Anar al contingut

Amistat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amistat
Per a atres usos d'este terme vore Amistat (desambiguació).
«Amic» redirige aquí. Para otras acepciones, véase Amic (desambiguación).

La amistat (del llatí amicĭtas, per amicitĭa, de amicus, amic[1]) és una relació afectiva entre dos o més persones. Es tracta d'una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria de les persones tenen en la vida. L'amistat té presència en distintes etapes de la vida i en diferents graus d'importància i transcendència.[2]


Pot haver relacions amistoses a on intervé una persona i un atre tipo de personalitat o d'una forma animal. Per eixemple, algunes persones cataloguen com a amistat a la seua relació en un gos, per lo que a este últim se li coneix com «el millor amic de l'home». També es pot donar l'amistat inclús entre dos o més animals d'espècies distintes, incloent amistats insòlites d'assut i depredador.

Hamete que poques voltes va vore Sancho Panza sense vore al rucio, ni al rucio sense vore Sancho: tal era l'amistat i bona fe que entre els dos es guardaven.

Orige

[editar | editar còdic]

La paraula amistat prové del llatí "amicĭtas" o "amicitātis", que es deriva de "amicitĭa", que significa amistat. Esta ve de amīcus, que traduïx amic. Este últim terme, per la seua banda, procedix del verp "amāre", que significa amar.[4]

Psicologia del desenrolle

[editar | editar còdic]

Infància

[editar | editar còdic]

La comprensió de l'amistat per part dels chiquets tendix a centrar-se en àrees com les activitats comunes, la proximitat física i les expectatives compartides.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [6] Estes amistats oferixen l'oportunitat de jugar i practicar l'autorregulación.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  La majoria dels chiquets tendixen a descriure l'amistat en térmens de coses com compartir, i és més provable que els chiquets compartixquen en algú a qui consideren un amic.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [8][9] A mida que els chiquets maduren, es tornen menys individualisats i són més conscients dels demés. Adquirixen la capacitat de empatizar en els seus amics i gogen jugant en grup. També experimenten el rebuig dels seus companyers a mida que alvancen pels anys de l'infància mija. Establir bones amistats a una edat primerenca ajuda al chiquet a aclimatarse millor en la societat més alvance en la seua vida.[8]


Segons els informes de professors i mares, el 75% dels chiquets en edat preescolar tenen a lo manco un amic. Esta sifra va aumentar al 78% fins al quint grau, medit per la co-nominació com a amics, i el 55% tenia un millor amic mutu.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Al voltant del 15% dels chiquets carien crónicamente d'amics, en periodos d'a lo manco sis mesos sense amics comuns.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Les amistats en l'infància poden ajudar en el desenroll de certes habilitats, com el foment de l'empatia i l'aprenentage de diferents tècniques de resolució de problemes.[10] L'orientació dels pares pot ajudar als chiquets a fer amics. Eileen Kennedy-Moore descriu tres ingredients clau de la formació d'amistats en els chiquets: (1) obertura, (2) similitut i (3) diversió compartida.[11] Els pares també poden ajudar als chiquets a comprendre les pautes socials que no han deprés per sí sols.[12] Basant-se en les investigacions de Robert Selman[13] i uns atres, Kennedy-Moore esbossa etapes de desenroll en l'amistat dels chiquets, que reflectixen una creixent capacitat per a comprendre les perspectives dels demés: "Ho vullc a la meua manera", "¿Qué guanye yo?", "Segons les normes", "Cuidar i compartir" i "Amics en les bones i en les males"."[14]

Adolescència

[editar | editar còdic]

En l'adolescència, les amistats es tornen "més donades, compartides, franques, solidàries i espontànees". Els adolescents tendixen a buscar companyers que puguen proporcionar tals qualitats en una relació recíproca, i a evitar companyers el comportament problemàtic dels quals sugerixca que poden no ser capaços de satisfer estes necessitats.[15] Els adolescents també busquen característiques i disposicions personals concretes a l'hora d'elegir en quí iniciar una amistat.[16] Durant l'adolescència, les relacions d'amistat es basen més en una moral i uns valors similars, en la llealtat i en els interessos compartits que les dels chiquets, les amistats dels quals es deriven d'estar en el mateix veïnat i de l'accés a joguets.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 


