Prometeo

Oli en llenç d'Heinrich Friedrich Füger: Prometeo du el fòc a la humanitat (Prometheus bringt der Menschheit dones Feuer, ca. 1817).

Vasija grega de Prometeo nugat en l'àguila; a l'esquerra el seu germà Atles; c. 560/550 a. C., Museus Vaticans, Museu Gregoriano Etrusc 16592.

En la mitologia grega, Prometeo (en grec: Προμηθεύς, Promētheús; ‘previsió’, ‘prospecció’), el mañoso i astut fill de Jápeto, és el ‘amic de la humanitat’ (φιλάνθρωπον, philánthrōposa). És conegut principalment per desafiar als deus furtant-els el fòc i donar-li-ho als hòmens per al seu us. Com a castic pel robo Zeus ho va encadenar a una roca en el Caucas i cada dia un àguila, abatent-se sobre ell, li devorava el fege. Zeus també va castigar a la humanitat: va crear a Pandora i esta va destapar la gerra, disseminant aixina els mals pel món. És un personage davant tot tràgic: el text que més nos parla d'este personage és el Prometeo encadenat d'Esquilo.

No obstant, per ser el introductor del fòc i inventor del sacrifici, Prometeo és considerat com el benefactor de la civilisació humana. D'ell també descendixen les estirps heròiques de la Hélade a través del seu fill Deucalión. A pesar de pertànyer a la raça dels titanes no sol ser citat en este títul, sent més comú el patronímico Japetónida (Ἰαπετιονίδης) o Japétida (Ἰαπετίδης) per a referir-se a ell. Prometeo nos ha llegat la veu «prometeico», que descriu els actes heròics de desobediència creativa.

Oli en llenç de José de Ribera: Prometeo, ca. 1630 .

Naturalea i orígens de Prometeo

Naixcut del titán Jápeto i la oceánide Clímene, la poesia arcaica ho descriu com a immortal pero la helenística alega que era mortal i vulnerable. Ya des dels primers texts mitográficos Prometeo era reputat per la seua inteligència (πολύφρων), ser astut i enganyós (δόλιος) i ademés li'l sol denominar com a «abundant en recursos» (πολυμήχανος).

Quan va aplegar el moment en el que Zeus tenia que donar a llum a Atenea del seu cap, segons algunes versions va ser a Prometeo qui se li va ocórrer obrir el cap en un astral per a facilitar el alumbramiento. També es diu que el fill de Prometeo, Deucalión, aconsellat pel seu pare va construir un arca en la que es va salvar del diluvi enviat per Zeus.

Durant la Titanomaquia Prometeo hi havia arengado als seus parents de que s'abstingueren de combatre contra Zeus, puix ya estava predestinada la victòria dels olímpics. Prometeo era sapient i va saber prevore el seu destí, convencent al seu germà Epimeteo de que seguira els seus passos i no participara en la batalla; per això abdós germans no varen ser castigats a pesar de pertànyer a la raça dels titanes.

Creador i amic de l'home

Creació de l'home

Prometeo hi havia creat als hòmens a partir de la terra i el aigua, al principi mateix de la raça humana, o despuix del diluvi de Deucalión, quan es diu que Zeus li va ordenar a ell i a Atenea que feren hòmens del fanc, i als Vents que els insuflaran vida. Prometeo havia creat a l'home en fanc prenent com a model als deus. Es va cridar Fenonte ‘iluminador’ a un dels hòmens aixina creats per ell. Prometeo fabrica segons pareix només varons i posteriorment Vulcano (Hefesto) fabrica a Pandora, la primera dòna. Es diu que dos roques coloreades en Panopeo formades en l'excés de fanc que li havia sobrat en crear a la humanitat, desprenen una olor semblada al de la carn humana.

