Anar al contingut

Friso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Friso
Per a atres usos d'este terme vore friso (matemàtiques).
Orde Dòric.

Un friso (en llatí: frisium)[1] servix en arquitectura per a denominar a la part ampla de la secció central d'un entablamento, que pot ser plana o (en els órdens jónico i corintio) estar decorada en bajorrelieves. En una paret sense columnes queda sobre el arquitrau (‘voltó principal’) i queda cobert per les molduras de la rebanc.

Decoració interior

Friso de la catedral de Notre Dona'm de París, conegut com a Galeria dels reis.

En espais interiors, el friso d'una habitació és la part de la paret sobre la moldura per a quadros i baix les molduras del sostre o el rebanc. Per extensió, un friso és una llarga banda decorativa pintada, esculpida o inclús caligrafiada en eixe lloc, per damunt del nivell dels ulls. Els frisos decoratius poden representar escenes en una seqüència de panels separats. El material del que es fabrica el friso pot ser escayola, fusta tallada o algun atre mig decoratiu.

Pulvino


Es diu pulvino al friso de secció convexa. Estos frisos varen ser característics del manierisme nòrdic del XVI, especialment en l'arquitectura d'interiors i el mobiliari. També es manifesten en edificacions d'esta época i alguna cosa més tardanes en les illes britàniques, sobretot en el palladianisme.

Vore també

Referències

  1. ↑ (1990) , Madrit - Espanya: Akal, p. 84. ISBN 978-84-460-0924-5.

Enllaços externs

Commons

Friso en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..