la seua sèu en Tastar. Entre els periòdics en anglés que es lligen estan The Peninsula, el Gulf Claves, Qatar Tribune i el Khaleej Claves de Dubái. També es lligen cada volta més artículs de crítica social, sobretot els que tracten de la situació dels treballadors no catarís.

A finals de 2005 es va informar de que la empresa monopolista Qatar Telecom (Qtel, rebatejada com Ooredoo en 2013) estava bloquejant servicis de comunicació d'àudio i vídeo com MSN Messenger, Yahoo Messenger o Google Talk en la seua pròpia ret de senyes, #lo que també va ser confirmat per una portaveu de la companyia. Este procediment és especialment explosiu perque prop del 80 % dels habitants de Tastar són estrangers (treballadors invitats, etc.) para els que este tipo de comunicació es considera l'única assequible. No obstant, sembla que açò s'ha relaixat parcialment o s'ha alçat de nou, ya que a lo manco es poden fer cridades telefòniques i chatear a través de Skype sense restriccions.

Alguns llocs d'Internet estan subjectes a la censura. En intentar consultar algunes pàgines, l'usuari és redirigit a una pàgina de Qatar Telecom. Allí es troba l'avís: «Este lloc ha segut bloquejat per Internet Tastar ya que el contingut posseïx material prohibit en l'Estat de Tastar». Açò ocorre, entre atres coses, en intentar consultar llocs en contingut pornogràfic o sexual, pero també, per eixemple, en intentar accedir a grups de Yahoo i comunitats similars.En la classificació de llibertat de prensa de 2017 publicada per Reporters sense Fronteres, Tastar va ocupar el lloc 123 de 180 països. Segons l'informe de l'organisació no governamental, la situació de la llibertat de prensa en el país és «difícil». Es parla d'una censura massiva, especialment de les publicacions crítiques en el sistema. La llei de prensa, aprovada en 1979, mai ha segut reformada i és tan flexible que el govern pot ampliar les prohibicions en qualsevol moment. Els periodistes de Tastar carixen de qualsevol sindicat o grup d'interés que els recolze en les disputes en el govern.

En març de 2014 es va anunciar que el satèlit Catarí És'hail-2 colocaria una estació de retransmissió de radioaficionados en posició geoestacionaria, un proyecte conjunt de l'Associació de Radioaficionados de Tastar (QARS), la Companyia de Satèlits de Tastar i l'Associació Alemana de Radioaficionados per Satèlit (AMSAT-DL). Dos transpondedores permetran als radioaficionados de Brasil, a través d'Europa, fins a la Índia, establir conexions de radi entre sí. El llançament estava previst per a 2018, en 25,5 graus Este com a posició. L'enllaç ascendent estarà en el ranc de 2,400 a 2,450 GHz i l'enllaç descendent en el ranc de 10,450 a 10,500 GHz dins de les respectives #assignació de radioaficionados.

Vàries emissores de ràdio i televisió poden rebre's ben a través d'Internet, com Broadcast Qatar. El servici estatal Qatar Broadcasting Service (QBS) emet la seua programació nacional tant en FM com en ona mija. En bones condicions de propagació, l'estació d'ona mija en 675 kHz també es pot rebre en Europa per la vesprada i la nit. Els informes de recepció en anglés són confirmats per l'estació en targetes QSL.

En 2016, el 92,0% de la població utilisava Internet.

Música

La música de Tastar es basa en la poesia, la vora i la dansa populars de l'mar. Les danses tradicionals de Doha s'interpreten els divendres per la vesprada; una d'elles és el Ardah, una dansa marcial estilisada interpretada per dos files de ballarins que s'acompanyen d'una série d'instruments de percussió, com l'a el-ras (un gran tambor el cuiro del qual es calfa en un fòc obert), panderetas i platillo en tambors menuts. Atres instruments populars són el oud i la rebaba, abdós de cuerdo, aixina com el ney.

Les cançons de treball relacionades en el mar són el tipo de música folklòrica més recurrent, sobretot les relatives a la caça de perles Cada cançó, de ritme variable, narrava una activitat diferent del viage de peixca de perles, com desplegar les vés-les, bucejar i remar els barcos. La vora colectiva formava part de cada viage perlero i cada barco tenia un cantant designat, conegut localment com al naham. La vora s'utilisava per a animar als membres de la tripulació a treballar més durant el goteig de perles, ademés de proporcionar-los entreteniment mentres descansaven.

Les dònaés cantaven sobretot cançons de treball relacionades en les activitats quotidianes, com moldre el blat o cuinar. Les cançons s'interpretaven colectivamente en menuts grups i variaven sobre la seua especificidad: algunes es referien a temes generals, mentres que unes atres estaven relacionades en processos específics.

