Llengües austronesias

Les llengües austronesias constituïxen una família llingüística formada per més de 1250 llengües que es distribuïxen entre l'illa de Madagascar, l'archipèlec malayo i Oceania. El nom de la família deriva del terme grec austronesia, 'illes del sur'.

Els pobles que parlen estes llengües solen ser cridats pobles austronesios. Es considera que la Urheimat d'esta gran família està en Taiwan, illa que va ser invadida per grups chinencs que es varen impondre als pobles natius, de modo que la major part de les seues llengües formosanas es troben actualment en greu perill d'extinció. Pel contrari, hi ha atres llengües d'esta família que gogen d'excelent salut i es troben entre les que tenen major número de parlants en el món, tal és el cas del malayo, l'indonesi, el javanés i el tagalo.

Distribució i història

Descobriment

El descobriment de la família és antic i precedix al de les llengües indoeuropeas (afirmada clarament solament a finals de el XVIII i establida científicament a partir de el XIX). Des de 1706, el llingüiste Hadrian Reland ya havia subrallat la semblança entre la llengua parlada en Futuna, el malayo i el malgache, a partir del glossari arreplegat per Jacob Li Maire en Futuna. L'existència d'una família de llengües, que en successives ampliacions i clarificaciones es denomina actualment austronesia, es reconeix definitivament en Catalogue delle Lingue de Lorenzo Hervás i Panduro en 1784. En 1834, la família, estesa fins a l'illa de Pasqua, és batejada com malayo-polynesia per Wilhelm von Humboldt en Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836-1839). També es va denominar Llengües oceàniques, reconeixent-los des de 1896 un orige comú i una relació inclús en les llengües formosanas, classificant-les tradicionalment en llengües indonèsies, melanesias, polinesias i micronesias.

En atres treballs, les llengües melanesias varen ser tractades aparte durant llarc temps, provablement per prejuïns racials, a pesar dels treballs del llingüiste Otto Dempwolff (1920).

Distribució geogràfica

La família austronesia és una de les que posseïx major extensió geogràfica comprenent tres continents: Àsia, Oceania i Àfrica. Conta en més de 1000 llengües la major part d'elles en les illes del Pacífic. Els últims territoris en ser alcançats per l'expansió austronesia provablement varen ser Hawái, Illa de Pasqua en el V i Nova Zelanda cap a el IX.

Orige i expansió

La llingüística comparativa, recolzada per troballes arqueològics, localisa l'orige dels ancestros llingüístics de la família en el surest de l'actual China, des d'a on varen emigrar cap a Taiwan. L'orige està relacionat en el primerenc poblament de Taiwan durant l'edat de gèl, quan l'actual illa estava unida al continent. En pujar el nivell de la mar fa uns 10 000 anys, emergix com a illa produint-se l'aïllament de la població d'aborigen de Taiwan.

Les llengües austronesias són l'única família la característica principal de la qual ha segut l'expansió marítima. Des de fa uns 5000 anys els seus parlants es dispersen segons el següent esquema simplificat:

Més allà de l'orige ben establit en Taiwan, existix evidència, tant genètica com a llingüística, que relacionaria estes llengües en les llengües kra-dai. W. Ostapirat (2013) i L. Sagart (2019) han trobat cognados i inclús el primer d'ells ha trobat evidències de correspondències fonètiques regulars, raó per la que varen propondre una macrofamilia austrotai. Des del punt de vista de la genètica de poblacions, s'ha trobat que les poblacions neolíticas del delta del riu Yangtsé que formaven part de la cultura de Liangzhu tenien altes freqüències del haplogrupo O1, que estava absent en atres jaciments arqueològics de l'interior. Els autors de l'estudi sugerixen que tant els austronesios formosanos com els kra-daicos podrien descendir parcialment d'eixes poblacions.

Classificació

L'estructura interna de la família austronesia és complexa, puix està constituïda per un gran número de llengües cercanamente relacionades en un gran número de continus dialectals, lo que dificulta l'establiment dels llímits entre cada grup que conforma la família. A pesar d'això, és clar que la gran diversitat filogenético es troba entre les llengües formosanas i és menor entre els idiomes parlats en les illes del Pacífic. Esta situació recolza l'hipòtesis de que l'orige d'esta família es troba en l'illa de Formosa o en China.

El treball seminal en la classificació de les llengües formosanas i la macroestructura de la família austronesia és el de Blust (1999). Alguns especialistes en els idiomes formosanos prenen este treball en algunes reserves en els detalls, pero se sol tindre com a referència per a l'anàlisis llingüístic. Les llengües malayo-polinesias són colocades en freqüència dins del grup formosano oriental en el treball de Blust, per la conservació dels #fonema protoaustronesios /t/ i /n/, el canvi de /s/ a /h/, i algunes qüestions lèxiques, com l'ocupació de llima 'cinc' que no es troba en atres llengües formosanas.

