Bósforo

Archiu:Istanbul and Bosporus big.jpg

Bósforo

El Bósforo (Plantilla:Lang-tr, en griego: Βόσπορος, Vosporos), també conegut com a estret d'Estambul (Plantilla:Lang-tr), és un estret que separa la part europea —englobada durant l'Imperi otomà en la província europea de Rumelia (en turc: Rumeli)— de la part asiàtica —Anatolia (en turc: Anadolu)— de Turquia.

La sobirania sobre l'estret ha segut motiu de discussions i guerres a lo llarc de l'història. Grecs, otomans i russos han pretés tancar l'Estret i utilisar-ho solament per als seus barcos en distints moments de l'història. Despuix de la Primera Guerra Mundial, i com a resultat de la derrota de l'Imperi otomà en la mateixa, en 1918 l'estret va ser expropiat a l'Imperi otomà i lloc baix el control d'una Comissió Internacional dels Estrets Turcs, presidida pel Regne Unit i que també integraven França, Itàlia i Japó. Des de que en 1936 esta comissió va ser dissolta, la sobirania va ser tornada a Turquia a condición de que ho mantinguera obert per a tots els bucs civils en temps de pau. Dividix en dos parts la ciutat d'Estambul i conecta el mar de Mármara (en turc: Mármara Denizi, en grec: Θάλασσα του Μαρμαρά) en el mar Negra (en turc: Karadeniz, en grec: Μαύρη Θάλασσα). Té una llongitut de 30 quilómetros, en un esgambi màxim de 3700 m en l'entrada de la mar Negra, i un esgambi mínim de 750 m entre Anadoluhisarı i Rumelihisarı (castells otomans que s'alcen en els tossals de la seua ribera). La seua profunditat varia entre 36 i 124 m. Les vores de l'estret estan densament poblades, ya que la ciutat d'Estambul (en una població d'a lo manco 14 millons d'habitants) s'assenta entre este estret que dividix Europa d'Àsia.

Hi ha tres ponts sobre este estret. El pont Boğaziçi, de 1074 metros de llarc, va ser completat en 1973. El segon pont, el Fatih Sultan Mehmed, posseïx una llongitut de 1090 metros, va ser acabat en 1988 i es troba casi a cinc quilómetros al nort del primer pont. El tercer pont, cridat Yavuz Sultan Selim, va ser finalisat en el 2016 i està situat a uns 19 quilómetros del primer, és, despuix del viaducte de Millau, el segon pont de qualsevol tipo més alt del món i el pont colgante més ampli del món en 58,5 metros d'ample.⁴

Marmaray, un túnel ferroviari de 13.7 km de llongitut, va ser inaugurat en octubre de 2013. Aproximadament 1400 metros del túnel transcorre baix l'estret, a una profunditat de 55 metros baix el llit marí.

L'estret de Bósforo és un canal angost en forma de «S» de naturalea complexa, en vàries vetes i curves pronunciades, lo que dificulta l'observació en els colzes. A això s'agrega el fenomen de les corrents canviants. Tals condicions geogràfiques i oceanogràfiques fan que la navegació, oberta al tràfic internacional, siga difícil i arriscada. Per tots estos inconvenients el govern turc va decidir en agost de 2018 l'inici de construcció d'un canal artificial de 43 quilómetros de llarc, la major obra pública de Turquia fins a la data.

La densitat del tràfic marítim s'ha incrementat de 4400 bucs anuals en 1936 a 48 000 bucs per any en 2008. En 132 bucs creuant diàriament (no s'inclou el tràfic local), el Bósforo (junt a l'estret de Dardanelos, que necessàriament deuen travessar també la majoria dels bucs) s'ubica en segon lloc en densitat de tràfic, despuix del estret de Malaca.

Etimologia

El nom de l'estret procedix del grec antic Βόσπορος (Bósporos), l'etimologia popular del qual era βοὸς πόρος, és dir, «estret de ganado» o «Ox-ford» (existix certa tradició (oxoniense) d'equiparar el nom «Oxford» en «Bósforo», vore, per eixemple, Wolstenholme Parr (1820), Memoir on the propriety of the word Oxford, esp. p. 18.), del genitiu de boûs grec: βοῦς 'bou, ganado' + grec-llatí:poros grec:πόρος, 'pas', significant aixina 'pas de ganado', o 'pas de vaques'. Es tracta d'una referència a la Història mitològica grega d'Io filla del deu Ínaco, Io va ser amant de Zeus, que va ser transformada en vaca i condenada a vagar per la Terra fins que va creuar el Bósforo, a on va conéixer al Titán. Prometeo, que la va consolar dient-li que Zeus li tornaria la forma humana i es convertiria en l'antepassat del més gran de tots els héroes, Heracles (Hércules).

