Siros
Siros o Siro[1] (en grec, Σύρος, Síros, AFI: [ˈsiɾvos]) és una chicoteta illa de Grècia situada en l'archipèlec de les Cícladas, en aigües del mar Egeo, i en ella està Hermúpolis, la capital de la perifèria de Egeo Meridional i de l'antiga prefectura de les Cícladas, construïda en el lloc a on, en l'Antiguetat, es trobava una ciutat que es denominava en el mateix nom de Siros.
En l'época medieval, l'illa, de la mateixa manera que el restant de les Cícladas, va ser ocupada per la República de Venècia, i la major part dels habitants es varen convertir a la religió catòlica. La població de Siros conserva en l'actualitat un percentage considerable de catòlics en relació en el restant de Grècia, país majoritàriament ortodox.
Per l'importància del seu port marítim, Siros va ser una de les illes que més refugiats va rebre despuix de les diverses guerres de Grècia en Turquia, sobretot en 1922, despuix de l'ocupació d'Esmirna pels turcs (la cridada guerra greco-turca). Alguns dels refugiats d'Àsia Menor varen dur a Siros la seua música popular que, enriquida en atres elements, va convertir a l'illa en una dels breçols de la música rebétika. Siros va ser la pàtria de Márkos Vamvakáris, per a molts el major compositor de rebético de tots els temps i el primer en gravar un disc d'este gènero musical. Una de les cançons més famoses de Vamvakáris té precisament per títul La Frangosirianí, és dir, «La chicona de Siros», una cançó d'amor coneguda per tot grec (en l'adjectiu «franc» fa referència a la seua condició de catòlica).[2]
Història
[editar | editar còdic]En l'Edat del Bronze Siros era un dels centres més importants de les Cícladas. En els jaciments arqueològics de Kastrí i Jalandrianí s'han descobert tombes i restants d'assentaments que daten del cicládico; est és el periodo durant el qual es va expandir la denominada Cultura Keros-Siros. Es creu que la seua importància en esta época es va vore favorida per estar en un lloc estratègic destacat de la ruta entre l'àrea continental grega i les costes d'Àsia Menor.[3]
Alguns autors han cregut que Siros era la mateixa illa que Homero cita en la Odissea en el nom de Συρίη, que tenia dos ciutats.[4] No obstant, sol considerar-se que tal identificació és errònea.[5] Durant el VI va nàixer en Siros el filòsof Ferécides.[6] De fet, un dels atractius turístics de l'illa és la gruta a on es creu que vivia este filòsof.[7]
Durant les guerres mèdiques, els perses varen conquistar Siros, que va ser lliberada pels atenienses. Després, Siros va ser membre de la Lliga de Delos, una aliança marítima creada i presidida pels atenienses, ya que apareix mencionat en les llistes de tributs entre els anys 452/1 i 416/5 a. C. a on es registra que pagava un phoros de 1500 dracmes alguns anys i 1000 en uns atres. És possible que també fora membre de la Segona Lliga ateniense.[5]
El III va ser un periodo de disturbis en les Cícladas, pero despuix Siros va tornar a tindre un periodo de prosperitat, com a mostra l'acunyament de monedes d'argent de el II[8]
Es tenen poques senyes del periodo bizantino en Siros. Va sofrir desastres naturals per l'acció de terremots en el sigle IV i també incursions de pirates sarracenos entre els sigles VII i X.[9]
Entre 1207 i 1210 els venecianos varen prendre el control de les illes Cícladas, conquistades per Marque Sanudo. Ell i els seus descendents varen governar en Siros fins a 1383 i després va ser la família Crispe la que va passar a ocupar el govern de l'illa fins a 1566,[9] encara que ya des de 1537 el duc era vassall del sultà otomà. A partir de 1566 va passar definitivament a control otomà, encara que l'illa era administrada per senyors locals i a partir de 1580 va gojar d'una série de privilegis en temes eclesiàstics, judicials i administratius.[10] Despuix del periodo veneciano, l'illa es va trobar en una població catòlica important que va quedar baix la protecció del papa i del rei de França durant l'ocupació turca.[11]
