Bombyx mandarina

Bombyx mandarina (Bombyx mandarina)

Bombyx mandarina, la palometa o cuc de seda selvada, és un insecte lepidòpter de la família Bombycidae. És el parent més propenc de l'espècie Bombyx mori, la palometa o "cuc de seda" domèstic, junt en la qual configuren el gènero Bombyx. A diferència del seu parent domèstic que no és capaç de volar o inclús de sobreviure sense el conte humà, la palometa de la seda selvada és un lepidòpter prou comú, a lo llarc de la seua zona de distribució, que inclou territori de China continental, la península de Corea i Japó. El seu principal diferencia en el tàxon domesticat és que posseïx un cos més prim en ales ben desenrollades en els machos, i el seu apagat color gris-marró.

Pot hibridarse en l'espècie domèstica i alguns taxónomos la consideren com una subespecie, Bombyx mori mandarina.

Filogenia i sistemàtica

Bombyx mandarina i el domesticat Bombyx mori constituïxen dos de les huit espècies actualment identificades del gènero Bombyx, les arnes de seda verdadera o morera. L'orige de l'arna de la seda domèstica és enigmàtic. S'ha sugerit que és l'sobreviviente d'una espècie extinta que va divergir dels ancestros de Bombyx mandarina fa millons d'anys. No obstant, açò es basa en una hipòtesis de rellonge molecular insostenible que assumix que les arnes de seda salvages i domèstiques varen evolucionar igualment ràpit en acabant de que els seus linajes varen divergir. Més be, els efectes de la selecció artificial han accelerat l'evolució en la forma domèstica fins a un punt en el que és difícil rastrejar l'orige de les numeroses races d'arnes de seda domèstiques, inclús en els métodos de filogenia molecular més moderns. Possiblement, les arnes de seda domèstiques de hui descendixen d'un estoc inicial de B. mandarina recolectat fa 5.000 anys. Si be la seda selvada podria haver segut recolectada i utilisada com a fils, etc., des de molt abans, la tecnologia per a criar i usar cucs de seda d'una població domesticada no existia abans del Neolític tardà.

No obstant, ha segut possible rastrejar l'orige geogràfic de l'arna de la seda domèstica. L'espècie selvada es troba en un ranc considerable des de l'interior de China fins a Corea i Japó, i mostra molta (encara que sotil) variació; Els #espècimen chinencs tenen 56 cromosomes i els #espècimen japonesos tenen 54. Les poblacions de l'extrem noreste de la gama, per eixemple, diferixen en cariotip de les de l'interior de China. Les arnes de seda domèstiques estan més prop d'estes últimes sobre les senyes de seqüència de ADNmt, i especialment carixen d'algunes apomorfias genètiques de la B. mandarina nort-oriental. Per lo tant, l'estoc nacional inicial va provindre de l'interior de China.

B. mandarina és capaç de hibridarse en B. mori. Tant en la naturalea com en un ambient domesticat, les femelles lliberen feromones i esperen a que els machos se senten atrets i volen cap a elles. No obstant, els machos de B. mori no poden volar. L'hibridació en la naturalea, per lo tant, significa inevitablement la reproducció entre machos salvages (B. mandarina) i femelles domèstiques (B. mori). L'hibridació és possible en abdós direccions en un ambient domesticat.

En conseqüència, les dos arnes de seda s'han unit com subespecies d'una sola espècie; en este cas, el nom Bombyx mori, que es va publicar primer, s'aplica a abdós. No obstant, hui en dia generalment es reconeix que l'arna de la seda domèstica depén completament del conte humà per a la seua supervivència i, per lo tant, té un nivell d'aïllament reproductiu dels seus parents selvats.