Se supon que Io va desembarcar prop de Chrysopolis (actual Üsküdar), que va rebre el nom de Bous 'la Vaca'. El mateix lloc també era conegut com Damalis (Δάμαλις), ya que era a on el general ateniense Chares havia erigit un monument a la seua esposa Damalis, que incloïa una estàtua colossal d'una vaca (el nom grec: δαμάλις que es traduïx com 'vaquilla').

La grafia en -ph- (Bosphor) apareix com a variant en llatí medieval (com Bósforo, i ocasionalment Bósforo o Bósforo), i en grec medieval a voltes com Βόσφορος, donant lloc al francés Bosphore, a l'espanyol Bósforo, a l'italià Bosforo i al rus Босфор. L'erudit grec de el XII John Tzetzes ho crida Damaliten Bosporon (per Damalis), pero també informa de que en l'us popular l'estret era conegut com Prosphorion en la seua época, el nom del port septentrional més antic de Constantinopla.

Històricament, el Bósforo també era conegut com el «Estret de Constantinopla», o el Tracia. per a distinguir-ho del Bósforo Cimerio en Crimea. Estos s'expressen en Històries d'Heródoto, 4.83; com Bósforo Tracio, Bósforo Thraciae, i Βόσπορος Θρᾴκιος. (Bósporos Thráikios), respectivament. Atres noms utilisats per Heródoto per a referir-se a l'estret inclouen Chalcedonian Bosporus (Bosporus Chalcedoniae, Βοσπορος της Χαλκηδονιης. [Bosporos tes Khalkedonies], Heródoto 4,87), o Mysian Bósforo (Bosporus Mysius).

El terme va acabar usant-se com a sustantiu comú βόσπορος, que significa «un estret», i també es va aplicar antigament al Helesponto en Grec clàssic per Esquilo i Sófocles.

Mitologia

Les Simplégades, roques que es juntaven aleatoriamente i que varen ser derrotades per Jasón i els argonautas, es trobaven en este estret.

Història

Archiu:Bosporus caps block 16 Bd. 3 1890 (128589371).jpg

El Bósforo en 1890

Sent el punt més estret del pas marítim entre la mar Negra i el Mediterràneu, el Bósforo sempre ha tingut una gran importància estratègica i comercial. La ciutat-estat grega d'Atenes durant el s. V a. C. depenia d'importacions de gra d'Escitia, i per lo tant va mantindre aliances estratègiques en ciutats que controlaven els estrets, com Bizancio, fundada per la colónia grega de Megara.

El significat estratègic de l'estret va ser un dels factors en la decisió de l'emperador romà Constantino I el Gran d'establir allí en 330 d. C. la seua nova capital, Constantinopla. Esta ciutat passaria a ser en 1453 la capital de l'Imperi otomà despuix de la seua conquista, en la que els otomans varen sitiar la ciutat bizantina i varen construir una fortalea en cada costat de l'estret, la Anadoluhisari (1393) i la Rumelihisari (1451), esta última construïda pel que a la postre passaria a ser el sultà otomà que conquistaria Constantinopla, Fatih (El Conquistador) Mehmed II.

L'importància estratègica del Bósforo ha seguit sent en el temps notable, i el seu control ha segut l'objectiu de vàries hostilitats en l'història moderna, com queda demostrat durant la guerra rus-turca (1877-1878), aixina com l'atac dels Aliats en els Dardanelos (batalla de Galipoli) en 1915, en el transcurs de la Primera Guerra Mundial. Varis tractats internacionals han administrat les rutes dels bucs per estes aigües, incloent la Convenció de Montreux en relació en el control del pas dels estrets turcs, firmada en 1936.

Formació geològica

El Bósforo es va formar cap al 5600 a. C. quan una riuada de les aigües del Mediterràneu i el mar de Mármara va inundar la vall fluvial provinent d'un extens llac d'aigua dolça propenc que, en l'irrupció de les aigües de la mar de Mármara a través del Bósforo, es va convertir en el mar Negra actual.

