Fibra textil

1 - Fibra amorfa; 2- Fibra cristalina; 3 - Aglutinant.

En l'àmbit de l'indústria textil, es denomina fibra o fibra textil al conjunt de filaments o bri susceptibles de ser usats per a formar fils (i d'estos, els teixits), be siga per mig d'hilado, o per mig d'atres processos físics o químics. Aixina, la fibra és l'estructura bàsica dels materials textils. Es considera fibra textil a qualsevol materiala llongitut del qual siga molt superior al seu diàmetro i que puga ser hilado. En la fabricació del fil per a textils —tant teixits com no teixits—, es poden utilisar dos tipos de fibra:

1. Fibra curta: bri de fins a 6 cm de llongitut. Es considera de major calitat quant més llarga i més fina siga.
2. Filament: bri continus. El filament d'alta calitat és més suau i resistent.

Classificació

Tradicionalment les fibres textils s'han classificat en tres grups:

1. D'orige natural (vegetal, animal i mineral).
2. Artificials (com els rayones)
3. Sintètiques (poliamides, polièster, acríliques...)

Tipo de fibra	Matèria primera	Manufactura del filament
Fibra natural	Present en la Naturalea	Realisada per la Naturalea
Fibra artificial	Celosa o proteïna natural	Realisada per la humanitat
Fibra sintètica	Composts de síntesis	Realisada per la humanitat

Fibra natural

• D'orige animal: generalment fibres proteiques. Ardixen en general en flama viva desprenent una olor característica a banya cremada i deixant cendres obscures. El ser humà les ha utilisat des de temps prehistòrics.

• • Pèls: la més important és la llana d'ovella; de cabra (el mohair és de cabra d'Angora; el cachemir és de cabra de Cachemira); de diversos camélidos (flama, camello, vicuña, alpaca); de conill, per la seua bona hilabilidad (capacitat per a formar fils); de crin de cavall.

• • Seda: l'únic filament continu produït per la naturalea és elaborat per la larva del cuc de seda. En l'actualitat s'investiga sobre la seda d'aranya, en particular sobre l'arrapa de la seda d'or.
  • Cuiro: la pelleranca d'un animal destinat al curtido.
  • Biso: filament segregat pel molusc Pinna nobilis.

• D'orige vegetal: generalment celósicas. Són o be d'una sola fibra (com el cotó), o es componen de fas de fibres (com el lli, cànem, yute, etc.). Ardixen en flama lluminosa despedint una olor característica a paper cremat i deixant cendres blanquecinas en chicoteta cantitat. Entre les fibres d'orige vegetal, les més usada en la fabricació de composites són les fibres de lli. La fibra de lli és la principal alternativa ecològica a la fibra de vidre.
  • Llavor: cotó, cocotero, ceiba (o kapok, en països angloparlantes).
  • Talle: lli, yute, cànem, ramio.
  • Full: henequén o sisal, formio, abacá, esparto, miraguano.
  • Raïl: Agave tequilana.

Un fes de fibra de vidre.

• D'orige mineral: són inorgàniques com l'amiant o asbesto (prohibit per les propietats carcinogénicas de les seues fibres), fibra de vidre i fibra de metals preciosos, com l'or i l'argent.

Fibres artificials

Artícul principal → Fibra artificial.

La matèria primera és un component natural, pero el filament és artificial.

• Proteiques. Poden ser derivades de proteïnes animals: el «lanital» de caseïna de la llet; o de fibres vegetals: «vicara» (del dacsa o choclo) i «ardil» (del cacau o maní).
• Celósicas. Reben el nom genèric de «rayón», que substituïx a «seda artificial» usat en la primera mitat d'el XX. Hi ha diversos tipos: rayón nitrocelosa o «seda Chardonnet», rayón cuproamonio o «cupro», rayón viscosa o «viscosa», rayón acetat i rayón triacetato o «acetat», rayón HWM o modal, lyocell.
• Algínicas: rayón alginato.

Fibres sintètiques

Artícul principal → Fibra sintètica.

S'obtenen a partir de productes fabricats per l'humà, són enterament químiques. Les primeres fibres sintètiques es classificaven per la forma d'obtenció.

• Per policondensación: poliamida com Nailon, Perlon, Enkalon, PET com Mylar, Melinex i polièster com Tergal, Terlenka, Terylene, Trevira, Dacron.
• Per polimerisació: fibres acríliques com Acrylan, Orlon, Leacril, Crilenka; fibres polivinílicas com el Rhovyl, Thermovyl, Courlene; fibres olefínicas, o del polietileno, com Saran, o del polipropileno; fibres de poliuretano, com l'elastano o licra. Les modernes fibres sintètiques pertanyen a diversos grups:
• Aramidas: com Kevlar, Nomex,
• Microfibras: fibres ultrafinas de polièster i poliamida, obtingudes per processos especials.
• Fibra de carbono: utilisada principalment en la fabricació de composites, també té aplicacions en el sector dels textils.

Vore també

• Nanofibra

Bibliografia

• Silva Rodríguez (1996). «Tema 13. Les fibres textils.», Tecnologia Industrial I, 1ª edició, Aravaca (Madrit, Espanya): McGraw-Hill/Interamericana d'Espanya, S. A. O., pp. 194-205. ISBN 84-481-0444-7.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fibra textil.
• Quadro resumixen en característiques de diverses fibres
• (en anglés) Marques i noms genèrics de fibres textils