Bombyx mori
La palometa o cuc de seda (Bombyx mori) és una espècie d'insecte lepidòpter de la família Bombycidae.[1] Va ser domesticada a partir de l'arna salvage Bombyx mandarina,[2] que s'estén des del nort de l'Índia fins al nort de China, Coreja, Japó i les regions més orientals de Rússia. El cuc de seda domèstic prové d'arnes salvages chinenques. S'crío hui en moltes regions del món per a aprofitar el capoll que protegix al seu crisálida, constituït per un extens filament de seda, produït per l'oruga en retraure's per a la metamorfosis. Encara que existixen atres espècies seríferas, B. mori és la més estesa, i la coneguda habitualment com a cuc de seda.
Cicle vital
[editar | editar còdic]Els cucs de seda, com qualsevol atra oruga, passen per quatre fases bàsiques de desenroll: ou, larva, crisálida o bua i imago. El cicle biològic en dies[1]:
- 1.ª muda: als 3 dies.
- 2.ª muda: als 4 dies.
- 3.ª muda: als 5 dies.
- 4.ª muda: als 6 dies.
- Capoll: als 10 dies.
- Palometa: als 24 dies.
Ou
[editar | editar còdic]Els ous tenen entre 1 i 1,5 mm de llarc. El seu clafoll és una membrana de matèria quitinosa, que va des del groc clar al grisa pissarra i finalment a un to violáceo o verdoso. Els ous sense fertilizar es distinguixen immediatament per mantindre la coloració groguenca, els grisos obscurs són normals, si tenen un color verdoso pronte eclosionarán.[1]
Mudes
[editar | editar còdic]Quan van a mudar, permaneixen immòvils durant un o dos dies, deixen de menjar, fan una menuda base de seda i queden en el cap alçat i recolzats solament en les pates atrasseres (situació anomenada somi de muda), no deuen tocar-los, ya que poden desprendre's de la seua subjecció i després no poder llevar-se la pell.[3]
Muden primer la càpsula cefàlica (que a mida que va encollint permet saber la proximitat del moment de la muda) de la que sorgirà un cap de color clar i de tamany notablement major a l'anterior i despuix la cutícula externa i una menuda part de la cutícula interna. Despuix de mudar, el color de la oruga sembla "brut", i la seua pell arrugada i alguna cosa humida, se seca i alisa transcorregudes unes hores.
Despuix de quatre d'estes metamorfosis, la larva alcança els 8 cm de llongitut; els dotze segments en els que està estructurada són clarament visibles, el color gris del naiximent tornarà be a blanc o groc clar o be a blanc en bandes negres que separen els segments.[3]
Crisálida
[editar | editar còdic]
A la veta d'al voltant d'un més, la oruga busca un lloc sec i aïllat, en a on fabricarà el capoll per a la fase de crisálida (també coneguda com bua); est pot ser de color blanc, groc, taronja o rosat.[1]
Quan falten de dos a quatre dies per a fer el capoll, els cucs solen anar amarilleando des de la coa progressivament fins al cap. La zona més groga es fa més blana i el cuc s'encull de tamany. Solen defecar de color vert i més bla, alguns inclús líquits verdosos o groguencs. Es tornen més terramaner en anar i les pates tenen menys agarre.
La larva ampra l'almidó dels fulls de morera que ha consumit, transformat en dextrina per la seua metabolisme, per a produir el fil de seda. L'aparat destinat a este efecte està compost per dos glándulas ubicades baix del tracto digestiu, els conductes del qual van a donar al renc situat en l'undècim anell. El material, líquit en l'interior del cos, es solidifica en contacte en l'aire. Girant sobre sí mateixa, fabrica al voltant del seu cos una envoltura oval formada per un únic fil de fins a mil cinccents metros de llarc. El procés li ocupa dos o tres dies. El buidat complet de les glándulas de seda incita la pupación, que dura uns vint dies en condicions normals, a la veta dels quals sorgix una nova palometa.[1]
En ocasions i per diferents circumstàncies (menjar escàs o inadequada, defectes genètics, condicions externes adverses…) els cucs no conseguixen crear el seu capoll i deuen realisar la metamorfosis al descobert la qual cosa, encara que reduïx la seua provabilitat de supervivència, no és un impediment per a la finalisació normal del seu cicle vital.
El capoll està fet d'un fil de seda crua de 300 a aproximadament 900 m (1000 a 3000 peus) de llarc. Les fibres són molt fines i lluentes, d'aproximadament 10 μm (0,0004 in) de diàmetro. Es requerixen al voltant de 2,000 a 3,000 capolls per a fer 1 lliura de seda (0.4 kg). Cada any es produïxen a lo manco 70 millons de lliures de seda crua, lo que requerix casi 10 mil millons de capolls.[4]
Palometa
[editar | editar còdic]Al eclosionar de la crisálida, la palometa trenca el capoll en una secreció àcida que separa els fils de seda i ix a l'exterior, durant els tres a quinze dies que sol viure no s'alimentarà, tan solament buscarà parella per a poder efectuar una posada.[3]
Les palometes solen eclosionar de nit.
En eixir i dies despuix, la femella expulsa líquit intern de colors del taronja al marró.[3] El macho és d'un tamany llaugerament menor es mouen molt més que les femelles; ademés, tenen l'abdomen més estilisat i ales més grans, aixina i tot és molt rar que algun d'ells conseguixca alçar el vol.
La còpula dura algunes hores en les quals els subjectes a penes es mouran i quedaran enllaçats per la punta del abdomen. En este procés intercanvien material genètic. Despuix el macho buscarà una atra parella i la femella es dedica a la posada, en la qual pegarà els seus ous per mig d'un potent adhesiu, i temps despuix morirà.
Història
[editar | editar còdic]En China existix una llegenda que diu que el descobriment del cuc de seda va ser fet per una antiga emperatriu anomenada Xi Lingshi. Es diu que mentres prenia el té baix una morera del seu jardí en el palau real, alguna cosa va caure a la seua tassa de té (un capoll de cuc de seda). Quan va voler traure-ho, este es deshilachó i ella, una tejedora experta, ho va prendre i va escomençar a teixir en ell. Este secret de la seda no va ser difòs fòra de China, ya que era alguna cosa excepcional, guardant-se molt ben eixe secret fins a aproximadament mil cinccents anys despuix del seu descobriment.
Ha segut objecte de considerable estudi el genoma del cuc de seda i la seua datació, donada la seua llarga història i la seua importància econòmica, que presenten fins a trescents cincuenta y cuatro genés vinculats a la seua utilitat productiva. La seua antiguetat, analisant el genoma dels cucs, s'ha establit en cinc mil anys.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 A. B. Klots & E. B. Klots. Elseviers Wereld der Donaren - Insecten, Uitgeverij Elsevier, pp. 141.
- ↑ «Molecular phylogeny of silkmoths reveals the origin of domesticated silkmoth, Bombyx mori from Chinese Bombyx mandarina...» (en en).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 David Walker. «Exploring the cultivated silk moth Bombyx mori.».
- ↑ «faostat.fao.org».
- ↑ El cuc de seda revela la seua història de més de 5.000 anys. Les característiques de la domesticació es posen de manifest en 40 genomes 02/09/2009, El País, 2 de setembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bombyx mori» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.