Batalla de Potidea

Batalla de Potidea

Plantilla:Guerra del Peloponeso La batalla de Potidea va ser un conflicte armat que va succeir en els voltants de dita ciutat en el 432 a. C. en el que es varen enfrontar atenienses i un eixèrcit de corintios, potideatas, i atres aliats de la lliga del Peloponeso. És considerada per el historiador Tucídides, junt a la batalla de Síbota (433 a. C.), com un dels catalisadors de la guerra del Peloponeso.

Durant la batalla, les forces atenienses al mando del estratego Calias varen conseguir impondre's sobre les, lleument menors en número, tropes corintias comandadas per Aristeo. La batalla va tindre lloc per la rebelió de vàries ciutats tributàries d'Atenes ubicades en la península Calcídica, rebelió que va ser instigada i recolzada pel rei macedonio Pérdiques II, qui tenia interessos en debilitar el poder ateniense per motius polítics i en guanyar-se l'amistat de la lliga del Peloponeso. Una volta efectuada la rebelió, Corinto va enviar soldats voluntaris per a recolzar-la, i en intervindre Atenes en la zona, va succeir el combat.

A la batalla li va seguir un llarc i extenuante sitie que va organisar Formión (en haver mort Calias en el transcurs de la batalla). Es va estendre fins a l'any 429 a. C. i va finalisar en la pren de Potidea per part d'Atenes.

Context

Potidea va ser una important colónia corintia, fundada cap a l'any 600 a. C. i ubicada en l'istme que unix a Palene en la península Calcídica, pero es va convertir en membre de la confederació de Delos al final de l'invasió persa per lo que rendia tribut a Atenes. Despuix de la batalla de Síbota, Atenes va exigir a Potidea que demolira la muralla que donava a la península de Palene (d'esta manera quedaria exposta a un atac per mar i facilitaria el control per part de la flota ateniense), expulsara als magistrats corintios i enviara rehens. Els atenienses temien que Potidea es rebelara per l'influència corintia o del rei Pérdiques II de Macedònia, qui encorajava desercions entre els aliats d'Atenes en Tracia.

En efecte, els atenienses varen prendre les precaucions mencionades perque Corinto es mostrava obertament hostil despuix del conflicte en Corcira i Pérdiques II era enemic d'Atenes degut l'aliança que esta ciutat havia pactat en el seu germà Filipo i el seu enemic Derdas, els qui conspiraven en contra seua. Per a facilitar el conflicte en el seu país, Pérdiques va buscar desestabilisar a l'imperi ateniense: va enviar embaixadors a Esparta per a incitar l'estat de guerra i va negociar la sublevació d'alguns territoris propencs com calcidea i Botiea. Els atenienses varen descobrir les intrigues del rei macedonio i per a previndre la rebelió dels seus aliats varen enviar a Poitidea una sura de trenta trirremes i mil hoplitas baix el mando d'Arquéstrato. Esta expedició havia segut destinada en un principi per a atacar el territori de Pérdicas, pero va ser dirigida a Potidea per a prendre els rehens que havia exigit, demolir la muralla i mantindre vigilades a les ciutats veïnes per a previndre possibles rebelions.

Davant esta situació, els potideatas varen enviar embaixadors a Atenes per a persuadir-los de que prengueren qualsevol mida contra ells i a Esparta per a procurar-se el seu respal davant qualsevol necessitat. No varen conseguir una resposta favorable en Atenes, pero sí en Esparta, que va prometre invadir el ática en el cas de que anaren atacats pels atenienses. A pesar de que esta promesa no es va complir, va donar peu a Potidea per a pactar junt als potideos i als calcideos i sublevar-se del domini atenienses.

Quan els comandants de la flota ateniense que havia segut redestinada des de Macedònia a Poitidea per a previndre la seua rebelió varen descobrir que ya s'havia sublevat, varen decidir tornar a la costa macedonia per a continuar la guerra contra Pérdiques II lloc que no els era possible lluitar en tan sol mil hoplitas en els dos fronts.

Segons Tucidides, davant la presència de naus átiques en Macedònia, Corinto va vore en perill els seus interessos en la regió i va enviar una expedició de voluntaris conformada per mil siscents hoplitas i quatrecents soldats d'infanteria llaugera a Potidea baix el mando de Aristeo, els qui varen aplegar la ciutat 40 dies despuix d'iniciada la sublevació. Al mateix temps quan Atenes es va enterar de que les tropes de Aristeo anaven en camí a Potidea, va enviar contra les ciutats rebels un nou eixèrcit, constituït per dos mil hoplitas i quaranta naus baix el mando de Calias i atres quatre estrategos. Les noves tropes atenienses es varen dirigir primer a Macedònia, a on es varen acoplar als atres mil hòmens de l'expedició anterior que per a eixe moment havien pres Terme i havien començat el sege de Pidna, pero moguts per la necessitat de lluitar contra les ciutats sublevades varen firmar en Pérdiques un pacte de pau temporal i varen marchar rumbo a la península Calcídica.

Batalla

Preludi

Les tropes atenienses, conformades en eixe moment per tres mil hoplitas liderats per Calias i siscents ginets macedonios comandados pel germà de Pérdiques i aliat d'Atenes, Filipo, varen aplegar a peu a un chicotet emplaçament cridat Gigono i varen acampar. Les tropes corintias i potideatas ya havien acampat en l'istme de Palene, al mando de Aristeo l'infanteria i de Pérdiques (que ya havia trencat el tractat en Atenes) la cavalleria.

Aristeo va buscar mantindre al seu eixèrcit en l'istme mentres que els seus aliats calcideos i a la cavalleria de Pérdiques s'ubicarien en la ciutat de Olinto, per a que d'esta manera, si Calias els atacava, les tropes de Olinto acodirien auxiliar-los i atraparien als atenienses entre els dos eixèrcits. No obstant, Calias i els atres estrategos varen prevore esta situació i varen enviar a la cavalleria macedonia i a alguns soldats aliats cap a Olinto per a previndre-la. Acte seguit varen alçar el campament i varen marchar a Potidea i els eixèrcits es varen enfrontar.

Combat

Començada la batalla, l'ala de Aristeo i les tropes d'èlit de Corinto varen derrotar a una secció de la llínea ateniense i la varen perseguir llarc trecho mentres que els atenienses varen resultar victoriosos contra el restant de l'eixèrcit pelopenesio. Aristeo, en enterar-se de la derrota del restant de l'eixèrcit, va dubtar en el moment d'elegir el camí pel qual retornar pel contingent ateniense apostat prop de Olinto. Va decidir tornar a lo llarc de la costa en alguna dificultat, en l'esperança d'evitar a la falange principal ateniense. Una força de reserva de potideatas, localisada en la veïna polis d'Olinto va intentar ajudar a Aristeo, pero varen ser derrotats.

Els corintios i els potideatas varen perdre uns 300 hòmens i els atenienses uns 150, incloent a Calias. La cavalleria macedonia no es va unir a la batalla. Finalisada la batalla els atenienses varen erigir un trofeu i varen permetre als potideatas la recolecció dels cadàvers dels seus soldats.