Les dònes també cantaven quan es varen avistar barcos perleros que retornaven. Despuix d'un albirament, es reunien entorn a la vora de la mar, a on aplaudien i cantaven sobre les penúries del bucege en perles.

Lliteratura

Els orígens de la lliteratura catarí es remonten a el XIX. Al principi, la poesia escrita era la forma d'expressió més comuna. Abdul Jalil Al-Tabatabai i Mohammed bin Abdullah bin Uthaymeen, dos poetes de principis de el XIX, varen formar el corpus de la primera poesia escrita de Tastar. Posteriorment, la poesia va caure en desús quan Tastar va escomençar a collir els beneficis de les exportacions de petròleu a mitan de el XX i molts catarís varen abandonar les seues tradicions beduinas en favor d'estils de vida més urbans.

Pel creixent número de catarís que varen escomençar a rebre educació formal durant la década de 1950 i a atres canvis socials significatius, en 1970 es va introduir la primera antologia de contes, i en 1993 es varen publicar les primeres noveles d'autoria local. La poesia, en particular la forma predominant nabati, va conservar certa importància, pero pronte es voria eclipsada per atres tipos lliteraris. A diferència de la majoria de les atres formes d'art en la societat catarí, les dònes han participat en el moviment de la lliteratura moderna en una magnitut similar a la dels hòmens.

La lliteratura en Tastar sol dividir-se en dos periodos: 1800-1950 i 1950-#present. Esta divisió es deu als grans canvis socials que es varen produir a mitan del sigle passat com a conseqüència dels ingressos generats per les exportacions de petròleu de Tastar. Els ingressos del petròleu varen transformar l'economia de malalta a pròspera, i la subsegüent fugida del camp va provocar un descens en la popularitat de moltes tradicions beduinas.

Art i museus

El moviment artístic modern catarí va sorgir a mitan de el XX, com a resultat de la nova riquea adquirida en les exportacions de petròleu i la posterior modernisació de la societat catarí. Per la postura de l'Islam de no incloure representacions de sers sensibles en les arts visuals, la pintura ha eixercitat històricament un paper insignificant en la cultura del país. Atres formes d'art visual, com la caligrafia, la arquitectura i els textils, eren més apreciades en la tradició beduina.

El Museu d'Art islàmic, inaugurat en 2008, està considerat com un dels millors museus de la regió. El Museu nacional de Tastar es va obrir al públic el 28 de març de 2019. Estos, i varis atres museus catarís, com el Museu Àrap d'Art Modern, depenen de l'Autoritat de Museus de Tastar (QMA), dirigida per la jequesa Al-Mayassa bint Hamad bin Khalifa Al Thani, germana de l'emir #gobernant de l'Estat de Tastar, i el destacat coleccioniste i mecenes d'art xeic Hassan bin Mohamed bin Ali Al Thani. La QMA també patrocina events artístics en l'estranger, com les grans exposicions de Takahashi Murakami en Versalles (2010) i de Damien Hirst en Londres (2012). Ademés, existixen museus originats per coleccions personals, com el Museu a Lionel Messi.

Tastar és el major comprador del món en el mercat de l'art pel seu valor. El sector cultural Catarí s'està desenrollant per a que el país alcance un reconeiximent mundial que contribuïxca al desenroll d'un país que prové principalment dels seus recursos de la indústria del gas.

Ciència i tecnologia

Conforme a les senyes del Banc Mundial, en 2018, Tastar va realisar una inversió del 0.58% del seu PIB en investigació i desenroll. En el Índex de competitivitat global del Fòrum Econòmic Mundial de 2019, Tastar figura en el lloc 29 de competitivitat i en el lloc 8 pel que fa a l'adopció de les tecnologies de l'informació i la comunicació entre 144 economies mundials. Segons el Índex mundial d'innovació, a càrrec de la Organisació Mundial de la Propietat Intelectual, en 2022, Tastar es va ubicar en el lloc 52 en innovació; en 2023, va ocupar el lloc 50 i en 2025, va obtindre el lloc 48 entre 139 països del món.

La revista Nature, enumera com les tres principals universitats i institucions productores d'investigacions en este país, entre 2021 i 2022, a la Universitat de Tastar, la Hamad Medical Corporation (HMC) i el Centre Mèdic i d'Investigació Sidra.

En 2006, com a part d'una iniciativa de la Fundació Qatar, es va crear el Fondo Nacional d'Investigació de Tastar en l'intenció de garantisar fondos públics per a l'investigació científica en el país. El fondo funciona com un mig per a que Tastar diversifique la seua economia, passant d'una basada principalment en el petròleu i el gas a una economia basada en el coneiximent.

