El Pireo
El Pireo (en grec antic: Πειραιεύς, Peiraiéus; en grec modern Πειραιάς, Pireás) és una ciutat del suroest de Grècia situada en la perifèria del Ática a la vora del golf de Egina. Administrativament, conforma l'unitat perifèrica d'El Pireo i és la capital de l'Administració descentralisada del mar Egeo (Perifèria d'Egeo Meridional i Egeo Septentrional).[1] Era el port de l'antiga ciutat d'Atenes i va ser elegit per a funcionar com port modern quan esta ciutat va ser refundada en 1834. És un dels més actius i importants de Grècia, aixina com el port de referència per a la navegació per les illes de la mar Egeo i també una important escala per a les principals companyies navieres del Oriente Pròxim. La seua població és de 175.607 habitants (2001).
El Pireo és un promontori rocós en tres ports naturals, el més gran ubicat en el noroest, que servix com a important port comercial cap a l'est del mar Mediterrànea, i els dos més menuts són utilisats per a propòsits navals. El port té servicis de transbordadors a casi totes les illes de l'est de Grècia i moltes del nort i este de la mar Egeo. La part occidental del port servix per a servicis de càrrega i cobrix una gran àrea.
El Pireo seguix sent el major centre industrial i portuari del país i és la terminal per al servici de trens elèctrics. Conta en drassanes, fàbriques productores de maquinària agrícola, vidre, textil i productes químics. Ademés exporta olives, oli d'oliva i sabó. També té una escola industrial fundada en 1938.
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]El Pireo era originàriament una illa, separada del continent per les marismes de Halipedon.
No va ser el primer port d'Atenes, puix durant molt temps es va preferir l'ensenar de Falero, visible des d'Atenes, al contrari que El Pireo.
El primer en interessar-se en El Pireo va ser Hipias, que fortificó Muniquia.
Temístocles va ser el primer en impulsar als atenienses per a que aprofitaren estos ports, en lloc d'usar la baïa arenenca de Falero. La fortificació del Pireo va començar en l'any 493 a. C., durant l'arcontado (493-492 a. C.) de Temístocles, per a oferir a la flota ateniense, composta per 200 trirremes, un lloc de fondege més segur que la ensenar de Falero. Va escomençar la construcció dels Murs Llarcs, que varen ser acabats just al principi de la guerra del Peloponeso. Les fortificacions varen ser demolides pel espartano Lisandro en 404 a. C., al final de la guerra del Peloponeso, reemplaçades en 393 a. C. per l'almirant ateniense Conón.
A Temístocles es deu l'elecció del lloc del Pireo per a instalar el nou port d'Atenes. A continuació del descobriment dels nous jaciments en les mines de Laurión, Atenes va tindre els mijos per a procedir als grans treballs de fortificacions i de construcció marítima i Temístocles va persuadir a l'Assamblea aenienses de desbloquejar estos fondos per a fer d'Atenes una potència marítima. Despuix del primer arcontado de Temístocles comencen els treballs en El Pireo i ho doten de tallers navals. Estos tallers permeten construir una flota prou important com per a batre als perses en la batalla de Salamina en 480 a. C.
Esta victòria persuadix als atenienses de l'utilitat d'un poder marítim. Quan Atenes és destruïda pels perses, la reconstruïxen fortificándola i fan lo mateix en El Pireo, que ha sofrit alguna cosa per l'invasió persa.
La ciutat original del Pireo va ser construïda per l'arquitecte Hipódamo de Mileto, provablement en l'época de Pericles. El promontori en sí mateixa consta de dos parts, el mont de Muniquia i la proyecció d'Acté.
Base de la flota de guerra ateniense, El Pireo va ser durant cert temps (sigles V-IV a. C.) l'assentament comercial més gran de Grècia i, com a tal, un lloc cosmopolita en una població estrangera resident estimada en unes 5.000-6000 persones en el seu apogeu.
Sent en diferència el major dels donem d'Atenes, tenia una població en reputació de ser més democràtica que la de la pròpia Atenes.
A diferència d'Atenes, era una ciutat planificada. Es conserven poques traces del seu pla original, encara que les excavacions senyalen una estructura en retícula de carrers amples (8 m) i estretes (5 m).