És provable que hi haguera dos grans migracions de pobles de parla austronesia que varen cobrir un àrea extensa en un temps relativament curt, lo que va resultar en una diversificació de múltiples grups locals en una menuda estructura de gran escala. La primera d'estes migracions correspondria a les llengües malayo-polinesias, que es va portar a terme sobre Filipines, Indonèsia i Polinèsia. L'atra correspondria a les llengües oceàniques, disperses sobre Melanèsia i Micronesia (Greenhill, Blust y Gray, 2008).

Ademés del grup malayo-polinesio, existix ampli consens sobre l'existència de trenta famílies formosanas. El debat acadèmic està centrat sobretot en les relacions entre estos grups.

Classificació

La classificació de la família llingüística austronesia, conformada per més d'un miller de llengües, és sumament complexa. Davall es presenta un panorama molt general, de les principals branques, de la classificació oferida en Austronesian Basic Vocabulary Database (Universitat d'Auckland).

Llengües austronesias

I.Llengües formosanas

II. Llengües malayo-polinesias

1. Llengües filipines

2. Llengües borneanas

3. Llengües malayo-polinesias nuclears

a. Llengües malayo-sumbawanas

b. Llengües celebo-polinesias

i. Llengües celébicas (Célebes)

ii. Llengües malayo-polinesias centrorientales

Llengües Halmahera-Cenderawasih

Llengües oceàniques

Llengües micronesias

Llengües polinesias

Relació en atres famílies

Alguns llingüistes creuen que la família tai-kadai deuria colocar-se dins d'una versió expandida de la família austronesia, en particular les similituts es donen en les llengües kra. Uns atres es decanten a favor d'una relació en la família sino-tibetana. I finalment uns atres han propost una relació en les llengües austroasiáticas, formant una superfamilia áustrica. Cap d'estes propostes s'ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica.

Descripció llingüística

Les llengües malayo-polinesias utilisen la reduplicación (procediment morfològic consistent en la repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i totes les llengües austronesias tenen una entropía de primer orde baixa, és dir, els texts són prou repetitius sobre la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups d'consonante (com [str] o [mpl]) i té un número de vocals menut, sent cinc lo més comuna.

Fonologia

La primera reconstrucció del proto-malayo-polinesio va ser intentada per Dempwolf en 1934 encara que el seu treball ignora les llengües formosanas que semblen retindre #arcaisme i distincions fonològiques que s'han perdut en el restant de la família. El treball de Dyen (1965) considera les llengües formosanas i afig algunes distincions fonémicas introduint els #fonema /C, Z, D, T, L, R/ el valor fonètic de la qual exacte va seguir difícil de reconstruir i ha segut font de no poques revisions. Més recentment, Malcom Ross examina els diversos intents posteriors a Dyen i propon el següent inventari fonològic:

	bilabial	dental/ alveolar	retrofleja	palatal	velar	uvular	glotal
nassal	m	n			*ŋ
oclusiva	p, b	t, D1	D3	*Z	k, g	q	*ʔ
africada		C, D2
fricativa		s	S		j [ɣ]		h
aproximante	w			i
líquida		L	l			R

Els signes en mayúscula es justifiquen a partir de correspondències fonètiques regulars entre cognados encara que la seua interpretació fonètica és alguna cosa insegura. Ross propon com a provables les següents interpretacions per a eixos sons:

• /C/ dona lloc en algunes llengües formosanas a /č/ (Atayal), a /¢/ (Tsou, Rukai, Paiwan) o a /t/ (Bunun, Amis); encara que en proto-malayo-polinesio dona sistemàticament /t/, ya que en eixa branca es va perdre el contrast original entre /C/ i /t/. Fonèticament Ross conjectura que /C/ tindria com alòfon més provable [¢] (AFI=[ʦ]) o [ʨ].
• /D₁/ dona en formosano diversos resultats /d/ (Atayal, Bunun, Tsou), /ɽ/ (Tsou, Rukai, Paiwan) i inclús /s̪/ (Thao), en proto-malayo-polinesio dona regularment /d/ o /r/ (depenent de la posició). Fonèticament Ross conjectura que este #fonema podria tindre com a alòfon principal [d].