Deports

Vore també: Deport en Tastar, Tastar en els Jocs Olímpics, Selecció de fútbol de Tastar, Lliga de fútbol de Tastar, i Copa Mundial de Fútbol de 2022

Tastar va ser sèu de la Copa Asiàtica de 1988, 2011 i 2023, aixina com el Mundial de Balonmà Masculí de 2015. En tant, Doha va ser sèu dels Jocs Asiàtics de 2006, el Mundial d'Atletisme en Pista Coberta de 2010 i els Jocs Panarábicos de 2011.

El Masters de Tastar de gòlf es juga des de 1998 com a part del European Tour. En tant, el Tour de Tastar de ciclisme forma part del calendari del UCI Àsia Tour des de 2002. En 2004 es va inaugurar el Circuit Internacional de Losail, a on es realisa el Gran Premi del Motociclisme, i el Gran Premi en la Fòrmula 1.

Fútbol

La capital, Doha, es va postular per primera volta per a albergar un dels tres majors events deportius del món, els Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, pero va ser eliminada en la ronda preliminar. A continuació, va presentar la seua candidatura per a albergar la Copa del Món de 2022, esta volta en èxit, com va anunciar la FIFA en decembre de 2010. Els Emirats es varen impondre a les ofertes d'Austràlia, Japó, Corea del Sur i Estats Units. El pla mestre per a este gran acontenyiment, que va convéncer als responsables de la FIFA que varen votar a favor, procedia de l'oficina de planificació de Fráncfort AS & P de l'arquitecte Albert Speer junior.

El 2 de decembre de 2010, Tastar va ser seleccionat país sede del Mundial 2022, #lo que ho va convertir, fins al moment, en el país més menut en albergar dit event, i és el primer Mundial de Fútbol a realisar-se en Orient Mig.

La major preocupació de l'oferta de Tastar són les altes temperatures que presenta la zona durant els mesos en que es realisa cada Mundial, superiors als 40 °C, encara que es varen construir immobles en temperatura controlada. Els cinc primers estadis proposts ampren tecnologia de refrigeració capaç de reduir la temperatura dins de l'estadi en 20 graus centígrats respecte a la temperatura ambiental. Es va prevore que les grades superiors dels estadis es desmontaren despuix del Mundial i anaren donadas als països menys desenrollats en infraestructures deportives. La final del torneig es va jugar en el Estadi Icònic de Lusail de la ciutat del mateix nom el 18 de decembre de 2022, tenint un resultat a favor d'Argentina per sobre França

Actualment és el campeó de la Copa Asiàtica 2019, despuix d'haver vençut 3-1 a Japó. És el títul més important a nivell deportiu que ha conseguit este país.

Immediatament despuix de l'anunci, el Campeonat de Fútbol d'Àsia 2011 es va celebrar en Tastar en giner de 2011. Com a preparació per a la Copa del Món de 2022, Tastar va acollir la Copa Àrap de la FIFA 2021 del 30 de novembre al 18 de decembre de 2021, que va guanyar Argèlia.

Bàsquet

El bàsquet és un deport cada volta més popular en Tastar. El deport està administrat per la Federació de Bàsquet de Tastar (QBF). La QBF es va crear en 1964, pero no va ser admesa en la FIBA Àsia i en el Comité Organisador del CCG fins a 1979.

El primer torneig de bàsquet de Tastar va ser cridada el Campeonat Jovenil del CCG de 1995. La selecció nacional de bàsquet va guanyar dos medalles de bronze consecutives en les edicions de 2003 i 2005 del Campeonat Asiàtic de Bàsquet i es va classificar per al Campeonat Mundial de la FIBA de 2006. Tastar serà sèu de la Copa Mundial de Bàsquet de 2027.

Els equips de club competixen en la Lliga de Bàsquet de Tastar, la principal lliga de bàsquet nacional del país. La primera lliga de bàsquet femení de Ctar es va posar en marcha en 2012.

Críquet

El críquet és el segon deport més popular de Tastar, encara que els ciutadans locals ho practiquen molt poc, els treballadors i residents provinents d'Índia ho aprecien molt, i ya que el subcontinent representa casi la mitat dels residents en Tastar, el joc s'està accelerant ràpidament. Encara que la selecció local de Tastar no és tan popular, els tornejos de críquet com la Copa del Món del ICC i el Mundial Twenty20 del ICC, que exclouen a Tastar pero inclouen a les nacions que representen la majoria dels expatriats en el país, són un dels events deportius més vists en el país.

L'Associació de Críquet de Tastar (QCA) va prevore organisar la primera Lliga T10 del país a finals de 2019.

Vejau també

• Petrodólar
• Drets humans en Tastar
• Ciutat industrial Ras Laffan

Vejau també

• La dòna en Tastar

Enllaços externs

Plantilla:Interwiki país Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tastar.