Teogonía Hesíodo, còpia d'un manuscrit de la Teogonía, XIV
La '___protected_title_1___'___protected_title_2___Theogonía; lit. ‘orige dels deus’) és una obra poètica escrita per Hesíodo. Conté una de les més antigues versions de l'orige del cosmos i el linaje dels deus de la mitologia grega.[1] És una de les obres clau de l'èpica grecolatina, sustentat en el fet de que, en la Biblioteca d'Aleixandria, Hesíodo tenia a lo manco quaranta manuscrits de les seues obres.[2] Es discutix si deu datar-se en el sigle VIII o en el VII
L'obra està construïda a partir de gèneros poètics preexistentes que, fins al moment, havien pertanygut a la tradició oral en Grècia: cosmogonia, teogonías, genealogia, catàlecs i mits de successió. Els tres primers gèneros poden aparéixer fosos, vertebren l'obra i estan ordenats en un criteri aproximadament cronològic. Els mits de successió, a pesar de que poden ser considerats com a digressió dins dels blocs genealògics, li donen sentit a tota l'obra.[3]
finalisa en una invocació (v. 105 - 115) que marca la transició a la part principal del poema.
Compositivamente el proemi no es distinguix essencialment de l'estructura d'atres proemis conservats, com els Himnes homéricos:[4] la seua estructura ternaria (anunci del tema del himne, relat d'algun episodi de la vida del deu celebrat, invocació de tancament demanant el seu favor) ho vincula a formes de la lírica.[5]
Fresc que retrata la Titanomaquia, la guerra entre els titanes i olímpics
lloc que encara que allí es mencionen deidades que representen elements (com Oceà, Hiperión, Rea), colectivament apareixen deus més antropomórficos que els anteriors: els Titanes, Cíclopes i Hecatónquiros.
Com a tancament d'este bloc apareix, com a primera part del mit de successió, el
Mit de la castració d'Urà (v. 154-210,) que a la seua volta conté l'enumeració dels deus naixcuts de la mutilació d'Urà, entre ells Afrodita, sorgida de les aigües de la mar en l'illa mediterrànea de Chipre.
Els tres Cronidas, sobirans dels tres regnes: Zeus (cel), Poseidón (mar) i Hades (inframundo); la terra i l'Olimp són de domini comú (Ilíada XV, 187–193).Mit de successió partix III: Titanomaquia (v. 617 - 731), guerra entre Cronidas i Uránidas (v. 665, 666, 667)
