Catàlec de dònes

Catàlec de dònes

El Catàlec de dònes (Γυναικῶν κατάλογος: Gynaikṓn katálogos) és un antic poema grec. Les «dònes» del títul no són unes atres que les heroïnes, que varen yacer en els deus o mortals, per a allumenar a la nova generació de héroes d'una genealogia. Els escritors antics ho varen atribuir a voltes a Hesíodo, encara que el poema conté unes poques referències a successos i coses posteriors a l'época de Hesíodo que podrien sugerir que varen ser afegides més vesprada o que l'èpica és d'un autor completament diferent.^{cita requerida} Ya que Hesíodo només és conegut com l'autor dels Treballs i dies i la Teogonía, que poden no tindre la mateixa data o autor, la distinció no està clara. Degut a que la datació del poema és una de les qüestions més problemàtiques sobre ell, la seua autoria permaneix anònima.^{cita requerida}

Títul i fòrmula de les Eeas

En l'antiguetat el poema també va ser conegut com les Eeas (en grec antic, Ηοίαι o Ήοιαι; en llatí, Eoeae, Ehoeae, Eoiae, etcétera), de la fòrmula Η' οιή (ē' hoiē), «o una dòna com...», que introduïx noves seccions dins del poema, sent també possible que es tractara de dos poemes diferents del mateix estil, puix només els coneixem per cites. També s'aludia al poema en plural com a Catàlecs de dònes, pero el singular és molt més freqüent. No obstant la fòrmula introductòria de les Eeas apareix atestada només en uns pocs casos conservats, a saber: les filles de Testio (frs. 23a i 27), les filles de Partaón (fr. 26), Mestra i Eurínome (abdós en fr. 43a), Asterodea (fr. 58), Corónide (fr. 59), Atalanta (frs. 73-76), Antíope (fr. 181), Alcmena (fr. 195) i Cirene (fr. 215). Esta fòrmula introductòria del Catàlec també es repetix en una atra obra hesiódica, les Grans Eeas, que tindria una temàtica similar. No està clara la funció que complix la fòrmula de les Eeas en el poema. En alguns casos sembla funcionar per a presentar a una dòna que té unió en una deidad, pero en atres casos val com a nexe per a presentar una nova branca dins d'una genealogia. Uns atres més pensen que la fòrmula sembla ser una tradició comuna dins d'un tipo de poemes genealògics.^{cita requerida}

Data

La monumental investigació de Richard Janko (n. 1955) sobre el llenguage épico sugerix que el Catàlec és molt antic, potser contemporàneu de la Teogonía, és dir, del 700 a. C. aproximadament. S'han propost atres dates: Jacques Schwartz creïa que el poema havia alcançat la seua forma definitiva entre el 506 i el 476 a. C.,^{cita requerida} i Martin Litchfield West, per raons més lliteràries, ho data entre el 580 i el 520 a. C.^{cita requerida} La raó més important per a considerar una data més tardana és una referència a la ciutat de Cirene (fr. 215 i 216 M-W), que va ser fundada en el 631 a. C. Per una atra part, el propi West assigna dates tan primerenques com el 776 a. C. a parts del contingut del poema.^{cita requerida}

Com succeïx sempre en texts derivats de fonts de la tradició oral (com les èpiques homéricas), és difícil determinar l'antiguetat de part del material i la data en la que va ser terminat el text escrit tal com nos ha aplegat. Més encara, un poema la principal etapa del qual de composició va ser completada en el 700 a. C. pero no va ser transcrito fins al 550 pugues haver-se transformat considerablement en varis aspectes - com poden ser l'afegitó de referències a Cirene i la modernisació de l'estil -, i haver-se conservat en uns atres - com poden ser les traces d'un estil poètic anterior.

Bibliografia

• Fernández Prim, J. A. (2022). Catàlec de les Dònes i atres fragments, Madrit: CSIC. ISBN 978-84-00-11083-3.

• Hirschberger, M. (2004). Gynaikōn katalogos und Megalai ēhoiai: ein Kommentar zu donen Fragmenten zweier hesiodeischer, Munich: Saur. ISBN 978-3-598-77810-0.
• Hunter, R. L. (2005). The Hesiodic Catalogue of women: constructions and reconstructions, Cambridge, Nova York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-83684-5.
• Janko, R. (1982). Homer, Hesiod, and the Hymns: diachronic development in epic diction, Cambridge, Nova York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-23869-4.
• Merkelbach, R., West, M. L. (1967). Fragmenta Hesiodea, Oxford: Clarendon. OCLC 361255. Reimpreso en 1999 per Sandpiper Books, ISBN 978-0-19-814171-6.

  —. Catálogo de mujeres en Solmsen, F.. Hesiodi Theogonia, Opera et dies, Scutum, 3ª ed. rev. edició, Oxford: Clarendon. ISBN 978-0-19-814071-9.

• Most (2007). The shield; Catalogue of women; Other fragments, Cambridge: Harvard University Press. ISBN 9780674996236.
• Pérez (2023). Hesíodo. Obra Completa., Madrit: Abada Editors. ISBN 978-84-19008-24-4.
• Pérez Jiménez; Martínez Díez, {{{nom2}}} (2021). Hesíodo. Obres i Fragments., Madrit: Gredos. ISBN 978-84-249-3929-8.
• Rzach, A. (1913). Hesiodi Carmina, 3ª ed. edició, Leipzig: Teubner. OCLC 83991662.
• Schwartz, J. (1960). Pseudo-Hesiodeia: recherches sur la composition, la diffusió et la disparition anciènne d'oeuvres attribuées à Hésiode, Leiden: E. J. Brill. OCLC 1136927.
• West, M. L. (1985). The Hesiodic catalogue of women: its nature, structure, and origins, Oxford: Clarendon. ISBN 978-0-19-814034-4.