Segons algunes opinions, la gran inundació resultant, que va deure afectar a les poblacions i granges de la costa nort de la mar Negra, seria la base històrica dels relats sobre el diluvi que apareixen en la Epopeya de Gilgamesh i la Bíblia.

Morfologia actual

Els llímits del Bósforo es definixen com la llínea que conecta els fars de Rumeli Feneri i Anadolu Feneri en el nort, i entre l'Ahırkapı Feneri i el Kadıköy İnciburnu Feneri en el sur («Fener» en turc significa far). Entre estos llímits, l'estret té de llarc, en un ample de en l'entrada nort i en l'entrada sur. El seu ample màxim és entre Umuryeri i Büyükdere Llimenı, i l'ample mínim entre Punta Kandilli i Aşiyan.

La profunditat del Bósforo varia de a mitat de la corrent en un promig de . El punt més profunt està entre Kandilli i Bebek, a . Les ubicacions menys profundes estan front a Kadıköy İnciburnu en i front a Aşiyan Point en .

El fluix d'aigua cap al sur és de 16 000 m³/s (aigua dolça en la superfície) i el fluix cap al nort és d'11 000 m³/s (aigua salada prop del fondo) El Dr. Donen Parsons i investigadors de l'Universitat de Leeds Escola de la Terra i el Mig ambient descriuen un riu submarí de la Mar Negra.

El Banya d'Or és un estuari de l'estret principal que històricament va actuar com a fos per a protegir Constantinopla dels atacs, ademés de proporcionar un fondeadero protegit a les armada imperials de varis imperis fins a el XIX, despuix de la qual cosa es va convertir en un barri històric en el cor d'Estambul.

Importància estratègica

Archiu:Russian fleet in the Bosphorus Strait.jpg

Sura russa al mando de l'almirant Fyodor Ushakov, navegant pel Bósforo.

El Bósforo és l'única via per a que Bulgària, Geòrgia, Romania, Rússia (part suroccidental) i Ucrània alcancen el Mar Mediterrànea i atres mars. Per això, la sobirania sobre l'estret és una qüestió important per a estos països, aixina com para Turquia, l'Estat pel que realment discorre el Bósforo.

Turquia no cobra peage als barcos que travessen l'estret. L'eixèrcit turc té amplis poders d'acort en els térmens de la Convenció de Montreux. A partir de 2021, el Mando del Bósforo està situat en les vores del Bósforo i els bucs militars vinculats al Mando estan ancorats en les aigües del Bósforo.

Situada en una península en l'intersecció de la Mar Negra, el Bósforo i la Mar de Mármara, Estambul ha segut històricament una de les ciutats més protegides i difícils de conquistar des de l'época romana fins a l'Imperi Otomà. Dividida pel Bósforo, és una de les poques ciutats intercontinentals del món.

Galeria

• Vista de la part europea d'Estambul des de l'entrada sur del Bósforo.
  Vista de la part europea d'Estambul des de l'entrada sur del Bósforo.
• Un atre panorama de la zona europea d'Estambul des del Bósforo.
  Un atre panorama de la zona europea d'Estambul des del Bósforo.
• L'entrada del Bósforo des de la mar de Mármara tal i com es veu des del Palau de Topkapi.
  L'entrada del Bósforo des de la mar de Mármara tal i com es veu des del Palau de Topkapi.
• El Pont del Bósforo.
  El Pont del Bósforo.
• Palau de Dolmabahçe a la vora del Bósforo.
  Palau de Dolmabahçe a la vora del Bósforo.
• El Castell de Rumelia i un tram d'un dels ponts colgantes que travessen l'estret.
  El Castell de Rumelia i un tram d'un dels ponts colgantes que travessen l'estret.
• En primera llínea costera hi ha més de 600 palauets, cridats yalı. En la foto es veu el yalı de Ahmet Rasim Pasha.
  En primera llínea costera hi ha més de 600 palauets, cridats yalı. En la foto es veu el yalı de Ahmet Rasim Pasha.
• Yalı de Hacı Şefik Bey en el Bósforo.
  Yalı de Hacı Şefik Bey en el Bósforo.
• Yalı d'época otomana.
  Yalı d'época otomana.
• Mansió de Afif Pasha, dissenyada per Alexander Vallaury.
  Mansió de Afif Pasha, dissenyada per Alexander Vallaury.
• El barri d'Arnavutköy.
  El barri d'Arnavutköy.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bósforo.
• Registre de accidents marítims ocorreguts en els estrets de Turquia.