Anar al contingut

Estret

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estret
Per a l'estació de metro de Madrit vore Estació d'Estret.
Vista satelital del Bósforo, un estret que permet als navío l'entrada o eixida del mar Negra.

Un estret és un cos d'aigua angost entre dos costes i que conecta dos mars o llacs, i per tant, es troba entre dos masses de terra.[1][2] Per a que a un estret se li considere com a tal, els cossos d'aigua conectats es deuen trobar aproximadament al mateix nivell d'elevació, quedant exclosos els rius de la definició.[3]

Els térmens «estret», «canal», «passage»[4] i «pas» poden ser sinònims i intercanviables.cita requerida Varis d'estrets tenen importància econòmica i estratègica, ya que formen part d'importants rutes comercials, i han segut considerats importants en la geopolítica.[4][5]

Entre els estrets més importants es troben l'estret de Malaca, que conecta l'oceà Índic en la mar de la China Meridional, el canal de la Taca que conecta la mar del Nort en l'oceà Atlàntic, l'estret de Gibraltar, que és l'únic pas natural entre l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrànea, el Bósforo i els Dardanelos, que comuniquen el Mediterràneu i la mar Negra, l'estret de Bering entre Rússia i Alaska que comunica l'oceà Pacífic en la mar Àrtica i l'estret de Magallanes que és un dels principals passos naturals entre els oceans Pacífic i Atlàntic.

En l'ingenieria i ciències naturals els estrets han segut investigats pel seu hidrodinàmica i en menor mida per la distribució de sediment en ells.[3]

Alguns estrets presenten forts corrents producte de les marees.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Brunet, Roger (1998). «Els mots de la géographie», Dictionnaire critique (en francés), La Documentation Française, p. 156.
  2. «dle.raer.és».
  3. 3,0 3,1 3,2 Dalrymple, Robert W. (2023). «A review of the morphology, physical processes and deposits of modern straits», V.M. Rossi, S. Longhitano, C. Olariu i F. Chiocci (ed.). Straits and Seaways: Controls, Processes and Implications in Modern and Ancient Systems (en anglés), Geological Society of London, Special Publications, pp. 17-83. ISBN 9781786205704.
  4. 4,0 4,1 (2020).«Geopolítica americana a escala global. L'estret de Magallanes i la seua condició de “passage-món” en el sigle XVI».Història.53(2)doi:10.4067/S0717-71942020000200521.
  5. (2003).«Geopolítica imperial romana en l'Estret de Gibraltar: l'anàlisis geoarqueológico del port de" Baelo Claudia" i l'emplaçament de" Mellaria" (Tarifa, Càdis)».HABIS.34
    187-200.