En Platón i Esopo

En el Protágoras s'afirma que els deus varen crear als sers humans ademés de tots els animals, pero que els va correspondre a Prometeo i a Epimeteo donar-els atributs definitorios. Com intrínsecament l'home es diferenciava dels animals, Prometeo va decidir donar-li el fòc i atres arts civilizadoras. En una faula d'Esopo se nos diu que Momo va jujar les obres d'alguns deus. Momo va criticar a Prometeo perque, en crear a l'home, no havia deixat els seus pensaments “a la vista” o accessibles, de modo que els actes mals no podien passar desapercebuts i fòra clarament visible lo que cada persona duya en la seua ment.

Com filántropo i benefactor

En el Prometeo encadenat, Esquilo es referix a Prometeo com el «amic de l'home» —φιλάνθρωπον (philánthrōposa)—. La filantropia i el filántropo tenen, de fet, el seu orige etimològic en Prometeo, i a això es referix conceptualment Platón. El titán explica cóm ensenye als humans les arts de la astronomia, escritura, agricultura, medicina, adivinación i metalúrgia. Prometeo es presenta com el benefactor que transforma a la humanitat des d'un estat primitiu i indefens fins a la civilisació. En conjunt, Prometeo es presenta com l'orige de totes les arts (technai) humanes.

Els hòmens inicialment vivien sense coneiximent ni organisació: no comprenien el món, no distinguien les estacions ni podien orientar-se en el temps, i carien de tècniques bàsiques per a sobreviure. Front a això, Prometeo afirma haver-els proporcionat els fonaments essencials de la cultura humana: l'astronomia per a reconéixer els astres i medir el temps, el número per al càlcul, i l'escritura com a memòria del coneiximent. Ademés, els va ensenyar múltiples tècniques pràctiques com la domesticació d'animals, l'us de carros i la navegació, lo que va permetre millorar el treball i ampliar les seues capacitats. També els va transmetre la medicina, és dir, els remeis contra les malties, evitant aixina la mort prematura. Junt a això, va introduir el coneiximent de la adivinación: l'interpretació de somis, signes naturals, el vol de les aus, les vísceres sacrificials i les senyals del fòc, proporcionant aixina mijos per a intentar comprendre el futur. Per últim, revela el descobriment dels metals amagats en la terra, base de la tecnologia i la riquea material.

El sacrifici, el fòc i Pandora

Orige dels sacrificis

Es diu que antany els hòmens i els deus es mesclaven lliurement fins que es varen separar en Mecona, més vesprada coneguda com Sición. Va ser aquell dia en el que Prometeo, abundant en recursos, es va propondre enganyar la voluntat de Zeus. Urdió un primer engany en realisar el sacrifici d'un gran bou, que va dividir a continuació en dos parts: en una d'elles va posar la pell, la carn i les vísceres, que va ocultar en la pancha del bou, i en l'atra va posar els ossos pero els va cobrir d'apetitós greix. Va deixar llavors elegir a Zeus la part que menjarien els deus. Zeus va elegir la capa de greix i es va omplir de còlera quan va vore que en realitat havia triat els ossos. Des de llavors els hòmens varen començar a cremar en els sacrificis els ossos per a oferir-els als deus, menjant com correspon, la carn.

El robo del fòc

Zeus, enfurit, va tindre sempre present este engany i els va prohibir als hòmens el fòc que sorgia dels fresnos. Pero una volta més li va burlar el sagaz Prometeo, amagant el fòc en una cañaheja hueca, que ardix llentament i resulta molt apropiat per a este fi. D'esta forma la humanitat va poder calfar-se i utilisar-ho per a atres fins i portar a terme també sacrificis d'animals. Zeus es va irritar encara més quan va vore de llunt la lluentor del fòc entre els hòmens. Uns atres diuen que Prometeo va furtar les arts d'Hefesto i Atenea, i que es va dur també el fòc perque en ell podien calfar-se en hivern i cuinar, proporcionant d'esta forma a l'home els mijos en els que millorar la seua calitat de vida. També es diu que Prometeo va utilisar una antorcha que va encendre en el carro d'Heli i aixina es va dur el fòc.

