Idioma indonesi
El indonesi (bahasa Indonèsia o «llengua d'Indonèsia») és el idioma oficial de la República d'Indonèsia. Va ser regulat i establit en 1945 en l'independència del país, que conta entre 150 i 250 llengües parlades i escrites. L'indonesi és la llengua franca, sent bilingües[1] la majoria dels seus nacionals. És, en realitat, l'idioma natiu de tan sol una part minoritària de la població indonèsia, pero és corrent com segona llengua, puix és la que s'estudia en l'escola. Es troba entre les dèu principals llengües del món, en uns 43,6 millons de parlants natius i 199 millons sumant els que ho tenen com a segona llengua.
L'indonesi és un dialecte estandardisat del malayo (bahasa Melayu), amprat com llengua franca de la regió durant sigles. Abdós llengües són mútuament inteligibles, si be presenten certes diferències en ortografia i vocabulari. En agost de 1973, Indonèsia i Malàsia varen acordar formalment que la composició ortogràfica del bahasa Persatuan o «malayo unificat» de Malàsia i el bahasa Indonèsia d'Indonèsia seria vàlida en abdós països.[1] Segons els acorts alcançats entre Indonèsia, Malàsia i Brunei, l'estàndart normatiu de l'indonesi és el bahasa Riau, la llengua del archipèlec de Riau, considerat el lloc d'orige de la llengua.
Classificació
[editar | editar còdic]L'indonesi forma part del grup de llengües malayo-polinesias occidentals de la família austronesia. D'acort en el Ethnologue, la llengua indonèsia té el seu orige en el malayo de les Riau, al noreste de Sumatra.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]L'indonesi es parla per tota Indonèsia, parts de Malàsia i Timor Oriental, encara que el seu us és més freqüent en les àrees urbanes i menys en les zones rurals d'Indonèsia.
Sistema d'escritura
[editar | editar còdic]Al contrari que la gran majoria d'idiomes asiàtics, l'indonesi utilisa un sistema d'escritura basat en el alfabet llatí.
La correspondència entre l'escritura i la pronunciació és molt semblada a la que existix en castellà; solament cal tindre en conte que la c sempre es pronuncia com el dígraf espanyol ch, g és sempre /ɡ/ (com a garra en espanyol, no com a gitano) i la j representa el sò /dʒ/, com a John en anglés..
La primera estandardisació de l'ortografia en alfabet llatí es va portar a terme en 1901. Llavors, Indonèsia era colónia dels Països Baixos, i açò va influir que alguns sons es representaren d'acort en l'ortografia neerlandesa de llavors (que anys despuix va canviar en aquell país); per eixemple, el sò de la vocal o venia donat pel dígraf oe. Posteriorment, estes grafies es varen modificar de manera que coincidiren en la correspondència entre #fonema i grafia més comuna en atres llengües europees, com el castellà i l'italià. No obstant, concretament la oe va perviure durant algun temps en noms propis com a Soefart i Soekarno (ara, Suharto i Sukarno respectivament).
Els canvis ortogràfics despuix de l'independència d'Indonèsia són estos:
| #Fonema | Ortografia anterior |
Ortografia actual |
|---|---|---|
| /o/ | oe | o |
| /tʃ/ | tj | c |
| /dʒ/ | dj | j |
| /j/ | j | i |
| /ɲ/ | nj | ny |
| /ʃ/ | sj | sy |
| /x/ | ch | kh |
Estatus oficial
[editar | editar còdic]L'indonesi és l'idioma oficial de la República d'Indonèsia i està regulat per la Badan Pengembangan donen Pembinaan Bahasa (Agència per al Desenroll de l'Idioma Indonesi).
Sons
[editar | editar còdic]- i: es pronuncia de dos maneres diferents. La primera forma de pronunciar-la és en el #fonema /ə/: és el sò de la vocal schwa, com el sò de la "i" en la paraula anglesa "the" o com el sò de la "a" en la paraula anglesa "ago", este #fonema s'utilisa en sílabes átonas i en indonesi de coneix com "i pepet". La segona forma de pronunciar-la és en el #fonema /ɛ/: similar a la "i" en la paraula castellana "taula". Este #fonema s'utilisa en sílabes tòniques i en indonesi es coneix com "i taling". També és comú que la "i" no es pronuncie, per eixemple en la paraula "berapa" [brapa].
