Anar al contingut

Himnes homéricos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Homeros MFA Munich 272.jpg
Himnes homéricos

Els Himnes homéricos són una colecció de 32 a 34 poemes épicos curts grecs, escrits en hexàmetro dactílico. Se'ls crida ‘homéricos’ pero Homero no va ser el seu autor: compartixen el mateix estil mètric, el dialecte i les fòrmules lliteràries utilisades en la Ilíada i la Odissea. En l'Antiguetat sí se li atribuïen a Homero per respecte a la tradició èpica.[1][2][3][4][5]

Contingut

[editar | editar còdic]

En l'actualitat es considera que el més antic d'ells, el dedicat a Deméter, va ser escrit en el VII, en temps d'Hesíodo, alguna cosa més vesprada que la data normalment atribuïda a Homero. Açò els situa entre els més antics monuments de la lliteratura grega. Cada u dels himnes està dedicat a un deu i destinat a ser cantat per un aedo com preludi o proemi (en grec, προοίμιον: prooimion) abans de passar a una vora més llarga. Els himnes varien àmpliament en llongitut, sent alguns tan breus com de tres o quatre llínees, mentres que uns atres excedixen les cinccentes. Estos himnes alaben a deidades concretes en hexàmetros dactílicos, la mètrica usada en les epopeyas homéricas.

Els himnes estan dedicats a:

  1. Dioniso (ademés del 7 i el 26)
  2. Deméter (ademés del 13)
  3. Apolo (ademés del 21 i el 25)
  4. Hermes (ademés del 18)
  5. Afrodita (ademés del 6 i el 10)
  6. Afrodita (ademés del 5 i el 10)
  7. Dioniso (ademés de l'1 i el 26)
  8. Llaures
  9. Artemisa (ademés del 27)
  10. Afrodita (ademés del 5 i el 6)
  11. Atenea (ademés del 28)
  12. Hera
  13. Deméter (ademés del 2)
  14. Rea/Cibeles (la mare dels deus)
  15. Heracles, cor de lleó
  16. Asclepio
  17. Els Dioscuros (ademés del 33)
  18. Hermes (ademés del 4)
  19. Pa
  20. Hefesto
  21. Apolo (ademés del 3 i el 25)
  22. Poseidón
  23. El més poderós fill de Crono: Zeus
  24. Hestia (ademés del 24)
  25. Les Musas i Apolo (a Apolo, ademés del 3 i el 21)
  26. Dioniso (ademés de l'1 i el 7)
  27. Artemisa (ademés del 9)
  28. Atenea (ademés de l'11)
  29. Hestia (ademés del 29)
  1. Gea (la Terra, mare de tot)
  2. Heli
  3. Selene
  4. Els Dioscuros (ademés del 17)
  5. Els hostes

Edicions

[editar | editar còdic]
  1. Homeri carmina et cycli epici reliquiae. Graece et latine cum indice nominum et rerum. Parisiis: Editore Ambrosio Firmin Didot. 1845.[6]
  2. Qua in re Hymni Homerici quinque maiores inter es differant antiquitate uel homeritate. Investigauit J. R. S. Sterrett.[7] Bostoniae: In aedibus Ginn, Heath, et soc. 1881.[8]
  3. Die Homerischen Hymnen. Herausgegeben und Erläutert von Dr. Albert Gemoll. Leipzig: Druck und Verlag von B. G. Teubner. 1886.[9]
  4. The Homeric Hymns. Edited with preface, apparatus criticus, notes, and appendices by Thomas W. Allen and E. E. Sikes. London: Macmillan and Co. New York: The Macmillan Company. 1904.[10] (Oxford University Press: 1936. Ámsterdam: Adolf M. Hakkert: 1980)
  5. Hymni Homerici, accedentibus epigrammatis et Batrachomyomachia, Homero vulgo attributis. Ex recensione Augusti Baumeister. Lipsiae: B. G. Teubneri. 1910.[11]
  6. Homeri Opera. Recognouit breuique adnotatione critica instruxit. Thomas W. Allen. (Tomus V: Hymnos Cyclum fragmenta Margitem Batrachomyomachiam Vitas continens). Oxonii: I Typographeo Clarendoniano. 1912. [1964][12]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Tucídides: Història de les guerra del Peloponeso, III, 104. El historiador del sigle V a. C. cita formalment el Himne a Apolo assignant-ho al poeta Homero. La filologia moderna utilisa esta cita per a demostrar dos realitats: que els poemes ya existien i eren célebres en l'época clàssica, i que la confusió sobre la seua autoria es remonta a la pròpia Antiguetat democràtica
  2. ↑ Alberto Bernabé Palleres (ed., trad. i notes, 1978). Himnes homéricos. La Batracomiomaquia. Madrit: Editorial Gredos (Colecció Biblioteca Clàssica Gredos, nº 8). ISBN: 978-84-249-3501-6
  3. ↑ José B Torres Guerra (ed. i trad, 2005): Himnes Homéricos. Madrit: Edicions Càtedra (Colecció Lletres Universals, nº 373). ISBN: 978-84-376-2203-3
  4. ↑ Martin Litchfield West (ed. i trad., 2003): Homeric Hymns. Homeric Apocrypha. Lives of Homer. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press (Loeb Classical Library, vol. 496). ISBN: 978-0-674-99606-9.
  5. ↑ Filippo Càssola (ed., 1975): Inni omerici. Milà: Arnoldo Mondadori Editore (Colecció Fondazione Lorenzo Entanca). ISBN: 978-88-04-11946-3.
  6. ↑ Didot: 1845. Reproducció en la Biblioteca Digital Hispànica: www.bne.es.
  7. ↑ John Robert Sitlington Sterrett: clasicista, arqueòlec i professor de grec de l'Universitat Cornell des de 1901.
  8. ↑ Sterret: 1881. Reproducció en Archive.org.
  9. ↑ Gemoll: 1886 Reproducció en Archive.org.
  10. ↑ Allen: 1904. Reproducció en Archive.org.
  11. ↑ Baumeister: 1910. Reproducció en Archive.org.
  12. ↑ Allen: 1912. Reproducció en Archive.org.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Himnes_homéricos&oldid=881721»