Creació de Pandora

Zeus va decidir venjar-se, i va preparar, a canvi del fòc, un mal irresistible per als hòmens. Va ordenar a Hefesto que molejara una dòna en aigua i fanc, dotada d'un encant seductor. Li la va cridar Pandora. Zeus li infundió vida i la va enviar per mig d'Hermes al germà de Prometeo, Epimeteo. Prometeo li havia advertit al seu germà que jamai acceptara un regal de part de Zeus pero quan Epimeteo va caure en el conte ya era massa vesprada. Epimeteo, per a aplacar l'ira de Zeus per haver-la rebujat una primera volta, no va tindre més remei que casar-se en ella. Aixina Zeus es venjava de la humanitat puix Pandora terminaria obrint la gerra.

Esta gerra contenia totes les desgràcies —els mals (κακά), les amargures (πικρίαι), la dura fatiga (μόχθος) i les malties (νόσοι)— en les que Zeus volia castigar a la humanitat. Des de llavors l'home no va tindre més remei que soportar estes penúries i ademés es tindria que casar en la dòna, que viuria a costa d'ell. I tot formava part del pla que Zeus havia maquinat, mentes reïa entre carcallades malicioses.

Prometeo encadenat i lliberat

Prometeo encadenat

Oli en llenç de Dirck van Baburen: Prometeo encadenat per Vulcano (Prometheus door Vulcanus geketend, 1623). Museu Nacional de Ámsterdam.

Despuix de venjar-se aixina de la humanitat a través de Pandora, Zeus es va venjar també de Prometeo i va fer que ho dugueren al Caucas, a on va ser encadenat per Hefesto en l'ajuda de Bía i Cratos. Zeus va enviar un àguila —filla de Tifó i Equidna— per a que es menjara el fege de Prometeo. Sent este immortal, la seua fege tornava a créixer cada nit, i l'àguila tornava a devorar-ho cada dia. Es diu que, mentres encara languidecía en el seu castic, Prometeo va ser visitat pel seu tio Oceà, qui ho va instar a sometre's a la voluntat de Zeus, el nou rei dels deus, despuix del derrocament de Cronos.

Este castic havia de durar per a sempre, pero Heracles, durant els seus treballs, va passar pelloc de captiveri de Prometeo de camí al jardí de les Hespérides i ho va lliberar disparant una flecha a l'àguila i trencant les cadenes que ho subjectaven. Esta volta no li va importar a Zeus que Prometeo evitara de nou el seu castic, ya que este acte de lliberació i misericòrdia ajudava a la glorificació del mit d'Heracles, qui era fill de Zeus. També Prometeo li havia advertit a Heracles que no fora ell mateixa a buscar les pomes de les Hespérides, sino que enviara a Atles en el seu lloc.

Uns atres diuen que el tormento en el Caucas es va deure a que Prometeo estava enamorat en secret d'Atenea, en contra de les lleis, i Zeus, havent-se enterat, va decidir encadenar-ho a la montanya. I uns atres més aleguen que Zeus va enviar al Tàrtar a Eurimedonte per haver violat a Hera i que a Prometeo, que havia naixcut d'eixa unió, ho va encadenar en el Caucas posant l'excusa del robo del fòc. Siga com fora els antics grecs identificaven el fege en la sèu de les emocions i passions.

Prometeo lliberat

La lliberació de Prometeo, per Carl Bloch (1864).