- c: sona com la "ch" del castellà.
- f: solament existix en les paraules d'orige estranger, es pronuncia com la f castellana.
- g: com en ga, gue, gui, go, gu.
- h: és una j suau entre vocals iguals, casi muda entre vocals diferents, és com una h en anglés.
- j: sona com la j en anglés, en paraules com a John i job. El sò és similar a la "dy" en paraules castellanes com "adjacent". També pot semblar similar a la "ch" castellana pero en vibració de les cordes vocals.
- v: solament existix en paraules d'orige estranger, es pronuncia com una "f" castellana, encara que també és pronunciada com la "v" en anglés, eixa pronunciació és menys comuna.
- ny: es pronuncia com la ñ.
- ng i ngg: En cas de ngg es pronuncia com en la seqüència ng de paraules castellanes com mango [maŋgo], també sonaria com la seqüència ng en la paraula anglesa language. Mentres que el grup ng es pronunciaria com la seqüència ng en la paraula anglesa thing [θɪŋ]. Llavors paraules de l'indonesi per eixemple "inggris" es pronunciaria com [iŋgrisa] mentres que "mengerti" es pronunciaria com [emŋerti].
- r: La R en indonesi sempre és fort, com el dígraf «rr» de l'espanyol.
- kh: Es pronuncia com la j en espanyol.
- sy: Es pronuncia com la sh en anglés o com en el castellà rioplatense es pronuncia la "i" i la "ll", per eixemple la pronunciació argentina de "pollet" i "yo".
- i: Es pronuncia com en anglés la "i" en la paraula "iés". El sò és similar a la"i" en espanyol dins de diptongos, com en la paraula castellana "hielo".
- gh: s'utilisa per a representar la fricativa velar sonora (/ɣ/) en paraules d'orige àrap.
- w: es pronuncia com la "w" en anglés. Similar a la "o" castellana en paraules com "ou" i "os".
- z: es pronuncia com la "z" en anglés en paraules com "zoo".
Etimologia: bahasa
[editar | editar còdic]La paraula bahasa significa ‘llenguage’, tant en indonesi com en malayo, i ve de la paraula sánscrita भाषा (bhāṣā), la qual pot fer referència a idiomes formals parlats:
- Indonesi o Bahasa Indonèsia
- Malayo o Bahasa Melayu / Bahasa Malaysia
- Javanés o Bahasa Jawa (també Bahasa Jawi)
- Sondanés o Bahasa Sunda
- Idioma de Batavia (Jakarta) o Bahasa Betawi
També a idiomes de signes:
- Llengua de signes malaya o Bahasa Isyarat Malaysia i còdic gestual malayo o Bahasa Malaysia Kod Tangan Bahasa
Aixina com també a dialectes informals:
- Llenguage rojak o Bahasa Rojak
- Argot indonesi, conegut com Bahasa gaul o Bahasa prokem
Gramàtica i lèxic
[editar | editar còdic]L'indonesi és una llengua poc flexiva, és dir, els noms, verps i adjectius a penes es modifiquen. No hi ha temps verbals, ni existix el gènero gramatical: no hi ha terminacions masculines i femenines, ni paraules per a dir "ell" o "ella". Tampoc se sol marcar el plural dels sustantius, encara que en cas d'ambigüitat, es duplica la paraula. Açò no significa que l'indonesi siga una llengua "sense gramàtica", pero sí és cert que facilita l'aprenentage a els qui desigen iniciar-se en ella. De fet, no és difícil adquirir un vocabulari bàsic en el que comunicar-se a nivell elemental.
