Anar al contingut

Talc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a el grup de música italià vore Talc (banda).

El talc és un mineral de la classe 9 (silicats), segons la classificació de Strunz, de color blanc a gris blau. En l'escala de Mohs es pren com a patró de la menor durea possible, assignant-li convencionalment el valor 1. És un compost inerte que no és afectat per l'ambient. És un mineral d'argila, compost per hidrat de magnesi silicat en la fòrmula química Mg3Si4O10(OH)2. El talc en pols, a sovint combinat en almidó de dacsa, s'utilisa en pols com a talc per a bebés. Este mineral s'utilisa com agent espesante i lubrificant. És un ingredient de ceràmica, pintura i material per a teulades. És un ingredient principal en molts cosmètics.[1] Es presenta en forma de foliada a fibrosa masses, i en una forma de cristal excepcionalment rara. Té un clivaje basal perfecte i una fractura plana irregular, i està foliado en una forma plateada bidimensional.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula espanyola talc procedix dellatí medieval talcum. Es creu que la paraula va ser falcada en l'any 1546 per Agricola, a partir de les paraules àraps تلك tilk o طلق ṭalq, que provenen del persa تالک tâlaq, que significa pur, provablement en a l'alusió al color de la seua pols. En l'antiguetat el terme va ser utilisat per a nomenar varis minerals relacionats, incloent el talc, les micas i la selenita.[2]

Formació

[editar | editar còdic]
Bloc de talc

El talc es forma principalment a partir del metamorfisme de minerals magnesianos com serpentina, piroxeno, anfíbol i olivino, en presència de diòxit de carbono i aigua. Açò es coneix com "carbonatació del talc" o "esteatización" i produïx un conjunt de roques conegudes com carbonat de talc. El talc es forma principalment per hidratació i carbonatació per mig d'esta reacció:

Mg3Si2O5(OH)4 + CO2 → Mg3Si4O10(OH)2 + MgCO3 + H2O

que els seus composts són

Serpentine + diòxit de carbono -> talc + magnesita + aigua

El talc també pot formar-se per reacció entre la dolomita i el sílice, lo que és típic de la skarnificació de dolomías per inundació de sílice en aureoles metamòrfiques de contacte:

CaMg(CO3)2 + SiO2 + H2O → Mg3Si4O10(OH)2 + CaCO3 + CO2
Dolomita + silicat + aigua ->talc + calcita + diòxit de carbono

El talc també pot formar-se a partir de clorita magnésica i cuarzo en el metamorfisme esquisto blau i eclogita per mig de la següent reacció metamòrfica:

clorita + cuarzocianita + talc + aigua

El talc també es troba com a mineral diagenético en roques sedimentarias a on pot formar-se a partir de la transformació de precursors metaestables de magnesi-argila hidratada com querolita, sepiolita o estevensita que poden precipitar de l'aigua marina i llacustre en determinades condicions.[3]

En esta reacció, la proporció de talc i cianita depén del contingut d'alumini, en roques més aluminosas favorint la producció de cianita. Açò s'associa típicament en minerals d'alta pressió i baixa temperatura tals com fengita, granate, i glaucófana dins de la facies del esquisto blau inferior. Tals roques són típicament blanques, friables i fibrosas, i es coneixen com esquisto blanc. El talc és un mineral de capes trioctaédricas; la seua estructura és similar a la de la pirofilita, pero en magnesi en els llocs octaèdrics de les capes compostes. L'estructura cristalina del talc es descriu com TOT, lo que significa que es compon de capes parals TOT débilmente unides entre sí per dèbils forces de van der Waals. A la seua volta, les capes TOT estan formades per dos làmines tetraèdriques (T) fortament unides a les dos cares d'una única làmina trioctaédrica (O). El dèbil enllaç entre les capes TOT és lo que conferix al talc el seu perfecte clivaje basal i la seua suavitat.[4] {ref>. Les làmines tetraèdriques estan formades per tetraedres de sílice, que són ions de silici rodejats per quatre ions d'oxigen. Els tetraedres compartixen cada u tres dels seus quatre ions d'oxigen en tetraedres veïns per a produir una làmina hexagonal. L'ió oxigen restant (l'ió oxigen apical) està disponible per a enllaçar-se en la làmina trioctaédrica.[5]

La làmina trioctaédrica té l'estructura d'una làmina del mineral brucita. Els oxigen apicals ocupen elloc d'alguns dels ions hidroxilo que estarien presents en una làmina de brucita, unint fortament les làmines tetraèdriques a la làmina trioctaédrica.[6]

Les làmines tetraèdriques tenen una càrrega negativa, ya que la seua composició majoritària és Si4O104-. La làmina trioctaédrica té la mateixa càrrega positiva, ya que la seua composició majoritària és Mg3(OH)24+ Per lo tant, la capa TOT combinada és eléctricamente neutra.[7]

Degut a que els hexàgons de les làmines T i O són llaugerament diferents en tamany, les làmines es distorsionen llaugerament quan s'unixen en una capa TOT. Açò trenca la simetria hexagonal i la reduïx a simetria monoclínica o triclínica.[8] No obstant, la simetria hexaédrica original és discernible en el caràcter pseudotrigonal dels cristals de talc.

