Pentecontecia

La Pentecontecia (/pentēkontaetía, ‘periodo de cinquanta anys’) és el terme que s'usa per a referir-se al periodo de l'història de Grècia que comprén des de la derrota dels perses en la segona guerra mèdica en Salamina i Platea (480 i 479 a. C.), fins a l'inici de la guerra del Peloponeso en 433 a. C. El terme és originari de Tucídides, qui ho usa en la seua descripció d'este periodo. La Pentecontecia està marcada per l'ascensió d'Atenes com polis dominant en el món grec i l'auge de la democràcia ateniense. Com Tucídides se centra en estes evolucions, el terme és generalment utilisat quan es discutix del desenroll ateniense.

Poc despuix de la victòria grega en 480 a. C., Atenes va assumir el liderage de la Lliga de Delos, una coalició de ciutats estats que desijaven seguir en la guerra contra Pèrsia. Esta lliga va experimentar una série d'èxits i pronte es va establir com el poder militar dominant en la mar Egeo. Al mateix temps, el poder d'Atenes seguia creixent i en ell el control sobre la Lliga. Aixina, bon número d'aliats es varen vore reduïts pronte l'estatus de mers contribuents i a mitan de el V la Lliga s'havia transformat en l'Imperi d'Atenes. Atenes es beneficiava enormement d'estos tributs, en lo que es va donar un gran auge cultural i de embellecimiento de la ciutat; la democràcia, mentrestant, es va convertir en lo que hui es coneix com a democràcia radical o de Pericles, en la qual la Ekklesía (Assamblea de ciutadans) i els jurats tenien casi el total control sobre l'estat.

Els últims anys de la Pentecontecia varen estar marcats per l'aument de la conflictivitat entre Atenes i els tradicionals poders terrestres de Grècia. Entre 460 a. C. i 445 a. C., Atenes va lluitar contra una coalició de ciutats interiors en lo que ara es diu primera guerra del Peloponeso (457-446/445 a. C.). Durant este conflicte, Atenes va guanyar i va perdre el control sobre grans àrees de la Grècia central. El conflicte va finalisar en la Pau dels Trenta Anys, que va durar fins al final de la Pentecontecia i l'inici de la guerra del Peloponeso.

El trencament de la pau va ser provocada per una creixent tensió entre Atenes i varis aliats d'Esparta. L'aliança d'Atenes en Córcira i l'atac sobre Potidea va enujar a Corinto i el Decret Megarense va impondre estrictes sancions econòmiques a Mégara, un atre aliat de Esparta. Estes disputes, junt a la percepció general de que el poder d'Atenes havia creixcut tant que era perillós, varen fer que es trencara la Pau dels Trenta Anys (446 -445 a. C.); la guerra del Peloponeso va escomençar en 431 a. C.

Referències

• (2003) Oxford Classical Dictionary (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-866172-X.