El Pireo es va constituir com a ciutat cap a l'any 450 a. C., moment en que el seu port ya estava al servici de la ciutat d'Atenes. Entre els anys 461 i 457 a. C. es varen construir les muralles que unien a les dos ciutats, els Murs Llarcs.
Despuix d'Alejandro Magne, va ser ocupat de tant en tant per una guarnició macedonia, perdent la seua importància comercial en benefici de Rodas i Aleixandria.
En l'any 86 a. C. la ciutat va ser destruïda pel general romà Sila. Durant el II de nostra era va ser reconstruïda per l'emperador romà Adriano. Va tornar a guanyar rellevància durant el XIX despuix de l'independència de Grècia. En l'any 1831 va ser elegida de nou com el port d'Atenes.
Temístocles, fundador de l'economia del Pireo
[editar | editar còdic]En el tom V de The Cambridge Ancient History, es pot llegir sobre Temístocles: «Era el responsable de la nova base naval del Pireo, sense la qual la seua hegemonia marítima no podria haver-se mantingut». A Temístocles es deu l'elecció del lloc del Pireo per a instalar el nou port d'Atenes, a continuació del descobriment dels nous jaciments en les mines de Laurión, Atenes té els mijos per a procedir a grans treballs de fortificació i de construcció marítima i Temístocles va persuadir a l'Assamblea de que desbloquejara estos fondos per a fer d'Atenes una potència marítima. En el llibre II de la Història de la guerra del Peloponeso, Tucídides explica que «Temístocles (...) trobava l'emplaçament, afortunadament, constituït en els seus tres ports naturals i pensava que acabarien sent marins, i estarien en disposició d'adquirir poder». També en 493 a. C. durant el primer arcontado de Temístocles varen començar els treballs del Pireo que els va dotar de tallers navals. Són estos tallers navals els que varen permetre construir una flota prou important per a batre als perses en la batalla de Salamina, en 480 a. C. Esta victòria va convéncer als atenienses de l'utilitat de contar en un poder marítim,. Havent segut destruïda la ciutat d'Atenes pels perses, es varen afanar en reconstruir-la i fortificarla, i varen fer lo mateix en El Pireo, que havia sofrit també l'invasió persa.
Estes fortificacions inquietaven a les ciutats aliades d'Atenes, a Esparta en primer lloc, que temia que anaren els inicis d'un important rival per a la seua hegemonia. També Esparta va intentar per tots els mijos diplomàtics possibles impedir la fortificació del Pireo, argumentant que en cas d'invasió dels perses, això els procuraria un lloc inexpugnable en el Ática. Pero Temístocles va ser a Esparta per a tranquilisar-los i va decidir reconstruir les fortificacions del Pireo destruïdes pels perses seguint un model més ampli: els murs del Pireo tenien 60 estadis de circumferència i Temístocles va ordenar que s'erigiren prou alts i suficientment amples per a que pogueren ser defesos pels hòmens menys aptes (inválidos, vells), mentres que el restant dels soldats embarcaria en els trirremes. Estos murs tenien (Tucídides, I, 93) un ample tal que podien creuar-se dos carros de front.
La fortificació del Pireo la va convertir en una plaça militar inexpugnable i, per tant, un port comercial segur, puix els comerciants no tenien por d'almagasenar els seus productes. Per això, estes fortificacions corren parelles en el desenroll d'este port. Falero va ser abandonat en benefici del Pireo, més gran, millor fortificado i articulat al peu dels tossals que permetien una bona vigilància. Temístocles va ser, puix, el primer en haver comprés l'importància del Pireo, en primer lloc per a construir una gran flota en cas d'una nova invasió persa, pero també per a estimular el comerç i fer d'Atenes una potència marítima ben protegida. Pero el seu proyecte més ambiciós, els Murs Llarcs que unien Atenes en El Pireo, va ser realisat despuix del seu ostracisme en 471, per haver segut acusat de medismo.