Classificació

[editar | editar còdic]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el talc pertany a "09. EC - Filosilicados en plans de mica, composts per rets tetraèdriques i octaèdriques". Per a vore els minerals relacionats, vejau: minerals relacionats.[2] Segons la classificació de Dana, el talc forma part del grup 71.2 - Filosilicados en plans d'anells hexagonals i plans d'anells hexagonals en capes 2ː1.[2]

Identificació

[editar | editar còdic]

El talc és un mineral relativament fàcil d'identificar de visu. La seua traça més característica és la seua baixa durea, d'1 en l'escala de Mohs, i, per tant és un mineral que pot ser rayado per l'immensa majoria de minerals. El talc pot presentar diferents colors, encara que normalment és blanc, pot ser també beige, gris, groc, marró, rosa, sirimomo, blau, vert, i rarament incoloro. Quan es troba ben cristalizado forma cristals monoclínics, encara que és més freqüent trobar-ho formant masses o agregats a sovint foliados. També es pot trobar formant masses fibrosas, micáceas, radials o botrioides.[2][9][10][11][12] En el cas dels cristals, són prou rars, presenten creiximents tabular i solen ser microscòpics. El talc també es pot trobar pseudomorfizante alguns minerals assumint la seua forma original. Els minerals més freqüents que pseudomorfiza solen ser el cuarzo, la calcita, la dolomita i alguns piroxenos. El talc sol ser transparent i presenta una gravetat específica de 2,7 a 2,8, una lluentor que pot variar entre greix, cerosa o nacarada i una tenacitat séctil. El talc també es caracterisa per presentar un tacte gras. En alguns casos pot ser llaugerament fluorescent en llum ultravioleta.[2][9][10][11][12]

Jaciments

[editar | editar còdic]

El talc sol aparéixer de forma massiva (forma també anomenada sabonet o saponita) i poques voltes en cristals ben formats. Es forma per metamorfisme de silicat de magnesi com olivinos, piroxenos o anfíbols (és una roca metamòrfica).

Procedència

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Producció de talc en 2005

El talc és un mineral metamòrfic comú en els cinturons metamòrfics que contenen roques ultramáficas, com la pedra sabó (una roca d'alt contingut en talc), i en els terráneos metamòrfics de tipo esquisto blanc i esquisto blau. Entre els principals eixemples d'esquistos blancs s'inclouen el cinturó metamòrfic franciscano de l'oest d'Estats Units, els Alps europeus occidentals, especialment en Itàlia, certes àrees del Bloc Musgrave, i alguns orógenos colisionals com l'Himalaya, que s'estén a lo llarc de Pakistan, Índia, Nepal i Bhutan.

Importància industrial

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Antiga talquera d'argent utilisat en peluqueria.
Cristals de talc.

S'utilisa en diverses aplicacions. En forma de pols s'utilisa com a farcidura en la fabricació de paper i cartulina, per a lacas i pintures, en l'indústria ceràmica, com a aditiu de gomas i plàstics, aixina com per a previndre irritament de la pell i per a hidratar esta. Per la seua resistència a elevades temperatures s'utilisa en la fabricació de materials termorresistentes. És la base de moltes pols en la cosmètica i productes farmacèutics. S'utilisa en l'indústria alimentària com I553b. En sastrería se li coneix com "jaboncillo de sastre".

Seguritat

[editar | editar còdic]

S'han plantejat sospites de que l'us de talc contribuïx a certs tipos de malties, principalment càncers d'ovari i pulmó. Segons la IARC, el talc que conté amiant es classifica com a agent del grup 1 (carcinógeno per als humans), l'us de talc en el perineo es classifica com del grup 2B (possiblement carcinogénico per als humans) i el talc que no conté amiant es classifica com del grup 3 (inclasificable sobre carcinogenicidad en humans).[13] Les revisions realisades per Cancer Research UK i la Societat Nortamericana del Càncer conclouen que alguns estudis han trobat una relació, pero atres estudis no.[14][15]

Potencialment cancerígeno

[editar | editar còdic]

l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) va calificar al talc com "potencialment cancerígeno" en humans, despuix de ponderar estudis recents, sobretot en lo que atañer al càncer d'ovaris. l'Agència Internacional per a l'Investigació del Càncer (IARC), l'agència contra el càncer de l'OMS, va aplegar a esta conclusió despuix d'haver evaluat la carcinogenicidad del talc i l'acrilonitrilo. El resultat de l'evaluació es va publicar en un artícul resumit en The Lancet Oncology[16] i es descriurà en detalle en el Volum 136 de les Monografies de l'IARC, que es publicarà en 2025.[17]

