Anar al contingut

Estret de Malaca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Strait of Malacca (36759635615).jpg
Estret de Malaca
Per a atres usos d'este terme vore Malaca (desambiguación).


El estret de Malaca (Plantilla:Lang-ms) és un llarc estret de mar del surest d'Àsia localisat entre la costa occidental de la península malaya i l'illa indonesa de Sumatra, un important corredor marítim que unix, al nort, el mar de Andamán, mar marginal de l'oceà Índic, i al sur el estret de Singapur.

S'entén que el llímit occidental del oceà Pacífic està en l'estret de Malaca.

L'estret s'estén en direcció SE-NO i té aproximadament 930 km de llongitut, en un esgambi entre 38 km i 393 km. En la seua part mija es troba la seua mínima profunditat la que condiciona el calat dels bucs que ho travessen (proximitats de Port Kelang, One Fathom Bank). En la partix surest, l'estret comunica en el estret de Singapur i està tancat per vàries illes del grup del archipèlec de Riau que permeten la navegació per varis canals de pas.

Ha adquirit una gran importància estratègica, en constituir la principal via d'abastiment de petròleu per a dos dels majors consumidors mundials: Japó i China. En promig, 150 barcos passen diàriament a través de l'estret, que és una ruta de navegació importantíssima, ya que vincula tota la mar de la China Meridional en l'oceà Índic i en Europa via canal de Suez. Els ports més importants són Malaca (Malàsia) i Singapur, en l'extrem meridional d'este estret, un dels més grans del món sobre volum de càrrega anual, encara que Singapur està a la vora d'un atre estret independent, el estret de Singapur.

L'estret de Malaca rep el nom per la ciutat que es troba a les seues vores.

Delimitació per part de la OHI

[editar | editar còdic]

La Organisació Hidrogràfica Internacional (IHO) definix els llímits de l'estret de Malaca de la següent manera:


Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Detroit Malacca OHI.png
La delimitació de l'estret segons la OHI. L'estret de Malaca conecta el Pacífic a l'est en l'Índic a l'oest.
Archiu:Map of the Strait of Malacca-de.jpg
Estret de Malaca

Els primers comerciants procedents d'Aràbia, Àfrica, Pèrsia i el sur de l'Índia varen aplegar a Kedah abans d'arribar a Guangzhou. Kedah servia de port occidental en la Península Malaya. Comerciaven en cristaleria, alcamfor, artículs de cotó, brocats, marfil, sàndal, perfums i pedres precioses. Estos comerciants navegaven a Kedah a través dels vents monsons entre juny i novembre. Retornaven entre decembre i maig. Kedah proporcionava estage, porteadores, menudes embarcacions, basses de bambú, elefants, aixina com recaptació d'imposts per a que les mercaderies anaren transportades per terra cap als ports orientals de la península malaya, com Langkasuka i Kelantan. Despuix de el X, els barcos procedents de China varen escomençar a comerciar en estos llocs comercials i ports orientals. Kedah i Funan varen ser ports famosos a lo llarc de el VI, ans que la navegació escomençara a utilisar el propi estret de Malaca com a ruta comercial.

Estos comerciants navegaven a Kedah, entre juny i novembre, gràcies als vents del monsó. Retornaven entre decembre i maig. Kedah proporcionava estage, entibadores, menudes embarcacions, basses de bambú, elefants, i també facilitava la recaptació de taxes pels bens que eren transportats per terra cap als estats orientals de la península Malaya, com Kelantan. Els bucs aplegaven des de China per a comerciar a estos llocs i ports orientals. Kedah i Funan eren ya ports famosos en el VI, ans que les expedicions comercials començaren a utilisar l'estret de Malaca com a ruta marítima.


En el VII va ascendir al poder l'imperi marítim de Srivijaya, en sèu en Palembang, Sumatra, i la seua influència es va estendre a la península malaya i Java. L'imperi es va fer en el control efectiu de dos importants punts de estrangulamiento del surest asiàtic marítim: l'estret de Malaca i el estret de Sunda. Per mig del llançament d'una série de conquistes i incursions en possibles ports rivals a abdós costats de l'estret, Srivijaya va assegurar el seu domini econòmic i militar en la regió, que va durar uns 700 anys. Srivijaya va obtindre grans beneficis del lucratiu comerç d'espècies, com el sistema de comerç tributari en China i el comerç en mercaders indis i àraps. L'estret de Malaca es va convertir en una important ruta comercial marítima entre Índia i China. L'importància de l'Estret de Malaca en les rets comercials mundials va continuar en sigles posteriors en el sorgiment del Sultanato de Malaca en el XV, el Sultanato de Johor i la moderna ciutat-estat de Singapur.

