Sigle de Pericles
Sigle de Pericles (en grec, Χρυσός Αιώνας του Περικλή) és el terme en el que es designa a un periodo de l'història d'Atenes dins de el V en el que varen alcançar el seu apogeu diverses manifestacions culturals. Pericles ―estratega, polític i orador ateniense― va saber rodejar-se de les personalitats més destacades del moment, hòmens excelents en filosofia, arquitectura, escultura, història, lliteratura, etc. Va fomentar les arts i les lletres i va donar a Atenes un esplendor que no es va repetir a lo llarc de la seua història. Va realisar també grans obres públiques i va millorar la calitat de vida dels ciutadans. D'ahí que esta important figura històrica haja llegat el seu nom al Sigle d'Or ateniense, cenit de la Grècia clàssica.
Delimitació històrica
En l'obra Li voyage du Jeune Anacharsis en Grèce del abat Jean-Jacques Barthélemy, a fins del sigle XVIII, l'autor distinguix el Sigle de Solón (630-490 a. C.), el Sigle de Temístocles (490-444 a. C.) i el Sigle de Pericles (444-404 a. C.). Atres autors posteriors han propost atres dates per a acotar el sigle de Pericles: entre 480 i 404 a. C.; entre 462 i 429 a. C.; entre 479 i 431 a. C. i inclús hi ha qui ho identifica en tot el sigle V a. C.[1][2]
Govern
En este periodo les decisions militars i de política exterior eren decidides principalment per 10 estrategues (o generals) que eren elegits cada any, per les dèu tribus de ciutadans i el comandant suprem dels quals rotaba diàriament. Estos estrategues tenien tasques que incloïen planejar les expedicions militars, rebre a enviats d'atres ciutats-estat i dirigir els assunts diplomàtics. Durant el periodo en que Efialtes va ser cap del partit demòcrata, Pericles va ser el seu ajudant. A Efialtes li varen assessinar els seus enemics personals i va anar llavors quan li va substituir Pericles, a qui en l'any 445 a. C. varen nomenar estratego, càrrec en el que es va mantindre fins a la seua mort en el 429 a. C., sempre per elecció popular de l'Assamblea.
Pericles va ser un gran orador, qualitat que li va permetre obtindre èxit en la seua paraula en l'Assamblea, exponent la seua visió de la política. Un dels seus majors encerts va ser conseguir que es permetera l'accés als càrrecs de funcionari públic als ciutadans atenienses cridats tetes (o thetés), que eren aquells que carien de riquees. Un atre gran encert del seu govern va ser l'institució de la mistoforia (μισθoφoρια, que significa lliteralment ‘funció assalariada’); és dir, un salari especial per als ciutadans funcionaris que assistiren a l'Assamblea. D'esta manera estos ciutadans no perdien res encara que es tingueren que dedicar per complet a estos càrrecs públics. En este sistema va conseguir Pericles que l'Assamblea estiguera sempre ompli d'assistents. Com a governador d'Atenes va conseguir que esta ciutat aplegara a ser la primera i la més important del món grec, adquirint unes institucions democràtiques.
El poble sobirà es governava a sí mateixa, sense intermediaris, decidint els assunts d'Estat en l'Assamblea. Els ciutadans atenienses eren lliures i solament devien obediència a les seues lleis i respecte als seus deus. Es va conseguir l'igualtat de paraula en l'Assamblea. No va desaparéixer les classes censoriales, pero la seua poder va ser més llimitat; repartien els càrrecs fiscals i militars, pero els era impossible distribuir els privilegis.
El principi d'igualtat otorgat a tots els ciutadans duya en sí el risc del frau, ya que molts d'ells eren incapaços d'eixercir els drets polítics per la seua extrema pobrea o ignorança. Per a evitar açò, la democràcia ateniense es va aplicar la tasca de brindar la seua ajuda als més necessitats d'esta manera:
- Concessió de salaris als funcionaris públics.
- Buscar i proporcionar treball als pobres.
- Otorgar terres als llauradors desposseïts.
- Assistència pública per a les persones en discapacitat, òrfens i indigents.
- Entre atres ajudes socials més.
El compliment d'estes normes va deure fer-se en gran mida, puix nos ha aplegat el testimoni (entre uns atres) del historiador grec Tucídides (aprox. 460 a. C.-400 a. C.), que comenta: «Tot aquell que és capaç de servir a la ciutat no troba impediment algun, ni la pobrea, ni la condició ciutadana».
Vore també
Referències
- ↑ Claude Mossé: Pericles. L'inventor de la democràcia, pàgines 225-247. Madrit, Espasa-Calp, 2007. ISBN 978-84-670-2362-6
- ↑ Dumenge Plácido Suárez: Història del món antic. La Pentecontecia. Akal, 1989.
- Meuleau, Maurice: Egypte, Orient, Grèce. Brodes, s/l, 1963.
- Seignobos, Charles: Història universal: Oriente i Grècia. Madrit: Daniel Jorro, 1930.
Bibliografia adicional
- Cloche, P. i R. M. Bofill: El sigle de Pericles. Vergara, 1957
- Maffre, Jean-Jacques: El sigle de Pericles. Losada, 1991. ISBN 950-03-0440-6
- Flacelière, Robert (trad. Carlos García Gual): La vida quotidiana en Grècia en el sigle de Pericles. Temes de Hui, 1994. ISBN 84-7880-242-8
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siglo de Pericles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.