Alguns eixemplescita requerida
[editar | editar còdic]En indonesi, com en la majoria de les llengües austronesias (i en moltes llengües dravídicas i amerindias) es distinguix entre el "nosatres" inclusivo i l'exclusiu, és dir, la paraula que s'ampra quan es fa també referència a l'interlocutor (kita) no és la mateixa que quan el parlant ho exclou (kami). Uns turistes li dirien al taxiste indonesi "kami dari Spanyol" (nosatres som d'Espanya - note's que no s'usa un verp equivalent a "ser"), pero si fan amistat en ell i decidixen menjar junts podrien preguntar "kita makan disini?" (¿mengem ací?).
El terme "orang" significa "persona" i s'utilisa en més freqüència que les paraules equivalents a "home" i "dòna". La similitut en el nom d'un animal característic de la regió, el orangutà, no és casualitat; "hutan" és bosc, i per tant "orang hutan", persona del bosc. La mona násico (Nasalis Larvatus) també és un "orang" per als indonesis, pero un "orang" particular: "orang Belanda", és dir, una "persona d'Holanda", pel color rosat de la seua cara i el tamany del seu nas i el seu ventre.
Una traça morfològica al que recorre prou l'indonesi i que no és comú en les llengües europees és la reduplicación: consistix en la repetició d'una paraula, en canvi de significat o gramatical. Es pot usar per a denotar el plural d'un nom quan açò resulta necessari per a la comprensió. Per eixemple, "anak" significa chiquet, i en el lema "dua anak cukup" (dos chiquets són suficients2) no fa falta canviar la paraula, puix ya ho indica el número "dos", pero per a dir "ací hi ha chiquets" (i no "un chiquet") s'usa "anak anak disini". En atres casos, es forma una paraula distinta, encara que es pot apreciar la relació en la paraula raïl: "mata" és ull (o ulls), "mata mata", espia.1 També hi ha verps que adquirixen una connotació distinta en repetir-los. "Mirar" és "lihat", i "lihat lihat" lo que li diríem a un venedor que nos pregunta qué desigem quan realment no anem a comprar; "lihat lihat" és alguna cosa aixina com mirar per ací i per allà, mirar sense intenció fixa, mirar sense centrar la vista. . . Igualment, "jalan jalan" (lliteralment, caminar caminar) és una bona resposta si algú nos pregunta a on anem i nosatres volem donar a entendre que estem passejant sense rumbo fix.
1 Mata Hari, el nom de la famosa espia neerlandesa, activa durant la Primera Guerra Mundial, significa "sol" (lliteralment, "ull dia", és dir, "ull del dia").
2 Es tracta del lema elegit pel Govern, en 1970, per a promoure la planificació familiar.
Préstams de llengües estrangeres
[editar | editar còdic]La indianización de l'archipèlec, directa o a través del javanés, fa que l'indonesi continga moltes paraules d'orige sánscrito. L'Islam va aportar paraules d'orige àrap i persa. Per últim, l'antiga presència de comunitats chinenques, sobretot en la costa nort de Java, va introduir moltes paraules chinenques, especialment hokkien (chinenc del sur).
La colonisació holandesa va deixar algunes paraules neerlandeses, com polisi ("policia"), apotek ("farmàcia"), bioskop ("cine"), buku ("llibre"), televisi ("televisió")... També ha introduït moltes raïls d'orige grecolatino, aixina com paraules franceses preses del neerlandés. Aixina, vàries paraules en "-isme" es troben pràcticament inalteradas en indonesi (el sufix adjectiu "-iste" es convertix en -is), i les paraules en "-tion" ("administració", "nacionalisació", etc.) es troben en el sufix -si (administrasi, nasionalisasi, korupsi, etc.).
Préstams del portugués
[editar | editar còdic]Algunes paraules s'han pres prestades del portugués, com a Natal de Natal (Nadal); tinta; jendela de janela (finestra); boneka de boneca (nina); sepatu de sapato (sabata) i unes atres es troben idèntiques en malayo i indonesi, com lelang, de leilão (subasta); bendera, de bandeira (bandera); keju, de queijo (formage); sekola, de scola (escola); mentega, de manteiga (manteca); garpu, de garfo (forqueta); meja de taula (taula).