De 1770 a 1774, en la guerra rus-turca, l'illa va estar ocupada pels russos pero despuix del tractat de Küçük Kaynarca va tornar a poder dels turcs.[10] Durant la guerra d'independència de Grècia de 1821, l'illa estava baix protecció francesa, aixina que va permanéixer neutral,[12] pero va participar en l'independència convertint-se en refugi per a molts grecs perseguits pels turcs procedents sobretot de Quíos i d'atres illes. Tots estos emigrats varen construir en alguns anys la capital de l'illa, Hermúpolis,[9] que va vore florir ràpidament la seua economia i la seua cultura de el XIX a el XX; va ser un periodo de gran prosperitat per a Siros i els seus habitants i l'illa es va convertir, entre 1830 i 1870, en el centre comercial i cultural de Grècia. El seu decliu va començar poc a poc en l'obertura del canal de Corinto i l'auge del port d'El Pireo d'Atenes.[10]
Hui Siros és el centre administratiu i la capital dels Cícladas, aixina com un centre important per al comerç, gràcies als seus excelents tallers de construcció naval i a la seua vida cultural molt desenrollada.
En la cultura popular
[editar | editar còdic]L'escritor Juliol Cortázar en el conte L'illa a migdia usa a Siros (transcrito Xiros) com a obsessió del seu protagoniste, un auxiliar de vol que veu l'illa quan la sobrevola.
Ano Syros
[editar | editar còdic]
Ano Syros és la segona ciutat de Siros va ser fundada pels veneciano a principis de el XIII en el tossal de Sant Jorge, al noroest d'Ermúpoli. Ano Syros conserva un ambient medieval . Innumerables escales entre carrers estrets i cases en portes colorides conduïxen a la part alta de la ciutat. Es pot accedir a l'assentament medieval d'Ano Syros en coche, encara que els carrers estan empedradas en escalons de marbre . La distància des del port fins a l'entrada principal de la ciutat és d'aproximadament 1000 metros. La Catedral Catòlica de Sant Jorge domina Ano Syros. La catedral va ser construïda durant el XIII. Des de la catedral, els visitants gogen d'una vista panoràmica de les illes veïnes de Tenos, Delos, Miconos, Desocupacions, Andros i Naxos .
Vore també
[editar | editar còdic]- Jaciment arqueològic de Jalandrianí-Kastrí
- Museu Arqueològic de Siros
- Diòcesis de Siros i Milo
- Catedral de Sant Jorge (Ano Syros)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Recomanació: noms d'illes gregues» (en espanyol). Fundéu BBVA.
- ↑ «Cançons d'amor, de l'hachís i de l'exili. Antologia de la cançó rebética». Cervantes virtual. Consultat el 4 de febrer de 2024.
- ↑ Jaciment arqueològic de Jalandrianí-Kastrí en eyploia.gr (en grec)
- ↑ Homero, Odissea XV.403.
- ↑ 5,0 5,1 Mogens Herman Hansen i Thomas Heine Nielsen (2004). «El Egeo», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, p. 775. ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ Estrabón X,5,8.
- ↑ Cova de Ferécides [1] archivat en Wayback Machine. en siros.gr (en grec)
- ↑ Siros, en constantinople.ehw.gr (en grec)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Sebastià Janeras i Vilaró (2022), La mare de Déu de la Mercè als illes gregues de Siros i Esmes, pp. 221-223, en Miscel·lània llitúrgica catalana, Núm. 30, pp. 217-245, (en català)
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Història de Siros, en egreece.gr (en grec)
- ↑ Siros en i-kyklades.gr (en francés)
- ↑ William Smith (1854), Dictionary of Greek and Roman Geography, veu Syros (en anglés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Siros.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.