Marina de guerra en l'Antiga Grècia

La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalisar a tots els grecs, sino a algunes polis gregues, va permanéixer directament somesa a l'expansió territorial, que era al mateix temps el fi i la condició necessària.

Alguns Estats de l'Antiguetat clàssica varen saber dotar-se d'una poderosa marina de guerra: Atenes en l'época clàssica, Egipte, Cartago i Rodas en el periodo helenístic, i Roma en el curs de les guerres púnicas i a finals de la república.

Des del punt de vista dels seus instruments, la guerra en la mar tenia unes exigències pròpies, per complet alluntades de les del combat en terra ferma. D'ahí que hi haja algunes contradiccions entre l'originalitat tècnica de les activitats marítimes i la seua subordinació a les activitats terrestres; contradiccions que són òbvies en les seccions dels barcos de guerra, en les flotes militars i en les tàctiques navals.

Els barcos de guerra

Model de trirreme

Els barcos de guerra varen conservar, durant tota l'Antiguetat, certes característiques tècniques que varen delimitar sempre d'un modo prou concrete el camp del seu us estratègic i tàctic.

En primer lloc, es diferenciaven dels barcos mercants per la seua forma allargada, que els va valdre sempre l'apelatiu de barcos «llarcs». Ràpits, i per lo general dotats d'una gran capacitat de maniobra, eren en canvi molt poc mariners, lo que els va convertir a sovint en assut de les tempestats, encara que la costum volia que no es fera us d'ells durant la temporada mala. En resum, eren unes construccions armoniosas, pero fràgils.

En segon lloc, es distinguien dels barcos mercants en el seu modo de propulsió, ya que, si ben estaven proveïts d'una i inclús vàries veles que s'issaven durant les travessies, de lo que depenien en el moment del combat era de la potència dels seus rems.

Una primera conseqüència era que, en els seus llimitats caixcos replets de remeros, no es podien acumular reserves d'aigua i aliment, d'ahí la necessitat de fer freqüents escales. També succeïa que estos ingenis de guerra valien tant com els hòmens que els dirigien i que, per dir-ho aixina, els personalisaven. De l'ardor, de les energies i, sobretot, de l'habilitat dels remeros, frut d'una llarga experiència, depenia en gran partix el resultat de la batalla.

Finalment, per a que pogueren portar a terme la seua funció militar, els barcos de guerra devien incloure accessoris essencials; per un costat, un espolón per a desfonar als barcos enemics i, per l'atre, plataformes de combat, en a on poguera situar-se l'infanteria de marina. No obstant, estos dos accessoris varen conéixer durant l'Antiguetat un desenroll variable, segons predominara la tàctica del abordage o la de l'espolonazo.

Els orígens de la marina de guerra

Barco de guerra en una vaixell grega

Els primers navío de guerra, reconeixibles pels seus rems i la seua forma allargada, apareixen incisos en una placa d'argila de el III mileni a. C., descoberta en Siros, una illa del mar Egeo, aixina com en una pintura d'un got de el XVII trobat en Volos, en Tesalia. Nous detalls es poden observar en representacions, més o menys esquemàtiques, de l'época micénica: vés-les, màstils i plataformes a proa i popa.

Per a començos del primer mileni a. C. disponem de les descripcions homéricas, a sovint convencionals i estereotipades, pero en ocasions també riques en vocabulari nàutic i en evocadores descripcions, com quan parlen dels «negres navío» o dels «buits navío», «ben units», «ben treballats», en la proa blava o roja, tan llaugers que cada nit li'ls podia traure de l'aigua i varar en la vora i tan baixos que no hi havia perill en botar des del seu broda a terra ferma.

No obstant, hi ha un detall que Homero no menciona, pese a que ya s'utilisava en el seu temps: l'espolón de proa  que està clarament atestat des de començos de el VIII en gots ceràmics d'estil geomètric.

Els més habituals d'eixos bucs eren propulsados per 20 o 30 (triacónteras) o 50 remeros (pentecónteras), repartits en dos bancs a babor i atres dos a estribor. En ocasions, des de finals de el VIII, cada u d'eixos bancs es desdobla en dos rencs superposts, de les que naixen els birremes (dikrotoi).

El mèrit d'esta invenció recau en els fenicios, que en esta época apareixen en tot el Mediterràneu, o en els propis grecs; potser el corintio Aminocles, qui, segons Tucídides, s'hauria distinguit en Samos, prop de el 704 a. C., en crear la samaina.

Vore també

• Trirreme
• Atarassana helenístic d'Atenes
• Armada romana
• Flota cartaginesa
• Guerra en l'Antiga Grècia
• Sege en l'Antiga Grècia
• Arquitectura militar en l'Antiga Grècia

Bibliografia

• (2008) La guerra en el món antic, 2.ª edició, Madrit: Almena Edicions. ISBN 978-84-96170-84-1.
• Casson, Lionel (1971). Ships and seamanship in the Ancient World (en anglés), Nova Jersey: Princeton University Press. ISBN 0801851300.
• Corvisier, Jean-Nicolas (2008). Els Grecs et la mer (en francés). ISBN 978-2-251-33828-6.
• (1995) The Age of the Galley: Mediterranean Oared Vessels Since Pre-Classical Claves (Conway's History of the Ship (en anglés), London: Conway Maritime Press.
• Fields, Nic (2007). Ancient Greek Warship, 500-322 BC (en anglés), Osprey Publications. ISBN 978-1-84603-074-1.
• Garlan, Yvon (2003). La guerra en l'Antiguetat, Madrit: Aldebarán Edicions. ISBN 84-95414-31-7.
• (2003) La guerra en la Protohistòria, Barcelona: Ariel. ISBN 978-84-344-6680-5.
• Jordan (1975). The Athenian Navy in the Classical Period. A Study of Athenian Naval Administration and Military Organization in the Fifth and Fourth Centuries B. C. (en anglés), Berkeley - Los Angeles - Londres: University of Califòrnia Press.

• (2000).L'antiquité classique.(69-1)

81-101.Consultat el 12 d'agost de 2009.

• Morrison, J. S.; Williams, R. T. (2008). Greek oared ships 900-322 BC, 1.ª edició (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-05413-3.
• (1996) Greek and Roman Oared Warships 399-30 B. C. (en anglés), Oxford: Oxbow Books.
• (1978).Archaeonautica.(2)

253-264.Consultat el 22 de maig de 2016.

• Taillardat, J. (1999). «La triére athénienne et la guerre sur mer aux Vⁱ et IVⁱ», Problémes de la guerre en Gréce ancienne (en francés), Éditions de l'École dones Hautes Études en Sciences Socials. ISBN 2-02-038620-8.