Préstams del francés
[editar | editar còdic]Són poques les paraules que l'indonesi ha pres prestades del francés directament (és dir, sense passar pel neerlandés). Alguns eixemples són trotoar (paviment), kwitansi (pagament o rebut) o payet (lluentor). També existix la paraula kudeta, que significa "colp d'Estat".
L'indonesi ha pres molts térmens prestats i seguix fent-ho de l'anglés per a térmens tècnics o de la vida moderna en general.
Història
[editar | editar còdic]El document més antic conegut en malayo antic és una inscripció en escritura pallava, coneguda com Kedukan Bukit (en), datada en 683 i trobada en l'illa de Bangka.
El malayo va ser durant sigles la lingua franca per a la comunicació en un archipèlec a on es parlen decenes de llengües diferents.
En 1614, el navegant holandés Huygen van Linschoten va escriure que el prestigi del malayo era tal que per a un home cult no conéixer-ho era com per a un holandés cult no saber francés. Res més establir-se en l'archipèlec, els holandesos varen utilisar el malayo per a mantindre correspondència en els governants locals, com demostren sis cartes escrites en malayo per les autoritats de Batavia, fundada en 1619, i dirigides a dignatarios del sultanato de Banten, en Java occidental.[2]
En la finalitat de la guerra de Java en 1830, els holandesos varen escomençar a fer-se poc a poc en el control de l'archipèlec. Primer varen utilisar el malayo per a difondre el cristianisme i després com a llengua d'ensenyança en les escoles cristianes. En general, els holandesos es comunicaven en la població indígena en malayo.[3] El malayo es va convertir en llengua oficial de l'administració en 1865.[4]
En 1908, el govern colonial va fundar la Commissie voor de Volkslectuur ("Comissió de Lliteratura Popular"), encarregada de publicar obres locals clàssiques, populars i modernes, aixina com obres estrangeres traduïdes, en escritura llatina en malayo i llengües regionals. Esta organisació pronte va adoptar el nom de Balai Pustaka ("la casa dels llibres"). En la década de 1930 va aparéixer una nova lliteratura, escrita en malayo, que els intelectuals autòctons cridaven ara "indonèsia". En 1933 es va fundar la revista lliterària Poedjangga Baroe ("el nou poeta").
En 1928, associacions d'estudiants i jóvens de les Índies Orientals Neerlandeses es varen reunir en congrés i varen adoptar el "Compromís de la Joventut" (Sumpah Pemuda), en el que declaraven que adoptarien tres ideals: una nació, la nació indonèsia (Bangsa Indonèsia); una llengua, l'indonesi (Bahasa Indonèsia); una pàtria, Indonèsia (Tanah Air Indonèsia). Havia naixcut l'indonesi.
L'ocupació japonesa de les Índies Orientals Neerlandeses (1942-1945) va permetre el florecimiento de la llengua indonèsia. Els japonesos volien erradicar tota influència occidental i varen prohibir els llibres en neerlandés i anglés. Per a difondre la seua propaganda, varen utilisar l'indonesi, que es va estendre per tot l'archipèlec. La proclamació d'independència de 1945 es va llegir en indonesi.
La lliteratura indonèsia va cobrar vitalitat despuix de l'independència. Durant els anys de conflicte entre la jove república i l'antic colonizador holandés, Chairil Anwar (1922-1949), personage térbol i rebel, va ser la figura del moviment poètic Angkatan 45, la "generació del 45". L'indonesi es va desenrollar llavors en consonancia con les transformacions del país.
En elegir l'indonesi com a llengua nacional, els nacionalistes indonesis varen tornar als temps en que era la llengua d'intercanvi en l'archipèlec, pero esta volta en el desig de construir una nació indonèsia.
Política oficial sobre llengües
[editar | editar còdic]Segons lo regulat per la llei estatal indonèsia UU n.º 24/2009, aparte dels discursos i documents oficials de l'Estat pel govern indonesi, la llengua indonèsia està obligada per llei a ser utilisada en:[5]
- Discursos oficials del president, vicepresident i atres funcionaris de l'Estat pronunciats dins o fòra d'Indonèsia.