Un ampli estudi d'adolescents nortamericans va determinar cóm la seua participació en conductes problemàtiques (com furtar, barallar-se i faltar a classe) estava relacionada en les seues amistats. Els resultats varen indicar que els adolescents en menys provabilitats de tindre conductes problemàtiques tenien amics que anaven be en l'escola, participaven en activitats escolars, evitaven beure i tenien una bona salut mental. Lo contrari ocorria en els adolescents que tenien conductes problemàtiques. El fet de que els adolescents es veren influïts pels seus amics per a tindre conductes problemàtiques depenia de quant estigueren exposts a eixos amics i de si ells i els seus grups d'amics "encaixaven" en l'escola.[17]

Les amistats que es formen durant l'educació postsecundaria duren més que les que es formen abans.[18] En l'adolescència tardana, les amistats interraciales tendixen a ser poc comuns, provablement per prejuïns i diferències culturals.[16]

En l'edat adulta

[editar | editar còdic]

L'amistat en l'edat adulta proporciona companyia, afecte i respal emocional, i contribuïx positivament al benestar mental i a la millora de la salut física.[19]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Als adults els pot resultar especialment difícil mantindre amistats significatives en el lloc de treball. "El lloc de treball pot ser un formiguer de competència, per lo que la gent deprén a ocultar les seues vulnerabilitats i #rarea als seus companyers. Les amistats en el treball solen tindre un caràcter transaccional; és difícil dir on acaba el treball en ret i on escomença la verdadera amistat".[20] Molts adults valoren més el benestar econòmic i la seguritat que els proporciona el seu treball que entaular amistat en els seus companyers.[21]


2000 adults nortamericans enquestats tenien una mija de dos amics íntims, definits com "persones en les que havien 'discutit assunts importants' en els últims sis mesos".[22] Numerosos estudis en adults sugerixen que les amistats i atres relacions de respal milloren l'autoestima.[23]

Adults majors

[editar | editar còdic]

Els adults majors manifesten alts nivells de satisfacció personal en les seues amistats a mida que envellixen, inclús quan el número total d'amics tendix a disminuir. Esta satisfacció està associada en una major capacitat per a realisar activitats de la vida diària, aixina com una menor deterioració de les capacitats cognitives, menors casos d'hospitalisació i millors resultats relacionats en rehabilitació.[19]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  El número total d'amics declarats en la vellea pot estar major lucidea, millor parla i visió, i estat civil.[24]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  La teoria de la selectivitat socioemocional de Carstensen, que descriu un canvi en la motivació que experimenten els adults en socialisar, explica la disminució del número d'amics que té una persona a mida que envellix. La teoria afirma que un aument de l'edat es caracterisa per un canvi de la recopilació d'informació a la regulació emocional; per a mantindre les emocions positives, els adults majors restringixen els seus grups socials a aquells en els que compartixen un víncul emocional.[25] Com ho va expressar una revisió:

Les investigacions realisades en les últimes quatre décades han demostrat que les persones majors que presenten els nivells més alts de felicitat i benestar general també tenen vínculs estrets en numerosos amics.[26]


A mida que disminuïxen les responsabilitats familiars i les pressions vocacionals, les amistats adquirixen major importància. Entre les persones majors, les amistats poden proporcionar vínculs en la comunitat en general, servir com un factor de protecció contra la depressió i la soletat, i compensar les possibles pèrdues en el respal social que abans donaven els membres de la família.[27]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Especialment per a les persones que no poden eixir tan a sovint, les interaccions en els amics permeten una interacció social contínua. Ademés, els adults majors en una salut en decliu que permaneixen en contacte en amics mostren un major benestar sicològic.[28]

Iconología

[editar | editar còdic]

