Anar al contingut

Túnica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Corfoll»)
Túnica
Per a la flor coneguda com "túnica de Crist" vore Datura metel.
El túnica de José, de Velázquez (ca. 1630).
Detall del Mosaic del Nilo de Palestrina, en soldats helenístics que visten túnica (I a. C.)[1]

El túnica és una penyora de vestir àmplia i llarga, en mànegues, que cobrix des del coll fins a les cames. És pròpia de les vestidures antigues. També es denominava túnica a una roba interior o camisa sense mànegues o en mànegues curtes. En la vestidura religiosa el túnica és una penyora de llana que es du per baix dels hàbits.

En biologia es denomina "túnica" a distints teixits animals i vegetals: películes que cobrixen a bulbos i fruts, membranes de distintes parts del cos humà, i el teixit que cobrix per complet als tunicados.[2]

Antic Israel

En l'antic Israel els hebreus duyen túnicas de vàries classes. El història de Jacob reflectix que el túnica de José era més rica que la dels seus germans i que en dies de penitència duyen uns túnicas estrets de color obscur.[3]

Antiga Grècia

En l'antiga Grècia, el túnica s'adornava en la llínea del dobladillo per a representar la polis. Els túnicas s'teñir en colors lluents com a rojoses, púrpures, verdosas o azafranadas o be eren blanques. Els reis grecs no usaven la coraza, el caixco i la clámide sino un túnica més llarc que la dels atres grecs en un mant més ample que la clámide i un ceptre més gran. Les dònes asseguraven els seus túnicas sobre les seues esquenes en hebilles més o menys grans l'us de les quals, no obstant, no va durar molt en Atenes.[3]

El túnica dòric s'abotonava sobre les esquenes en botons i en els brodats o instita en que es guarnien per avall va voler imitar-se les ondulacions del mar. Era el trage més antic que va estar en us entre els grecs i era sense mànegues per lo que es diferenciava del túnica jònica. Els lacedemonios usaven per a la guerra túnicas escarlates en l'objecte de que la sanc de les seues ferides no es notara tant.[3]

Referències

  1. ↑ en:Nile mosaic of Palestrina
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906- 1914)