Prometeo finalment va conseguir redimirse guanyant-se el perdó de Zeus. Quan el rei dels deus, commogut per la bellea de Tetis, la va buscar en matrimoni, no va poder obtindre el consentiment de la tímida donzella, pero aixina i tot va seguir planejant portar-ho a terme. En aquella es dia que les Moiras havien profetizado quin seria l'orde natural dels acontenyiments. Varen dir que el fill del marit de Tetis, quienquiera que anara, seria més famós que el seu pare. Prometeo va sentir açò mentres vigilava, no per inclinament sino per necessitat, i li'l va comunicar a Zeus. Est, tement que li succeïra lo que al seu pare Crono, va renunciar per necessitat al seu desig de desposar a Tetis, i per gratitut a Prometeo li va donar les gràcies i ho va lliberar de les seues cadenes. Pero no va ser tan llunt com per a lliberar-ho de tota lligaça, sino que per a commemorar-ho li va ordenar que es nugara al dit dos coses, a saber: en pedra en ferro.

Seguint esta pràctica els hòmens tenen anells de pedra i ferro, per a que semble que assosseguen a Zeus. Alguns també han dit que duya una corona, com per a afirmar que com a ‘vencedor’ hauria quedat sense castic. I aixina els hòmens varen començar la pràctica de dur corones en moments de gran regocijo o victòria. Es pot observar en deports i convits.

Heracles, quan va ser enviat per Euristeo a per les pomes de les Hespérides, per ignorança del camí va aplegar a Prometeo, que estava nugat en el mont Caucas. Quan va véncer, va tornar a Prometeo per a dir-li que havia derrotat a Ladón i també volia agrair-li la seua amabilitat per haver-li indicat el camí. En seguida va donar l'honor que va poder al que ho mereixia, puix va matar al àguila, i des de que la va matar, els hòmens varen escomençar, quan se sacrificaven animals, a oferir feges d'animals en els altars dels deus per a satisfer-els, en lloc del fege de Prometeo.

També es conta que Prometeo es va oferir a Zeus per a intercanviar la seua pròpia mortalitat per l'immortalitat de Quirón. Este hi havia resultat ferit accidentalment per Heracles, en una de les fleches enverinades en la sanc de la Hidra, lo que li va causar una ferida incurable. D'esta manera, Quirón va morir voluntàriament, posant fi al seu sofriment, mentres que Prometeo recuperava la seua plena llibertat i goge de l'immortalitat.

Família

D'acort en la genealogia més acceptada, Prometeo era fill de Jápeto i d'una oceánide, ora Clímene, ora Àsia. Uns atres diuen que era fill d'Urà i Clímene. No obstant Esquilo afirmava, en el seu Prometeo encadenat, que la mare de Prometeo era Temis o Gea (i que abdós són la mateixa entitat). Segons una versió minoritària, el jaganta Eurimedonte va violar a Hera quan esta era una adolescent i va engendrar a Prometeo, lo que va causar la fúria de Zeus. Fòra de la mitologia clàssica es diu que la consorte de Jápeto i mare de Prometeo poguera ser Asope, Clímene o Temis. Els germans de Prometeo era Atles, Epimeteo i Menecio.

Prenent en conte totes les fonts en el seu conjunt, a la consorte de Prometeo li la coneix com Àsia, Axiotea, Celeno, Clímene, Hesíone, Pandora, Pirra o Pronea. Uns atres diuen que Prometeo no va prendre una sino vàries esposes. Siga com fora és fama que el fill de Prometeo va ser sense dubte Deucalión. La mare d'est era una oceánide, segons Acusilao. Als fills de Prometeo li'ls coneix pel patronímico de Promeses.

Atres fonts varien la descendència de Prometeo, a voltes de manera confusa. Sobre els seus fills varons, baste dir que en Pandora va ser pare de Deucalión i en Pirra d'Helén, que va donar el seu nom als helens. En Celeno va ser pare de Lico i Quimereo o Cimareo. Pero a Prometeo també se li associen filles, encara que mai es especifia el nom de la consorte. Entre elles s'inclouen Pirra, la Modèstia (Αἰδώς, Aidṓs), la epónima Tebe, Protogenia i inclús, en una versió tardana, Isis (Ío).