Des de el XVII, l'estret ha segut el principal canal de navegació entre l'oceà Índic i l'oceà Pacífic. Vàries grans potències regionals han gestionat l'estret durant diferents periodos històrics.[1]

A principis de el XIX, els imperis neerlandés i britànic varen traçar una llínea fronteriça arbitrària en l'estret i varen prometre caçar als pirates dels seus respectius costats; eixa llínea va passar a convertir-se en la frontera actual entre Malàsia i Indonèsia.[2]

Importància econòmica

[editar | editar còdic]
Archiu:FILE 2
El nou Far de One Fathom Bank en 1999.

Des d'una perspectiva econòmica i estratègica, l'estret de Malaca és una de les rutes de navegació més importants del món. L'estret és el principal canal de transport marítim entre el oceà Índic i el oceà Pacífic, i unix les principals economies asiàtiques com Índia, China, Japó i Corea del Sur. Més de 50.000 bucs passen per l'estret per any,[3] duent aproximadament una quarta part del comerç mundial de mercaderies com el petròleu, manufactura chinenques, café indonesi.[4]

Al voltant d'una quarta part del total de petròleu transportat per mar passa a través de l'estret, principalment dels proveïdors del golf Pèrsic als mercats asiàtics com China, Japó i Corea del Sur. En 2006, s'estima que 15 millons de barrils per dia (2.400.000 m³/d) varen ser transportats a través de l'estret.[5]


El tamany màxim dels bucs que poden fer la travessia de l'estret es denomina Malaccamax. L'estret no és lo suficientment profunt (uns 25 metros o 82 peus) per a permetre que alguns dels més grans bucs (la majoria dels petrolers) ho utilisen. En el canal de Phillips, prop de Singapur, l'estret de Malaca es reduïx a 2.8 km d'ample, formant un dels estrangulamientos de tràfic més importants del món. Des de l'erupció del Krakatoa en 1883, la navegació de grans bucs pel estret de Sonda no és segura, per lo que un buc que excedixca Malaccamax deu utilisar com a alternativa el estret de Lombok.[6]

Port Klang

[editar | editar còdic]

Port Klang (en malayo:Pelabuhan Klang) és una ciutat i la principal porta d'entrada per mar a Malàsia. Conegut durant l'época colonial com a Port Swettenham, pero rebatejat com Port Klang en juliol de 1972, és el port més gran del país. Port Klang és el port marítim en districte de Klang, en Selangor.

Riscs de la navegació

[editar | editar còdic]
Archiu:FILE 3
Image satelital ilustra la boira terrera anual provocada pel fum dels incendis forestals que asuelan Sumatra, lo que llimita la visibilitat en l'estret.

La pirateria en l'estret ha aumentat en els últims anys. Va haver al voltant de 26 atacs contra bucs en 1994, 220 en 2000, i poc més de 150 en 2003 (un terç del total mundial). Despuix, els atacs varen aumentar de nou en el primer semestre de 2004, lo que va dur a que les armada de Malàsia, Indonèsia i Singapur intensificaren les seues patrulles en la zona en juliol de 2004. Posteriorment, els atacs a bucs en l'Estret de Malaca ha caigut, a 79 en 2005 i 50 en 2006.[7]

En l'estret va haver 34 naufragis documentats, alguns que daten de la década de 1880, arreplegats en el Pla de Separació de Tràfic («Traffic Separation Scheme», TSS), el canal per a bucs comercials. Estos derelictes plantegen un risc de colisió en els estrets i zones d'aigües superficials.[8]

Un atre risc és la boira terrera anual causada pels incendis forestals que assolen Sumatra, que pot reduir la visibilitat a 200 m, lo que obliga a que els bucs ralentisen el seu discórrer pel concorregut estret. Els bucs de més de 350 m utilisen de forma habitual l'estret.