• /D₂/ en la major part del formosano es confon en /D₁/, encara que se seguixen diferenciat en tsou i rukai. En proto-malayo-polinesio dona /d/ per lo que la diferència es manté solament en algunes posicions. Fonèticament Ross conjectura que este #fonema podria tindre com a alòfon principal [ʣ] o [ʥ].
• /D₃/ en part del formosano es confon en /D₂/ (atayal, bunun, tsou), encara que se seguixen diferenciat en thao i paiwán. En proto-malayo-polinesio convergix en el resultat de /D₂/ i dona /d/. Fonèticament Ross conjectura que este #fonema podria tindre com a alòfon principal [ɖ].
• /*Z/ en gran major part del formosano es confon en /D₁/, encara que se seguixen diferenciat en tsou, rukai, puyuma i paiwán. En proto-malayo-polinesio dona regularment /*ɟ/ com succeïx en paiwán. Fonèticament Ross conjectura que este #fonema podria tindre com a alòfon principal [ɟ].
• /S/ en la major part del formosano es distinguix de /S/-/s/, l'oposició es realisa en cada grup de maneres diferents (/š/-/h/ (atalyal), /š/-/t̪/ (thao), /s/-/č/ (bunun), /s/-/¢/ (amis), /s/-/θ/ (rukai), /s/-/t/ (paiwán)). En proto-malayo-polinesio dona /h/. Fonèticament Ross li atribuïx com a alòfons provables [ʂ] o [ʃ].
• /L/ en la major part del formosano es diferencia de /l/ tenint en algunes llengües alòfons fricativos. En proto-malayo-polinesio dona generalment /l/ en posició inicial i /n/ en interior. Ross conjectura com a alòfons [l] o [ɬ], mentres que el #fonema protoaustronesio reconstruït com /l/ podria ser [ɭ] o [ɽ].
• /R/ presenta com a resultat consonants róticas i ocasionalment velares, per eixa raó s'interpreta com una rótica posterior. Ross conjectura que podria ser la uvular [ʀ].
• /j/ interpretada anteriorment com una consonante postalveolar o coronal, té alguns resultats que sugerixen que és velar o té coarticulación velar, per lo que Ross conjectura que podria articular-se [ɣ] o [ɣ⁽ⁱ⁾].

L'inventari vocàlic reconstruït és:

	anterior	central	posterior
tancades	i		o
miges		ə
obertes		a

El #fonema /ə/ apareix transcrito en moltes #reconstrucció simplement com i.

Comparació lèxica

Els numerals reconstruïts per a diferents branques de llengües austronesias són:

GLOSSA	PROTO- PUYUMA	PROTO- RUKAI	PROTO- TSOU	Austronesio nuclear				PROTO- AUSTRONESIO
				PROTO- ATALÁYICO	PROTO- BUNUM	PROTO- KAVALÁNICO	PROTO- MALAYO- POLINESIO
1	*saʔ	*əa	*cáni		*tasʔa	*issa-	*əsa *isa	*əsa *isa
2	*ɖua	*ɖgosa	*řúśa	*dusaʔ	*ɖośa	*řusa	*duha	-	3	*ʈəɭo	*toɭo	*túlu	təruʔ	*tau	la teuaɭo	təlu	təɭo
4	*pat	səpatə	*śə́pátə	səpat	*paat	səpat	*əpat	*śəpat
5	*ɭima	*ɭima	*líma	rimaʔ	*himaʔ	*ɭima	llima	llima
6	*ənəm	*ənəmə	*ənə́mə	*ma-təruʔ	*(ʔa)noom	*ʔanəm	*ənəm	*ənəm
7	*pitu	chiulet	*pítu	*ma-pituʔ	*pituʔ	*pitu	*pitu	*pitu
8	*waɭo	vaɭo	*wálu	*ma-səpat	*vauʔ	*waɭo	*walu	*walu
9	*iwa	*baŋatə	*θíwa		*sivaʔ	*siwa	*siwa	*śiwa
10	*puɭoʔ	*poɭoko	*másaɬə		*macʔan		*-puluq	*sa-puluq

En la taula anterior s'ha usat /s/-/ś/ per a transcribir el parell de sibilants que atres autors transcriben com a /s/-/S/.

Vore també

• Llesta de Swadesh en proto-austronesio

Bibliografia

• Dyen, Isidore (1965). "A Lexicostatistical classification of the Austronesian languages." International Journal of American Linguistics, Memoir 19.
• Dyen, Isidore, ed. (1973). Lexicostatistics in genetic linguistics: Proceedings of the Yale conference, April 3–4, 1971. La Haye: Mouton.
• Ross, Malcom (1992). "The Sound of Proto-Austronesian", Oceanic Linguistics, Vol. 31, No. 1, 1992, pp. 23-64.

Enllaços externs

• Ethnologue report for Austronesian.
• Austronesian language family