Mencions ulteriors

Diodoro Sículo nos dona una versió racionalizante i diu que «segons la tradició transmesa per alguns mitógrafos, Prometeo va furtar el fòc als deus i ho va entregar als hòmens; pero lo que va passar en realitat és que va ser el descobridor dels utensilis en els que s'encén el fòc». Juan Malas diu que Prometeo va descobrir la filosofia gramatical; d'ell es diu que va formar a la humanitat, perque en la mida en que eren ignorants, els va fer conéixer els acontenyiments de temps passats a través de la filosofia.

Anecdòticament Fedro atribuïx a Esopo una senzilla etiologia de la homosexualitat. Prometeo, en crear als primers humans de l'argila, i havent-se embriagado en Dioniso, va aplicar erròneament en alguns cossos la posició dels genitals. Aixina algunes dònes varen tindre genitals masculins i alguns hòmens genitals femenins.

Segons Alcmán, una tal Promatea (Προμαθέα) va ser la mare de tres alegoria: Tíquet, Eunomía i Peito. Provablement fa alusió a la previsió o és una corrupció gràfica per Prometeo. En Atenes, s'havia dedicat un altar a Prometeo en la Acadèmia de Platón. Des d'allí partia una carrera d'antorches celebrada en el seu honor per la ciutat, en la que guanyava el primer que alcançava la meta en l'antorcha encesa. Ademés a Prometeo se li ha relacionat en Loki de la mitologia nòrdica, qui análogamente és un jaganta més que un deu, està associat en el fòc i és castigat a ser encadenat a una roca i atormentat per un àguila. Abdós són arquetips del trickster o embaucador.

El mit prometeico en la cultura

La tortura de Prometeo, per Salvator Rosa (1646-1648).

El mit de Prometeo ha tingut tres interpretacions profundes a lo llarc de l'història de la cultura occidental:

• Figura bienhechora, civilizadora, que fa possible el progrés de la humanitat i intenta igualar al home en els deus.

• Prototip romàntic del rebel que desafia als deus i a la naturalea (titanisme).

• Figura funesta, ya que el coneiximent, la ciència i la tècnica varen arrancar a l'home del seu inocència originària i ha segut causa de desastres i sofriment. També ha inspirat a artistes, escritors i músics a lo llarc de l'història per a referir-se a la gosadia dels hòmens de fer o posseir les coses divines; els romàntics varen vore en ell un prototip del demon o geni natural. Algunes de les obres de dits autors són:

• Prometeo encadenat, atribuïda a Esquilo (525-456 a. C.)
• L'estàtua de Prometeo, drama de Calderón de la Barca.
• Frankenstein o el modern Prometeo, de Mary Shelley.
• Prometeo du el fòc a la humanitat, quadro d'Heinrich Friedrich Füger.
• Prometeo, quadro de José de Ribera.
• Prometeo, quadro de Dirck van Baburen.
• Prometeo, creant a l'home i infundiéndole vida en el fòc del cel, quadro d'Hendrick Goltzius.
• Prometeo encadenat, quadro de Peter Paul Rubens.
• Prometeo, pintura de José Clemente Orozco, (1930).
• Prometeo, pintura mural de Rufino Tamayo (1957), ubicat en la Biblioteca General José M. Lázaro de la Universitat de Puerto Rico, Recint de Riu Pedres.
• Prometeo duent el fòc als hòmens, pintura mural de Rufino Tamayo (1958), ubicat en la sèu de l'Unesco en París.
• Prometeo, poema de Johann Wolfgang von Goethe.
• Prometeo, poema de Lord Byron.
• Prometeo desencadenat, obra teatral en diàlec en vers de Percy Bysshe Shelley (1819).
• Prometeo, poema de Thomas Kibble Hervey (1832).
• Prometeo XX (1970) i Promet XX i Prometeo Lliberat (1983) poemaris de José Luis Gallego.
• Prometeo: El poema del fòc, poema orquestal d'Aleksandr Skriabin (1910).
• Prometheus, òpera de Carl Orff (1968).
• Prometeo, mural de pintura present en l'unitat central de la Universitat Autònoma de Sinaloa.
• Die Geschöpfe dones Prometheus, op. 43 de Ludwig van Beethoven.
• Prometeo, poema simfònic n.º 5 de Franz Liszt.
• Prometeo (Прометей), curtmetrage de dibuixos animats de 1974 produït per Soyuzmultfilm i dirigit per Aleksandra Snezhko-Blotskaya (Александра Снежко-Блоцкая, 1909-1980).
• Estàtua de Prometeo, de Rodrigo Arenes Betancur: monument erigit en la ciutat de Pereira (Colòmbia).
• Prometeo, Tragèdia dell'ascolto de Luigi Nono (1992).
• L'ira del Cel, cançó de Terra Santa.
• Prometeo, cançó d'Extremoduro del disc Agila.
• Guerrero, cançó de Furte del disc Lo que aletea en els nostres caps.
• El Rockefeller Center de Nova York conta en una estàtua dorada a Prometeo, que s'erigix en la capçalera de la font central, en llínees d'Esquilo inscrites davall.
• Prometheus Rising, banda de Power Metal de Chile.
• Of Prometheus and the Crucifix, cançó de la banda Trivium.
• Prometheus, Symphonia Ignis Divinus, Àlbum i cançó homònima de la banda italiana de Power metal melòdic Luca Turilli's Rhapsody.
• "Prometheus, cançó de la banda Septic Flesh.
• Prometheus, película de Ridley Scott.
• Prometheus personage en la série d'Arrow (Temporada 5).
• Fanfarria del cabrío, cançó de la banda Argentina de roc Patricio Rei i els seus Redonditos de Ricota, fa numeroses referències a Prometeo.
• La Societat Libertaria Futurista concedix anualment el Premi Prometeo a la millor novela libertaria.
• Prometeo, cançó de Ciro i Els Perses.
• Prometeo de Ramón Pérez d'Ayala.
• Prometeo victoriós de José Vasconcelos, Mèxic (1916).
• Prometeo, espectàcul flamenc d'Antonio Canals, estrenat en el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida en juliol de 2000.
• Prometeo i Bob, miniserie animada en stop motion sobre un extraterrestre que ensenya a un home cavernícola a ser civilisat, transmesa en la série infantil KaBlam! (1996) per Nickelodeon.

Pintura

• 
  Prometeo encadenat (1611-12) de Peter Paul Rubens
• 
  Prometeo sent encadenat per Vulcano (1623) de Dirck van Baburen
• 
  Prometheus (1868) de Gustave Moreau
• 
  Prometeo del Pomona College (1930) de José Clemente Orozco.

Pintura paisajista

• 
  Prometeo encadenat en els cims nevats del Caucas de Francesco Foschi (1710-1780)
• 
  Prometheo nugat de Thomas Cole (1801-1848)

Escultura

• 
  Prometheus (1762) de Nicolas Sébastien Adam (Louvre)
• 
  Prometeo (1933) de Paul Manship (Rockefeller Center Nova York)
• Erro al crear miniatura:
  Prometeo (c. 1900) de Juan Manuel Ferrari (Montevideo, Uruguay)
• 
  Prometheus (1943) de Jacques Lipchitz (Museu d'Art de Filadèlfia)
• 
  Prometheus (1980-87) de Menashe Kadishman (Meyerhoff Art Education Center, Tel Aviv)
• 
  Estàtua de Prometeo en Sochi, lloc de l'encadenament.

Vore també

• Prometeo (satèlit)
• ítax o Itas
• Deucalión
• Pirra
• Foroneo
• Orige de l'home
• Matariswan
• Prometeo encadenat
• Prometeo'
• Prometeo'
• El mit de Sísifo

Bibliografia

• García Gual, C. (2009). org/details/prometeomitoylit0000garc Prometeo: mit i lliteratura, Madrit: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9788437506302.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Prometeo.