Toxicitat

[editar | editar còdic]

Exposició al talc

[editar | editar còdic]

L'intoxicació en pols de talc es pot donar per diversos mecanismes: inhalació, ingestió o via intravenosa, principalment. En intoxicació per ingestió podem trobar casos en els que el talc s'utilisa per a polir arròs, com a aditiu coadyuvante en l'obtenció d'oli d'oliva i d'oli d'orujo, i com a excipient en molts medicaments, podent donar lloc a úlceres o càncer d'estòmec.cita requerida

Per via intravenosa es podria produir una obstrucció dels gots retinianos, degut a que en alguns casos el talc es troba com a impurea en l'heroïna.

En general, el talc s'ampra com adulterante en diverses drogas, entre les que cal destacar l'heroïna i la cocaïna, entre unes atres.

Sintomatologia

[editar | editar còdic]

En cas d'inhalació: per una exposició aguda poden aparéixer problemes respiratoris i irritament de la tráquea. En el cas d'exposició crònica apareix dolor toràcic, insuficiència respiratòria i sibilancias. En cas de contacte en la pell: el contacte directe pot produir sequetat o un lleu irritament de la pell. Poden aparéixer ampolles. Llavis, ungles i pell morats. En cas de contacte en els ulls: el contacte directe produïx irritament dels ulls. Si el contacte és prolongat pot produir inflamació. En el cas d'ingestió: diversos estudis en rosegadors revelen que l'ingestió prolongada del talc té resultats carcinogénicos. Produïx també toxicitat sobre atres sistemes:

  • Bufa i renyons: disminució de la despesa urinària.
  • Gastrointestinals: diarrea i bossades.
  • Hematològica i cor: hipotensió, desmais i convulsions.
  • Sistema nerviós: somnolència, febra, apatia, fasciculaciones o tics dels músculs facials o extremitats tant superiors com a inferiors.

Pronòstic

[editar | editar còdic]

El pronòstic d'una persona intoxicada pel talc va a dependre de la cantitat de tòxic ingerit o inhalat i la rapidea en la que s'haja actuat davant l'intoxicació sent la provabilitat de recuperació major quant més ràpit es reba el tractament.

Recomanacions davant una intoxicació

[editar | editar còdic]
  • En el cas de que siga inhalat: moure a la persona a l'aire fresc. En el cas de parada respiratòria realisar la respiració artificial.
  • En cas en contacte en la pell: eliminar llavant en sabó i abundant aigua.
  • En cas de contacte en els ulls llavat en aigua abundant durant a lo manco 15 minuts o solució salina.
  • En cas d'ingestió: enjuagar la boca en aigua i no provocar la bossada.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Talc».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Talc» (en en). Mindat. Consultat el 4 març 2013.
  3. Evolució estratigráfica de la Formació Neoproterozoica Callison Lake: Linking the break-up of Rodinia to the Islay carbon isotope excursion” (2015). American Journal of Science 315 (10): 881-944. American Journal of Science (AJS). doi:10.2475/10.2015.01. ISSN 0002-9599. Bibcode2015AmJS..315..881S.
  4. Nesse, William D.. Introducció a la mineralogia, Nova York: Oxford University Press, p. [1]. ISBN 9780195106916.
  5. Nesse, 2000, p. 235.
  6. Nesse, 2000, pp. 235-237.
  7. Nesse, 2000, p. 238.
  8. Nesse, 2000, pp. 239, 242.
  9. 9,0 9,1 «Quartz» (en en). Handbook of mineralogy. Consultat el 20 de giner de 2016.
  10. 10,0 10,1 «Talc» (en en). RRUFF. Consultat el 20 de giner de 2016.
  11. 11,0 11,1 «Talc» (en en). Webmineral. Consultat el 20 de giner de 2016.
  12. 12,0 12,1 «The Mineral talc» (en en). Minerals. net. Consultat el 20 de giner de 2016.
  13. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. monographs. iarc. who. int. Consultat el 2023-01-10.
  14. «Talcum Powder and Cancer» (en en). www. cancer. org. Consultat el 2023-01-10.
  15. «Talcum powder and ovarian cancer - what's going on?» (en en). Cancer Research UK - Cancer news. Consultat el 2023-01-10.
  16. «Redirecting».doi:10.1016/s1470-2045(24)00384-x.Consultat el 2024-07-05.
  17. «IARC Monographs evaluate the carcinogenicity of talc and acrylonitrile: IARC Monographs Volume 136» (en en-us). www. iarc. who. int. Consultat el 2024-07-05.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

  • Més informació sobre el talc i atres minerals industrials. Veja ací [3]