Anar al contingut

Escayola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sostre decorat en elements d'escayola (1763–71), en el Museu Metropolità d'Art de Nova York.

La escayola[1] és un producte industrial, un algeps d'alta calitat i gra molt fi, en purea major del 80% en sulfat de calci hemihidratado (CAS<sub>4</sub>·½H<sub>2</sub>O),[2] que s'obté de l'algeps natural o aljez.[3]

El terme prové de l'italià Scaglióla, diminutivo de Scáglia, del llatí Scaliolae, una pedra blana llaugerament semblada al talc.

Fins a principis del XIX s'entenia per escayola una mescla d'algeps en algeps espático, amasado en aigua de coa. Des del punt de vista tradicional la diferència entre algeps i escayola és la seua purea en aljez i diferent granulometria (l'escayola és més fina). Mentres que l'algeps té purea major del 70%, l'escayola ha de tindre purea major del 90%. Des del punt de vista industrial no existix diferència entre algeps i escayola: algeps o escayola de proyectar, algeps o escayola d'acabament, etc.

Una volta forjada, la composició química de l'escayola és majoritàriament sulfat de calci dihidratado: CAS<sub>4</sub>·2H<sub>2</sub>O junt en restants d'algeps industrial (sulfat de calci hemihidrato, CAS<sub>4</sub>·½H<sub>2</sub>O) i anhidrita en fase III (CAS<sub>4</sub>), que la seua major o menor proporció li conferixen característiques diferents.


Formes d'utilisació

  • En pasta: l'escayola es presenta en estat pulverulento, envasada en sacs d'uns 20 kg. Amasada en aigua s'usa en lluïts a on es requerix un acabament molt fi (acabaments sobre guarnits de algeps bastos), subjecció (generalment junt en esparto, etc.) Mesclada en aditius s'utilisa para estucats.
  • Conformat: l'escayola es moleja en fàbrica o taller en formes diverses, per a la confecció d'elements decoratius: columnes, busts, moluras, i inclús mobles.
  • En planches: l'escayola es mescla en micro-fibra de vidre per a formar plaques en acceptable resistència. S'utilisen per a l'elaboració de falsos sostres o panels per a divisions d'espais interiors.
  • Mesclada en perlita s'allaugera i li dona propietats especials per al seu us com a aïllant, protecció contra el fòc, etc.
  • També en mesclar al 3 o 7% en pegament d'escayola, es conseguix un retardo en el forjat del material per a la seua aplicació en lluïts finals.


Escayola per a obtenció de mòles

Colecció de reproduccions d'escultures en escayola

L'escayola s'utilisa per a la fabricació de mòles en la producció de ceràmica, pels procediments de "premuda", colat, tornejat i prensage RAM. En esta aplicació s'aprofita la capacitat d'absorció, per part de l'escayola, de l'aigua continguda en el fanc, la qual cosa facilita el molege i conferix durea i solidea a la peça reproduïda.

També s'utilisen mòles d'escayola per a la reproducció d'escultures i atres volums en materials diversos com a resines, paper encolado, poliuretanos, làtex, escayola, silicona i inclús metals de baix punt de fusió.

Existixen distints tipos de escayola especials: tipos beta i alfa (estes últimes en aditius) adequades para variades aplicacions.


Escayola per a obtenció de peces

Diferents elements d'escayola en un sostre barroc

L'escayola també és molt utilisada hui en dia, en la decoració de parets i sostres a través de peces prefabricar en este material, antigament era el esparto el component de reforç utilisat en este material, pero hui en dia també s'utilisen composts més moderns com a fibres de vidre o malles d'este últim material de no més de 0,5 mm de cuadrícula.

Les peces que es poden fabricar, varien segons l'estat d'exigència del proyecte que es desige a eixecutar pero també es dispon de peces prefabricar en el mercat: moluras, rebancs, frisos, ràfols, florones, plafons, cels rasos, escocias, candilejas, baquetones, impostes, balustres, fornículaes, columnes, pilastres, capitells o tabics.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ La composición química puede describirse también como sulfato cálcico semihidratado, y la fórmula como CaSO4·0,5H2O
  3. ↑ Ministerio de Educación, Cultura y Deporte «Escayola
    • Archivat el 21 de abril de 2023 archivat en Wayback Machine.». Tesauros del Patrimonio Cultural de España. (Consultado el 7 de febrero de 2019)

Enllaços externs