• wordpress. com/2017/06/19/un-regalo-de-todos/ El mit de Pandora, Prometeo i Epimeteo explicat en respal bibliogràfic en el wordpress. com lloc El Caldero de Dodona.
• Ovidio: Les metamorfosis I, 76 - 88 (alusió a Prometeo).
  • Traducció a l'espanyol, en Wikisource.
    • perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0029%3Abook%3D1%3Acard%3D5 Text llatí, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus.
    • I: text llatí en Wikisource.

• Sobre Prometeo en la Teogonía d'Hesíodo: els fills de Jápeto i Clímene.
  • Traducció a l'espanyol, en Wikisource.
    • Text grec; vegen-se els vv. 507 - 616.

• Higino: Faules (Fabulae), 54, 142 i 144.
  • 54: Tetis (Thetis).
    • iconos. it/index. php? id=4100 Traducció al italià, en el iconos. it/ lloc Icons, de la Càtedra d'Iconografia i Iconología del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Ciències Humanes de la Universitat de Roma "La Sapienza".
    • theoi. com/Text/HyginusFabulae2. html#54 Traducció a l'anglés, en el theoi. com/ lloc Theoi.
      • hs-augsburg. de/~harsch/Chronologia/Lspost02/Hyginus/hyg_fabu. html#c54 Text llatí, en el hs-augsburg. de/ lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
      • Ed. de 1872 en Internet Archive: org/stream/hyginifabulae00hygigoog#page/n118/mode/2up text llatí, en facsímil electrònic, en el Internet Archive.
  • 142: Pandora (Pandora).
    • iconos. it/index. php? id=4100 Traducció a l'italià, en Icons.
    • theoi. com/Text/HyginusFabulae3. html#142 Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • hs-augsburg. de/~harsch/Chronologia/Lspost02/Hyginus/hyg_fabu. html#c142 Text llatí en elloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en Internet Archive: org/stream/hyginifabulae00hygigoog#page/n82/mode/2up text llatí, en facsímil electrònic.
  • 144: Prometeo (Prometheus).
    • theoi. com/Text/HyginusFabulae3. html#144 Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • hs-augsburg. de/~harsch/Chronologia/Lspost02/Hyginus/hyg_fabu. html#c144 Text llatí en elloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en Internet Archive: org/stream/hyginifabulae00hygigoog#page/n82/mode/2up text llatí, en facsímil electrònic.

• Biblioteca mitològica, II, 5, 11 (Heracles llibera a Prometeo).
  • II, 5, 11 (119 - 120): iconos. it/index. php? id=4098 traducció a l'italià, en Icons.
  • II, 5, 1-12: bratelli. free. fr/Apollodore/Livre2/II_5_1-12. htm traducció al francés.
    • II, 5, 11: perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0022%3Atext%3DLibrary%3Abook%3D2%3Achapter%3D5%3Asection%3D11 traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James George Frazer.
      • II, 5, 11: wikisource. org/wiki/%CE%92%CE%B9%CE%B2%CE%BB%CE%B9%CE%BF%CE%B8%CE%AE%CE%BA%CE%B7/%CE%92#v. CE.92_5.2C11 text grec en Wikisource.

• iconos. it/index. php? id=34 Sobre Prometeo, en Icons; en italià.
  • iconos. it/index. php? id=4151 Iconografia i referències, en el mateix lloc.

• Esquilo: Prometeo encadenat.
  • Traducció a l'espanyol, en Wikisource.
    • [[:m:s:el:%CE%A0%CF%81%CE%BF%CE%BC%CE%B7%CE%B8%CE%B5%CF%8D%CF%82_%CE%94%CE%B5%CF%83%CE%BC%CF%8I%CF%84%CE%B7%CF%82|Text grec]] en Wikisource.

