Pau dels Trenta Anys
La Pau dels Trenta Anys va ser un tractat, firmat entre les antigues ciutats gregues d'Atenes i Esparta, en 446/445 a. C. Este tractat va posar el final al conflicte comunament conegut com la primera guerra del Peloponeso, que «incendiava» Grècia des de l'any 460 a. C.
El fi del tractat era previndre un atre esclat de la guerra. Atenes es va vore forçada a abandonar les seues possessions en el Peloponeso, que incloïen els ports megarenses de Nisea i Pegues en Trecén i Acaya en l'Argólida, pero va poder conservar Lepant.[1] Açò va permetre descartar els conflictes entre Atenes i Esparta, si a lo manco una d'elles desijava l'arbitrage. Les polis neutrals podien unir-se a un o un atre costat. Açò implica que s'havia formalisat una llista d'aliats per cada bando.[2] Atenes i Esparta mantindrien els territoris pendents d'arbitrage. Abdós Lligues es reconeixien com a llegítimes, lo que suponia un impuls per a Atenes i el seu recent format imperi en el Egeo.
No obstant, la Pau dels Trenta Anys, solament va durar 13 anys, perque en l'any 432 a. C., Atenes va atacar i va derrotar a un aliat espartano en la batalla de Potidea. I esta victòria, unida a les recents sancions comercials atenienses contra la ciutat de Megara, aliada de Esparta, va provocar que els espartanos manifestaren que els atenienses havien infringit el tractat, declarant-los, per lo tant, la guerra. En eixe moment la Pau dels Trenta Anys va ser suspesa, i la segona guerra del Peloponeso (comunament coneguda com la guerra del Peloponeso) va començar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paz de los Treinta Años» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.