De l'edat d'or a la caiguda
[editar | editar còdic]Els començos del periodo clàssic constituïxen l'edat d'or del Pireo, que adquirix una hegemonia en el comerç grec, i això en detriment d'atres ports, com Calcis, Eretria, Egina o inclús Corinto, que és, no obstant, l'únic port en conseguir mantindre's. A partir de 451 a. C., la ciutat del Pireo és reconstruïda totalment segons un vast pla arquitectural per Hipódamo, els almagasens i atarassanes són engrandits i la ciutat es dota de temples i de dàrsenes. El Pireo apareix llavors com una clau de l'auge ateniense, ya que li conferix seguritat, prosperitat econòmica i comercial, aixina com poder naval sense igual. Els ingressos del Pireo, units als de les mines de Laurión, constituïxen llavors més del 65% del presupost de l'Estat ateniense, el desenroll de la navegació que compensa la pobrea de la terra del Ática. El Pireo s'acosta igualment a Atenes en la mida en que els seus habitants prenen cada volta més part en la democràcia ateniense, puix la tradició democràtica està molt ancorada en El Pireo. Finalment, els Murs Llarcs, construïts entre 461 i 456 a. C. i que varen unir El Pireo en Atenes per mig d'una doble muralla d'uns 6 quilómetros, varen acabar de protegir la ciutat i li varen conferir no solament qualitats defensives, sino també potencial agressiu. L'importància d'estos Murs Llarcs s'expressa be en el llibre I de la Història de la Guerra del Peloponeso, ya que Tucídides nos ensenya que Temístocles pensava que El Pireo tenia més utilitat que la ciutat alta i repetia a sovint als atenienses, que si impedien que un assaltant alcançara el port per terra, en la seua flota podrien fer-li front.
A pesar d'este quadro idílic, esta edat d'or va tocar al seu fi a mitan de el V a. C. Les fortificacions del Pireo havien despertat la desconfiança dels lacedemonios, i els atres ports grecs (Megara i Corinto especialment) havien sofrit molt per l'hegemonia del Pireo. Per això, les raons de la guerra del Peloponeso són essencialment econòmiques; a Esparta no li costa cap treball convéncer a les ciutats que havien sofrit l'expansió ateniense de que s'uniren a ella per a fer la guerra a Atenes. L'esforç bèlic provoca en El Pireo la ruïna de varis comerciants, puix són requisats locals i naus i el comerç disminuïx en profit de les despeses militars. Les incursions lacedemonias en el territori àtic induïxen a Pericles a reunir la població en les muralles atenienses, que s'estenen per una decena de quilómetros, seguint aixina el consell de Temístocles. No obstant, les muralles del Pireo, lo mateix que la ciutat, no han segut concebudes per a acollir a tan gran número de persones, per lo que la població es va amontonar i va trobar refugi en els temples, baix els pòrtics. Esta situació va ser propícia per a la propagació d'una malaltia, la pesta, que va fer estralls un any més vesprada en la població, favorida per la casi absència d'aigüeres en El Pireo, aixina com pel reduïda suministrament d'aigua i l'absència de fonts. Tucídides, en el Llibre II, 48, explica que Atenes es va vore atacada bruscament, i va anar El Pireo el primer lloc a on la gent es va contagiar; i varen dir que els peloponienses havien enverinat els pous (puix no hi havia fonts encara en este lloc). Després va alcançar la ciutat alta i la cantitat de morts va ser des de llavors molt major. La pesta, que va poder en Pericles i els seus dos fills, va resultar un colp fatal per al Pireo que travessava llavors una crisis econòmica i comercial sense precedents. El desastre de Sicília de 415 a. C. va arrematar esta crisis, privant als atenienses de moltes naus.
El Pireo tenia una tradició democràtica molt arrelada. Aixina, durant el règim d'els Quatrecents, en l'any 411 a. C., varen anar els soldats del port els qui es varen unir i es varen apropiar del Pireo a seguit d'una guerra civil declarada en els carrers. Pero això no va impedir als lacedemonios propinar un colp fatal al Pireo, quan -despuix del sitie victoriós d'Atenes- varen exigir que els Murs Llarcs i les fortificacions d'Atenes i del Pireo anaren demolits. El colp va ser més fort per als habitants del Pireo, els comerços del qual varen ser destruïts per Lisandro, qui havia ordenat que la destrucció es fera al són de les flautes, com si es tractara d'una festa. Atenes va tornar a ser víctima d'una revolució oligàrquica i de l'instauració del règim dels Trenta Tirans, que es ensañó particularment en El Pireo, foc de la revolució contra el règim dels Quatrecents. Este encarnisament va contribuir a una nova rebelió democràtica en l'hivern del 404 a. C., que va partir del Pireo i estava dirigida per Trasíbulo, qui va conseguir prendre-ho i resistir els assalts dels soldats dels Trenta Tirans. Encara que els hoplites espartanos varen conseguir véncer-los a continuació en una autèntica demostració militar, la democràcia va ser restablida un any més vesprada, en 403 a. C.