• Luciano de Samósata: Prometeo o Prometeo eres de les paraules (Προμηθεύς o Πρὸς τὸν εἰπόντα Προμηθεὺς εἶ ἐν λόγοις; en llatí, Prometheus o Prometheus és in verbis).
  • iconos. it/index. php? id=4103 Traducció a l'italià, en Icons.
    • perseus. tufts. edu/hopper/text;jsessionid=12CD80D93600E233749E2BDB6F7D7D00? doc=Perseus%3atext%3a2008.01.0439 Text grec, en el Proyecte Perseus.

• Prometeo en les faules d'Esopo (traducció a l'espanyol i text grec en Wikisource, llevat a on s'indica una atra cosa):
  • 124: Zeus, Prometeo, Atenea i Momo (Ζεύς και Προμηθεύς και Αθηνά και Μώμος).
    • [[:m:s:el:%CE%91%CE%B9%CF%83%CF%8I%CF%80%CE%BF%CF%85_%CE%9C%CF%8D%CE%B8%CE%BF%CE%B9/%CE%96%CE%B5%CF%8D%CF%82_%CE%BA%CE%B1%CE%B9_%CE%A0%CF%81%CE%BF%CE%BC%CE%B7%CE%B8%CE%B5%CF%8D%CF%82_%CE%BA%CE%B1%CE%B9_%CE%91%CE%B8%CE%B7%CE%BD%CE%AC_%CE%BA%CE%B1%CE%B9_%CE%9C%CF%8I%CE%BC%CE%BF%CF%82|Text grec]].
  • 210: El lleó, Prometeo i el elefant (Λέων και Προμηθεύς και ελέφας).
    • [[:m:s:el:%CE%91%CE%B9%CF%83%CF%8I%CF%80%CE%BF%CF%85_%CE%9C%CF%8D%CE%B8%CE%BF%CE%B9/%CE%9B%CE%AD%CF%89%CE%BD_%CE%BA%CE%B1%CE%B9_%CE%A0%CF%81%CE%BF%CE%BC%CE%B7%CE%B8%CE%B5%CF%8D%CF%82_%CE%BA%CE%B1%CE%B9_%CE%B5%CE%BB%CE%AD%CF%86%CE%B1%CF%82|Text grec]].
  • iconos. it/index. php? id=4074 322: Prometeo i els hòmens (Προμηθεύς και άνθρωποι); traducció a l'italià.
    • [[:m:s:el:%CE%91%CE%B9%CF%83%CF%8I%CF%80%CE%BF%CF%85_%CE%9C%CF%8D%CE%B8%CE%BF%CE%B9/%CE%A0%CF%81%CE%BF%CE%BC%CE%B7%CE%B8%CE%B5%CF%8D%CF%82_%CE%BA%CE%B1%CE%B9_%CE%AC%CE%BD%CE%B8%CF%81%CF%89%CF%80%CE%BF%CE%B9|Text grec]].

• Plantilla:Ref-GML
• Plantilla:Ref-Theoi

• Bulfinch, Thomas: Mitologia de Bulfinch (Bulfinch's Mythology).
  • I: L'era de la faula o Històries de deus i héroes (The Age of Fable o Stories of Gods and Heros, 1855).
    • I, 2: Prometeo i Pandora (Prometheus and Pandora): sacred-texts. com/cla/bulf/bulf01. htm text, en anglés, en el sacred-texts. com lloc de l'Internet Sacred Text Archive.
    • wikisource. org/wiki/The_Age_of_Fable/Chapter_II El mateix text en Wikisource.
      • wikisource. org/wiki/Hist%C3%B3ria_da_Mitologia/II Traducció portuguesa en Wikisource.

• warburg. sas. ac. uk/vpc/VPC_search/results_basic_search. php? p=1&var_1=Prometheus Imàgens de Prometeo, en el warburg. sas. ac. uk lloc del Institut Warburg.

• perseus. tufts. edu/hopper/searchresults? q=Prometheus Prometeo, en el Proyecte Perseus.