L'amistat era una divinitat alegórica entre els grecs i romans. Les estàtues que li varen erigir els primers anaven en un robage abotonat, el cap nuet i el pit descobert fins al cor, en la direcció del qual que estava la mà dreta; abraçava en l'esquerra un om sec, al voltant del com creixia una vinya carregada de raïms. Els romans la representaven en l'emblema d'una bella jove vestida senzillament en un robage blanc, la mitat del cos descobert, coronada de mirto, entretejido de flors de granat i sobre la #front estes paraules: "hivern" i "estiu". En la franja de la seua corfoll es llegien estes atres: La Mort i La Vida. Mostrava en la mà dreta el seu costat, obert fins al cor en esta inscripció: "De prop i De llunt". Pintaven també a l'amistat en els peus nuets, donant a entendre en açò que no hi ha incomoditat per gran que siga que no vença un verdader amic en benefici d'un atre. Pot simbolisar-se també que l'amistat heròica per mig de Teseo i de Pirítoo donant-se la mà i jurant-se unió en l'eternitat.

L'estàtua de l'amistat, del P. Pablo Olivieri en Roma, és una dòna nueta, en la mà sobre el seu pit obert en una espècie d'incisió que manifesta la sinceritat. No és cosa rara vore-la en dos cors encadenats en la mà i coronada la #front de flors de granat, el color de les quals de fòc, que no sofrix alteració, és el símbol de l'ardor i de la constància que la distinguix per a la vida en la societat animal.

Cessara Ripa expressa l'amistat passagera per mig d'una jove coronada de flors, símbol de l'adulació; té un niu d'oronetas i varis pardals revoloteando al voltant del seu cap, cenyida d'una corona de flors de poca duració.[29][30]

Filosofia

[editar | editar còdic]

Aristóteles

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Epicuro

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

[editar | editar còdic]

Les relacions d'amistat han segut profusamente narrades, tant en el món de la lliteratura com en el del cine i la televisió, a grau tal que, si ben un llistat verdaderament complet seria impossible, és fàcil identificar-les en casi qualsevol obra.


Don Quixot i Sancho Panza, Thelma & Louise, Sherlock Holmes i Watson, Els tres mosqueteros, Butch Cassidy and the Sundance Kid, Harry Potter, Ron Weasley i Hermione Granger, en la saga homònima; C-3PO i R2-D2 en Star Wars; també en Els tres chiflados, Friends, Mary and Max, One Flew Over the Cuckoo's Nest són, eixemples dels molts tipos d'amistats entranyables exhibides en la lliteratura, en el cine i en la televisió.

En la Bíblia

[editar | editar còdic]

S'arrepleguen narracions en les escritures sagrades sobre relacions amistoses com, per eixemple: Rut i Noemí, David i Jonatán, Pablo i Bernabé.

Dissolució

[editar | editar còdic]