El Pireo constava de tres ports: Zea i Muniquia a l'est, abdós utilisats per als barcos de guerra, i el gran port de Cànters a l'oest. Este últim es va convertir en un mercat floreciente. La població de la ciutat estava constituïda davant tot per metecos, que varen fer del port una ciutat comercial i cosmopolita, a on els deus estrangers estaven junt als deus grecs.
Estos tres ports varen ser llimitats pels molls i fortificados. Podien ser tancats per mig de cadenes tendides en les entrades.
Una nova ciutat es va ser organisant al voltant del Pireo en un pla en damero concebut per l'arquitecte Hipódamo de Mileto a mitat de el V a. C.
Va ser en El Pireo a on Trasíbulo va restablir la democràcia ateniense en expulsar al govern dels Trenta Tirans, acuartelados en la fortalea de Muniquia. Esta fortalea va ser ocupada per una guarnició macedonia i despuix per una romana.
El general romà Sila va sitiar El Pireo i va destruir després la ciutat en el 87 - 86 a. C. Estrabón diu que en la seua época la ciutat era un miserable llogaret. Sembla que va tornar a ser un centre comercial floreciente en l'época imperial.
Constantino I va utilisar encara el port per a la seua flota de guerra.
L'incursió d'Alarico I en 396 va donar el colp de gràcia a la ciutat.
Edat Mija i dominació otomana
[editar | editar còdic]En 1040, el Varego Harald Hardraada va ser a reprimir una insurrecció ateniense. Va desembarcar en El Pireo, cridat llavors Porte Leone o Porte Draco. Este nom li havia segut donat a causa de l'estàtua del lleó (o lleona), potser originària de Delos que es trobava en l'extremitat del promontori de Alkimos. Una reproducció és encara visible actualment. En dita estàtua Harald Hardraada va gravar unes runas.
L'estàtua va ser duta per Francesco Morosini en 1687 a Venècia, a on es conserva en l'entrada del Atarassana.
El Pireo es dia Aslan-Llimen durant la dominació otomana.
Época contemporànea
[editar | editar còdic]
Muniquia va recobrar la seua importància com a fortalea durant la guerra d'Independència de Grècia. D'allí va partir, en 1827, la columna de reforç als grecs sitiats en l'Acrópolis d'Atenes. Esta expedició, dirigida per Sir Richard Church, va fracassar en la seua tentativa i el capità general Georgios Karaiskakis va perdre la vida. El general Gordon va conseguir apoderar-se després de Muniquia des de febrer fins a maig de 1827.
El Pireo va ser elegit en 1834 per a albergar l'emplaçament del nou port d'Atenes.
La ciutat contava en 900 habitants en 1836. Chauteaubriand no hi havia vist més que una casita d'aduanero. El Pireo va ser repoblat en aquell llavors pels habitants de les illes que varen aplegar en busca d'una ocupació.
En 1850, el Regne Unit va procedir en Palmerston a bloquejar el port a conseqüència de l'incident Dò Pacífic. El Regne Unit, esta volta acompanyat per la flota francesa, va procedir a un nou bloqueig entre 1854 i 1857, a causa de la política exterior i dels deutes de Grècia, aixina com per la Guerra de Crimea.
El Pireo tenia 11 000 habitants en 1869 i 50.000 en 1895. La ciutat va esclatar en la "Gran Catàstrofe": el canvi de població en Turquia despuix del Tractat de Lausana de 1923. El número d'habitants del Pireo es va triplicar.
El 6 d'abril de 1941, dia de l'atac alemà contra Grècia durant la Segona Guerra Mundial, l'aviació alemana va bombardejar el port i va afonar 11 bucs de guerra, sobretot el Clan Fraser que transportava 200 tonellades de TNT, que va esclatar en dos transports veïns de municions, causant immensos estralls.
En 2007 Vicky Leandros va ser tinent d'alcalde i l'alcalde és Panayótis Fasoúlas.
