Xenía

Vore també: Filoxenia

Quadro de Peter Paul Rubens: Júpiter i Mercurio en casa de Filemón i Baucis.

En els temps heròics de Grècia, la xenía (ξενία / xenía) era un contracte d'hospitalitat que feyen els caps o caudillos en els reis. Els contratantes escrivien els seus noms en una tablilla de metal o de marfil, després la trencaven per la mitat i guardava cada u una part.

Quan un cap portador d'una tablilla aixina reclamava el hospitalitat o un simple servici, obtenia immediatament lo que demanava. Més tart, els ciutadans de les repúbliques varen fer aliances anàlogues a esta, venint això a ser un recurs per als casos de guerra o proscripció. En moltes ciutats de Grècia va haver oficials o magistrats (próxenos) encarregats de complir els deures de l'hospitalitat per a en els habitants d'una atra ciutat en la que havien contractat xenía. Estos próxenos rebien en les seues cases als estrangers, els atenien i jujaven els seus litigis. Les seues funcions tenien gran analogia en les dels moderns cònsuls.

La veu «xenía» es troba en papirs de el III en el sentit de presents oferits en l'ocasió de la visita d'un rei o un alt funcionari i en l'época romana té el significat precís de presents fets a enviats oficials. En l'época del Imperi en particular, la xenía era molt usual en la vida privada; va canviar llaugerament de sentit al latinizarse i va designar els regals o presents oferits als invitats al final d'un menjar de cerimònia.

Epi xenia

En Grècia la veu «xenía» s'amprava especialment en l'expressió epí xenia per a designar l'invitació a un menjar oficial i en este sentit li la troba a sovint en Ática. En Atenes, com en la major part de les polis (ciutats gregues), els convits oficials se celebraven en el pritaneo, sèu del poder eixecutiu de la ciutat. En Creta i en Esparta es troben invitacions a les sisitias, als convits en comú dels ciutadans. L'expressió epí xenia estava reservada als hostes estrangers: en Atenes es distinguien els xenia del deipnon, que s'aplicava als atenienses. Lo xenia eren oferits casi sempre per l'Estat.

Atres usos

La paraula «xenía» tenia, ademés, una atra accepció: designava els regals fets als hostes a l'objecte de renovar l'amistat i el dret de hospitalitat. Aixina, quan un ric rebia la visita d'un amic, li feya un regal i el favorit li corresponia en un atre. Els romans, a raïl de la conquista de Grècia, varen aplicar el nom de xenia als antics aguinaldos de les Saturnales i despuix als presents que els clients feyen als advocats. En l'época del Baix Imperi eren els regals que, conforme a la costum asiàtica, es feyen als governadors.

Bibliografia

• F. Poland, De legationibus Graecorum publicis (Lepipzig, 1885)
• P. Boesch, Theoros, Untersuchung zur Epangelie griechister Feste (Berlín, 1908)
• W. Larfeñd, Handbuch der griech. Epigraphik (Leipzig, 1902 i 1907)

Roussel, en Revue dones Etudes Grecques (XXVII, 1914)

Referències

Enciclopèdia Espasa.