La dissolució d'una amistat pot vore's com un rebuig personal o pot ser el resultat de canvis naturals a lo llarc del temps, a mida que els amics es distancien tant física com emocionalment. L'interrupció de les amistats s'ha associat en un aument de culpa, ira i depressió, i poden ser events molt estresantes, especialment en l'infància. No obstant, els possibles efectes negatius poden mitigar-se si la dissolució d'una amistat es reemplaça per una atra relació propenca.[7] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Per lo general açò sol ocórrer quan hi ha antivalores com deshonestidad, hipocresia, interessos malsanos, discriminació, etc.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Real Acadèmia Espanyola: «amistat.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 6 de giner de 2017.
  2. ↑ Howes, Carollee. “Patterns of Friendship”. Child Development 54 (4): 1041–1053. doi:10.2307/1129908. ISSN 0009-3920.
  3. ↑ Cervantes, Miguel de. «Don Quixot de la Taca Segona Part - Cervantes - Capítul 34». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 17 de novembre de 2015.
  4. ↑ https://www.significados.com/amistad/
  5. ↑ 5,0 5,1 (2017) An Introduction to Developmental Psychology, John Wiley & Sons. ISBN 978-1-4051-8652-0.
  6. ↑ En comparació als enquestats de més edat, que tendixen a descriure l'amistat en térmens d'aspectes sicològics en lloc de sobretot físics.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 The Oxford Handbook of Developmental Psychology, Vol. 2: Self and Other, OUP US. ISBN 978-0-19-995847-4.
  8. ↑ 8,0 8,1 (2012) Desenroll a lo llarc de la vida: A Psychosocial Approach, Stanford, Conn..
  9. ↑ Lafata, Alexia. «com/life/culture/childhood-friends-most-important-friends/1063153 Les teues amistats de l'infància són les millors amistats que tindràs jamai».
  10. ↑ Kennedy-Moore, Eileen (2013). «Lo que els amics ensenyen als chiquets».
  11. ↑ Kennedy-Moore, Eileen (2012). «Cóm fan amics els chiquets (partix 1)». (part 2) (part3)
  12. ↑ (2003) Les regles no escrites de l'amistat: Simple Strategies to Help Your Child Make Friends, Nova York: Little, Brown.
  13. ↑ Selman, R.L. (1980). El creiximent de la comprensió interpersonal: Developmental and Clinical Analyses, New York: Academic Press.
  14. ↑ Kennedy-Moore, Eileen. «Children's Growing Friendships».
  15. ↑ “Friendship and its Implications for Mental Health or Social Competence” . The Journal of Early Adolescence 5 (3): 383–91. doi:10.1177/0272431685053010.
  16. ↑ 16,0 16,1 “Diferències culturals i de gènero en la percepció de l'amistat per part dels adolescents” . International Journal of Psychology 31 (5): 207-217. doi:10.1080/002075996401089. ISSN 0020-7594.
  17. ↑ “gov/15015689/ Holismo, variabilitat contextual i l'estudi de les amistats en el desenroll adolescent” (2004). Child Development 75: 264-279. doi:10.1111/j.1467-8624.2004.00668.x. PMID 15015689.
  18. ↑ Sparks, Glenn. «Un estudi demostra qué fa que els companyers d'universitat siguen amics per a tota la vida». Consultat el 25 de novembre de 2023.
  19. ↑ 19,0 19,1 L'Enciclopèdia de l'Envelliment: Fourth Edition, 2-Volume Set, Springer Publishing Company. ISBN 978-0-8261-4844-5.
  20. ↑ Williams, Alex. html?pagewanted=all Amics de certa edat: ¿per qué és difícil fer amics a partir dels 30?, The New York Claves.
  21. ↑ Bryant, Susan. «Amistats en el treball: Asset or Liability?».
  22. ↑ Willis, Amy. La majoria dels adults tenen 'només dos amics íntims', The Telegraph.
  23. ↑ Berndt, Thomas J. (2002). “Friendship Quality and Social Development”. Current Directions in Psychological Science 11: 7–10. American Psychological Society. doi:10.1111/1467-8721.00157.
  24. ↑ (1992) Adult Friendship, Sage. ISBN 978-0-8039-3673-7.
  25. ↑ Carstensen, L.L. (1993). «Motivació per al contacte social a lo llarc de la vida: A theory of socioemotional selectivity», Simpòsium de Nebraska sobre Motivació, 1992: Developmental perspectives on motivation, Lincoln, Neb.: University of Nebraska Press, pp. 209-254.
  26. ↑ (2010) Salut cerebral i compromís òptim per a adults majors, Editorial Aresta S.C.. ISBN 978-84-937440-0-7.
  27. ↑ (2012) Anuari de la Comunicació 19, Routledge. ISBN 978-0-415-87317-8.
  28. ↑ Berk, Laura I. (2014). Exploring Lifespan Development, 3rd edició, Pearson, p. 696. ISBN 978-0-205-95738-5.
  29. ↑ Google Llibres. «Diccionari universal de mitologia o de la faula - B. G. P. - Google Llibres». Consultat el 19 de novembre de 2015.
  30. ↑ «[1]». Consultat el 12 d'abril de 2018.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Amistat en el Viccionari. Amistat en Viquidites. Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Amistat&oldid=663935»