Atarassana de Filó
[editar | editar còdic]L'Atarassana de Filó (en griego: ἡ Φίλωνος ὁπλοθήκη) va ser una de les construccions més admirades del Pireo fins a la seua destrucció per Sila. El seu arquitecte va ser Filó, que va aplegar a escriure un llibre sobre l'obra.
Segons l'inscripció trobada en 1882, de la qual solament són illegibles 24 de 5161 lletres,[2]es va ordenar la construcció en 347-346 a. C.,[3] es va ordenar la construcció d'un atarassana naval (skeuoteca) per a guardar els aparejos, les vés-les, els vetes i tot lo necessari per als trirremes que invernaban en les propenques dàrsenes cobertes de Zea.
La construcció va ser interrompuda en 339 a. C. pel conflicte bèlic en Filipo II de Macedònia. Es va recomençar en 338 a. C. i va finalisar en 329 a. C.[4]
La seua fama deriva en part del seu tamany, en una llongitut de 400 peus àtics (uns 118-123 m), com queda constància per l'inscripció de 97 llínees que especificava les clàusules dels contractistes. La secció que es pot vore, descoberta en 1988, conserva els apanys per a les portes dobles de l'entrada septentrional de l'edifici. En total media 133 metros de llarc, 18 metros d'ample i 10 metros d'alt.[5]
L'edifici, de més de 100 m de llongitut, es va concebre com a galeria monumental que unia el port militar al Àgora. L'espai central era de trànsit públic obert als ciutadans, que, d'una a una atra part podien contemplar, entre els pilars que ho llimitaven, els aparejos de la flota confiada a la responsabilitat dels magistrats. Una viguería de llínees senzilles pero sòlides contribuïa a acréixer l'aspecte monumental d'eixe edifici, una miqueta sever en les seues llínees exteriors, a pesar del friso dòric que coronava els seus murs nuets.
Població
[editar | editar còdic]La població del municipi del Pireo era de 175.697 habitants en 2001. Si s'inclou l'àrea circumdant a la ciutat i algunes de les illes del Golf Sarónico, tenia una població de 541.504 habitants en 2001.
La ciutat del Pireo té un conveni de germandat en la ciutat argentina de Rosario.
| Any | Població del municipi | Canvi | Densitat |
|---|---|---|---|
| 1981 | 196.389 | - | 17.853,55 / km² |
| 1991 | 182.671 | - 14.168 / -7,25% | 16.606,45 / km² |
| 2001 | 175.697 | - 6.974 / -3,82% | 15.972,45 / km² |
Deports
[editar | editar còdic]El Pireo és sèu del club polideportiu Olympiacos CFP, un dels clubs deportius més importants del país i del món, que descolla per les seues seccions de fútbol i bàsquet. En fútbol destaca en ser el club més popular i més laureado del fútbol grec per ser el màxim campeó de la Superliga de Grècia, la Copa de Grècia i la Supercopa de Grècia, per ser el primer club grec en guanyar un títul internacional oficial de fútbol en conquistar la Copa dels Balcans de Clubs. També cal mencionar que es troba 30.º en la Classificació històrica de la Lliga de Campeons. El 29 de maig del 2024 va guanyar la Conference League despuix de véncer a la Fiorentina.
En bàsquet, és el segon club més important del bàsquet grec, sent el segon club més laureado de la Lliga de bàsquet de Grècia i de la Copa de bàsquet de Grècia, sent superat en abdós en palmarés pel Panathinaikos BC i, a nivell internacional, el club ha conseguit tres títuls d'Eurolliga i una Copa Intercontinental FIBA.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]
Batumi, Geòrgia (1996)
Ciutat de Panamà, Panamà (des de 2021[6])
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 16 de juliol de 2011.
- ↑ IG II 1054
- ↑ The Atarassana in Piraeus and the Ancient Building Rules (en en), The University of Chicago Press, pp. 12-20.
- ↑ Philological Quarterly.18Consultat el 24 de febrer de 2024.
- ↑ «NEOSOIKOI» (en en). Consultat el 22 de febrer de 2024.
- ↑ «Panamà i Pireo: ciutats germanes.» (en és). Notícies. Consultat el 2022-10-30.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Pireo.- fotos i videos sobre PireoPlantilla:El icon (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Pireo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.