Constantí I el Gran

Constantí és un municipi de Catalunya. Pertanyent a la província de Tarragona, en la comarca del Tarragonés. Segons senyes de 2011 la seua població era de 6592 habitants. Està en la vora dreta del riu Francolí, en ellímit en Tarragona.

Història

El terme que ocupa l'actual poble de Constantí no ha destacat especialment pels restants arqueològics prehistòrics. Aixina i tot, en consonancia con el territori circumdant, es té que supondre que es varen desenrollar vàries cultures paleolíticas i neolíticas. Abans de l'arribada dels romans, en el Camp de Tarragona va destacar la presència dels cosetanos, un poble alluntat ètnicament dels ibèrics, pero molt pròxim a ells des del punt de vista polític.

Durant l'época romana, el terme va contar en numeroses viles agrícoles pertanyents a la ciutat de Tárraco, de les quals han segut localisats els restants d'una quinzena, encara que en el seu moment varen deure existir moltes més. Durant sigles es va creure que el topònim Constantí es relacionava en la figura de l'emperador Constantino I el Gran (306-337 d. C.) por cuanto l'escut del municipi representava l'image eqüestre de dit emperador, no obstant, no existix cap evidència històrica que avale esta hipòtesis. En les últimes dates, les interpretacions del Vila mausoleu de Centcelles fan pensar que la toponímia de la localitat derive del nom del coemperador Constancio III.

La vila migeval es va establir en 1153, despuix de la conquista de Ciurana de Tarragona. Es va otorgar carta de població en 1159. L'arquebisbe Espàrec de la Barca (1215) va dinamisar la població, ordenant construir el castell, la primera iglésia i la muralla de la ciutat. El castell es va convertir en lloc de residència estiuenca dels arquebisbes de Tarragona.

Constantí va participar activament de la Comuna del Camp des de la seua fundació. Va sofrir diversos atacs durant la Guerra dels Segadores. El 12 de giner de 1641 la vila va ser atacada per les tropes de Josep Margarit. En 1642 va ser assaltada pel mariscala Mothe que va convertir el poble en la seua base d'operacions. En 1649, i despuix d'un lloc de dos dies, la ciutat va caure en mans de les tropes de Juan de Garay. L'iglésia i el castell varen ser destruïts. Durant la Guerra de l'Independència espanyola, el general Suchet va dirigir des de Constantí elloc de Tarragona de 1811.

Demografia

Constantí conta en una població de .

Bibliografia

Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994