Larva (insectes)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Els insectes holometábolos presenten una fase entre la fase embrionària i la bua, cridada larva. En els atres insectes (ametàbols i hemimetábolos) els estadis jovenils són cridats nimfas, no larves i no hi ha estadi de bua. La larva és profundament diferent de l'adult; la seua alimentació, peces bucals i hàbitat són generalment molt diferents. Necessiten passar per un procés de metamorfosis per a aplegar a l'estat adult, passant per un estat intermig de bua.
La vida d'una larva pot ser molt breu, uns pocs dies, o durar un any o varis anys. La seua funció principal és acumular energia, és dir créixer fins a aplegar al seu tamany final, que és major que el de l'insecte adult perque partix de l'energia i material acumulats són necessaris per al procés de metamorfosis. En total, generalment consumixen més aliment que els adults, alguns adults ni tan sols s'alimenten i carixen de peces bucals.
Generalment el seu exoesquelet és més bla i prim que el de l'adult. Poden ser de color blanc o crema o ser de color vert que servix de camuflage si es troben en el fullage. Unes atres tenen colors lluents en dissenys variats. Estos dissenys i colors solen servir d'advertència als depredadors del seu mal sabor i toxicitat (aposematisme). Atres larves tenen pèls o espines que en molts casos causen irritament i servixen de protecció.
Les larves necessiten desprendre's del seu exoesquelet en créixer per a reemplaçar-ho per un exoesquelet de major tamany. Este procés es diu muda o ecdisis. El periodo entre dos mudes es diu estadi. El número d'estadis varia segons l'espècie, pero no sol haver més de cinc. El número és constant per a cada espècie en la majoria dels casos. No obstant, en algunes arnes hi ha fins a sis o sèt mudes si li les manté aïllades, pero quan estan agrupades tenen solament cinc mudes. En general algunes espècies sofrixen més mudes si l'alimentació és escassa. Val mencionar que les nimfes d'Ephemeroptera poden aplegar a tindre fins a 40 mudes.
Tipos de larves
[editar | editar còdic]Existixen diferents tipos de larves d'insectes;[1] hi ha vàries classificacions segons els entomólogos.[2] La següent classificació es basa en la d'Antonio Berlese de 1913. Presenta quatre tipos principals de larves:[3] (També Chapman, R. The Insects: Structure and Function)
Larva ápoda
[editar | editar còdic]Sense pates i en esclerotizaació reduïda. Característica dels himenòpters apócritos, sense major movilitat; en contacte directe en l'aliment ordinàriament proporcionat per la mare. Segons el grau de esclerotizaació es subdividen en:
- Eucéfala – en la càpsula cefàlica ben esclerotizada. Poden ser molt actius en busca d'aliments. Es troben en els dípters Nematocera i Culicidae (mosquits) i en els coleòpters Buprestidae, Curculionidae (corcons) i Cerambycidae.
- Hemicéfala – en una càpsula cefàlica reduïda que pot retraure's dins del tórax. Es troben en la família de mosques Tipulidae i en algunes Brachycera.
- Acéfala – Sense càpsula cefàlica. Es troben en molts dípters com els de les famílies Syrphidae, Tipulidae i Muscidae.
Larva protopoda
[editar | editar còdic]Larves de gran varietat que a voltes no semblen larves d'insectes. Ixen d'ous que contenen molt poc ull. Per eixemple el primer estadi larval de himenòpters parasíticos (Platygastridae).
Larva polipoda
[editar | editar còdic]També coneguda com a larva eruciforme; tenen pates abdominals o pates falses ademés dels tres parells de pates toràciques. Estan poc esclerotizadas. El millor eixemple són les orugas de Lepidoptera i les larves de Symphyta.
Larva oligopoda
[editar | editar còdic]Tenen una càpsula cefàlica ben desenrollada i peces bucals semblants a les dels adults, pero carixen d'ulls composts. Tenen sis pates toràciques, no hi ha pates abdominals. Es dividixen en dos subtipos:
- Campodeiforme – ben esclerotizada, cos aplanado esquena–ventralment. Generalment són depredadors en pates llargues en peces bucals prognatas. Es troben en Neuroptera, Trichoptera, Ephemeroptera i alguns coleòpters (Coccinellidae, Carabidae).
- Escarabeiforme – poc esclerotizada, tórax i abdomen aplanados. Generalment pates curtes i són inactius en les espècies excavadores (Scarabaeoidea, Chrysomelidae i atres coleòpters).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Coronat, R. R.; Márquez, P. A. (1985). Introducció a l'entomologia. Morfologia i taxonomia dels insectes, Mèxic: Limusa.
- ↑ «Recognizing Insect Larval Types». University of Kentucky. Consultat el 6 d'agost de 2019.
- ↑ «Insect Larval Forms». About.com. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2016. Consultat el 28 d'abril de 2016.
- ↑ «Types of Insect Larva». Agri info. Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2016. Consultat el 28 d'abril de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Larva (insectos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.