Acrilonitrilo
El acrilonitrilo és un líquit sintètic, incoloro, d'olor penetrant semblada al de la ceba o al all. Pot dissoldre's en aigua i s'evapora ràpidament.
El acrilonitrilo (atres noms usats:[1] acrilón, cianoetileno, fumigrano, propilenonitrilo, BCN, Bentox, cianur de vinil, AN) és usat per a fabricar atres substàncies químiques tals com plàstic. Una mescla de acrilonitrilo i tetracloruro de carbono va ser usada com pesticida en el passat; no obstant, tots els usos com pesticida han cessat.
Actualment s'utilisa per a la fabricació de fibres textils resistents als agents atmosfèrics i a la llum solar.
Recentment s'ha descobert que hi ha concentracions relativament grans d'este compost en l'atmòsfera i en la superfície de la lluna Titán. Un equip d'investigadors inclús ha sugerit que dita molècula podria ser la base per a la formació de membranes celulars d'una vida basada en el metà líquit que tant abunda en dit satèlit.[2]
Síntesis
[editar | editar còdic]El acrilonitrilo es produïx per la amoxidación catalítica de propileno, també conegut com a procés SOHIO. En 2002, la capacitat de producció mundial es va estimar en 5 millons de tonellades per any. El acetonitrilo i el cianur d'hidrogen són subproductes importants que es recuperen per a la venda. De fet, l'escassea de acetonitrilo 2008-2009 va ser causada per una disminució en la demanda de acrilonitrilo.[3]
En el procés SOHIO, el propileno, l'amoníac i l'aire (oxidant) es passen a través d'un reactor de llit fluidizado que conté el catalisador a 400-510 °C i 50-200 kPag. Els reactius passen a través del reactor solament una volta, abans de gelar-se en àcit sulfúric acuoso. L'excés de propileno, monòxit de carbono, diòxit de carbono i dinitrógeno que no es dissolen es ventila directament a l'atmòsfera o s'incinera. La solució acuosa consistix en acrilonitrilo, acetonitrilo, àcit cianhídrico i sulfat d'amoni (per excés d'amoníac). Una columna de recuperació elimina l'aigua a granel, i el acrilonitrilo i el acetonitrilo se separen per destilació. Històricament, un dels primers catalisadors exitosos va ser el fosfomolibdato de bismut soportat sobre sílice com a catalisador heterogéneu. Des de llavors s'han realisat millores adicionals Archiu:Ammoxidation of propylene - caps block 5 process.svg
Problemàtica migambiental
[editar | editar còdic]A nivell migambiental, la producció de acrilonitrilo requerix un catalisador en metals Bi i Mo com a residu sòlit que es recupera posteriorment en una planta de recuperació de metals, ya que el reciclage és convenient donada la perillositat d'estos metals sobre el mig ambient. En referència a la producció de residus líquits, es produïx acetonitrilo en aigües residuals que són almagasenades en una piscina dins de la mateixa planta. D'allí passaren a contactores biològics disposts en série. També es produïx HCN que té un tractament químic, de neutralisació. Posteriorment, tots estos efluents passaran a una depuradora d'aigües industrials. Els efluents gaseosos que s'han de tindre en conte són els que cremen en el cremador: hidrocarburs, sobretot propileno, que produïxen emissions de CO i CO2.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Revista Seguritat Industrial Any 1, número 6, Pàgina 7
- ↑ «[1]». Consultat el 1 d'agost de 2017 (en és-ES).
- ↑ «The Sohio Acrylonitrile Process». American Chemical Society National Historic Chemical Landmarks. Consultat el 13 de maig de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acrilonitrilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.