Propostes per a aliviar la travessia de l'estret

[editar | editar còdic]
Archiu:FILE 4
Tamany màxim dels bucs en el canal de Panamà, el canal de Suez i l'estret de Malaca (en anglés)[9]


Tailàndia ha elaborat varis plans per a disminuir l'importància econòmica de l'estret. El govern tailandés, a lo llarc de la seua història, ha propost vàries voltes tallar un canal a través del istme de Kra, en un aforro d'aproximadament 960 km de viage des de l'oceà Índic fins al Pacífic. Açò també tallaria Tailàndia en dos, aïllant les províncies de majoria musulmana del sur, Narathiwat, Yala i en especial la separatista Pattani. China s'ha oferit a sufragar les despeses, segons un informe filtrat al diari nortamericà The Washington Claves en 2004. No obstant, i pese al respal de varis polítics de Tailàndia, els prohibitivos costs financers i ecològics sugerixen que el canal no seguirà alvance.[10]

Una segona alternativa és la construcció d'un oleoducte a través de l'istme per a transportar petròleu als bucs que esperarien a l'atre costat. Els defensors diuen que reduiria el cost de l'entrega de petròleu a Àsia en prop de 0.50 $/barril (3 $/m³). Myanmar també ha fet una proposta similar d'oleoductes. Existix també una proposta per a un oleoducte de petròleu cru des d'Orient Mig fins a Xinjiang (China), la construcció del qual va començar en octubre de 2004.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Pineda, Guillermo (2012). “L'estret de Malaca com una de les regions geopolítiques més importants per a la República Popular China”. Acadèmia.edu.
  2. ↑ Winn, Patrick (27 de març 2014). Strait of Malacca Is World's New Piracy Hotspot, NBC News.
  3. ↑ Strait of Malacca - World Oil Transit Chokepoints, Energy Informatin Administration, U.S. Department of Energy
  4. ↑ Freeman, Donald B. (2003). The Straits of Malacca: Gateway or Gauntlet?, McGill-Queen's University Press. ISBN 0773525157.. A book review citing this information ca be found at University of Toronto Quarterly, Volume 74, Number 1, Winter 2004/5, pp. 528-530
  5. ↑ World Oil Transit Chokepoints, Energy Information Administration, US Department of Energy
  6. ↑ World Oil Transit Chokepoints
  7. ↑ «Piracy down 3rd year in row: IMB report». Journal of Commerce Online..
  8. ↑ 34 wrecks in sealane threaten passing ships [1] archivat en Wayback Machine.
  9. ↑ «Panama Canal expansion will allow transit of larger ships with greater volumes». Today in Energy. EIA.
  10. ↑ «China calling: 'String of pearls'». Pittsburgh Tribune-Review. Consultat el 2022-12-27.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Borschberg, Peter, The Singapore and Melaka Straits: Violence, Security and Diplomacy in the 17th Century (Singapore and Leiden: NUS Press and KITLV Press, 2010). https://www.academia.edu/4302722
  • Borschberg, Peter, ed., Iberians in the Singapore-Melaka Area and Adjacent Regions (16th to 18th Century) (Wiesbaden and Lisbon: Harrassowitz and Fundação Orient, 2004). https://www.academia.edu/4302708
  • Borschberg, Peter, ed. The Memoirs and Memorials of Jacques de Coutre. Security, Trade and Society in 17th Century Southeast Àsia (Singapore: NUS Press, 2013). https://www.academia.edu/4302722
  • Borschberg, Peter, ed., Journal, Memorials and Letters of Cornelis Matelieff de Jonge. Security, Diplomacy and Commerce in 17th Century Southeast Àsia (Singapore: NUS Press, 2015). https://www.academia.edu/4302783
  • Borschberg, Peter, "The value of Admiral Matelieff's writings for the history of Southeast Àsia, c. 1600–1620", Journal of Southeast Asian Studies, 48(3), pp. 414–435. doi:10.1017/S002246341700056X
  • Borschberg P. and M. Krieger, ed., Water and State in Àsia and Europe (New Delhi: Manohar, 2008). https://www.academia.edu/4311610

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estret_de_Malaca&oldid=628676»