Bua
La bua és l'estat pel que passen alguns insectes en el curs de la metamorfosis que els du de l'últim estat de larva al d'imago o adult.
A diferència dels estats larvales, el de bua és un estat de relativa inactivitat aparent, que és molt actiu en realitat. Molts s'oculten o tanquen en una càpsula per a protegir-se mentres els òrguens jovenils absorbixen i l'organisme adopta una estructura totalment diferent. No s'alimenten i solen estar immòvils, encara que les bues dels mosquits tenen tanta capacitat de moviment com a moltes larves, per a evitar els depredadors. Solament els insectes holometábolos passen per un estadi de bua i és esta transició lo que caracterisa al superorden Endopterygota, que comprén més de 700 000 espècies en els órdens Megaloptera, Neuroptera, Raphidioptera, Coleoptera, Strepsiptera, Hymenoptera, Lepidoptera, Trichoptera, Diptera, Mecoptera i Siphonaptera.
Durant esta fase, progressivament desenrolla pates i ales, que no estan presents en la larva, i el seu cos adopta la característica estructura tripartita/tripartida de cap, tórax i abdomen. El procés pot dur a penes un parell de semanes, com en algunes palometes, o servir adicionalment com a fase de repòs (dormancia) en la que l'insecte espera a que les condicions ambientals es tornen favorables. Algunes bues passen en eixa forma tot el hivern, o els mesos més càlits en el tròpic, o encara varis anys.[1][2]
Posició en el cicle vital
L'estadi de bua seguix al de larva i precedix al d'adult (imago) en els insectes en metamorfosis completa. La bua és una fase no alimentària, normalment sésil, o molt activa com en els mosquits. És durant la fase de bua quan es formen les estructures adultes de l'insecte, mentres que les estructures larvarias es descomponen. Les estructures adultes creixen a partir de discs imaginales.[3]
Duració
La fase de bua pot durar semanes, mesos o inclús anys, depenent de la temperatura i de l'espècie d'insecte.[1][2] Per eixemple, la fase de bua dura de huit a quinze dies en les palometes monarca (Danaus plexippus).[4] La bua pot entrar en latencia o diapausa fins a l'estació adequada per a emergir com a insecte adult. En climes templats, les bues solen permanéixer latents durant el hivern, mentres que en els tròpics solen fer-ho durant l'estació seca.
Archiu:Papilio dardanus emerging.ogv
Eclosió
Els insectes emergixen (eclosionan) de les bues partint l'envoltura pupal. La majoria de les palometes emergixen de matí. En els mosquits, l'emergència es produïx a la vespradeta o de nit. En les puces, el procés es desencadena per vibracions que indiquen la possible presència d'un hospedador adequat. Abans d'emergir, l'adult que es troba dins del exoesquelet de la bua es denomina farato. cita requerida En la majoria dels himenòpters (formigues, abelles i avespes), l'exuvia és tan fina i membranosa que es "arruga" en desprendre's.Plantilla:Referenciar
Emparellament pupal
_mating_with_emerging_butterfly_from_pupa_in_Hyderabad,_AP_W_IMG_9437.jpg)
En uns pocs tàxons de lepidòpters, especialment Heliconius, el emparellament pupal és una forma extrema d'estratègia reproductiva en la que el mascle adult es aparea en una femella bua a punt d'emergir, o en la femella recent mudada; açò va acompanyat d'atres accions com el taponamiento de l'aparat reproductor de la femella en el sphragis, negant l'accés a atres mascles, o exudando una feromona antiafrodisíaca.[5][6]
Defensa
Les bues solen ser immòvils i estan en gran mida indefenses. Per a superar açò, les bues a sovint es cobrixen en un capoll, s'oculten en el mig ambient o es formen baix terra.[7]Algunes espècies de palometes Lycaenidas són protegides en la seua fase de bua per les formigues. Un atre mig de defensa de les bues d'atres espècies és la capacitat d'emetre sons o vibracions per a esglayar a possibles depredadors. Unes poques espècies utilisen defenses químiques que inclouen secrecions tòxiques. Les bues dels himenòpters socials estan protegides pels membres adults de la colmena.
Vore també
Notes
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Nielsen, Erik Tetens, and J. St Haeger. "Pupation and emergence in Aedes taeniorhynchus (Wied.)." Bulletin of Entomological Research 45.4 (1954): 757–768.
- ↑ 2,0 2,1 Elliott, J. M. "Temperature‐related fluctuations in the timing of emergence and pupation of Windermere alder‐flies over 30 years." Ecological Entomology 21.3 (1996): 241–247.
- ↑ “Imaginal discs” . Current Biology 20 (10): R429–R431. doi:. PMID 20504747.
- ↑ University of Minnesota Extension, Monarch Lab. «Monarch Life Cycle».
- ↑ (1993) The Encyclopedia of Land Invertebrate Behaviour, Illustrated edició, MIT Press, p. 113. ISBN 978-0-262-16137-4.
- ↑ Boggs, Carol L. (2003). Butterflies: Ecology and Evolution Taking Flight, Illustrated edició, University of Chicago Press, pp. 739. ISBN 978-0-226-06318-8.
- ↑ Chapman, R. F. (Reginald Frederick) (2013). Els insectes : estructura i funció, Cambridge University Press, pp. 419. OCLC 794624696. ISBN 978-0-521-11389-2.
Bibliografia citada
- Coronat, R. R.; Márquez, P. A. (1985). Introducció a l'entomologia. Morfologia i taxonomia dels insectes, Mèxic: Limusa.
- «How much variation is in the shape of fossil pupation chambers? An exploratory geometric morphometric analysis of Fictovichnus gobiensis from the Clapix Eocene of Oaxaca, southern Mexico».Bolletí de la Societat Geològica Mexicana.70(2)
- 361 ‒ 368.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pupa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.