Anar al contingut

Quitón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quitón
Per a el gènero de moluscs vore Chiton.
Dòna en quitón.

El quitón (del grec χιτών), també denominat chitón o jitón,[1] és una penyora de vestir de l'antiga Grècia. Era semblant a una corfoll usada tant per hòmens com per dònes en penyora interior. Es desconeix si baix del quitón es duya una atra penyora, com una camisa.[2]

Consistia en una peça de tela de forma rectangular i es colocava al voltant del cos: per a traure el braç dret pel costat tancat es practicava una obertura. Sobre el muscle esquerre es nugaven els dos extrems del costat obert per mig de fíbulas.[2] En el costat esquerre, l'obertura deixava al descobert fins al cuixa, baix del com es capcionava el quitón en un alfiler o s'coser les puntes.[2]

Forma de colocació del quitón dòric

Al principi, el cridat quitón dòric era més curt i confeccionat en llana,[1] que caria de mànegues.[2] Posteriorment, el conegut com quitón jónico —ya en l'antiga Atenes— va evolucionar sent més llarc i elegant i fabricat en Lli textilli.[1] Va guanyar llavors en amplitut per a dur-se en un cinturó o una cinta entorn a les caderes. La part inferior es podia allargar, estirant-la per baix del cinturó, o acurtar estirant-la per damunt.[2] Més vesprada, en época de Pericles, els atenienses varen tornar a adoptar el quitón curt dorio.[2]

Les mànegues, que s'coser freqüentment al quitón, podien cobrir fins a les nines, o únicament la part alta dels braços.[2] El quitón en mànegues llargues ho lluïxen Escirón i Bóreas en la Torre dels Vents d'Atenes.[3]

Bóreas representat en un quitón de mànegues llargues en la Torre dels Vents.

El quitón de mànega curta solien dur-ho els chiquets i les dònes, com s'aprecia en les representacions artístiques. El quitón sense mànegues era el distintiu dels ciutadans lliures.[3] Segons els escrits, els artesans i esclaus vestien quitón en abdós braços al descobert, de la mateixa manera que la mitat del pit.[3]

En els hòmens podia cobrir la cama fins a mitat de la cuixa o descendir fins al peu. Es podia adornar en dibuixos geomètrics per als dies festius i ser dut en un pallium (un tipo d'abric). Quan deixava lliure els dos muscles, es podien distinguir els hòmens lliures del restant.[1]

Les dònes ho duyen llarc. En l'aparició delli, va substituir progressivament al peplo de llana, del que es diferenciava que no tornava a caure en plecs sobre el pit i es duya ahuecado sobre la cintura gràcies a un cinturó. En les Kore de l'Época Arcaica, s'aprecia que visten quitón llarc, ademés del himatión.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (1990) , Madrit: Akal, p. 114. ISBN 978-84-460-0924-5.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Guhl y Koner, 2002, p. 220.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Guhl y Koner, 2002, p. 221.

Bibliografia

  • Guhl, I.; Koner, {{{nom2}}} (2002). Els grecs. La seua vida i costums, Madrit: Edimat Llibres. ISBN 84-8403-286-8.

Enllaços externs

Commons