- Acorts entre el govern, institucions privades o particulars.
- Fòrums nacionals o internacionals celebrats en Indonèsia
- Artículs i publicacions científiques en Indonèsia
- Nomenes geogràfics en Indonèsia (nom d'edificis, carreteres, oficines, complexos, institucions)
- Senyals públiques, senyals de tràfic, instalacions públiques, pancartes i una atra informació de servicis públics en zones públiques.
- Informació a través dels mijos de comunicació
No obstant, es poden utilisar atres llengües en un entorn de doble llengua per a acompanyar, pero no substituir, a la llengua indonèsia en: acorts, informació sobre bens i servicis, documents científics, informació a través dels mijos de comunicació, noms geogràfics, senyals públiques, senyals de tràfic, instalacions públiques, pancartes i una atra informació de servicis públics en zones públiques.[5]
Encara que no se sanciona l'us d'atres llengües,[5] des del punt de vista dels tribunals indonesis, qualsevol acort celebrat en Indonèsia que no estiga redactat en indonesi és nul.[6] En cas que es produïxquen interpretacions diferents en els acorts en dos llengües, prevaldrà l'indonesi.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Embaixada d'Indonèsia en Madrit. «Idiomes i Dialectes». Consultat el 24 d'agost de 2013.
- ↑ M. C. Ricklefs, "Bantěn and the Dutch in 1619: Six Early ‘Passar Malay’ Letters", Bulletin of the School of Oriental and African Studies/Volume 39/Issue 01/February, 1976, pp. 128-136
- ↑ RuthMcVey, "Nation versus state in Indonèsia", in Damien Kingsbury, et Harry Aveling, Autonomy and Disintegration in Indonèsia, 2003, pp. 11-27
- ↑ Scott Paauw, "One Land, One Nation, One Language: An Analysis of Indonèsia’s National Language Policy", University of Rochester Working Papers in the Language Sciences, 5(1), 2009, pp. 2-16
- ↑ 5,0 5,1 5,2 SGR, Baun Thoib Soaloon. «Inilah 14 Ranah Wajib Bahasa Indonèsia» (en en-us).
- ↑ «Indonesian language in contracts - a strict requirement» (en en).
- ↑ websitefeedbacklondonhsf.com. «Update on Indonesian Language Requirements for Contracts with Indonesian Parties» (en en).
Vore també
[editar | editar còdic]- Llengües austronesias
- Llengües malayo-polinesias
- Llengües malayo-polinesias occidentals
- Llengües malayo-sumbawanas
- Llengües maláyicas
- Idioma malayo
Bibliografia
[editar | editar còdic]En anglés
[editar | editar còdic]- Bellwood, Peter, The Austronesians, 1995
- Blagden, C. O., Two Malay letters from Ternate in the Moluccas, written in 1521 and 1522, 1930
- Edwards, I. D. et Blagden, C. O., « A Chinese Vocabulary of Malacca Malay Words and Phrases collected between A. D. 1403 and 1511 (?) », dans Classical Civilisations of South East Àsia, 2002
- Labrousse, Pierre, Méthode d'indonésien, L'Asiathèque, 1997
- Ricklefs, M.C., A history of modern Indonèsia since c. 1200 (3ra ed.), Stanford University Press, 2001
- Ricklefs, M. C., « Banten and the Dutch in 1619 : six early "Passar Malay" letters », dans Classical Civilisations of South East Àsia, 2002
- Sneddon, James N., The Indonesian language: its history and role in modern society, University of New South Wales Press, 2003, ISBN 0 86840 598 1
- Wolters, O. W., Early Indonesian commerce, Cornell University Press, 1967
En francés
[editar | editar còdic]- Jérôme Samuel, Modernisation lexicale et politique terminologique: li cas de l'Indonésien, Bibliothèque de l'INALCO, 7, Paris, Louvain, Editions Peeters, 2005, 589 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma indonesio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.